27 de desembre del 2010

L'última del 2010

El diumenge 26 i amb la panxa encara plena de dolços, licors i altres substàncies, totes típiques nadalenques, a vore en que estareu pensant, els culrojospelmon hem fet l’última eixida col·lectiva de l’any.

A les 8.15h i amb algun xicotet retard per motius externs a l’organització, hem començat un recorregut de 17 km, recordant algunes zones per les que feia prou mesos que ja no passavem alguns de nosaltres. I es que amb la preparació de la Marató de Castelló havíem “aparcat” les sabatilles de muntanya i començavem a enyorar els camins i senders del nostre terme.

Després dels 17 km en un temps que no ha arribat a 1h 45m, havíem de recuperar les forces gastades. Així es que sense perdre més temps que el de posar-nos un pantaló de xandall i una sudadera hem disfrutat d’un bon esmorçar.

I entre converses, contalles i comentaris hem acabat posant data per a la pròxima eixida conjunta: la primera del 2011. Que si no hi ha cap contratemps serà el pròxim 2 de gener a les 7.30h en el lloc de sempre.

Que passeu bon any i es complisquen els vostres desitjos.

Salutacions i una abraçada.

Santi Garcia.

15 de desembre del 2010

I Marató Internacional Ciutat de Castelló

Felicitar a tota l'organització per aquesta espectacular I Marató Internacional Ciutat de Castelló.

Crec que hem passat per davant d'altres Maratons més "importants" que es celebrem en Espanya i això que només és la primera edició.

Diuen que el difícil no es arribar sino mantenir-se. Esperem i desitgem que aquest Marató es puga mantenir durant molt de temps i amb les condicions i característiques que ho ha fet en aquesta primera edició.

Pel que fa als culrojos us hem de dir que estem molt contents, satisfets i impressionats.

Contents per la gran quantitat d’amics, coneguts i aficionats que no han parat de donar-nos ànims per on passavem. No ens podiem creure que podieu estar en tants llocs diferents. Molt satisfets pels temps que hem fet, superant les millors previsions que ens havíem marcat. I impressionats per la gran quantitat de gent que ha eixit al carrer, donant suport i cridant a tots els corredors. Els sentiments i les emocions afloraven quan passavem pels carrers plens de gom a gom, com la Farola, la Porta del Sol o la plaça M. Agustina. I com a colofó, el passeig Morella i la recta de meta enmig del parc Ribalta amb un riu de gent als dos costats per vore als corredors passar per la línia d’arribada. ESPECTACULAR. Sincerament, enhorabona a tots els que ho heu fet posible.

Les nostres dades són:

03.04.05 Santi Garcia - Dorsal 627 - Pos. general 248 - Pos. categoria (veterà M40) 54
03.04.05 Santi Saborit - Dorsal 630 - Pos. general 249 - Pos. categoria (senior) 69
03.35.08 Sergio Roldan - Dorsal 1133 - Pos. general 1093 - Pos. categoria (senior) 251

A títol personal he acabat la tercera Marató que he disputat. València, Barcelona i ara CASTELLÓ. Totes tres han tingut les seues circumstàncies que fa distinguir-les unes de les altres. Però aquesta ha sigut molt especial. Mai he rebut tants ànims, tant de recolçament i suport d’un públic entregat a una carrera.

Gràcies a tots els que ens heu animat i us heu interessat per saber com ens ha anat, especialment a Cristian i Bruno (almenys heu fet mitja marató recorrent els carrers de Castelló).

Gràcies també a Juanlu, el nostre entrenador, per haver tingut la paciència d’adaptar els entrenaments a les nostres possibilitats. L’esforç de les 13 setmanes anteriors s’ha vist recompensat.

A tú Santi, gràcies per portar-me eixos últims 4km i poder fer marca personal. Has fet un debut impressionant i les 3h les téns al teu abast per baixar-les al pròxim intent.

I sobretot gràcies a la meua dona i el meu fill per tot el suport que m’haveu donat des del principi que vam començar aquest nou objectiu.

Tot va començar com un somni. Vam somiar en ser herois per un dia. Eixe dia s’ha complit.

Santi Garcia.

[Més fotos a l'àlbum de culrojospelmon]

9 de desembre del 2010

Motivació per a la teua primera Marató

A falta de dos dies i poc més, dir-vos que ja tenim els dorsals assignats, segons publica l’organització a la seua pàgina web: http://www.maratoncastellon.org/

Dorsal 627 – Santi Garcia
Dorsal 630 – Santi Saborit
Dorsal 1133 – Sergio Roldán

A continuació us traduïsc un text que, com diu el títol, està escrit per a aquells corredors populars que es decideixen a correr per primera vegada una marató. Però no tan sols per a d’ells. Altres que ja ens hem aventurat en alguna que altra ocasió, també ens sentim identificats en la narració i en els fets contats.
El text està tret d’una web d’un corredor argentí que conta les aventures i desventures de com correr “la primera maratón de mi vida sin morir en el intento”.

Tot va començar com un somni. Vas somiar en ser heroi per un dia. Vas sentir que anava a ser difícil. Que hi havia de sacrificar-se. Que anaves a passar per hores i hores de dur entrenament. Difícil existeix, impossible NO!

Vas aprenent i saps d’entrenaments i carreres, de sèries, de canvis de ritme i rodades llargues, de costes, de dolors i d’esforços, de passió i d’orgull, d’entrega, de derrotes i de victòries. I en la teua memòria apareixen les imatges dels llocs per on vas anar passant. Eixos camins que vas recorrer durant setmanes per tal de conseguir l’objectiu. I no importava que tot s’interposara. Vas correr amb fret, amb pluja, amb vent. Vas correr cansat, amb calor o amb dolors, però també vas correr lliure, enfortit i disfrutant. Res importava, excepte l’objectiu. Les persones que m’han acompanyat en cada pas m’han recolçat, s’alegraren amb mi i també compartiren moments difícils. Ells van ser l’incentiu cada vegada que se’m feia costa amunt, cada vegada que no tenia ganes. Hi havia equip i a l’equip no hi ha de fallar-li.

Vas canviar els teus hàbits, els horaris, els menjars, les converses, la visió. De sobte, molts van notar el canvi i no entenien el que pareixia ser una obsessió. Les converses començaven a ser sobre un sol tema i pocs entenien l’agradable que era patir. El bonic que era alçar-se en hivern, un diumenge a les 6h del matí per anar a correr. El difícil que era entendre que algú esperara tant una carrera per a acabar dolorit i esperar amb ansietat que arribara la següent. I ara, ara ha arribat el dia. Eixe que et va llevar el son tant de temps. Ha arribat el dia de la teua primera marató.

És el moment de ficar les cames, el cap i el cor. Per a d’això has entrenat tant. Diumenge t’estrenes com a maratonià. Vas a aconseguir algo que pocs aconsegueixen i que molts menys intenten. Perquè hi ha de tindre coratge per a sacrificar-se fins el dolor sense que ningú t’obligue. Perquè la pròxima vegada que passaràs per un arc d’arribada et col·locaran una medalla. I seràs heroi, però no només per correr 42 km, seràs heroi per no rendir-te, per lluitar i persistir, per superar el dolor, per vencer el cansament, per guanyar-li a la ment i dir-li una i una altra vegada que el cor és més fort. Serà un dia pel que preguntaran els teus fills, els teus nets i contaràs la teua feta una vegada darrere de l’altra. I la pell s’eritzarà cada vegada que ho recordes. Igual que ara. Ix a correr, a lluitar. Ix a vence’t. Ahí estaran les cares d’eixes persones que són especials per a tú, somrient i donant-te ànims des del costat del carrer.

Tot va començar com un somni. Vas somiar en ser heroi per un dia.

Eixe dia ha arribat.

Santi Garcia.