27 d’abril del 2011

Colaboració Setmana Santa 2011





DIUMENGE DE PASQUA:

11.30h. Processó de la Trobada (De l'Església Parroquial de l'Assumpció, surten la Mare de Deu i Jesús ressuscitat que se separen per trobar-se a la Plaça de l'Ajuntament per tornar junts de nou a l'Església Parroquial).

Aquesta era la programació que hi havia al poble per al diumenge per el mati.

Així que un parell de culrojospelmon van anar a fer l'entrene del diumenge, la volta no va ser molt llarga però va ser un poc pesada ja que no estan molt acostumats a portar tant de pes.

Des de l'obispat ens han donat les graciés per la vostra col·laboració i ens demanen que no us agafeu cap compromís per a les pròximes processons ja que com van quedar contents en vosaltres voldrien que repetireu.

També volem agrair la col·laboració del fotògraf.


Atentament

L'Escolanet

19 d’abril del 2011

I Marató de Muntanya de València (MaMoVa)

El passat diumenge 17 d'abril, a les 9h del matí, es va celebrar el I Marató de Muntanya de València (MaMoVa), formant part del Circuit Alpí de maratons de muntanya, tot i que per a aquesta primera edició serà en qualitat de "prova test".

L'eixida del marató serà en La Pobleta, el mig marató en Andilla, i recorrerà els paratges d'Osset i Artaj, i finalitzant novament a La Pobleta.

Així que un parell de culrojospelmon, en aquesta ocasió Sergio i Santi G., serem els que provarem a rodar pels tossals d'aquells termes.

La primera sorpresa del dia va ser la baixa temperatura (2ºC) que teniem a les 8h del matí quan vam arribar a La Pobleta per replegar el xip. Després ens fem unes fotos de record, ens posem el dorsal i a calentar bé que fa un fred que "pela".

A les 9h en punt donen l'eixida i com no ens hem col·locat molt bé decidisc accelerar un poc per passar alguns corredors i així evitar un possible tapó si entrem prompte per alguna senda. Res més lluny de la realitat. Pista, pista i més pista. Agafem alguns trams de senda, però duren molt poc. I així arribe a la mitja marató en Andilla en 2.00h justes.

Eixim per un pista cap amunt on puje trotant fent prou d'esforç i pensant si tal vegada no ho pagaré car més endavant. A mitad de la pujada, deixem la pista i seguim cap amunt per senda on ja no puc córrer. Arribe al cim de la 2a pujada en 2h 36m (km 25) i per fi em trobe en una baixada tècnica per senda, on passe 3 o 4 corredors abans d'arribar a Osset en 2h 59 (km30).

Seguisc cap a Artaj, últim control abans de l'última pujada duríssima, on comence a patir un problema estomacal. Vaig enmig d'un grup de 8 o 9 corredors i anem tots seguint el ritme que marca el primer, doncs la pujada es per senda i anem en fila. Tinc malestar a l'estomec i quan trotem sembla que tingue ganes de vomitar. Decidisc deixar passar als corredors que van darrere de mi i pujar caminant al meu ritme. Poc a poc se me'n va eixa sensació i abans d'arribar dalt em trobe bé i en ganes de tornar a córrer.

Arribe a l'última part de la marató d'uns 6kms. On comenten que són un seguit de tobogans amunt i avall, però amb desnivell negatiu. Per sort per a mi aquestos tobogans són tots per senda i en molts trams prou tècnica. Em trobe bé, en força i ja ni me'n recorde de l’estomec. I decidisc arriscar i baixar fort. Passe a un grupet de corredors i més endavant em trobe a 2 més parats, sembla que un dels 2 ha patit un esguince.

Només em falta creuar la carretera i entrar a La Pobleta. Arribe al carrer principal i sent la megafonia. Gire a la dreta i ahí està l'arc de meta amb 2 xiques molt amables que em posen la medalla i em donem el parxe de FINISHER.


La classificació particular nostra ha sigut:

Santi Garcia (veterà) - 4h 19m - clas. general 37 - clas. categoría 11

Sergio Roldan (senior) - 5h 09m - clas. general 186 - clas. categoría 108

Test: Castelló - Les Useres

Bon día a tots, membres del blog i seguidors. Ahí va un altra crònica d'uns dels clàssics entrenes per preparar la també clàssica MIM.

El dissabte vaig estar de boda, però tot i això ja tenia planejat el fer un test de Castelló-Useres. En acabar la boda varem anar la meua dona, els dos xiquets i jo a deixar un cotxe a les Useres, per poder baixar el diumenge a casa sense haver de molestar a ningú per a que pujara a replegar-me. Es diumenge de rams i tots tenen xiquets que estan il.lusionats en agafar la palma o el ram d'olivera "borrá" i anar-se'n a fer la festa de la procesó.

Bueno pues ja es diumenge 17/04/2011, son les 5.50h i sona el despertador. Amunt que anem la dona i jo, fem un desdejuni com deu mana, jo mes que ella, per suposat, ella no anava a córrer, i surtim cap a l'estadi Castalia. El dia el fa fresquet, en arribar al encreuament de "les forques" el termòmetre marque 4ºC i tal com anem baixant a Castelló va pujant, però no cap barbaritat, en Borriol 6ºC, i en el Castalia 9ºC. Bueno la temperatura no esta malament del tot per a córrer.

Son les 7.00h hi ha molta gent per l'estadi que van a realitzar possiblement el mateix entrenament . Van surtin grupets de gent per separat i alguns en solitari, sembla ser que avui la MIM a organitzat uns dels seus tradicionals entrenaments en grup, avituallaments i autobús.

Bueno pues després d'estirar un poc i vore com la gent va surtint ahí que vaig jo. Crono en marxa i cap amunt, vaig cómode a un ritme mitjà tirant a fortet, per poder arribar a la senda de la cantera en un temps considerable per evitar el tradicional tapó. Vaig passant gent i vaig saludant, sembla que avui no correre assoles. Arribe a la senda en 21' 51", vaig molt bé i en bones sensasions, arribe a la cantera, 29' 33", açò va molt bé, continue cap endavant i arribe al pont que creue la carretera de l'entrada a Borriol. 1º "lap" 45' 52", continue cap a la Pedra.

Ahí hi ha gent de la MIM que jo conec Eva Campos que es veina meua, ens saludem i em comenta que hi ha més gent al davant. 2º "lap" 1:22:48 bones sensasions i molt content, agafe el camí cap al pou del Mollet en molt d'entusiasme, arribe a la senda que baixa des del mas del Caino direcció al barranc de Les Parres. La senda està molt malament, es coneix que hauran passat motos perqué hi ha molta pedra solta i hi ha perill de fer-se mal. Arribe a la pista, ja tenia ganes, i agafe la directa cap al Barranc de Les Parres. Ahí tenie una garrafa d'aigua fresqueta amagada que vaig deixar el divendres la nit. Pegue trago, en rente un poc el coll i les cames i surt cap a la Bassa de les Oronetes. 3º "lap" 1:57:34 (surtint).

En la senda que hi ha passant ja tot el tram del Barranc de les Parres, en trobe una parella de corredors ja d'una categoría de "Veterans C" ens saludem mutuament i en deixen passar. Un poc més endavant en trobe un grupet de 4 o 5 de gent de Borriol que conec. Estaven parats com si esperaren a algú, ens saludem i em donen ànims " ale valent amunt" això en va donar molta força. Arribe a La Bassa de les Oronetes, allí tambe tenía aigua amagada, faig la mateixa operació em rente el coll, la cara , les cames, pegue trago, ompli el bidonet i surt cap a Les Useres. "Lap" 2:32:50.

Quant vaig vore el temps sabie que tenie possibilitats d'arribar a Les Useres per baix de les 3 hores i mitja. Em vaig fer molt content. En aplegar a la rambla feia molta calor i no corria gents d'aire començave a notar un poc de cansament debut a la calor. Arribe al punt on la MIM passada vaig patir una lesió en els isquios que em van fer abandonar, el pensament em va fer recordar aquells moments i em va ficar la pell de gallina. Una vegada superat aquell punt em vaig animar, perque en trobava bé. Un poc mes amunt cap al KM 30 mes o menys em trobe un poc sofocat per la calor, però pense que ja estava arribant i després de caminar un poc em recupere. Ja estic al depòsit de l'aigua i porte 3.20.12, vaig pensar que arribava per baix de 3.30h i vaig taure tot lo que en quedava dins i cap amunt.

Arribe al puesto de l'alfombra en 3h 29m 35sg

Supeeeeerrrr!!!! satisfeeeeeeeet!!!

Cristian Ibáñez

4 d’abril del 2011

Useres - Lloma Bernat - Useres

Xicots avui el senyor Bak ha fet una de les eixides corresponents a l'entrene pera la MIM.

Bueno pues ahí va: aquestos dies en vilafamés, hem estat de festes, com tots els anys es celebra la festa de Sant Miquel, sempre coincideix en el 2º finde de la Magdalena. Bueno pues tot i això no hi ha de perdre els entrenes, que no estem per perdre rés.

Este matí, cap a les 7.00h he surtit de casa direcció les Useres. He aparcat on es fica l'alfombra en el control de les Useres el día de la MiM. Són les 7.17h i agafe el cami cap a Sant Miquel de les Torrocelles. En el punt mes alt de la primera costa "cartell pelegrins" he fet el primer "lap" 00:38:23 i continue cap amunt. A Sant Miquel de les Torrocelles he pouat una poca d'aigua per rentar-me i omplir el bidonet i he fet el 2º "lap" 01:11:13. Continue direcció La Lloma de Bernat, passe el Mas d'Aicart, i en trobe molt bé de sensasions, agafe la senda que puja a la Lloma, i a falta d'uns 500 metres per coronar-la, en sona el mòbil. El porte dins d'un dels compartiments del cinturó i em costa un poc de traure'l. Es talla la trucada i seguidament torna a sonar. És el senyor Nunivak, no hi havia molta cobertura i en costava parlar i entendre la conversa, tot i aixó el poder comunicar-me en algú conegut m'ha donat molts ànims. He arribat a la pista asfaltada de La Lloma i fet "lap" 1:56:18.

Una vegada allí, he cridat a la meua dona per que estiguera tranquila, he menjat una barreta de les negres i cap avall. Estava molt satisfet i animat en eixos moments i he agafat un ritme fortet cap a Sant Miquel. He arribat en 28 minuts, "lap" 2:25:15 després de reposar aigua i rentar-me. Comença a fer molta calor, l'ambient està boiros i humit i la sensasió es de "botxorno", ja comence a notar els kilometres acumulats. Tinc el cap despejat i el que pense es que està dins de lo normal, llavors no se me fa tant pesat. Arribe al "Pouet Blanc", on només m'ha faltat prendre el bany, perque m'he rentat totes les parts del cos possibles. He omplit el botellí des de dins del pouet i he continuat. La costa última abans de coronar el "cartell dels pelegrins" se m'ha fet un poc llarga, però al final m'he le feta. "Lap" 03:08:28. He arribat a pensar que podria arrimar-me a les 3h i mitja, però ho tendria molt difícil. Quan he agafat el ritme cap avall m'he adonat que era quasi impossible i he canviat el pensament. Objectiu arribar en bones sensasións. M'anat molt bé el canviar el pensament. Al final arribe al cotxe en 03:36:43.

Estic molt satisfet del entrene de avui i m'he adonat que he après a gastar el cap en trajectes llargs.

Al final el garmin 305 diu:

1423m D+ 1430m D-
Total KM 29,460
Ritme 7,21 m/km

"Ahí queda eso"

1 d’abril del 2011

Vilafamés - la Bassa - Useres - S.M.Torrocelles - castell d'Atzeneta

Aquest cap de setmana Santi i jo teniem previst fer el recorregut que porta el títol de l’entrada, però diferents compromisos per part dels dos i que també són festes de Sant Miquel a Vilafamés, hem avançat l’eixida a ahir dijous.

Pel matí, Santi i Sandra han anat a deixar un cotxe al castell d’Atzeneta i així quan arribem, no cal que ningú estiga pendent de vindre a replegar-nos.

Hem quedat a les 14.30h. I amb rigorosa puntualitat i amb molta calor (22ºC), eixim cap a la trisiola al ritme de sempre. Poc més endavant, abans de la Canal, Santi es queda un poc, cosa que m’estranya i comenta que afluixem un poc el ritme. Arribem a la ctra. de Moró en 39m. Pel barranc de les Parres es posa davant i així porta ell el ritme per intentar anar menys forçat. A l’eixir de la senda, les primeres costes de la pista comença a notar que les cames no li van i poc abans de la Bassa decideix donar-me les claus del cotxe.

Així que després de parar uns minuts a la Bassa, Santi té decidit tornar cap a Vilafamés i jo continue cap a Useres. Portavem uns 13km (1h 20m) i em quedavem 21km per arribar fins el castell d’Atzeneta.

Continue fent molta calor, són les 16h de la vesprada aprox. i per dins de la rambla no corre gens l’aire. Per fi arribe a Useres (2h 06m). Ompli el bidó d’aigua i em banye el cap, la cara i les cames.

Afortunadament, poc després d’eixir d’Useres s’ennuvola i comença a correr un poc d’aire. Baixant al barranc de Sant Miquel de les Torrocelles em sona el mòbil. Es Santi que em pregunta on estic i em diu que ja ha arribat a casa.

En uns minuts estic en Sant Miquel (3h 14m). Em torne a refrescar en aigua de la cisterna de l’ermita i continue per la pista cap al castell d’Atzeneta.

Ja em costa trotar cap amunt i tinc ganes d’arribar. Estic a l’última rampa i ja veig el castell al final de la pista. Quedarà 1,5 km i en continua baixada. Açò ja està!

Per fi arribe al cotxe, cansat i satisfet al mateix temps:
33.910 km – 3h 30m – 1.245 D+

Ara només queda baixar a Vilafamés i tornar-li el cotxe a la senyora de Santi.

Santi Garcia.