10 abril de 2014

I la lesió ha arribat ... !

Des de fa uns dies que arrastrava una xicoteta molèstia al genoll esquerre. Durant tota la setmana passada va anar en augment i dissabte a la cursa de la Pujada a la Nevera d'Atzeneta, al voltant del km 2, mitja volta i cap a casa.

En breu tinc el Marató de Madrid i la Marató i Mitja. Els entrenaments estaven eixint bé. Fins i tot el dia de series o canvis per a Madrid m'eixien en millors temps que quan preparava el Marató de Castelló. I ara no sé si podré correr cap de les dues curses. I fins i tot he perdut motivació per a la VCUF.

Com diu Manu Carrasco: "Pusiste todo el corazón, al final todo salió mal, el corazón se equivocó, pero tu amor era verdad, la realidad puede pesar muy dentro de tí, amigo. NO DEJES DE SOÑAR".

Santi Garcia.

9 abril de 2014

CRONOESCALADA-SANDRA

Mai havia fet cap entrada parlant d´aquest tema, pero com els meus companys de ves en quant es proven en fer la famosa cronoescalada, recorregut de quasi 3km amb un desnivell positiu de algo mes de 300m, jo no anava a ser menys.

Ja ho havia fet mes voltes, algunes vegades millor i altres pitjor, pero ahir no se que em deia que ho havia de fer, havia d´interntar-lo. No ere el dia mes indicat, volie eixir a estirar cames, disabte havia sigut la Pujada a la Nevara de Atzeneta i a més  tinc molesties a la fascia del peu dret, però tenia temps i ganes i algo dins de mi que em deia que ho fere, aixi que calente un poquet per el poble i comence la famosa cronoescalada, arrivant dalt de tot al pinet amb un temps record personalment de:

- 28:32 min, 2,76Km, 327+.

7 abril de 2014

XIV Pujada a la Nevera (2)

     Dissabte 5 d'Abril a les 6 del mati sona el despertador i comença el ritual, desdejuni amanir-se tot el que fa falta per a la cursa, agafem el cotxe arrepleguem a tots els companys, ja que en pujem un grapat de gent de Vilafamés i cap Atzeneta.

   Agafem els dorsals i comencen els dubtes, no se quines sabatilles ficar-me si les Xodus o unes Hoka Rapa Nui que m'ha deixat Juanan by (tottrail) per provar, al final em decidisc per les Hoka i crec que ho vaig encertar, al contrari de la impressió que donen a simple vista, es una sabatilla estable, lleugera i rapida amb bastant mes amortiguació que una convencional, te un agarre sensacional i la sensació de terreny també es molt bona. La propera adquisició esta clara Hoka – Rapa Nui2.

    Son les 8 del matí i estem en la sortida, tiren el coet i surto de menys a més, ja que porte tres setmanes amb un constipat de collons i no he pogut entrenar com toca. Fins el km 23 vaig anar fenomenal amb unes sensacions molt bones però a partir d'ací vaig començar a tindre calambres als bessons, però els calambres no van poder en mi i al final content en el resultat 6 minuts menys que l'any passat i parant el crono després de 27,5 km i 1100+ en 2hores 28 minuts. 

   En acabar la cursa xarrada amb molt bona companyia, entrepà de llonganisses i botifarres, un parell de cerveses i cap a casa. Un 10 per l'organització i per tots els seus voluntaris, es nota quan les coses es fan en ganes i per afició.

    Ahh.... se m'oblidava al dorsal 509 recordar-li que la botella que va tirar encara esta esperant-lo per que vaja a replegar-la, si la podies portar plena també la podies portar buida xicot. Per a poder ser un bon corredor primer que res, hi ha que tindre respecte per la natura, per la resta de corredors i després córrer. Així que per molt que corregués mai seràs un bon corredor.