9 d’agost del 2010

Última nocturna per afrontar "Cavalls del Vent"

El passat dimecres 21 de juliol, Santi i jo, vam fer l’última eixida llarga i nocturna, per preparar "Cavalls del Vent", doncs ja tenim les dates concretades i la reserva feta en el refugi des d’on prendrem l’eixida. En el gràfic podeu vore el perfil i els diferents parcials del recorregut de l’eixida nocturna: 36 km - 1250 mts positius - 5h 25 min

Per "Cavalls del Vent" eixirem de Castelló el dia 25 d’agost pel matí, per poder arribar al refugi de Gresolet (1.280 mts) el més prompte possible. Així ens prepararem la motxila amb les coses necessàries, sobretot pel que fa a la roba, doncs la climatologia és bén diferent a la d’ací. Replegarem el forfait de la cursa i la targeta de pas de cadascun dels refugis i procurarem descansar el màxim possible.

A la pàgina de l’UTMB, a d’aquesta prova li concediexen 3 punts en la modalitat de 24 hores. I la cataloguen amb 5200 mts de desnivell positiu i 80 km de distància. Amb aquestes característiques i en condicions normals, ens han comentat que podem estar al voltant de les 17/18 hores. Per tant, fent cas d’aquestes indicacions, eixirem de Gresolet a les 4h del matí del dia 26 d’agost. Farem el recorregut en sentit invers a les agulles del rellotge, per intentar estar una altra vegada en Gresolet a les 21 hores.

Després de sopar i d’intentar dormir un poc, tornarem el dia següent cap a Vilafamés a disfrutar del cap de setmana en la familia i contar l’experiència als amics i coneguts, que bén segur hauran estat donant-nos suport durant tota la travessa.

Per la nostra part, esperem i desitgem poder contar-ho satisfactòriament i que hem aconseguit l’objectiu. Que no és un altre que acabar la travessa en menys de 24 hores i obtenir els 3 punts, que ens falten, per poder estar en Chamonix a l’agost del 2011 i prendre l’eixida en el
UTMB (Ultra-Trail del Mont-Blanc): 166 km i 9.500 metres de desnivell positiu, en semi autosuficiència. Quasi res! Però això serà una altra història.

AMUNT CULROJOSPELMON!

2 d’agost del 2010

XII Volta a peu Serra d'en Galcerán

El passat dissabte 31/07/2010 vam anar a la serra d'en Galceran a correr una cursa de 20Km de muntanya amb un desnivell en positiu de 980mts, quasi rès.
Varem anar 2 dels membres dels culrojospelmón, Nunivak i un servidor, Elbakdelcentena, el Llenterner s'ha passat a l'asfalt en curses curtetes, i el nostre company Rocalaguela , está lesionat i está recuperanse per anar als pirineus acompanyat de Nunivak per fer "na más i na menos" que, Cavalls de vent.

Bueno pués ahí va.
Avui em pogut dormir un poc més que la passada setmana que vam anar a Morella, son les 6:00h i sona el despertador, ja tinc tot preparat , no mes en queda desdejunar i sortir per replegar al senyor Nunivak. Son les 6:25h i surt de casa, passe a replegar a Nunivak i surtim cap amunt, xino, xano. En un tres i no rés ens presentem en la Serra, son encara les 6:50h i no hi ha molta gent, en quant arrivem dins del poble, ens trobem que hi ha una valla en mitg del carrer que impedeix que puguem creuar el poble, al primer encreuament ens toca decantar a la dreta, es un carrer estret on 2 cotxes passen molt just, la veritat que ens hem quedat un poc despagats en aquesta situasió, quant encontrem un xicatet entrador, podem girar i estacionar en direcció a la surtida, alló ja es un caos de cotxes que vaisen i putjen. Amem a replegar els dorsals i pareix que algú ja s'en h'adonat de la situació, han obert el pas per poder aparcar a l'altra part del poble on hi ha carres mes amples i mes llocs d'aparcament. Agafem els dorsals i com encara ens quede prou de temps, ens anem a pendre un cafenet i a visitar al sinyo Roca. Ja veiem a molta gent coneguda, el meu germá Fabricio, Antonio (el Cordobes), Gonzalo Redón, Alexis Espin, etc..., en aquest últim ens possem a calentar i intercamviem opinions referents a la possible previsió dels objectius de la cursa, sent la primera edició de 20Km, no tením ninguna referencia anterior, "Que sigue el que Deu vullgue". Ja estan avisant als carredors que vagen colocan-se avall de l'arc de l'eixida, ja comensen els nyervis per dins del cos. ¡¡¡pom!!! peguen el tir i tots a correr, comensem en una xicoteta putjada on les pulsasions ja comensen a disparar-se, peró dure poc i done temps en sobra a recuperar i agafar un ritme fort per afrontar la recta i costa avall dels aprox. 2 primers kilometres, jo tinc moltes bones sensasions i a més a més porte molta bona companyia en aquests primers kilometres, Erica Gumbau, Ester Catalan, Laia cañes i un nombre de corredors més que nomalment els veig no més a la surtida i a l'alrivada, aquesta companyia em done encara mes força i sensasions positives que m'ajudaran molt a fer una bona cursa, arribem a la primera putjada, es pista i es pot trotar, la putge tota al totet, arribem a una part plana que ens porte a una baixada on podem recuperar i a més a més ens donen botelletes d'aigua que son d'agrair ja que hi ha una humitat en el ambient que estem ja tots xopets i no portem mes que 4 km aprox., comensem a putjar per una pista suau que ens portará al kilometre 5, el fr 305 en marque 26:20,en faig lab. Comensem a putjar per una senda que ens porta avall d'un single on estan Eladi i senyora fent fotos, el paratge es molt bonic i el recorregut també, ha passat de pista a senda i a més a més comensem a vaixar, després d'una bona baixada arribem al primer control de solid, km 7,5 aprox., probé una beguda isotónica que tenen preparada de dos colorins, taronja i llima, que fa un gust de mil dimonis, em prenc un power bar i un got d'aigua i continue la marxa. Agafem un camí que ens porta a unes finques trevallades, on hi ha gent trevallant, hi ha un caminet estret que ens porta a un trajecte equivocat del recorregut, una senyora que hia en la finca ens avise de que ens hem enganyat i m'hos indique el caminet on teniem que seguir. Pels comentereris que vaig recibir d'alguns companys més, no vam ser els únics que es vam estraviar, a ells també els va passar i a més a més es va costar algún sustet, el meu company Nunivak va caure un bac mentre tornave al itinerari adecuat. Després d'aquets embolic, continuem per una senda que ens portará al primer lloc on hi ha una rampa considerable, no molt llarga peró molt dura, arribem adalt i hi ha un bon tros planet que ens porta al km 10 59:40, torne a fer lab, continue la marxa , al vore el temps que porte en 10 km em fique content i tinc sensasions possitives, arrivem al segón control de solid, jo el pase de llerc a pocs metres ve una costa en pista que en permetra caminar i veure carbohidrats que porte jo al botellí i pendre el segón sobret de power bar. Als pocs metres vaig vore una camiseta roja que em sona molt , es Gonzalo Redón, el salude i es va quedar un poc sorpres al vorem allí, em va dir que no mesperava i que ultimament estabé molt fort, vam anar fins al km 15 junts, a partir del 15 venie una costa avall de aprox. 2 kilometres, ell em va dir que tirara que ell no estave dispost a vaixar molt fort, quant ja no mes quedabe 500 metres per l'últim control hi havien un parell de pendents en curva on hi havie formigó, al vaixar a un ritme prou fort , vaig notar unes rampes als bessons i vaig desidir vaisar el ritme, en va anar molt ve per poder arribar en condisions, en l'última costa amunt arribem a unes piques d'aigua on hi havie també una font on poder veure, en vaig aparar un rato per vanyarme les cames, i el reste del cos, en eixe moment arrivave Gonzalo, jo ja m'en anave i en va dir "ves tranquil que jo estic fundit."Aixó vaig fer continuar poc a poc fins l'última vaixada, ja es sen la megafonía i se me possa la pell de gallina, intente apretar un poc en la vaixada al poble peró, en torne a notar rampes, afluixe hasta els últims metres on esta la recta final i el senyor Nunivak esperant, quant en va vore en va dir, "pa girase la gorra 2 o 3 vegades", "impresionant", vaig entrar a meta acalambrat però al mateix temps molt content i satisfet. Temps final 2:19:39, puesto en la classificació general 106. Al moment arribe Gonzalo amb 20 segons de diferència respecte al meu temps, estabe també un poc fart de la calor i ens va comentar que l'estiu no es lo seu per correr i que anabé a parar també hasta septembre on comensaría a entrenar per la 1ª Marató de Castelló.
Bueno pués ja está.
Desde aci , vullc donar-li molts ànims a Nunivak perque no va tindre un bon día. Tú ja tens molta esperiencía i saps que son coses que passen i que tots els díes no estem igual. Ànim i passa de fulla, consentrat en el reste de la Lliga nort que es quede per acabar i que estas en un bon lloc de la clasificassió.
També vullc donarte ànims per que penseu en el gran repte que teniu tú i Saborit en aconseguir els punts de Cavalls de Vent que os portarán al 2011 al UTMB.
Ànim i amunt culrojospelmón.