En un principi, quan vaig decidir fer la marató, tenia pensat fer el mateix pla d'entrenament de 6 setmanes que a l'edició passada de la marató de Castelló. Només vaig poder completar les 3 primeres setmanes. Les 3 següents només van ser de rodar i 60 minuts com a màxim.
He de reconèixer que no era géns optimista. Amb tots els entrenaments que no havia pogut fer i amb el recorregut duríssim de Madrid, no podia imaginar que podria creuar la línia d'arribada.
A les 9h ens donaven l'eixida des de la Plaza de Cibeles. Després de 3 hores i 10 minuts tenia davant de mi el Parque del Retiro, ple de gom a gom, amb gent animant als dos costats del carrer. Intente buscar en la mirada a Raquel i Arnau, però és impossible.
En eixos moments es va ficar al meu costat un patinador, al que li havia demanat un poc abans que em posara Reflex al genoll, i em va dir "vamos chaval que ya lo tienes, disfruta que la meta es tuya".
Alce la vista i veig l'arc de meta. Una barreja de sentiments passen pel meu cap. Alegria, patiment, satisfacció, dolor, emoció, ... per fi la línia d'arribada ... què bonica és!
Muscularment destrossats però enormement feliços ens saludem els corredors del voltant. Alguns fins i tot s'abracen i no és per a menys, doncs l'esforç realitzat ha sigut considerable.
Temps oficial de 3h 10m.
Posició 651 de la general i 150 de la categoria.
Santi Garcia.
3 comentaris:
Santi, ERES DUR, MOLT DUR!!!
Si senyor, ENHORABONA!!!
No estamos tan mal¡¡¡¡ un altra a la sca.
Gràcies pels vostres ànims!
Publica un comentari a l'entrada