Penyagolosa Trails. XVI MIM 2014.

Encara estic en una espècie de shock que no tinc ganes de baixar, jejeje. Nomes tinc ganes de contar-ho, tinc ganes d’explicar-ho....

Vaig a contar un poc com va ser,  despertador, em vestic, desdejune, i ja els altres companys de cotxe ja van vindre a casa, Santi ere el taxiste fins el punt ´eixida la UJI. Nervis, molts nervis, comentaris d´ultim hora, fotos, apretons, crits, besets, amistats, .....alló estave ple de gent coneguda que tots ens donem molts anims.

Santi Garcia va ser la meua ombra durant tot el camí, em va dir que jo portaré el ritme, sense agobiar-nos per el temps, però intentant arribar a Useres entre 4h-4:15h. Baixant em va dir, ens ficarem prou avant per eixir prompte, però ahi ja va estar el primer problema, va anar al servei i quan vam tornar ja no ens van deixar passar cap avant, i ens vam quedar crec que al últim caixó, així que flipeu tota la quantitat de penya que hi havia davant de nosaltres. Però això no em va preocupar, vam començar tot l´asfalt a un ritme bo i vam anar fent camí, quan estàvem a la pujada de la pedra hi havia cola i anàvem caminat, en aquell moment Santi va rebre la noticia de la seua germana Sofia des de Xina, allò em va donar una força tremenda, em va motivar moltísim i vaig pensar jo avui també donaré el colp.

  

Arribem a la pedra en 1h36min, allí estava Santiaguet, pobre va patir molt mes que jo el dissabte, reomplim, agafem platanets i desprès ja venia un terreny bo, molt conegut per mi, arribem a la bassa en 1h16min, allí subidón de moral, per tota la gent coneguda, besos i abraçades i cap a Useres, on arribem en 1h7min, es a dir, portàvem 4h01min de cursa, alli tornava a estar Santiaguet, cridant-mos, animant-mos. Vore aquell temps, em va pegar un colp al cor, que em va dir, Sandra tu pots, estàs de PM, millor que a Castelló, ara comença la teua cursa, així que agafe algo de menjar i cap amunt, Santi em diu anem molt be Sandra no t’emociones que ara be lo bo. I li dic Santi ara be lo bo però de veritat, comença la cursa de veritat¡¡¡¡

Eixa part hi han unes baixadetes que no em molen molt, però arribem a Torrocelles en 1h34min, alli estaven Pepe i Lolin, m´abracen i em donen un beset, porte una motivació sobrevalorada, i Santi em diu Sandra te veig molt be, tranquila, hem fet un parcial boníssim, les matemàtiques no fallen i podem arribar a meta per baix de 10, i jo mire el garmin 5h33mim, mire a Santi i li dic tu estàs be del cap?? com ens te que costar mes de 4h arribar fins a meta si jo estic com una rosa, i et podrie portar fins i tot al coll, jejejeje. (desprès em va dir que sabie de sobra que no ere així, però em veia tant tant emocionada que no volia que me pegaré un ostión), però li dic be no pase res nosaltres anem fent, oblidem-nos del temps i a la marxa.....ens fiquem cara amunt i res em molestava, res em feia mal.

Continuem... arrivem a Xodos en 1h28min, es a dir 7h07min de cursa, encara costant-me mes de 2h fins a meta ere possible podie arrimar-me molt molt al 9, allí a Xodos molt d’ambient, pels de punta, la gent dient el meu nom, una xica, una xica jejejeje. Reomplim i em faig un gel i afrontar el marinet, jo pujave com un galgo, em notava molt be, les cames responien perfectament. Del pla de la creu a la banyadera es va fer molt molt llarg, allí per complir en la dita de que es que si fas la MIM has de fer trago a una bota de vi, sinó no es una autentica MIM, jo no anava a ser menys, així que li dic a Rovira, on esta la famosa bota de vi, me la trauen i comencen a cantar, oeoeoeoee i jo tragooooo, curtet però trago.

I ja comence el camí de baixada a la gloria,..........senc el spiker, veig a la gent, veig als meus pares, xiquets, amics.....ho havia aconseguit, havia acabat la MIM, havia disfrutat, havia tingut unes sensacions boníssimes i fins i tot de baixar la marca que m’havia proposat, havia segut sub9 però de sobra, 8h40min, ni en els millors dels casos apareixia eixe 8 per cap lloc. 10 clasificada Senior Femeni i la 311 de la general.

Fins a dia d’avui tinc les cames perfectes, no em fa mal res.

Ha segut una experiència meravellosa, he entrenat molt, ha hi hagut dies de tot, bons i roïns, però xiquets no em recorde de res, nomes se que HE GUANYAT, HE FET 8H40MIN EN LA MIM 2014, QUE MAI OBLIDARÉ.

No se si sabíeu que vaig córrer en una lesió prou comú en aquest món la fascitis, que per cert, el dia de la cursa va intentar asomar el cabet i va vore el percal, i es va tornar amagar, jejejeje. Així que ara vaig a descansar, i a recuperar-me be.

Enhorabona a tots el culrojos que vau fer la MIM i CSP, molt molt contenta de que tots els Running quasi 40 Vilafames, conseguiren la camiseta Finisher.

I sobretot donar les gracies a Santi Garcia, per acompanyar-me es aquest dia tant important per mi, també donar les gracies a tota aquella gent que ha fet que aço siga possible, hi ha tants noms que dir, i que tant que agrair. I no em puc deixar a Santiaguet, aquest es el meu home, eixe que ha vist cada dia com em queixava, com veia que ho anava a enviar tot a pendre pel sac, com veia que estave molt contenta perquè tot anava be, i com ha vist que el meu sonmi, i el seu, s´ha convertit en una realitat.