24 de febrer de 2010

Bac o sacsá?

Lo que vaig a escriure es una de les anecdotes que ens va passar en una de les eixides llargues de l'estiu:
Va ser el día 4 de juliol de 2009, tot va començar la nit anterior a casa el senyor Nunivak, vam sopar al pati, a la fresqueta, ens varem veure un litro i mig de granisat de cava i per rematar la feina, dos gintónics fresquets...
Día 4 , em vaig alçar amb un poc de "barreta", vaig menjar un sandwich de nocilla, un ibuprufeno i a correr...
Vam surtir un grup de 6 corredors locals Nunivak, Rocalaguela, el llanterner, Sofía,Gustavo, i un servidor Elbakdelcentena.
Comencem pel vial hasta casi la covasanta, cami que putge al barranc d'engil, la trissiola, barranc de ferrer, toll de l'alborser, sant miquel, la font de vaig, mas d'avall, la bassa de les oronetes, que per cert ahi es on vam decidir si baixar per la senda que va a la font de la penella o per l'altre costat el barranc del centena que tambe arribe fins la font de la penella, bueno al final ens decantem per baixar pel barranc del centenar, jo el primer, molt eufóric, la veritat que'm trobave molt bé, Rocalaguela darrere meu també molt fort, i el reste de companys uns metres mes enrrere, després de passar un bancal de fenás que estigué apunt d'encendres al passar tan depresa, de repent, un xicotet bot em va desequilibrar i em vaig pegar un bac de mil dimònis, Rocalaguela es va asustar un poc perque baixavem molt forts i pensava que m'havie fet mal de veritat, poc després van arribar Nunivak i el llanterner, també es van preucupar per mi. Quina va ser la sorpresa de tots ells, quan em vaig alçar i vaig apretar a correr fins la font de la penella. Després d'haver-me rentat les ferides ja estavem tots mes tranquils, ja venie el caxondeo, que si havie estat apunt d'encendre el fenás baixant, que se m'aparaven poques mosques...
Bueno pues d'ahí ve el nom que util.litze en el perfil d'aquest blog i en algún foro que altre, (Elbakdelcentena)

un salut,
Ànim i a correr!!!

Una il·lusió

L'estiu passat, més concretament cap al mes de juny de 2009, tornavem a començar les eixides matineres. Eixides que ens feien estar xafant el carrer a les 6.30h del matí. La majoria de vegades erem tres (rocalaguela, elbakdelcentena i jo mateix), altres només dos i alguna que altra vegada es quedava un sol davant el perill.

Feiem entre 2 i 3 eixides entre setmana, més una rodada llarga el cap de setmana a la que se'ns afegia Juanlu, normalment el dissabte.

Les eixides d'entre setmana venien a ser de poc més d'1 hora i clar no es podia evitar fer la gràcia. "Xaaa quin susto" si la marca era de 1.01, o "això és un grup de música" si el temps era de 1.02, o "un ou i part de l'altre" si ens eixia un crono de 1.09.

Cada vegada quedavem en més il·lusió, i seria, i encara és, per la bona armonia que hi havia en el grup. A més, tots hem patit la soletat en la que et trobes quan afrontes eixes rodades llargues per eixos paratges de Déu.

Tot això ens va motivar per a dues coses, dues xorrades si voleu, però com que la vida està plena d'elles, doncs aquestes només n'eren dos més.

La primera seria de fer-nos un equipatge, que vam estrenar, com no podia ser en un altre lloc, en la 5a Marxa al terme de Vilafamés.

La segona era obrir un blog amb la finalitat de publicar i donar a coneixer les impressions d'algunes de les curses en les quals participem, bé de muntanya, bé d'asfalt.

Ara ja el tenim. Només falta donar-li continguts i si a més hi ha algú que compartisca aquestes experiències, encara que siga de forma virtual, ens donarem per satisfets.

Salutacions.

MiM 2010

Aquest any serà la meva primera edició de la MiM.

Ja veurem com em va, la veritat es que estic molt il·lusionat però al mateix temps tinc una miqueta de canguelo, ja que son 65 km i 2500 m de desnivell positiu.

El Sr. Bak diu que vol fer-la en 8 H. 30 min. Jo intentaré acabar-la en ell, que ja es molt per no haver-la feta mai. El Sr. Nunivak esta pensat-se si la fa en nosaltres o si fa record i per lo que fa al Sr Juanlu se esta pensant de si fer-la o no, de moment se decanta mes per el no que per el si. Peró intentarem fer-lo canviar d'opinió.

Ja vos contarem que fem i com nos va.

Salut i Muntanya.