3ª Cursa de la temporada, 1ª de la lliga nord.
Aquesta vegada li tocava el torn a Borriol, quant les coses es fan ben fetes,
la gent ho agraeix, per això quasi 1000 persones van acudir a 16 marxa a peu
Borriol organitzada per el C.M. La pedrera, una cursa exigent de 25km amb 2500m
de desnivell.
Era la estrena de la camiseta del equip,
Running quasi 40 Vilafamés, en una cursa oficial, érem 11 participants, si
acabem tots ens donaran una paletilla, farem un berenarot¡¡¡¡¡
Molta gent, molts coneguts, xerradeta cap ací,
xerradeta cap allà, repleguem dorsals, i quant ens donem compte ja estem tots col·locats
per moure, …..pum, i a córrer.
La gent et porta, no em done compte, anem
fortets ningú vol pillar cua…..ja estic dalt de la primera pujada, primera
baixadeta, …..i pim, pam, pum…estropése en una arrel i caic, vaig rodar per
damunt les pedres, m’alçe un espolso i continue, però baix de tot esta
l’ambulància, em xorra la sang del genoll i em fan parar per curar-me, 3
persones allí i estan mes de 6-7 minuts per curar-me, nomes fa que passar
corredors, estic nerviosa,...acaben i torna a moure. Em troba be, van passant
els kms, arribem a les antenes, i cap avall, comença les baixades per mi lo
pitjor del recorregut, però poc a poc i una darrere de l’altra, arribem a
codina, pujada forta on la gent ja comença a fluixejar, vaig adelantant
corredors, ací he d´apretar es el meu punt fort, arrive a la pedra, ja nomes
queda baixar, un xic em diu: “si aprietas bajando, eres sub-3”, se que no podrà ser, el meu
cap es bloqueja encara així vaig mes fort del que el meu cap esta acostumat.
Arribe baix, xafe pista, xafe asfalt i com si tingues un coet al cul, m´enfile
cap a la plaça per eixos carrers de Borriol, gire la curveta i veig al meu
nebot Adrià, així que entrem a meta els dos junts en 3h3min12seg.
No ha segut possible el sub-3, les
circumstancies no m’ho han permès, estic contenta amb el resultat, bones
sensacions, vaig disfrutar i el millor de tot es que nomes tinc els genolls
rascats i morats. Ahhh i en paletilla cap a casa.
2 comentaris:
Bé Sandra molt bé, com tu bé dius tot esforç te la seva recompensa. Ara a per la lliga Nord i la MIM Atopeeeee...!!!!
En els genolls pelats, però fins a meta.
Espere que eixe aterrisatge no siga res i no pergues la confiança per poder baixar ràpid.
Publica un comentari a l'entrada