VI Marxa al terme de Vilafamés

Fee temps que tenia il.lusió per fer la marxa del poble, el dia oficial, peró sempre per unes coses o altres, no mai havia pogut. Aquest any m'he ho vaig tornar a proposar, ja no vaig ajudar-li a Santi al restaurant, ja tinc prou feina en casa, podia deixar els xiquets en els meus pares el dia de la marxa, el únic inconvenient es que no tinc temps per entrenar, peró aquest estiu parlant en Patri una veïna, vam quedar que eixiríem a migdia, jo acabe a les 3 i ella es fica a les 5 doncs faríem un esforç i dimecres i divendres, els únics dies que podem coincidir, eixiríem, les dos anem mes o menys igual, quan una es cansa l'altra para, i quan no al revés, tot pintava de meravella, faríem la marxa juntes i fem la preinscripció.

Eixa mateixa setmana a Patri li fan una xicoteta intervenció i te que estar en repòs una setmana, em crida i em diu el percal, vaaaa patri no em digues aixo, per un moment vaig pensar de no fer-la ni jo mateixa, buff la tindria que fer assoles, no m'agradava l'idea peró aquest any la podia fer, no se l'any que be com estarà el tema. Em faig el animo i al final el dia 30/10/10 a les 7:45 el mati estava replegant el dorsal.

Replegue el dorsal i em fique a xarrar en la gent, a l'hora de l'eixida ens vam ficar totes les corredores locals en la linea d'eixida, vaig del arc, va estar bonic tota la linea ple de dones i a més de poble. Tiren el coet i van començar les espentes cap un costat i cap un altre, collons que passe mare meua, encara em tiraran a terra, jejeje.

Vaig començar a corre cap amunt sense parar i vaig pensar, Sandra a este pas no arribaràs a meta, al arribar a L'Ajuntament que ja s'acabe la costa, vaig agafar el meu ritme deixant que la gent anaren passant, quan em vaig donar compte ja estava a l'altura de la canal i vaig mirar al front i vaig vore a Santi, alli estave fent fotos quan vaig arribar al camí, jo vaig continuar cap amunt i ell cap al rte. Poc a poc vaig anar fent camí i quan portava 1:55 min estave a punt d´agafar la sendeta que baixe al cementeri. Per a mi es el pitjor tros de tot el recorregut, tinc molta temor de caure, cada vegada que alce la mirada i veig el cementeri m'entre repelus. Bueno pues la baixadeta dels collons me va costar 33 min, encara vaig entrar a meta per baix de les previsions, Santi G. un dia que la vaig entrenar i em va costar 2:40 em va dir el dia de la carrera tens que baixar de 2:30 i aixi ho vaig fer 2:28:08, i a soles ehhh, que si arribe a vindre Patri rebentem el crono (frase dels culrojospel mon).