Aquest any ens vam fer el repte de fer la mitja marató de Valencia, coincidia amb el 25 aniversari i nosaltres tambe voliem fer historia com deia el eslogan de la cursa. Aixi que Pepe, Jorge i jo ens inscribim alla cap al mes de juny. Es una gran cursa segons la RFEA la millor mitja marató del territori nacional, es Valencia...ohhh Valencia, havie depositat molta il.lusio amb aquesta cursa.Primer problema ja va arrivar en la recollida de dorsals, haviem d´anar els dies previs a la cursa per replegar la bossa de corredor, menys mal que Pepe te clients per tot arreu i va poder fer una escapaeta sino 2 viatges a Valencia.
Arrivem a valencia, busquem lloc per aparcar i .....merda, merda, i mes merda el segon problema i este mes gros me deixat el dorsal i el chip a Vilafames, al obrir la porta de casa que estave tancada en clau, m´el he deixat damunt del moble,....joder, me fique a buscar, nervis, plors, crits , fins i tot em mareje i vomits. Aixi que apartir d´ahi ja va anar tot malament, vaig explicant el meu cas a cadasqu de l´organitzacio que veig, a vore si almenys em deixen correr,....finalment el que té l´ultima paraula, veu la meua careta de pena, plorant i em diu...."Tu a que has venido aqui, a correr verdad?? pues a correr se ha dicho, pasa a tu cajon y hacer historia, debes hacer historia aqui en Valencia"....aixi que jo al lio i a correr, pero les pulsacions eren altisimes, el meu cap no estava on havia d´estar, aixi que arrive a la linea de meta en 1h43min, replege la medalla perque no eixire a la clasificació oficial pero jo vaig correr, ...lluny del meu objectiu, pero contenta per ser finisher d´una mitja marato tant important com es Valencia, perque " No es lo mismo correr, que correr en Valencia".
A la foto com podeu vore no porte dorsal, jejejeje......pero el 1693 el recordare tota la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada