Bac o sacsá?

Lo que vaig a escriure es una de les anecdotes que ens va passar en una de les eixides llargues de l'estiu:
Va ser el día 4 de juliol de 2009, tot va començar la nit anterior a casa el senyor Nunivak, vam sopar al pati, a la fresqueta, ens varem veure un litro i mig de granisat de cava i per rematar la feina, dos gintónics fresquets...
Día 4 , em vaig alçar amb un poc de "barreta", vaig menjar un sandwich de nocilla, un ibuprufeno i a correr...
Vam surtir un grup de 6 corredors locals Nunivak, Rocalaguela, el llanterner, Sofía,Gustavo, i un servidor Elbakdelcentena.
Comencem pel vial hasta casi la covasanta, cami que putge al barranc d'engil, la trissiola, barranc de ferrer, toll de l'alborser, sant miquel, la font de vaig, mas d'avall, la bassa de les oronetes, que per cert ahi es on vam decidir si baixar per la senda que va a la font de la penella o per l'altre costat el barranc del centena que tambe arribe fins la font de la penella, bueno al final ens decantem per baixar pel barranc del centenar, jo el primer, molt eufóric, la veritat que'm trobave molt bé, Rocalaguela darrere meu també molt fort, i el reste de companys uns metres mes enrrere, després de passar un bancal de fenás que estigué apunt d'encendres al passar tan depresa, de repent, un xicotet bot em va desequilibrar i em vaig pegar un bac de mil dimònis, Rocalaguela es va asustar un poc perque baixavem molt forts i pensava que m'havie fet mal de veritat, poc després van arribar Nunivak i el llanterner, també es van preucupar per mi. Quina va ser la sorpresa de tots ells, quan em vaig alçar i vaig apretar a correr fins la font de la penella. Després d'haver-me rentat les ferides ja estavem tots mes tranquils, ja venie el caxondeo, que si havie estat apunt d'encendre el fenás baixant, que se m'aparaven poques mosques...
Bueno pues d'ahí ve el nom que util.litze en el perfil d'aquest blog i en algún foro que altre, (Elbakdelcentena)

un salut,
Ànim i a correr!!!