2 juliol de 2014

A l'estiu ... descans actiu!

Aquesta primera mitat del 2014 no s'ha caracteritzat per fer massa curses, però sí considere que han sigut prou intenses: Marató d'Espadá, Marxa de Borriol, Marató de Madrid, Marató i Mitja, i Volta Cerdanya Ultrafons.

Després d'uns dies de descans i d'anar pensant en objectius per a la segona part de l'any, vaig a tornar a treure la bici i que les cames vagen agafant el color tostadet de l'estiu.

Santi Garcia.

20 juny de 2014

Volta Cerdanya Ultrafons. Més que una cursa

FINISHERS de la VCUF 214K - 51h 50m

Afrontar un repte, una aventura d'aquestes característiques era nou per nosaltres. Anava a ser la primera vegada que, tant Santi com jo, passariem dels 120 km, i no per poc. Això significava estar dues nits en dansa per tal de completar la prova, cosa que tampoc havíem fet mai fins ara. Tot eren dubtes, interrogants, preguntes a les que no sabiem donar-li resposta perquè tampoc la teniem.

Des de que ens vam plantejar participar en aquesta cursa el nostre objectiu era el de acabar-la. Teniem 56 hores per davant i per tant vam decidir no arriscar i fer un plantejament conservador que ens permetera finalitzar la cursa.

Personalment afrontava la cursa en 3 grans dubtes: com gestionaria la son en els dos dies i pico de cursa, com aguantaria el genoll del que arrastrava molèsties i sobretot com em respondria l'estómac que tants problemes m'havia donat en altres ultres.

Doncs bé, aquestes qüestions les vaig anar resolen satisfactòriament. No vaig patir cap crisis de son i això que només vaig poder dormir 1 hora. El genoll va aguantar sense cap tipus de molèstia i l'estómac va suportar bé la varietat d'aliments ingerits.

Però va aparèixer un factor que no contava en ell, potser perquè em preocupaven més els altres, i que va ser el mal dels peus i les ampolles.

La baixada del Coll de l'Home Mort va ser tremenda. Ara ja sé perquè li van posar eixe nom. En arribar al poble d'Estana (km 140) i curar-me les ampolles va ser el moment més crític per mi. L'únic moment que se'm va passar pel cap el no poder continuar. Amb les ampolles recent punxades i curades el mal de peus era insuportable. Només podia ficar-me unes sabatilles dels tres parells que havia estat intercanviant fins ara. Cada pas era un suplici i quedava més d'una MiM per acabar la cursa.

Ràpidament i sense saber com, em vaig llevar tots aquells pensaments negatius del cap. Volia continuar, tenia de continuar. Havia dipositat tanta il·lusió, fets tants quilòmetres i invertit tantes hores que unes ampolles als peus no tenien de ser suficient per tirar-me fora de la cursa.

Vaig començar a pensar en les coses positives. No tenia son. el genoll aguantava, l'estómac em tolerava el menjar i físicament, llevat del cansament normal després de tants quilòmetres, no tenia calambres ni cap símptoma de lesió.

A partir d'ahí ja tot era restar i posar metes curtes. El següent cim, el següent avituallament, el següent poble, ... I se'ns fa de dia per segona vegada des que em pres l'eixida a 2.200m d'alçada. Al fons de la vall podem vore Puigcerdà. Allí ens espera la línia d'arribada d'una prova, una cursa, només per a uns quants atrevits o bojos, segons es mire.

El final..., el final ja el sabem tots. Una sensació per a la resta de les nostres vides. Ho hem aconseguit. Som FINISHERS de la VCUF 214K !!!

Són molts els agraïments que hauria de fer, però vull mencionar a Gabriel Mayo, David Mundina, Juanan Ruiz, Eladi Roca i Eduard Jornet. I a tots aquells altres que ens heu seguit en algun moment de la cursa. El vostre suport ens ha fet continuar sempre endavant.

Per finalitzar vull agrair molt especialment a Julio Rael Perpiña la gran ajuda que ha sigut per nosaltres. Ens ha fet de conductor, de avituallador i motxillero, de fotògraf, de fisio, de sanitari, d'interlocutor amb les families, ... i tot amb un somriure i una paciència infinita. Moltes gràcies per tot Julio.

Santi Garcia.

18 juny de 2014

VCUF 214 KM. 2014 REPTE ACONSEGUIT !!!!!


 Ha sigut una cursa molt llargaaaaaaaaa... i hi han coses que podria haver fet millor i d'altres que no hagués fet però en tants kilòmetres el cap al final no pensa en claredat, estic molt content per el simple fet de ser finisher ja que aquest era l'objectiu però al mateix temps crec que podia haver fet molt més bona cursa... mes o menys sobre les 45/48 hores, però les bufes als peus i la son no ho van permetre.


Lo que pitjor he portat es la son, en aquest aspecte he patit molt però que  molt, hi havia moments que anava zombi, a tropesons, també tenim el tema de les bufes, no se per que, li pegue voltes i no trobo explicació, me vaig canviar sabatilles i calcetins varies vegades, els peus crec que no me'ls vaig banyar o a lo millor si sense adonar-me'n.

Tema marcatge de cursa un desastre igual hi havien marques cada 50 m que cada 500 m. si damunt li sumes que quan mes mal marcada estava va coincidir que era per la nit, ja te pots fer damunt.

I l'altra son els avituallaments, fins al km 85 els avituallaments mes o menys estaven tal i com havien dit però a partir d'ai canvia la cosa. Hi havien que tenien de ser de tipus 1 i passaven a ser de tipus 4, després un altre el van suprimir, aleshores se quedaven 20 km entre un i un altre. i quan arribem a l'altre era fluix i el proper estava a 13 km i quan arribem tant sols tenien quicos aigua i powerade, “cagate lorito”.

I ara ve lo mes important i lo que me fa sentir més bé. Vam ser finishers el meu company i jo els dos junts una vegada més i graciés a la gran ajuda de Julio Rael un altre boig com nosaltres. Julio ens va ajudar en tots aquells avituallaments als quals se podia accedir en cotxe, va estar per nosaltres dos en tot moment, ell va patir tant o més que nosaltres. Vam ser finishers en 51 h i 50 min. Vam anar a fer el que mes ens agrada, molta gent ens ha tractat de bojos i tenen tota la raó estem bojos per fer el que mes ens agrada, Jo personalment me vaig trobar físicament molt però que molt fort no vaig tindre cap rampa en tota la cursa vaig tindre la sensació d'anar sobrat de forces i això en part es gracies al meu entrenador per el gran treball que hem fet junts durant aquestos mesos de preparació, tant al gimnàs com en el plantejament i desenvolupament d'entrenaments. Mentalment també me vaig trobar molt fort, en cap moment va passar per el meu cap el abandonar, volia ser finisher per damunt de totes les coses, volia ser-lo per els meus fills i la meua dona, per tot lo que els ha suposat el meu repte.

Vull dedicar aquesta cursa a la gent que haveu estat seguint-nos tant per facebook com per whatsapp o com fos, ens haveu donat moltes forces, també als germans David i Sonia Mundina per els seus entrenaments, a Julio Rael per aguantar-nos i cuidar-nos durant 4 dies, a Gabriel Mayo “Magnanimvs” de Viñedos y Bodegas Mayo Garcia per el seu patrocini sense la seva ajuda no hagués sigut possible,a Santi Garcia per compartir en mi aquesta bogeria i a les nostres famílies per aguantar-nos durant els 365 dies de l'any.


Ja estem pensant en altres objectius .... igual o més ambiciosos.