31 de desembre del 2014

L'última de l'any en bici de carretera

L'última de l'any 2014 ha tornat a ser en bici de carretera. Aquesta vegada no hem sigut Santi i jo mano a mano, com altres vegades, se'ns ha afegit Julito que tenie ganes de saborejar la fresca que fa per aquestos termes.

Això sí, el recorregut a estat el mateix que anys anteriors. Ja són 3 esmorzars de final d'any que fem en Xodos i esperem fer-ne molts més.

Vilafamés-Xodos-Vilafamés: 75 km

SALUT, BON ANY A TOTS I QUE ELS VOSTRES SOMNIS ES FACEN REALITAT

Santi Garcia.

Adeu 2014, Feliç 2015.


Qui anava a dir a mi a principis d’aquest any que estem apunt d’acabar, que sèrie un any ple de alegries i satisfaccions, també he patit el que no esta escrit, no os penseu que ha segut tot rises i xirigotes, ha hi hagut dies de tot, d’enviar-lo tot a pastar fang, de pensar qui em mane a mi fer açò i de cavil·lar que agust s’està en el sofà, calenteta.

Però tots aquest pensaments no m’aporten res, ni superació personal, ni satisfacció, ni tantes i tantes amistats que he anat fent durant aquesta temporada. Curses, esmorzars, dinars, ….quins grans moments, quins grans amics.


Tot va començar en voler tornar a fer la MIM, aquest any volia fer una bona MIM, així que hi havia que fer curses modo test per saber como anava la maquina. La primera cursa va ser Tombatosals, bufff…quin trencacames. Cabanes, Borriol, Atzeneta…I ja en maig la gran cita, la MIM va arribar, tot pintava de categoria el Sr. Santi Garcia en feia de acompanyant, vam estudiar els números, km, avituallaments i parcials. Així que nomes faltava córrer, tiren en coet i pummmmmm cap a Sant Joan s´ha dit, on al cap de 8h40min vam arribar, baixant quasi 2h la marca del any anterior, quin gran dia, quines grans sensacions vaig viure aquell dia, per a repetir. Gracies a tots el trailrunners per estar ahi.

Desprès de descansar uns dies, tant física com mentalment, se em pase per el cap perquè si he pogut fer una bona MIM, no puc fer un bon Marató, així que ja estem un altra vegada al lio…un repte per el qual lluitar.

I tornem a fer curses per comprovar como va la maquineta, el primer va ser el 10K de Benicàssim nocturn, per vore de quina base comencem, seguim en el 10K de Onda, 10K Ciutat de Castelló aconseguint 44’38 baixant 2’ la meua marca  i la Mitja Marató de Castelló aconseguint 1h39’ baixant 4’ la meua marca. I ja per últim el dia es arribat, el Marató esta ací....on aquesta vegada el meu acompanyant es el Sr. Sergio Roldan, als grans actes hi ha que seguir un protocol i sempre hi ha que acudir en un bon acompanyat. Aquesta vegada aconseguís creuar la línea de meta del Marató en 3h29min44seg.........que gran, quin cúmul de circumstancies, pensaments, sensacions, plorar, riure, abandonar, continuar, patir, ....en fi açò s’ha de viure, per mes que ho contes no te explicació fins que ho vius.

I ja per rematar l’any gracies per la confiança i suport al GR-33, aquest any que be 2015, lluiré eixa camiseta de la roja, ple de grans corredors i persones, em fa molta il·lusió poder formar part de vosaltres i ser una més.

Feliç any nou a tots, que aquest 2015 siga igual o millor que el que anem a tancar, i que tots els vostres somnis es fagen realitat, com segur que es faran els meus. Moltisimes gracies familia, amics, coneguts,....per estar ahi i per ajudar-me a seguir endavant. Salut i força.

29 de desembre del 2014

La canal del Penyagolosa

Dissabte 27 de desembre, per fi vaig poder disfrutar de la canal del Penyagolosa. Feia molt de temps que tenia ganes de fer aquest tram del Parc Natural, però mai venia bé quadrar el calendari.

Dissabte, la temperatura era prou baixa i el fort vent accentuava encara més la sensació de fred, però això no seria impediment per a que junt amb Sofia, Pepe, Loren, Eladio i Isaac completarem el recorregut per la Banyadera cap al Portellàs i després de faldejar el cim, ascendir al pic per la canal del Penyagolosa.

Un matí sensacional i amb una ruta impressionant: 18 km i 1200m D+ aprox.






Santi Garcia.

27 de desembre del 2014

A cremar els torrons i els pastissos de Nadal

Santi, Julio i jo, el passat 26 de desembre, després dels primers excessos corresponents als dies de Nadal, hem completat una rodaeta en les bicicletes de carretera de 60km aprox.

Tot i que només arribar a La Pobla hem patit un problemeta que hem solventat sense massa dificultat per al que haguera pogut ser. Veritat Julio !!!




Santi Garcia.

22 de desembre del 2014

Estrenem BH G5 i G6

Dissabte passat va ser el dia de l'estreno. Tant Santi com jo ens hem canviat la bici de carretera. Hem substituït la Giant i l'Orbea per una BH G5 i G6 respectivament. La rodaeta no ha sigut molt llarga (62 km), però sí lo suficient per apreciar el millor rodar que tenen les dos BH.

No sé si açò serà el regal de Reis que ha vingut per avançat, però esperarem en il·lusió per si s'ho repensen i tornen a vindre el dia que toque.

De moment l'estreno ha sigut mereixedor d'un bon bocadillet i d'un millor carajillo especialitat de la casa.

SALUT I BONS NADALS.




Santi Garcia.

15 de desembre del 2014

V MARATÓ DE CASTELLÓ


Com sol ser habitual, desprès d’una gran cursa, ha de hi haver una crònica, perquè tot el que es sent no es pot quedar dins, ho he de contar, ho he de dir,…vull que ho conegueu.
Tot comença al mes d’agost, quan et planteges tornar a fer el Marató, eixa distancia tant emblemàtica per a qualsevol corredor, un sopar, unes copes, unes paraules de mes de dir aquest any vaig a fer el marató però ben fet, al setembre em fique, jejejeje.

I arriba setembre i començe a entrenar, com no en els meus coleges asfalteros, Jorge i Pepe no haguera sigue igual sense vosaltres. Comencen les voltes al pla, les visites a Montalba, al camp d’aviació, al polígon, al camp de futbol, al arc de Cabanes, a Benlloch, fins i tot visites a la platja, al grao i a Benicassim, per a canviar d’aires mes que res.
Arriba octubre i en ell el primer objectiu el 10K de Castelló, on aconseguís 44’ 38’’ baixant 2’ la meua marca personal. Continuem en Novembre i allí el segon objectiu la Mitja Marató de Castelló, on aconseguís fer 1h39’ baixant 4’ la meua marca.

Desprès d’ací ja entrem en la recta final, nomes quede un mes, comencen les males sensacions, el cansament, els constipats, … però hi ha gent que te un don, que no se d´on collons trau les paraules, les espentes i les ganes d’ajudar, que em diuen que jo puc, que aquest es el meu any, que ja estave de ficar-me coses rares al cap, i que nomes quede un mes i ara no vaig a tirar la tovalla. Així que d’un dia per a un altre, comence a trobar-me be, a motivar-me, a tindre ganes de que arriba el dia, en voler córrer i en voler guanyar aquesta batalla.

Arribe el dia, el gran dia, tinc molta por, respecte, caguerola…com vullgueu dir-li, però ja no hi ha marxa enrere, ja m’ho he cregut i ara soc jo la que vol fer una bona cursa.
Sone el despertador, desdejuni, equipatge i marxem cap a Castelló, el cotxe ple, el cotxe ple de grans runners, últims ànims i paraules de batalla, aparquem i trotant arribem a la línea de meta. Tot es gent coneguda, tot son ànims, tot son ganes de córrer, tot son cucs a la panxa i ja nomes faltave que el speaker nombraré a Cèlia, ja estan así les primeres llàgrimes, i va ser en aquell moment quan vaig dir, avui tornaré a plorar, avui serà un gran dia, per ella.
M´enganxe al globus de 3:30, es un ritme arriesgat però avui es el dia d´arriesgar, o petar o tocar la gloria, jo aquest ritme el puc seguir, el puc aguantar tota la cursa, així que jo endavant em fique en mans d’aquell home que no conec de res però que he depositat tota la meua confiança en ell. Pasen els km, gent crits, mes gent…. i arrive el primer colp, la pujada del grao, em despenje del globus, el vent, les cames….però ahí esta el gran Sergio Roldan per espentar-me, per recordar-me mil i una vegada que jo puc que jo ho estic fent de categoria, que m´oblide de del grup i que tard o promte el tornaré agafar, gracies Sergio, mil gracies. I aixi es, entrem a la ciutat i els agafe, ja torne a ser una mes del grup de 3:30. I mes kms, i mes gent, i mes crits, i arribem al centre subidon, subidon…fins i tot adelante al grup no toque els peus a terra, però el pitjor estava per arribar, avda. valencia, granvia….mare meua que llarg,
mare meua que dur, mare meua quin patiment i mare meua que gran que es el meu cap, que va poder amb tot, va poder amb tot lo negatiu i va poder portar-me a eixos últims kms que falten per arribar a meta, la gloria i aconseguir la satisfacció, la satisfacció personal d’haver tornat aconseguir acabar el meu segon marató, d’haver creuat eixa línea de meta en 3:29:44, i sobre tot d’haver demostrat a tots que puc, que quan es vol aconseguir algo, t´ho has de creure i si t’ho creus, pots. Perquè ningú va dir que seria fàcil, però que s’havia d’intentar, i que per aconseguir un objectiu has de lluitar tot el que pugues i mes. Alli estava Santi esperant-me en els braços oberts, quina abraçada mes bona, no l’oblidaré mai, i vore a Júlia i Oriol, i els dic fills la mama ho ha aconseguit, i ells diuen de les mamas has quedat la PRIMERA, altra vegada a plorar¡¡¡¡¡¡

No es prou d’estar uns dies d’eufòria, que quan ja comences a tornar a la normalitat, rep una crida on em diuen que soc 3ªclassificada local, que em van cridar al pòdium i que una vegada mes no vaig pujar, em tocarà acostumar-me a vore l’entrega de trofeus i si em criden pujar, jajajaja. Però ahi esta el registre, un pòdium en la V Marató de Castelló, que mai de la vida ho haguera pensat.
 
Agrair a tota eixa gent, que esta ahí en els moments bons i roïns, els meus pares, els meus fills, Santi, la meua família, Jorge, Pepe, Santi Garcia, Roldan, Pere Mari eixes gestions, i tota eixa gent  feina, coneguts, aficionats…..i sobretot eixos runners que entenen tot el que dic i que crec que son els únics que pensen que no estem locos, perquè La Locura es un placer que solo el loco conoce. 
Mil gracies, volveré?? Segurament.

GR-7, d’extrem a extrem

Travessar la Comunitat Valenciana corrent de punta a punta, seguint les indicacions del GR7, ha sigut el repte de Juanan i Lucas.

Aquest diumenge, després de quasi 7 dies Non Stop, han aconseguit superar els 600 km aprox. que distancien Pinós (Alacant) de Fredes (Castelló).

Nosaltres vam estar en ells el dissabte per la nit, acompanyant-los en el tram que arriba a Culla. Va ser impressionant, no tan sols la fortalesa física que portaven, sinó la capacitat mental i la il·lusió que tenien de finalitzar el seu somni.

Enhorabona i felicitats!

Santi Garcia.

11 de desembre del 2014

V Marató Internacional Ciutat de Castelló (2)

Ja han passat uns dies de la Marató i les cames van tornant al seu lloc.

Aquesta ha sigut la cinquena Marató de Castelló i la meva cinquena participació. Espere poder participar en les següents edicions mentre el Club Running Castelló i l'Ajuntament de Castelló segueixen organitzan aquest esdeveniment esportiu amb l'èxit, compromís i il·lusió que ho estan fent fins ara.

Respecte a la cursa, i a títol personal, no hi ha molt de contar. El plantejament inicial era eixir amb el pràctic de 3 hores i anar fent quilòmetres, però tampoc amb ganes de patir més del compte.
Si a d'açò li afegim que ens vam quedar sense pràctic, per lesió segons diuen al km 3, i que pujant del Grao el vent bufava fortet desfent el grup, vaig decidir oblidar-me del rellotge i disfrutar de l'ambient del centre de Castelló que tornava a estar ple de gom a gom per animar als corredors.

Gràcies a tots els que m'heu animat, cridat i donat ànims al llarg de tot el recorregut.

03:05:03 - Pos. general 221 - Pos. categoria (veterà M40) 61

Santi Garcia.

5 de desembre del 2014

V Marató Internacional Ciutat de Castelló (1)

Definitivament el V Marató Internacional Ciutat de Castelló ha arribat. Els actes relacionats amb aquest esdeveniment esportiu ja han començat. Aquesta vesprada a partir de les 17h, la fira del corredor obrirà les seues portes en el recinte de la Pérgola del Parc Ribalta, per a que els participants puguem recollir els dorsals i visitar els expositors de productes relacionats amb l'atletisme.

Prop de 2.400 inscrits al marató i esgotats els 1.250 dorsals del 10K, rebasen els 3.600 participants, superant en un 20% l'edició de l’any passat.

Serà també la meua 5a participació en Castelló. Després de córrer diferents maratons en altres ciutats, córrer en casa és ... !

Us anime a que ho proveu i decidiu per vosaltres.

Santi Garcia.