Les sensacions després d'acabar el Marató d’Espadà podrien ser com les dels acudits que comencem: “Tinc una mala noticia i una bona”.
La mala: la baixa temperatura junt al fort vent del principi em fa abrigar-me més del compte. Error. Abans de les dues hores de cursa les temperatures augmenten considerablement i la bullida és monumental.
A partir del km 25, inexplicablement se me forme una ampolla en el taló dret. Ni les sabatilles, ni els calcetins són nous, però són coses que passen. Poc a poc va en augment i els últims quilòmetres se me fan interminables, doncs he de modificar la xafada i reduir el ritme.
La bona: després de 4h 37m arribe el 91 de la classificació general i el 25 de la categoria veterans A. En condicions normals pense que haguere baixat de 4h 30m que ere la meua previsió inicial.
Així que el que no se contente és perquè no vol ;-)
Santi Garcia.
1 comentari:
Enhorabona Santi!!!, aixó está molt bé. En quant a l'ampolla, ja no es la primera vegada que et passe, m'enrecorde la que te va eixir en la cursa de la Nevera, que vas tindre que visitar a "farmàcia" pa que te fere un bon enguent... son coses que passen!!! Quedat en lo bó i amunt!!!
Publica un comentari a l'entrada