29 de maig de 2012

31ª VOLTA AL TERME DE FONDEGUILLA



Després de 5 mesos que vaig anunciar que estarie una bona temporada sense fer curses, m'he decidit a canviar d'idea. Ultimament en senc optimiste i tinc molt bones sensacions quan vaig a correr, de tal manera que m'he decidit a fer una cursa, i quina cursa, he triat, "nada mas que LA VOLTA AL TERME casi ná".


El passat dissabte día 26/05/2012 es va celebrar la 31ª VOLTA AL TERME DE FONDEGUILLA, coneguda per la seua duresa i difilcultat en algunes zones molt técniques, bueno pues ahi que vaig anar jo.
Sone el despertador, son les 3:30AM apenes he pegat l'ull pensant en la cursa que m'esperave, vaig fer un bon desdejuni, vaig agafar tots els arreus i cap Alfondueguilla que vaig surtir, son les 4:05h.
Al agafar el carril que fa entrada a l'autovia desde la rotonda de la Pobla Tornesa en vaig trobar una mala sorpresa, hi havie un accident i semblava molt greu, hi havia un cotxe marca BMW clavat en mig de la mitjana que separa els dos sentits de l'autovia i estava prou desfet per la part d'endavant, estavent ja tots els serveis necessaris, la Guardía Civil, Ambulàncies, i Bombers, resultá ser el accident que va eixir anunciat en les noticies de la televisió i en la prensa del dia seguent. Vaig continuar en el cos prou revolt i en poques ganes de correr,(per la carretera). Son les 4:43AM i ja estic a Alfondeguilla, ja hi havie un home amb un jupetí fosforescent a l'entrada del poble, en vaig parar i li vaig preguntar on podia estacionar el cotxe, en va indicar un lloc proper de la plaça on feien l'eixida. Estacione, envie un sms a Zenaida per dir-li que ja estave allí, i en contesta al moment donant-me ànims per la cursa. M'acoste a la plaça, encara estaven preparant tot, vaig ser el primer en aplegar, la gent estave molt comprenetrada i trevallaven tots per igual i amb molta il.lusió, donava la sensació de que la cursa estaría molt bé organitzada, i va ser així. Ja comença a arrivar gent, l'ambient ja es nota en el cos, feia temps que no ho sentie i es com sempre una passada, els nervis prèvis a la cursa, ho enyorave. Calente uns 20 min. pels carres plens de corredors, entre dins del recinte pasant pel control de dorsal, ja falten només 6 o 7 minuts, la plaça comence a plenar-se, ja estan tots colocats es pot palpar els nervis multitudinaris de la gent, ...5,4,3,2,1 pum. Surtim tots amb moltes ganes cap avall, vaig notar que anave prou fort, el Garmin en marcava a 4:05m/km, i vaig pensar "¡yep! frena el carro moreno", que açó acabe de començar, en vaig ficar a un ritme comode i mes prudent entre 4:50 i 5:10m/km costa avall, arrivem al pricipi de la primera costa  l'anomenat "Mur", os puc asegurar que el nom es el que se mereix, es una costa amb un nivell d'inclinació del 40%. A poc a poc anem pujant tots callast i concentrats, la veritat, es una passada. Jo aquestos dies enrere en vaig empapar d'informació d'aquesta cursa, fotos, videos, algún comentari en algún foro i algún consell que en van donar alguns coneguts que l'havien corregut, (Santi García),  la veritat, en van anar molt bé, en vaig agafar la cursa d'una manera molt conservadora, pujave prou rapid i comode i baixave a un ritme suau i conservador, guardan forces per els últims kilometres. Perque es feu a la idea, el primer "Lap" el vaig fer al KM10 i portave 1:41:22h. El següent, el vaig fer al cim de La Nevera, KM15 i portave 2:32:26h. En aquest punt, un home que havie anat tota l'estona mes o menys en el mateix grup on anave jo, resultá ser l'home fundadó de LA VOLTA AL TERME ens van comentar la gent del control, i feia 30 anys que la corrie, tenie 74 anys i estave com una roca, imprecionant!!!, vam surtir un grupet tots junts cap el KM20 l'anomenat Marianet, de camí, aquest home ens va aconsellar, xicots: aneu a la vostra que jo anire al meu paset, i tingueu compte que la cursa comense a partir del Marianet, el que aprete molt abans, a partir d'aquest punt li claven "La puntilla" ens va dir riense. Jo anava agafant tota l'informació que podia ajudar-me a poder acabar aquesta imprecionant cursa, la veritat que es fá molt menys dura si ho agafes d'aquesta manera, i en va anar molt bé. Arribe al Marianet, porte en aquets moments 20KM i 3:21:18h, esta prou bé, queden 15 KM aprox. per acabar la cursa, encara quede tomata. Vaig menjar, vaig beure, ompli el bidonet, al igual que havie fet en tots els controls, vaig menjar platans, dàtils, fruits secs, i beure prou de liquid, en va servir tot de molta ajuda, feia prou de calor ja estavem a les 10:20h del mati i el sol ja calentave.



Amunt un altra vegada i avall de nou, es una passada, a poc a poc arrive al control anomenat El Colom, KM24 , es un pinar on fa bona ombra i hi ha de tot aigua per rentar-te, per beure, menjar atenció magnifica del col.laboradors, sembla el paradis, está ple de gent per terra descansan, alguns acabats, en cares desencaixades, es asombros. Continue cap amunt i arrive al KM25 4:29:44h, arrive a un punt que per poder pujar, han possat unes escales de fusta en al menys 4 trams i en  l'últim son escales de ferro clavades a la roca, espectacular. Ja queden menos pujades, un parell i arrivem al control d'abans de "Pipa", només queden 5,5 km, torne a beure i menjar per acabar d'agafar les forces necessaries per acabar en condicions, la gent molt amable, m'agafen ells mateixos el bidonet, buiden el liquid de dins l'omplin d'aigua fresqueta,  molt agraït, els done les gracies i cap amunt. Hem trobe molt animat pensant que ja es l'última costa, i aixó en fa traure totes les forces que hem queden. Aplegue al KM30 5:32:27h, i al poc de temps arribe al cim de "Pipa" KM 30,330 en un temps de 5:38:23h, ahí ja en vaig adonar que si no en passava res, vaixarie de les 6:30h, vaig agafar la baixada super técnica, a poc a poc, al trotet suau fins que vaig aplegar al barranc, on, hem vaig possar a caminar durant els primers 200 o 300 metres. Hem vaig enrecordar del consell de Santi, que hi havie perill de calambres, vaig arrivar a l'últim control de liquid i en van comunicar que quedaven uns 2 KM. Vaig beure i vaig probar a trotar suau, com veia que els calambres no arrivaven, anave pujant el ritme fins que anave a 5:15,-5:25m/km. Ja estem entran al poble, l'ambient ja es palpa, el cos ja no el note ni cansat, les sensacions son extraordinaries, puje per dins del poble com un tir, en mig dels aplaudiments de la gent que me porten fins a la META.
                                                        
                                                                      6:14:47h
                                        ¡¡¡¡¡¡SENSACIÓ!!!!!!! ¡¡¡¡¡INEXPLICABLE!!!!!.























Gracies a tota la gent que m'ha donat ànims i m'ha felicitat en acabar la cursa, i com no, a la meua familia que m'ànimat i m'ha donat tot el suport, gracies Zenaida per ajudar-me a mantindre aquesta meravellosa afició, que compartisc amb tú.


24 de maig de 2012

Crónica de la I CSP-115: Castelló - Penyagolosa

(115 km - 30 hores - 4750 D+)

Sense cap dubte, com ja he comentat a l’anterior entrada, la forta calor es va imposar en aquesta primera edició de la CSP-115. Tot i això els participants van demostrar estar bén preparats i motivats, al arribar a meta el 71% dels inscrits i amb un 29% d’abandonaments.

Santi, Sergio i jo, després d’alguna telefonada i d’estar buscant-nos per la pista de l’UJI, conseguim agrupar-nos per començar els 115 km junts. Poc abans coincidim en Bruno, Vicent i Pere, que a banda de desitjar-nos sort, ens conviden a posar en la foto de grup. Gràcies.

L’ambient a les instal·lacions és impressionant i l’eixida menys embossada del que em pensava. Tal i com va passar l’any passat, al arribar quasi al final de l’urbanització de la Torreta, el recorregut es desdobla en un trajecte alternatiu per alleugerar el pas per la senda que puja fins la pedrera. Nosaltres agafem el recorregut de l’esquerra, que tot i que ens dona la sensació que té més desnivell, sembla que va menys gent i que hem arribat un poc abans a la pedrera que altres corredors que han optat anar per l’altra part. Realment açò és insignificant, doncs encara queden 110 km de cursa.

En el pas pel pont de Borriol i voltants de sant Vicent és la primera vegada que se’m fica la carn de gallina. Com és posible que hi haja tanta gent si encara no són ni les 7h del matí. De totes les edicions que he fet la MiM, mai havia vist tanta gent.

Pugem fins La pedra (km 13) a bon ritme. Agrair l’avituallament a les dos bandes del control. Dos gots d’aquarius i seguim els 3 cap a la ctra. de Moró. La baixada per la senda del Caino fins la Canal ens fa anar un poc embossats, però penses que és poca estona i t’aguantes. Tampoc pots fer res més.

Arribem a la ctra. de Moró, on torna haver un “ambientasso” dels bons i damunt estem en terreny culroig. Tot just podem saludar a Cristian, Jaume, Andrés, Ivan i Eladi que ens animen per arribar al control de la Bassa de les Oronetes (km 24).

Ací torna haver un fum de gent de Vilafamés a les dos bandes de la pista. Carreguem els bidons, mengem alguna cosa de l’avituallament i ens traem un entrepà de la motxilla. Quasi a la ctra. de Costur estan Sandra, Oriol, Júlia, Tatiana, Pili i Justo que ens renoven les energies per seguir corrent fins Les Useres.

En la baixada a la rambla ens hem d’armar de paciència, doncs fa poc que hem eixit del control i som molts corredors els que hem coincidit en aquesta zona. A partir d’ací és on comence a ser conscient de que farà molta calor. A les costes abans de Les Useres el sol apreta de valent i comencen a notar-se els primers símptomes de cansanci en alguns corredors.

A Useres (km 34) tornem a carregar els bidons i mengem. I tal i com teniem decidit traem els bastons per afrontar millor les pujades fins al pròxim control. En la pujada a la serra de la Creu Sergio es queda un poc. Fa molta calor i no hi ha una ombra que et resguarde del camí. Ens diu que seguim. Realment jo pensava que ens tornaríem a vore a Torrocelles, però no va ser així. Ja no ens voriem en tota la cursa.

Arribem al Pou de la Vall, on quasi hem de fer cua per poder-nos refrescar. Ja tenim ganes d’arribar al control, doncs fins Atzeneta és un tram més pla i en alguna ombra.

Ja en Torrocelles (km 44), ens tornem a refrescar, mengem algunes coses del control i carreguem de líquid. Santi s’apropa al servei sanitari per posar-se algun spray de fred al peu, doncs arrastre una molèstia des de fa uns dies i s’ha resentit un poc.

Eixim cap a Atzeneta i després de la primera costa ens posem a trotar. Llevat del tram del Magranar vam correr fins el control d’Atzeneta (km 52). Ací tenia de nou a la familia que esperavem baix l’ombra d’un arbre, que afortunats! Arnau va correr en nosaltres els últims metres per arribar a l’avituallament líquid. On per cert ens vam remullar de dalt a baix en una manguera que tenien preparada. Carreguem de sals, agafem un entrepà, unes fotos i a seguir cap a Molins.

Són les 12.30h aprox. i fa un sol que bade les pedres. En aquest tram el calor es fa notar. No corre gens d’aire i la sensació és horrible. Tenim de parar un parell de vegades a agafar aire. Les ombres t’aconviden a gitar-te baix d’elles, però no pot ser. No hem arribat fins ací per a d’això. Qualsevol pou, cisterna o aljub es bó per a refrescar-se.

A l’avituallament de Molins (km 59) està la gent del club d’Atzeneta. Ens donen la coca-cola més fresqueta que tenien. Ens omplin els bidons ells mateixos i fins i tot tenen sals minerals i ND3. Chapeau per a d’ells!

Eixim cap a Culla i segueix fent calor, però poc a poc s’ennuvola i es comencen a sentir trons. Abans d’arribar al poble comença a ploure, però tant Santi com jo passem de posar-nos l’impermeable, volem banyar-nos i que ens baixe la temperatura corporal, doncs segons ens van dir després, vam arribar a 36ºC.

Al control de Culla (km 68) es suposava que havia de tindre a la familia. Com que no estan els pegue una telefonada i em diuen que no ens anem que ja estan arribant. Així que comencem a passar bon compte del plat de macarrons que ens havien preparat la gent de Culla. Després d’un massatge a les cames i de canviar-nos la samarreta, ens disposem a eixir del control, pero abans hi ha revisió de material. Els mostrem la llum rotja trasera que ens demanen i cap a Vistabella.

Només eixir de Culla tenim un tram de forta i llarga baixada fins el riu Monlleó. Continua ennuvolat i segueix tronant. Creuem el riu i ara toca pujar el que hem baixat fins arribar a sant Bertomeu (km 79). Aquesta pujada se me fa llarga. Els trons han portat la pluja, però no parem a tapar-nos. Tot i que està nuvol i plou no tenim sensació de fred. Arribant a sant Bertomeu para de ploure. Mengem un poc al control i eixim trotant.

Arribant a Vistabella (km 88) sentim a la gent de les afores del poble. Allí està Arnau esperant a que arribem i correr una estona en nosaltres. La resta de la familia està esperant dalt de les escales a l’entrada del control. Ens sentem i ens disposem a menjar. Santi un plat de caldo i jo uns macarrons en atún, que aquestes alçades de la cursa em van semblar boníssims. Després d’un xicotet massatge a les cames ens disposem a eixir del control enmig d’un fort aplaudiment de la gent.

El tram que va fins Xodos és prou corredor, així que ens disposem a trotar tot el que podem, doncs en els entrenaments que havíem fet, havíem pensat en si arribaríem en llum del dia per poder fer l’última baixada per aquesta senda, que té un desnivell considerable i és bastant tècnica. Afortunadament ens va anar justet, doncs va ser arribar a Xodos (km 97) i tindre de traure el frontal.

A partir d’ací fins a meta queda un tram dels durs. Hem de salvar quasi 1000 mts D+ en 18 km i el cos i les cames ja no estan per a pasdobles. Ens queda l’últim repetxó abans d’arribar al control de la pista del remolcador (km 102), però no vaig bé. L’estomec em juga una mala passada. Arribe al control, he de sentar-me al terra i em trobe un poc marejat. Poc a poc em vaig recuperant. La gent del control es porta de meravella. Una xica, no recorde el seu nom, m’aconsella menjar codonyat i plàtan. Així que li faig cas i ompli els bidons en aigua només, doncs estic fart d’aquarius, sals i ND3.

Mentres tant un bomber li suggereix a Santi que se’n anarà, que jo em quedaria allí. La resposta us la podeu imaginar. Ell no eixia d’allí sense mi ni fart de vi. Gràcies Santi, tot i que no vaig pensar en cap moment quedar-me al control, sense tú se m’haguera fet interminable.

Així que com diu algú per eixos foros, ens va tocar traure els collons i cap a Sant Joan que hi havia falta de gent. Pràcticament fins el mas de la Cambreta vam anar caminant, cosa que em va fer recuperar bastant. Des d’ací només ens quedaven entre 4 i 5 km fins la meta, passant per la Banyadera i la Teixeira. Entre que ens hem recuperat prou i la sensació de saber que teniem la meta bén prop, ens posem a trotar.

Ja veem les llums del santuari, la senyalització és perfecta. Ens queda l’últim gir a l’esquerra i ahí tenim l’alfombra blava. Arnau i Justo esperant-nos al principi i un poc més endavant Raquel , Tatiana i Pili, amb més ganes quasi que nosaltres de que arribarem.

Després de 19h 13m conseguim ser FINISHERS de la primera edició de la CSP115: Castelló - Penyagolosa.

Gràcies a tots els que us heu interessat per nosaltres.

I especialment a tota la familia per estar una vegada més al meu costat.

Santi Garcia.

(Ja podeu consultar les fotos a l'àlbum de picasa)

15 de maig de 2012

FINISHERS d'una CSP-115 duríssima

Ni el sofocant calor ni la pluja van ser obstacle per a que puguerem ser FINISHERS de la CSP-115 en 19h 13m.

La primera Ultratrail CSP-115 ha sigut una prova duríssima per a tots els participants degut a les altes temperaturas registrades des de primera hora del matí, arribant a superar els 30 graus a les hores centrals del dia. Aquesta circumstància es convirtiria en una dificultat afegida a la duresa del recorregut que va provocar l'abandonament d'alguns participants.

Felicitar a tots els que hem aconseguit finalitzar la prova i resaltar, des del meu punt de vista, l'exel·lent tracte de l'organització i voluntaris en tots els controls i avituallaments, però sobretot des de Molins a Sant Joan.

Agrair a tots els que ens heu donat ànims, ens heu cridat i us haveu interessat per saber com estavem.

Santi Garcia.

(Més endavant fotos a l'àlbum de Picasa i crònica de la cursa)

6 de maig de 2012

Últim entrene per afrontar la CSP-115

Ahir, 5 de maig, Santi i jo vam realitzar l'últim entrenament llarg per preparar la CSP-115: Castelló - Sant Joan de Penyagolosa. Aquest Ultratrail té com a principals característiques:

115 km - 30 hores - 4750 D+
(Altura mínima: 70 mts)
(Altura màxima: 1534 mts)

D'aquestos 115 km, els primers 44 km segueixen el mateix recorregut que la MiM i per tant ja coneguts de les edicions anteriors que hem fet. Així que els altres 70 km aprox. els hem pogut entrenar en les diverses eixides que hem fet per conèixer el terreny per on transcorre l'Ultra.

Fins avui nómés ens faltava una trosset de 8 km que encara no havíem fet. El que uneix Sant Miquel de les Torrocelles i Atzeneta. Així que pensant en fer aquesta part hem plantejat l'entrenament fent el següent recorregut:

Eixir de Vilafamés per la trisiola, bnc. Ferrer, la canal i agafar el GR33. A partir d'ací seguir l'itinerari de la cursa: ctra. Moró, la Bassa, Les Useres, Sant Miquel de les Torrocelles, Magranar i Atzeneta.

39,26 km - 4:49:39 - 1205 D+

Lap 1: 7.13 k - 00.43.54 (Ctra. Moró)
Lap 2: 5.35 k - 00:38:32 (La Bassa)
Lap 3: 8.61 k - 01:03:10 (Les Useres)
Lap 4: 9.99 k - 01:32:02 (S.M. de les Torrocelles)
Lap 5: 8.18 k - 00:51:58 (Atzeneta)

Creem que hem fet una preparació prou bona per poder ser FINISHERS d'aquesta prova. Ens trobem bé i amb ganes de començar el proper dissabte, però com diem sempre, i els que n'heu fet alguna ja ho sabeu, en una cursa tan llarga poden passar moltes coses, doncs amb tantes hores per davant les circumstàncies canvien d'uns moments a d'altres.

Salutacions i gràcies a tots els que ens esteu animant durant aquestos dies.

Santi Garcia.

2 de maig de 2012

Entrenament modest

El senyo Bak tambe va fent algún entrene per no perdre la forma. El passat día 1 de maig tambe vaig eixir a pegar una volteta en solitari, com de costum...
Vaig eixir de casa a les 7:37h direcció al Bartolo, aquesta mateixa ruta va ser la que en va fotre el genoll i volia llevar-me el cuquet i la maladicció d'aquell entrenament. I tant que ho vaig aconseguir i amb gran satisfacció, aci teniu el resultat dels laps:

Lap 1 - 00:30:22h.  6,06km Entrada a la Pobla Tornesa
Lap 2 - 00:50:19h.  9,28km Encreuament Cami Santes amb senda Balaguera
Lap 3 - 01:12:31h. 11,09km Fí de la senda Balaguera a la creu del Bartolo
Lap 4 - 01:43:50h. 16,33km Principi Senda cami de les Santes fins principi Senda Balaguera
Lap 5 - 01:52:00h. 17,60km Encreuament Cami Santes amb senda Balaguera (de tornada)
Lap 6 - 02:09:54h. 20,77km Eixida de la Pobla (mateix punt Lap 1 de tornada)
Fi       - 02:46:24h. 26,88km Zona abitual d'eixida entrenaments (contenidors C/Colsets)

Mitja de ritme  6,11 min/km
Elevasió 654 D+ 663D-

Bueno pués xicots aixó a segut tot, anem fent poc a poc per no perdre res.
Enyore les eixidetes amb companyia i els esmorzarets.

1 de maig de 2012

Recuperar forces

Avui 1 de maig "Festa del treball" l'hem aprofitat per seguir entrenant. Queden 10 dies per a la CSP-115 i ens trobem amb ganes i bones sensacions. Esperem que eixe dia ens isquen bé les coses i pugam ser FINISHERS d'aquesta primera Ultratrail de la nostra provincia.

Però com per poder entrenar bé, hi ha d'alimentar-se adequadament, després d'una bona dutxa hem recuperat forces per als dies següents. Pernil, tortilla, olives, vi i un bon café, fan afrontar els próxims entrenes en ganes i il·lusió.

Santi Garcia.