Bueno pués ahí va la crónica:
Per motius personals, aquest any l'intenció ere el no fer-la, però al final un poquet d'egoisme ma pogut i he decidit correr-la. M'explique:
Debut a qu'estan preparan-se la 1ª Marató de Castelló, els meus companys Nunivak i Rocalaguela, han decidit no correr la VI marxa al terme, ( per aixó i per algún altra coseta que no vaig a explicar), bueno pues, a partir d'aquesta noticia vaig decidir el fer-la, vaig pensar si els meus companys no corren, i a mes a mes en vaig enterar que hi havia algún altre corredor local que tampoc corrie, tenie possibil.litats de fer Podium Local.
Bueno a lo que anavem:
Son les 6:50h. toca el despertador, ja comense el cos a moures per dins, son els tipics nervis de sempre. Bueno desdejune, arreplegue el cinto amb les botelletes d'aigua i m'en vaig a per el dorsal. Ahí en trove amb un carredor local que no esperaba vore, Miguel Angel Gozalbo, ens saludem i li vaig dir, " tú serás el primer en el podium local" ell s'en va riure i em va contestar, "que dius, jo no he fet mai el recorregut", "vosalt
res esteu farts de fer-lo", jo li vaig contestar, "si tens rao", però, tú estas com un bou, ja,ja,ja... Ens fiquem a calentar i de sopte ja comensaven a cridar per megafonía que s'anaren acostant els corredors. Per motius personals, aquest any l'intenció ere el no fer-la, però al final un poquet d'egoisme ma pogut i he decidit correr-la. M'explique:
Debut a qu'estan preparan-se la 1ª Marató de Castelló, els meus companys Nunivak i Rocalaguela, han decidit no correr la VI marxa al terme, ( per aixó i per algún altra coseta que no vaig a explicar), bueno pues, a partir d'aquesta noticia vaig decidir el fer-la, vaig pensar si els meus companys no corren, i a mes a mes en vaig enterar que hi havia algún altre corredor local que tampoc corrie, tenie possibil.litats de fer Podium Local.
Bueno a lo que anavem:
Son les 6:50h. toca el despertador, ja comense el cos a moures per dins, son els tipics nervis de sempre. Bueno desdejune, arreplegue el cinto amb les botelletes d'aigua i m'en vaig a per el dorsal. Ahí en trove amb un carredor local que no esperaba vore, Miguel Angel Gozalbo, ens saludem i li vaig dir, " tú serás el primer en el podium local" ell s'en va riure i em va contestar, "que dius, jo no he fet mai el recorregut", "vosalt
Pom!!! tiren el coët i cap amunt anem, quan estave a 200 metres de l'eixida, en done conte que anave en la 5ª posició just al meu costat Miguel Angel Gozalbo, vaig pensar, "yeeep" ací hem eixit massa ràpits, aném a recurtar que de lo contrari no aplegarem ni a la Triciola, i així ho vaig fer, vaig afluixar un poc el ritme, aplegant a la plaça de l'ajuntament ja tinc a dos locals apegats al cul, son Aitor i Javi (severo), ens enfilem cap el Barranc d'Engil en les pulsacions pels nugols, quasi no ens ha donat temps ni de recuperar. Comencem a putjar el empedrat cap a la Triciola, ahí en varen adelantar Aitor i Javi, jo pujave a un ritme mes suau, ja quan ens posem en planet m'agafe un altre local Antonio (el cordobés), agafem tots un ritmet prou fortet, entre 4,35 -4,40. Jo vaig l' últim del grup, seguint el ritme, vaig molt comode, arrivem a la costa del Barranc de Ferrer i comencem a pujar, jo en trove tant bé que desideix fer un triple adelantamen, Cordobés, Aitor i Severo. Eixe
va ser el meu error, en eixe moment van ser ells els que es van agarrar a roda. Mes tard ho pagaría. Arribem a la costa dels Bous de Madeta, ahí estave el Senyo Rocalaguela amb una cámera de fotografiá en les mans, no mes en veure la cara que va possar, savie que darrere meu hi havie presió. Rocalaguela quanva vore el percal va dir: "seguime i no pares", em va portar fins a la pista que putge a la Font de la Canal. "Gracies". Però no vaig ser l'únic que el vaig seguir, tambe venie Aitor pegat al cul, "Collons quina presió", ahí ja ens vam escapar un poc del grup, arrivem al Toll de L'Alborsser en un temps impressionant, ens enfilem cap a munt bufan com a condenats i arribem adalt. Ahí hi havie gent del poble animant, i 
un de tans ere el meu germà Abel, que ens va fer unes fotos. Ens saltem l' avituallament i continuem la marxa, a l'altura del Más del Caino, li vaig dir a Aitor jo vaig a baixar un poc el ritme i fare trago, ell va aprofitar l'ocasió i va continuar a la marxeta. Ja començave a notar els efectes del apretó que havie portat abans, en eixe moment encara tenie possibilitats de fer "Podium Local", perque el ordre ere el seguent: Miguel Angel Gozalbo, Aitor i jo. Al ratet , em va agafar un altre local Miguel Castillo Forés, jo vaig pensar: " Redeu, aquets podium ens costará suar sang per conseguir-lo". continuem cap a munt tots mol propet un dels altres. Ja estem al encreuament de Petxina, ens alcance un altre corredor local que em va deixar bocavadat, no m' esperave vorel mai, ere Manuel (Terri). Li vaig comentar que anave en quarta posició local i que si apretave un poc podie fer podium. Aixó el va animar molt i en va agafar un ritme mes fort i cap a munt. Jo ja veie que tenie poques possibilitats de fer podium i vaig desidir rodar a un ritme mes comode per poder arribar en bones condicions a les antenes, per poder fer una bona baixá. En la puja en va agafar Javi (Severo) i em va comentar que el Cordobés havie caigut un bac, vam anar pujant un rato junts però al final també li vaig dir que continuara que jo anirie mes fluixet, "Cagon deu" jo ja estave tocaet. Bueno, arribem al control del kilometre 12, en un temps de 1:12:23, aço ja ho tením vaig pensar. En tres i no res ja estariem tots a meta. Al arribar al cementeri, passant el pontet, estaben els meus fills, Cristian i Aleix esperant-me, en van saludar i en van donar ànims, un poc mes en d'avall ja putjave la meua doneta, Zenaida, tota preocupa perque havie vist arrivar a tots els jovens locals i a mi no, li va canviar la cara quan en va vore baixar. Un poc mes avall ja estave tota l'afició animant, un d'ells ere el company Nunivak. Moltes gracies a totes i a tots.
No vaig fer podium peró encara vaig fer un bon temps, 1:32:12.
va ser el meu error, en eixe moment van ser ells els que es van agarrar a roda. Mes tard ho pagaría. Arribem a la costa dels Bous de Madeta, ahí estave el Senyo Rocalaguela amb una cámera de fotografiá en les mans, no mes en veure la cara que va possar, savie que darrere meu hi havie presió. Rocalaguela quanva vore el percal va dir: "seguime i no pares", em va portar fins a la pista que putge a la Font de la Canal. "Gracies". Però no vaig ser l'únic que el vaig seguir, tambe venie Aitor pegat al cul, "Collons quina presió", ahí ja ens vam escapar un poc del grup, arrivem al Toll de L'Alborsser en un temps impressionant, ens enfilem cap a munt bufan com a condenats i arribem adalt. Ahí hi havie gent del poble animant, i 
un de tans ere el meu germà Abel, que ens va fer unes fotos. Ens saltem l' avituallament i continuem la marxa, a l'altura del Más del Caino, li vaig dir a Aitor jo vaig a baixar un poc el ritme i fare trago, ell va aprofitar l'ocasió i va continuar a la marxeta. Ja començave a notar els efectes del apretó que havie portat abans, en eixe moment encara tenie possibilitats de fer "Podium Local", perque el ordre ere el seguent: Miguel Angel Gozalbo, Aitor i jo. Al ratet , em va agafar un altre local Miguel Castillo Forés, jo vaig pensar: " Redeu, aquets podium ens costará suar sang per conseguir-lo". continuem cap a munt tots mol propet un dels altres. Ja estem al encreuament de Petxina, ens alcance un altre corredor local que em va deixar bocavadat, no m' esperave vorel mai, ere Manuel (Terri). Li vaig comentar que anave en quarta posició local i que si apretave un poc podie fer podium. Aixó el va animar molt i en va agafar un ritme mes fort i cap a munt. Jo ja veie que tenie poques possibilitats de fer podium i vaig desidir rodar a un ritme mes comode per poder arribar en bones condicions a les antenes, per poder fer una bona baixá. En la puja en va agafar Javi (Severo) i em va comentar que el Cordobés havie caigut un bac, vam anar pujant un rato junts però al final també li vaig dir que continuara que jo anirie mes fluixet, "Cagon deu" jo ja estave tocaet. Bueno, arribem al control del kilometre 12, en un temps de 1:12:23, aço ja ho tením vaig pensar. En tres i no res ja estariem tots a meta. Al arribar al cementeri, passant el pontet, estaben els meus fills, Cristian i Aleix esperant-me, en van saludar i en van donar ànims, un poc mes en d'avall ja putjave la meua doneta, Zenaida, tota preocupa perque havie vist arrivar a tots els jovens locals i a mi no, li va canviar la cara quan en va vore baixar. Un poc mes avall ja estave tota l'afició animant, un d'ells ere el company Nunivak. Moltes gracies a totes i a tots.No vaig fer podium peró encara vaig fer un bon temps, 1:32:12.
Conclussió:
Ha segut una cursa, renyideta localment. M'ho vaig passar bé i he aprés d'alguns errors que tinc molt clar que intentaré no tornar-los a fer.
Un altre any será.
Amunt Culrojospelmón
2 comentaris:
1h32m està bé, tenint en compte els temps que vas fer entrenant, però hi ha de guardar forces. Des del meu punt de vista i sense saber com estaveu tot el grupet, crec que si t'hagueres quedat a roda del grup, en la última baixada els hagueres passat davant. Bé, ara ja està i a pensar en la següent, la Marató ... però la de Borriol.
Enhorabona, per a mí ho has fet molt bé, encara que no hages fet podium pense que ho has fet amb molta il.lusió, al fi i al cap es el que conte, eixos petits moments són els que es recorden. Amunt culrojospel mon!!!!
Publica un comentari a l'entrada