26 de setembre de 2011

FINISHER - XVI Ultra Trail CMAJ Trangoworld

El nostre company Sergio Roldan Marco, en representació dels culrojospelmon, ha sigut FINISHER d'aquesta duríssima prova en un temps de 22h 55m i en la posició 11, compartint el mateix temps en 4 participants més.

Finalment van ser 32 els participants que van prendre la sortida aquest cap de setmana en la XVI Ultra Trail CMAJ Trangoworld, amb 107km i 11.000m de desnivell acumulat, en un trajecte sense marcar. En categoria masculina va vèncer José Luis Arnal, que va deixar el crono en 16h 18m, mentre que en categoria femenina Penèlope Balaguer i María Mir van parar juntes el rellotge després de 26h 57m.

La tromba d'aigua que contra tot pronòstic va caure unes hores abans de començar la prova va deixar el sòl i l'ambient en millor estat de l'esperat, permetent que els seus primers 30km per la dorsal de la Serra Espadà, carregats de forts desnivells, fossin més suportables dels habitual. Això, unit a l'excel·lent preparació física dels participants d'aquesta edició, va trencar la tradició que més de la meitat acabessin retirant-se. En aquesta ocasió, tan sols 2 persones van haver de prendre aquesta fatídica decisió.

Aquesta tradicional prova s'ha convertit en un referent dins del mon de l'ultra trail, el que li ha valgut rebre 3 punts per a participar en la Ultra del Mont Blanc. El terreny és molt dur, amb forts desnivells constants; són 107km, gairebé 11.000m de desnivell acumulat. Però el que veritablement la diferència és la falta de senyalització de la carrera; els participants han de fer servir el mapa o GPS per a poder realitzar la prova. Això li dóna un caràcter d'aventura que tira per a enrere als quals només busquen la velocitat i la marca, però atreu als més purs d'entre els corredors del país.

Enhorabona a tots i especialment a Sergio.

"El que la sigue la consigue" i tú ho has aconseguit a la primera. Havies de fer una prova de 3 punts per al UTMB i ahí està. Eres un crack!

18 de setembre de 2011

XVI Cuerpo, Mente y Alma en Javalambre

Hola a tots, com ja sabreu la setmana que bé fan el Ultra Cuerpo, Mente y Alma Alfondeguilla-Javalambre on jo estic inscrit amb el dorsal 17. Ahir vaig fer l'últim entrenament d'aquesta setmana de 25 km i ara a esperar al dissabte amb molts nervis perquè és la meua primera carrera de tants km acumulats però amb molt d'entusiasme per poder afrontar un repte com este. Així que ja vos contaré l'experiència.

107 km - 5.000 mts D+ - 28 hores

Amunt i crits ...

2 de setembre de 2011

Carros de Foc SKY RUNNER

A l’anterior entrada del blog finalitzava dient: "Esperem tindre sort i que ens faça bon temps. Ja us ho contarem al tornar".

Doncs bé, ja hem tornat. Hem tornat d’una edició on les condicions meterològiques no han sigut géns favorables. D’això ja ens vam donar compte només arribar i eixir a fer unes fotos pels voltants del refugi. Feia vent fred i la temperatura era baixa.

Com ja sabeu nosaltres eixiem del refugi d’Amitges en direcció a Saboredo a les 7h del matí del divendres. Ací uns deixe un xicotet resum del que va ser per a nosaltres la primera experiencia en la Carros de Foc.

AMITGES – SABOREDO (50 min. de carrera)
Hem eixit els últims del refugi perqué el GPS no agafava senyal. Ens hem contagiat del fred del matí i com les forces encara estan intactes hem volgut agafar al grup davanter. Comentem que tal vegada hem anat massa ràpid.

SABOREDO – COLOMERS (1h 53 min. de carrera)
Baixant el coll de Sendrosa (2.451mts) Santi S. cau i es colpeja la cadera i el gluti. El colp ha sigut fort. Li fa mal i té dificultat per poder correr, però es pren un ibuprofeno i continuem poc a poc.

COLOMERS – RESTANCA (3h 40 min. de carrera)
Pujant de Colomers al Port de Caldes (2.568 mts), Santi S. decideix treure els bastons per ajudar-se a pujar doncs li fa prou de mal la caiguda. Sergio es depenja uns metres. Dalt del port fa un vent molt gelat i decidim continuar cap a Restanca on ens juntarem amb Sergio.

RESTANCA – VENTOSA I CALVELL (5h 10 min. de carrera)
Quant eixim de Restanca, Sergio arriba. Ja no ens tornarem a vore fins al dia següent en Amitges. Per anar a Ventosa decidim fer-lo per l’estany de Monges. Això vol dir que hem de retornar per on hem baixat a Restanca i desfer el camí que havíem fet. Això particularment m’afecta prou, doncs tinc la sensació que ens havíem equivocat i teniem de buscar el camí correcte, encara que no era així.

VENTOSA I CALVELL – ESTANY LLONG (8h 14 min. de carrera)
Comienza el baile i damunt ens toca amb la més lletja. Té collons la cosa. Només eixir de Ventosa adivinem per on tenim de pujar. Hem d’arribar i travessar el coll de Contraix a 2.748 mts. amb uns blocs de pedra que fan por. Bén bé no saps per on pujar i sembla que el coll cada vegada estiga més lluny. Però no penseu que quan has arribat dalt sents cap satisfacció, perquè ara has de baixar per l’altre costat fins el refugi (1.987 mts). Es dir 760 mts en 4km aprox. A mitad de la baixada Santi S. decideix parar a posar-se més roba, continua fent molt de vent i gelat. Abans d’arribar a Estany Llong sentim tronar i tot i que són les 15h de la vesprada sembla que siga de nit. El cel s’ha cobert de núvols.

ESTANY LLONG – COLOMINA (11h 31 min. de carrera)
De totes les distàncies entre el refugis aquesta és la més llarga, però a nosaltres se’ns va fer interminable. Només eixir d’Estany Llong comença a ploure i de vegades amb la pluja també cau pedra. Seguim poc a poc, doncs hem de pujar al coll de Dellui (2.577 mts). Continua plovent i caent pedra. La sensació de fred és horrible. Tant Santi S. com jo no ens sentim les mans gelades i notem com tenim dificultat per moure els músculs de la cara. La sensació tèrmica és per baix de zero us ho puc assegurar i si afegim que anavem banyats per la pluja i amb un fort vent, doncs la situació era prou fotuda.

Damunt per si tot açò era poc, a l’Estany de Cubieso, malinterprete una senyalització seguint per l’esquerra de l’estany, quan havíem d’anar per la dreta del mateix. Això ens fa perdre entre 20 i 30 min. fins que ens donem compte i tornem a agafar el camí correcte. Per fi arribem al refugi de Colomina on hi ha prou gent esperant entrar en calor per continuar. Nosaltres també vam estar molt de temps. Havíem de recuperar-nos estavem gelats i necessitavem entrar en calor.

COLOMINA – J.M.BLANC (14h aprox. de carrera. No ens van apuntar l’hora)
A l’eixir de Colomina ha parat de ploure. La tronada s’ha desfet i sembla que isca el sol. En un poc de sort, entrarem en calor, doncs el pas de l’ós i el coll de Saburó (2.667 mts) estan orientats al sudoest i per tant el sol ens dona de ple. Hem arribat al refugi de J.M.Blanc en llum del dia. Són les 21h de la nit aprox. i a partir d’ací decidim posar-nos la roba d’abric que ens quedava i el frontal.

J.M.BLANC – MALLAFRÉ (16h 23 min. de carrera)
A l’eixir de Blanc ens comenten que tenim tres possibilitats per seguir a Mallafré. Bé pel coll de Monestero (2.715 mts). Pels túnels de la canalització de l’aigua o bé per la pista del parking de Sant Maurici. Nosaltres decidim anar per la canalització de l’aigua. Decidim aquest recorregut perquè era el track que teniem carregat al GPS. Mentre baixem per la pista alternem correr i caminar fins que arribem al túnel que hi ha de salvar per la dreta. I efectivament el vam salvar, però ens vam jugar la pell un parell de vegades fins que vam trobar el camí correcte.

MALLAFRÉ – AMITGES (17h 49 min. de carrera)
Al arribar a Mallafré vaig beure el primer que vaig trobar, segons dient era beguda isotònica. Després vaig trobar el termo del caldo i vaig decidir beure’n un got, doncs la sensació de fred no passava de cap manera. Explosiva combinació. Aquella beguda isotònica i el caldo ho hi havia manera de que es feren amics i quan ja portaven una estona a tabalades per eixe estomec, pujant cap a Amitges, vaig tindre de parar a vomitar el caldo i l’isotònica del copón.

La sensació de benestar en el cos va millorar, però no quedaven forces per a més. Així que poc a poc, sense presa però sense pausa, vam arribar al refugi d’Amitges a les 00.49h, es dir 17h i 49m després de prendre l’eixida. On per cert tenien un termòmetre que marcava 3.5ºC.

Després de dutxar-nos i abrigar-nos vam preguntar pel nostre company Sergio. Ens van dir que estava en el refugi de J.M.Blanc menjant uns macarrons i que continuava en carrera.

Només quedava gitar-nos una estona i esperar que arribara Sergio, per al dia següent baixar a Espot i replegar la samarreta de FINISHER. Una samarreta guanyada amb molt d’esforç en un paisatge impressionant, dur i espectacular i una atenció al corredor fantàstica. Llàstima que per al dia de la cursa (una vegada a l’any) no estiga millor marcada, doncs hi ha molts recorreguts alternatius i no tot el món segueix el mateix itinerari.

Els nostres temps han sigut:
  • Santi Saborit -17h 49m
  • Santi Garcia - 17h 49m
  • Sergio Roldan - 23h 45m