IV Ultra Trail Sierras del Bandolero (3)

FINISHER del UTSB: 150km en 28h 07m

Milers de pensaments i sensacions s'amuntonen al cap quan estàs en una de les proves d'ultrafons més espectaculars d'Espanya i considerada com la més dura d'Andalusia. Recorde com l'any 2012 va poder en mi i ara em pregunte, podré acabar-la? Podré amb la distància, desnivell i duresa del recorregut?

Vinc bastant preparat, però mai és suficient per a una prova de 150 km. He entrenat bastants quilòmetres i moltes hores. Però sobretot, del que millor vinc és en motivació. Vinc amb la família, recolzament fonamental per a qualsevol corredor i amb la il·lusió, l'orgull i satisfacció que tindria el tio Juan de vorem creuar la línia d'arribada a Prado del Rey.

S'encén la traca i comence la prova amb molt de respete. Vaig recordant diferents trams del recorregut i això em fa ser prudent. Els primers 32 km són molt tècnics amb pedres, roques i escalons que acaben en la tremenda baixada a Villaluenga del Rosario (km 32).

El següent tram fins a Cortes de la Frontera (km 97) el terreny se suavitza i hi ha bones zones per poder córrer i fer camí. La nit és freda i un fort vent accentua encara més aquesta sensació. M'he ficat tota la roba que porte en la motxilla.

Arribe a Cortes a les 12 h del migdia. El temps ha canviat i fa calor. Mànega curta, gorra i ulleres de sol, amb 2 plats de pasta i 2 coca-coles al cos, em fan eixir cap a Villaluenga del Rosario en ganes de trobar-me a la família, doncs és el primer lloc on començaran a fer el seguiment.

Villaluenga (km 111). Són les 14.30 h i he fet aquest tram més ràpid del que pensava. Entre a l'avituallament i no estan. Vull cridar-los per telèfon i no tinc cobertura. Ràpidament em torne a concentrar, doncs he de fer bastants coses. Alimentar-me bé, canviar-me de roba i curar-me 2 ampolles als peus que m'estan fastidiant.

Afortunadament entren al control Raquel i Arnau corrents, perquè havien vist a través de l'aplicació informàtica de l'organització que ja havia arribat.

Isc cap a Grazalema molt motivat, sabent que la furgoneta amb Justo, Pili, Emilio, Tatiana, Raquel i Arnau m'esperarà en cadascun dels pobles que em queden per passar. Aquest tram torna a ser molt tècnic i les ampolles recent curades és resenteixen cada vegada que faig una mala xafada.

Grazalema (km 123). A les afores del poble estan Justo, Emilio i Arnau que baixen corrents en mi fins al control on estan Pili, Raquel i Tatiana. Menge un bocata de xoriç i una coca-cola, mentres Raquel en fa un massatge a les cames que em senta genial. Són poc més de les 17.30 h i m'agradaria arribar a Benamahoma abans què es faça de nit.

El control de Benamahoma (km 134) està en el col·legi. Són les 19.30 h i comença a refrescar. He de preparar-me per a afrontar els últims 17 km que queden de nit. Així que samarreta compressiva de mànega llarga, buff, guants i frontal.

Fins a El Bosque (km 139) hi ha un parcial de 5 km i quasi tots de baixada, però les cames ja no van com abans. Seguint el riu Majaceite arribe a El Bosque. La zona és preciosa a la llum de la lluna plena, però no hi ha temps per entretindre’s.

Ja no queden més controls, ni avituallaments. Només un poble, on està la línia d'arribada i 11 km em separen de creuar-la.

Ara sí ... ja estic en Prado del Rey. Arnau està esperant-me a l'última cantonada tal com havíem acordat sense que ho sabera ningú. Entre els dos enganxem la pancarta als bastons i enfilem la recta d'arribada.

Entre aplaudiments, alegria, emoció, satisfacció i alguna llàgrima, he conseguit ser FINISHER d'aquest Ultra que no deixa indiferent a ningú.

Ara sé que el tio Juan estarà content i orgullós de saber que he finalitzat aquella prova que el 2012 li semblava una locura.

Hay que tener cojones
Va por ti tio Juan
Un beso de todos
Santi Garcia.