Primer que res i abans de començar la crònica vaig a fer el agraïments.
Als meus companys de carrera Nunivak i Elbakdelcentena, per tot lo que em lluitat i lluitarem, per aconseguir tot el que hem aconseguit i aconseguírem.
A Zenaida i Abel per el transport i els avituallaments, vosaltres heu fet que aconseguir-ho sigues mes facil.
A mon pare, Carlos Cervera, Raquel i Arnau, per els crits d’ànim,i per el reportatge fotogràfic.
I com no a la meua dona per tots els paquets que ha canviat mentre jo entrenava i per donar-me el seu suport en tot moment per això i molt mes t’estimo.
Ahhh!!! i no per ser el últims menys agraït, també als meus xiquets Júlia i Oriol, fills vosaltres vareu fer tota la carrera dins del meu cap, per això vareu creuar la línea de meta amb mi.
Ara ja va la crònica.
Dissabte 15 de maig de 2010 la meva primera MiM a les 3 del matí ja no era capaç de dormir i això que encara faltava un hora per a que sonarà el despertador, en vaig quedar un ratet mes al llit descansa’n però despert i al cap d’un horeta mes o menys em vaig alçar i cap a la cuina desdejunar em vaig menjar un parell de sanwich de nocilla, un huesito, albercocs secs i un cafè.
Vaig tornar a dalt a ficar-me el equip oficial i com no, vaig passar a veure al tio roca, no se si vos recordeu del ritual del tio roca que vos vaig contar una vegada pues el vaig repetir. Ai xiquets els nervis afloraven per la pell.
Al sortir al carrer em vaig asomar al cantonet i el Sr Nunivak tenia el llum de la cuina encès, estaria acabant de amanir-se. Quan va arribar varem baixar tots dos a buscar al Sr. Bak, abans d’arribar a sa casa ja giraven el cantonet tots tres ( Sr.Bak, Sra Bak i Abel). Varem pujar al cotxe d’Abel i cap a Castelló que fa falta gent.
Baixant tot eren crits d’eufòria i risses de nervis, era normal ens esperava un dur camí de 65 km.
Arribem a Castelló, ens fiquem els tres a calenta, Abel i Zenaida se’n van a veure l’ambient a Castalia i quedem que ens veurem per allí.
Calentant calentant a nunivak li va pegar un apreto i se’n va anar per eixos bancals, nosaltres varem seguir, de seguida es va tornar a incorporar al grup i varem pegar dos voltetes mes entre risses i comentaris, Deixem els paravents al cotxe i ara si mon anem cap a Castalia a activar els xips.
Arribem a Castalia ens fem les fotos del grup i mentre ens fèiem les fotos veig a Roldan dins de la zona de sortida, el tio tenia presa en activar el xip nomes arribar, sense calenta ni res ja va entrar dins, ell va pensar a vore si me quede fora. Entrem activem el xip, saludem a la gent coneguda i anem caminant entre la gent per agafar un bon lloc de sortida, ací esta be? No, tira un poquet mes cap avant a vore!! Total que al final ens col·loquem a uns 8 metres de l’arc de sortida, i allí varem esperar el coet de sortida.
Varem eixir tots a tota ostia per a no pillar tapo i la veritat es que no hi havia molt.
A la cantera de batalla ens varem agrupar els quatre (Nunivak, Sr.Bak, Sergio Roldan i jo), a partir d’aquest moment anem tots junts fins un poc abans de la bassa de les Oronetes. Al passar per Borriol allí estaven la Sra.Bak i Abel tots dos damunt del pont i si s’encanten un poc, no ens veuen ja que ens van veure quan estàvem quasi damunt d’ells. Cada vegada que passàvem per un lloc on hi havia gent se’m ficava la pell de gallina, es que era impressionant tot eren crits d’ànim (ale ale, vinga valents).
I seguim cap a la Pedra de Borriol, la pujada a la pedra es majoritàriament per sender peró es prou bona de fer i com estem fresquets pues no tenim cap problema i arribem al control de la pedra en 1:24:20 , de moment anem millor de lo esperat. Agafem algo de fruita del control i a seguir, al baixar del mas del Caino a la font de la Canal per el sender varem pillar a un parell davant que anaven xafant ous i se’m va fer la baixada eterna, crec que mai m’havia costat tant aquest tram, desprès agafem la pista i en un tres i no res ja estem a la carretera de Moro, alli comencem a vore cares conegudes com la veina civila dirigint el trafic, Andres Verdoy i alguns que ens deixem ah!! I mon pare fen fotos als seus corredors, i ja ens enfilem per el barranc de les Parres allí ens prenem una barreta energètica i recuperem un poquet de forces i Sergio ja ens diu que comença a fer-li mal el genoll i li diem que baixe un poquet el ritme i ja arribem a la bassa de les Oronetes en 2:34:02 allí estan els nostres motxileros Zenaida i Abel, reomplim els botellers passem per el avituallament fem un traguet d’aquarius i seguim cap avant, baixant per el camí abans d’arribar ala carretera de Costur esta ple de gent del poble donant ànims (Nuria i Fernando, Paco i Heminia, els pares del Sr.Bak i una catarba mes).
La veritat es que aquesta gent pegant crits donen forces. Agafem la baixada a la Rambla de la Viuda que la veritat es un poc perillosa per als turmells i si no que m’ho pregunten a mi que menos mal que portava les trabucco sinó ja haguérem parlat, al arribar a la rambla Cristian es queixa de rampes als bessons, estirè un poc i seguim cap a les Useres però un kilòmetre mes endavant pega un entropesso i es fa una lesió muscular la veritat es que en eixe moment les OSTIES ES PLOVIEN, Cristian decideix abandonar la cursa i ens diu que seguim, a mi me queien les llàgrimes i me va fer pols anímicament, mentre estàvem allí en Cristian va passar un individu que me va pegar un colpet a l’esqueneta i una xerrada que no em va fer gens ni miqueta de gracia. Al final seguim els dos que quedem, Nunivak compren que estic fet pols i en diu que em d’aplegar per Cristian per nosaltres i per castanyes !!!! o siga a veure qui no li fa cas per eixes tres coses.
Arribem a la carretera de les Useres i allí estan els pares de Cristian i els diem que estiguen tranquils, però que Cristian no seguira per que te molesties. Ara nomes falta arribar a les Useres i donar-li la mala noticia a Zenaida.
Arribem a Les Useres en 3:38:40, i allí esta Zenaida que al no veure’l ja es mossega les mans, Santi Garcia li explica el que ha passat i entrem al control tornem a omplir els botellers i agafar provisions i sortim de la zona de control i veiem a Cristrian que havia pujat en el seu pare i nosaltres seguim.
I a partir d’aquest moment comença el patiment per a mi, m’entren rampes a les cuixes i diem que ens oblidem del temps i que l’únic que em d’aconseguir es arribar a meta.
I així ho fem, donem prioritat ha acabar la cursa i trotant i patint arribem al abeurador que hi ha meitat camí de les Useres i San Miquel de les Torrocelles, agafe aigua i me banye les cuixes i seguim cap amunt.
Abans d’arribar a Sant miquel ja es sent tota la gent que hi ha per dalt i de repent sentim Pare!!!Pare!!! era Arnau que ja ens havia guipat, arribem a Sant Miquel de les Torrocelles en 5:03:33 i allí estava tota la comitiva Mon pare, Abel, Zenaida,Cristian i els dos xiquets, Raquel, Tatiana i Arnau en una pancarta que ficava Cul Rojos Pel Mon – Vilafamés. Ens fem unes fotos omplim els botellers vaig a la creu roja em fiquen una pomada a les cuixes agafem provisions i el paravents i cap a Xodos que falta gent. Abans de sortir Cristian em va dir en els ulls plorosos “Santi tu tens que aplegar”. I mon anem cap a la lloma de Bernat tot lo apresa que puc i la veritat es que comença a trobar-me millor la crema va fent efecte i vaig accelerant el ritme de pujada i passant a gent, i li dic a Santi tu saps que me la ficaria dura de veritat, i me diu que? Pues m’agradaria veure ai davant al individuo que ma pegat el colpet a l’esquena i ma dit la xerrada eixa que no ma fet ni miqueta de gracia. I un poc abans d’arribar a Xodos, Santi em diu mira qui hi ha davant !! No m’ho podia creure era el dels copets a l’esqueneta, a partir d’aquest moment es com si m’hagueren ficat gasolina al cul. Li vaig passar per el costat i em va dir, ja estàs ací? li vaig contestar que si i vaig passar-li davant. Entrem a Xodos en 6:32:40, Passem per el avituallament faig un traguet d’aquarius i me’n vaig a la creu roja i me fiquen reflex a les cuixes i mon anem cap a la Banyadera, aquesta vegada ens acompanyarà Alfonso fins a dalt pujem molt be i prou rapits ja que anem passant a bastant gent i en quan me vull donar compte ja estem al Pla de la creu. Abans d’arribar a dalt Alfonso ens diu que no parem al avituallament que ell ens agafarà un tros de plàtan i taronja, per tal de que no perdem temps i així ho fem, passem per la Banyadera en 7:34:59, la baixada que queda fins a meta es un poc complicada i mes com estan les cames de fotudes, Santi em diu que faja passes curtes i segures i sense parar a meta.
Quan me vull donar compte ja esta la meta ai, me veig a Carlos i a Sandra en el carro dels meus fills i l’agafo i entrem a meta Oriol, Júlia, Arnau, Santi&Santi en 7:56:32 a una mitja de 7:20 min/Km.
Al individuo al final li varem traure 20 min.
Roldan també va acabar la cursa en un temps de 9:53:41 con dos cojones!!!
Després de conseguir mig dia lliure per poder recòrrer eixes muntanyes de Dèu. El passat dissabte 29, els culrojospelmon (Santi i jo) vam realitzar l’últim entrenament llarg per a poder afrontar la salvatjada d’Albocàsser: el I Trail Maestrat Extrem de 118 km i 3550 mts de desnivell.
