XIV Pujada a la Nevera (2)

     Dissabte 5 d'Abril a les 6 del mati sona el despertador i comença el ritual, desdejuni amanir-se tot el que fa falta per a la cursa, agafem el cotxe arrepleguem a tots els companys, ja que en pujem un grapat de gent de Vilafamés i cap Atzeneta.

   Agafem els dorsals i comencen els dubtes, no se quines sabatilles ficar-me si les Xodus o unes Hoka Rapa Nui que m'ha deixat Juanan by (tottrail) per provar, al final em decidisc per les Hoka i crec que ho vaig encertar, al contrari de la impressió que donen a simple vista, es una sabatilla estable, lleugera i rapida amb bastant mes amortiguació que una convencional, te un agarre sensacional i la sensació de terreny també es molt bona. La propera adquisició esta clara Hoka – Rapa Nui2.

    Son les 8 del matí i estem en la sortida, tiren el coet i surto de menys a més, ja que porte tres setmanes amb un constipat de collons i no he pogut entrenar com toca. Fins el km 23 vaig anar fenomenal amb unes sensacions molt bones però a partir d'ací vaig començar a tindre calambres als bessons, però els calambres no van poder en mi i al final content en el resultat 6 minuts menys que l'any passat i parant el crono després de 27,5 km i 1100+ en 2hores 28 minuts. 

   En acabar la cursa xarrada amb molt bona companyia, entrepà de llonganisses i botifarres, un parell de cerveses i cap a casa. Un 10 per l'organització i per tots els seus voluntaris, es nota quan les coses es fan en ganes i per afició.

    Ahh.... se m'oblidava al dorsal 509 recordar-li que la botella que va tirar encara esta esperant-lo per que vaja a replegar-la, si la podies portar plena també la podies portar buida xicot. Per a poder ser un bon corredor primer que res, hi ha que tindre respecte per la natura, per la resta de corredors i després córrer. Així que per molt que corregués mai seràs un bon corredor.