23 de novembre del 2010

20 Mitja Marató de València

Aquest diumenge 21 s'ha celebrat la 20 edició de la Mitja Marató de València. Entre els més de 8.000 participants estavem els culrojospelmon. Sergio, Santi S. i Santi G. ens vam presentar a València amb la intenció de fer una bona Mitja, però sobretot per agafar referències de cara a la Marató de Castelló, que en definitiva és l'objectiu final d'una preparació específica de 13 setmanes.

Tot i la dificultat que suposa anar a replegar els dorsals els dies anteriors a la carrera, el diumenge ens vam presentar amb prou de temps a la zona d'eixida, per poder aparcar sense problemes, vore l'ambient i fer-nos algo calentet, perquè la veritat es que feia molt de fred pel matí.

El recorregut que han dissenyat és molt bó per poder realitzar marca personal i la segona part de la cursa tendeix cap avall. La llàstima ha sigut que en la primera part, que lògicament pica cap amunt, l'aire pegava de cara i molts corredors hem patit per poder mantenir el ritme, augmentant l'esforç i el desgast de les forces per tal de no baixar-lo.

Al final tots tres hem acabat contents i satisfets dels temps que hem aconseguit, doncs els tres hem fet millor marca personal.

1h 24m Santi Saborit (dorsal 350) - senior - pos. general 351 - pos. categoria 147
1h 26m Santi Garcia (dorsal 349) - veterà B - pos. general 488 - pos. categoria 82
1h 35m Sergio Roldán (dorsal 7604) - senior - pos. general 1562 - pos. categoria 616

Molt bona organització i magnífica atenció al corredor. Cal destacar també la bolssa del corredor, amb quantitat de regals i obsequis. Per posar alguna cosa a millorar seria l'entrega dels dorsals, on tal vegada s'haurien de plantejar que aquells participants que són de fora pugueren replegar-lo el mateix dia.

Ara ja només queden tres setmanes per a la Marató de Castelló i sense que l'eufòria ens desborde, l'afrontarem amb moltes ganes, il·lusió i respete.

Santi Garcia

12 de novembre del 2010

Marató de Castelló i més coses

Marató de Castelló

Avui 12 de novembre queda just un mes per a la I Marató de Castelló. Molta il·lusió, esforç i sacrifici és el que estem invertint en aquesta prova. Seran 13 setmanes d’entrenament específic, dedicat exclusivament a aquesta gran prova que és la Marató.

Tant Santi S. com jo, tenim com a primer objectiu ser finisher. Eixa és la major satisfacció que s'obté després d'haver-te marcat una fita. Després si les circumstàncies i les forces ens acompanyen podriem intentar baixar de 3h 15m.

Esperem tindre un bon dia i complir amb les expectatives.

II Lliga de curses de muntanya Castelló Nord

Atzeneta, Vall d’Alba, Benassal, Morella, Serra d’en Galceran, Vistabella, Cati i Vilafranca, amb els seus respectius recorreguts, han estat els jutges de la competició, que ha resultat molt renyida, ja que en totes les categories les posicions d'honor no s'han decidit fins a l'última prova.

8 poblacions, 8 proves, prop de 100 finishers i més de 3.000 participants són els números que avalen aquesta segona edició de la Lliga Castelló Nord - Premi Fundació Ruralcaixa Castelló que s'ha celebrat des del mes d'abril fins a l’octubre passat, on Vilafranca va posar el punt i final de la competició.

L'organització, en el seu afany per recompensar l'esforç, el sacrifici i la constància dels participants, també va fer lliurament al quasi centenar de corredors que van completar almenys 6 de les proves, un record per la seua participació en la Lliga Castelló Nord.

6a Marxa al terme de Vilafamés

El passat 30 d’octubre es va disputar la 6a marxa al terme de Vilafamés amb una discreta participació de 270 inscrits per completar un recorregut de 15,5 km.

Escasa participació de les primeres figures de l’atletisme de muntanya provincial, però en canvi sí van estar renyides les places per als primers corredors locals, amb continus canvis en les primeres posicions en el transcurs de la cursa.

Tot i algunes caigudes de poca importància no va haver de lamentar cap incidència, arribant la gran majoria de participants a la línia de meta.

A l’àlbum de culrojospelmon podeu vore algunes fotografies de la prova.

Santi Garcia.

8 de novembre del 2010

Falten 33 dies per a la Marató de Castelló

A falta de 33 dies per a la Marató de Castelló vos tinc que dir que no se quin temps podré arribar a fer i com m’aniran les coses però lo que si vos puc dir a hores d’ara es que l’entrenament esta fent el seu efecte i que m’encontra en un estat de forma que crec que mai he estat tant fort. El dia 21 de novembre anirem a Valencia a fer la mitja marató per tal de veure quines sensacions tenim en carrera i com estem realment. I a partir d’aquest moment haurem de començar a polir el que falta, ja que hi ha no quedarà molt de temps de reacció i si mos encantem la cagarem !!! jo la veritat es que com mai he fet una marató d’asfalt estic un poc cagat.

3 de novembre del 2010

VI marxa al terme de Vilafamés 2010


Bueno pués ahí va la crónica:

Per motius personals, aquest any l'intenció ere el no fer-la, però al final un poquet d'egoisme ma pogut i he decidit correr-la. M'explique:

Debut a qu'estan preparan-se la 1ª Marató de Castelló, els meus companys Nunivak i Rocalaguela, han decidit no correr la VI marxa al terme, ( per aixó i per algún altra coseta que no vaig a explicar), bueno pues, a partir d'aquesta noticia vaig decidir el fer-la, vaig pensar si els meus companys no corren, i a mes a mes en vaig enterar que hi havia algún altre corredor local que tampoc corrie, tenie possibil.litats de fer Podium Local.



Bueno a lo que anavem:

Son les 6:50h. toca el despertador, ja comense el cos a moures per dins, son els tipics nervis de sempre. Bueno desdejune, arreplegue el cinto amb les botelletes d'aigua i m'en vaig a per el dorsal. Ahí en trove amb un carredor local que no esperaba vore, Miguel Angel Gozalbo, ens saludem i li vaig dir, " tú serás el primer en el podium local" ell s'en va riure i em va contestar, "que dius, jo no he fet mai el recorregut", "vosalt
res esteu farts de fer-lo", jo li vaig contestar, "si tens rao", però, tú estas com un bou, ja,ja,ja... Ens fiquem a calentar i de sopte ja comensaven a cridar per megafonía que s'anaren acostant els corredors.


Pom!!! tiren el coët i cap amunt anem, quan estave a 200 metres de l'eixida, en done conte que anave en la 5ª posició just al meu costat Miguel Angel Gozalbo, vaig pensar, "yeeep" ací hem eixit massa ràpits, aném a recurtar que de lo contrari no aplegarem ni a la Triciola, i així ho vaig fer, vaig afluixar un poc el ritme, aplegant a la plaça de l'ajuntament ja tinc a dos locals apegats al cul, son Aitor i Javi (severo), ens enfilem cap el Barranc d'Engil en les pulsacions pels nugols, quasi no ens ha donat temps ni de recuperar. Comencem a putjar el empedrat cap a la Triciola, ahí en varen adelantar Aitor i Javi, jo pujave a un ritme mes suau, ja quan ens posem en planet m'agafe un altre local Antonio (el cordobés), agafem tots un ritmet prou fortet, entre 4,35 -4,40. Jo vaig l' últim del grup, seguint el ritme, vaig molt comode, arrivem a la costa del Barranc de Ferrer i comencem a pujar, jo en trove tant bé que desideix fer un triple adelantamen, Cordobés, Aitor i Severo. Eixe va ser el meu error, en eixe moment van ser ells els que es van agarrar a roda. Mes tard ho pagaría. Arribem a la costa dels Bous de Madeta, ahí estave el Senyo Rocalaguela amb una cámera de fotografiá en les mans, no mes en veure la cara que va possar, savie que darrere meu hi havie presió. Rocalaguela quanva vore el percal va dir: "seguime i no pares", em va portar fins a la pista que putge a la Font de la Canal. "Gracies". Però no vaig ser l'únic que el vaig seguir, tambe venie Aitor pegat al cul, "Collons quina presió", ahí ja ens vam escapar un poc del grup, arrivem al Toll de L'Alborsser en un temps impressionant, ens enfilem cap a munt bufan com a condenats i arribem adalt. Ahí hi havie gent del poble animant, i un de tans ere el meu germà Abel, que ens va fer unes fotos. Ens saltem l' avituallament i continuem la marxa, a l'altura del Más del Caino, li vaig dir a Aitor jo vaig a baixar un poc el ritme i fare trago, ell va aprofitar l'ocasió i va continuar a la marxeta. Ja començave a notar els efectes del apretó que havie portat abans, en eixe moment encara tenie possibilitats de fer "Podium Local", perque el ordre ere el seguent: Miguel Angel Gozalbo, Aitor i jo. Al ratet , em va agafar un altre local Miguel Castillo Forés, jo vaig pensar: " Redeu, aquets podium ens costará suar sang per conseguir-lo". continuem cap a munt tots mol propet un dels altres. Ja estem al encreuament de Petxina, ens alcance un altre corredor local que em va deixar bocavadat, no m' esperave vorel mai, ere Manuel (Terri). Li vaig comentar que anave en quarta posició local i que si apretave un poc podie fer podium. Aixó el va animar molt i en va agafar un ritme mes fort i cap a munt. Jo ja veie que tenie poques possibilitats de fer podium i vaig desidir rodar a un ritme mes comode per poder arribar en bones condicions a les antenes, per poder fer una bona baixá. En la puja en va agafar Javi (Severo) i em va comentar que el Cordobés havie caigut un bac, vam anar pujant un rato junts però al final també li vaig dir que continuara que jo anirie mes fluixet, "Cagon deu" jo ja estave tocaet. Bueno, arribem al control del kilometre 12, en un temps de 1:12:23, aço ja ho tením vaig pensar. En tres i no res ja estariem tots a meta. Al arribar al cementeri, passant el pontet, estaben els meus fills, Cristian i Aleix esperant-me, en van saludar i en van donar ànims, un poc mes en d'avall ja putjave la meua doneta, Zenaida, tota preocupa perque havie vist arrivar a tots els jovens locals i a mi no, li va canviar la cara quan en va vore baixar. Un poc mes avall ja estave tota l'afició animant, un d'ells ere el company Nunivak. Moltes gracies a totes i a tots.
No vaig fer podium peró encara vaig fer un bon temps, 1:32:12.

Conclussió:
Ha segut una cursa, renyideta localment. M'ho vaig passar bé i he aprés d'alguns errors que tinc molt clar que intentaré no tornar-los a fer.

Un altre any será.
Amunt Culrojospelmón

2 de novembre del 2010

VI Marxa al terme de Vilafamés

Fee temps que tenia il.lusió per fer la marxa del poble, el dia oficial, peró sempre per unes coses o altres, no mai havia pogut. Aquest any m'he ho vaig tornar a proposar, ja no vaig ajudar-li a Santi al restaurant, ja tinc prou feina en casa, podia deixar els xiquets en els meus pares el dia de la marxa, el únic inconvenient es que no tinc temps per entrenar, peró aquest estiu parlant en Patri una veïna, vam quedar que eixiríem a migdia, jo acabe a les 3 i ella es fica a les 5 doncs faríem un esforç i dimecres i divendres, els únics dies que podem coincidir, eixiríem, les dos anem mes o menys igual, quan una es cansa l'altra para, i quan no al revés, tot pintava de meravella, faríem la marxa juntes i fem la preinscripció.

Eixa mateixa setmana a Patri li fan una xicoteta intervenció i te que estar en repòs una setmana, em crida i em diu el percal, vaaaa patri no em digues aixo, per un moment vaig pensar de no fer-la ni jo mateixa, buff la tindria que fer assoles, no m'agradava l'idea peró aquest any la podia fer, no se l'any que be com estarà el tema. Em faig el animo i al final el dia 30/10/10 a les 7:45 el mati estava replegant el dorsal.

Replegue el dorsal i em fique a xarrar en la gent, a l'hora de l'eixida ens vam ficar totes les corredores locals en la linea d'eixida, vaig del arc, va estar bonic tota la linea ple de dones i a més de poble. Tiren el coet i van començar les espentes cap un costat i cap un altre, collons que passe mare meua, encara em tiraran a terra, jejeje.

Vaig començar a corre cap amunt sense parar i vaig pensar, Sandra a este pas no arribaràs a meta, al arribar a L'Ajuntament que ja s'acabe la costa, vaig agafar el meu ritme deixant que la gent anaren passant, quan em vaig donar compte ja estava a l'altura de la canal i vaig mirar al front i vaig vore a Santi, alli estave fent fotos quan vaig arribar al camí, jo vaig continuar cap amunt i ell cap al rte. Poc a poc vaig anar fent camí i quan portava 1:55 min estave a punt d´agafar la sendeta que baixe al cementeri. Per a mi es el pitjor tros de tot el recorregut, tinc molta temor de caure, cada vegada que alce la mirada i veig el cementeri m'entre repelus. Bueno pues la baixadeta dels collons me va costar 33 min, encara vaig entrar a meta per baix de les previsions, Santi G. un dia que la vaig entrenar i em va costar 2:40 em va dir el dia de la carrera tens que baixar de 2:30 i aixi ho vaig fer 2:28:08, i a soles ehhh, que si arribe a vindre Patri rebentem el crono (frase dels culrojospel mon).