30 de setembre de 2010

III Volta de Cati by Rocalaguela

Aquesta volta va ser un desastre per mi ja que vaig estar tota la setmana en gastroenteritis i la nit abans no vaig dormir quasi, però com no soc cabut ni res i ja estava inscrit vaig decidir anar a fer-la.

Dons si la vaig fer i la vaig acabar ja que lo de abandonar no esta dins del meu cap, però es que les meues cames no responien . Aquesta carrera me va ensenyar que quan no estàs en facultats t'has de quedar a casa o com a molt vas a veure els companys que fan i desprès esmorzes en ells però, per anar a fer el ongis te quedes a casa.

Hem va costar 3:00:03 una barbaritat mes de 30 minuts mes de lo que esperava.

De les males experiències també s’aprèn.

LA DOMA DE CAVALLS DEL VENT !!!


Son les 3 del mati i mos queden per davant 21 hores i 16 minuts, vos pot parèixer molt o poc tot dependrà de les vostre facultats físiques i psíquiques, jo vos puc assegurar que les nostres facultats físiques no eren les mes adients per afrontar aquest repte i les psíquiques valoreu-les vosaltres mateix, però tot i així varem aconseguir acabar-lo en menys de 24 hores. Algun dia tornarem en plenes facultats per a fer-lo en menys temps.

Eixim de Gresolet (1243 m.) en el frontalet en marxa i en direcció el refugi de Sant Jordi en aquest tram varem perdre molt de temps ja que era de nit i per rematar no estava massa ben senyalitzat i ens varem perdre un parell de vegades com a mínim i no vull aprofundir mes en el tema de les pèrdues ja que es pateix molta ràbia i no ens condueix a cap lloc. Peró aquest tram que fem de nit vos tinc que dir que te el seu encant no per ser de nit deixa de ser bonic, per exemple la pujada dels empedrats es preciosa, es una pujada per dins d’un barranc que no vull pensar com deu baixar aquest barranc en època de pluja, desprès d’aquesta pujada arribem a Sant Jordi segellem la targeta agafem aigua i mon anem però ens costa bastant trobar el camí de sortida.

De Sant Jordi (1565 m.) a Rebost (1640 m.), al eixir de sant Jordi ja comença a clarejar el dia i apaguem els frontals mes endavant parem per fer unes fotos i aprofitem per amagar els frontalets i cap a Rebost que arribem a les 9:10 del mati i ens fem un bon entrepà i una Coca Cola que a mi per lo menys me sap a gloria, tot hi ha que dir-lo en les coca-coles esta gent no perd un duro ja que te les cobren ben cobrades, desprès de menjar-nos el trocet de pa i algun mos d’espetec sense perdre massa temps ens fems un parell de fotos una amb el refugi de fons i l’altra amb l’imponent Pedraforca. I cap a Niu d’Aliga.

De Rebost(1640 m.) a Niu d’Aliga (2537 m). Es una pujada constant amb molt bones vistes i prou distreta a les 10:20 parem a fer unes fotos i seguim cap al Niu. Quan ja creiem que estàvem al Niu i desprès d’una pendent per monte pelat prou empinada ens veiem el refugi allà a la mare que ho ha parit i pensem redéu però no estava ací, així que caminet i cap a Niu. El refugi de Niu forma part de les pistes d’esquí de La Molina. Entrem al refugi fiquem el segell omplim d’aigua i ens prenem un sobret de power bar.

De Niu (2537 m.) Serrat de les Esposes (1511 m.) Eixim cap avall per una baixada bastant empinada i fotuda perquè relliscava molt i vos assegura jo, que et fots una patina i et pleguen 600 metres mes avall lo que queda de tu, “Palabrita del niño Jesus”.Després d’aquesta baixada hi ha que pujar a Penyes Altes (2279 m.) que vistes que hi ha des d’ací. La baixada de Penyes Altes te trams bastant tècnics i pepeligrooso (que deia el tipet eixe de lastima les tengo o los de 24 h) o siga que hi ha que fer escalada però baixant desprès de passar aquest tram agafem una sendeta bastant corredora cara avall això si fa una calor com si estiguérem al desert, no cal que vos digué res mes ens rentàvem la cara i ens banyàvem el cap i les cames on beuen les vaques. Després del rentonet agafem una baixada bastant llarga i empinada cap a Serrat, al principi d’aquesta baixada va ser on jo vaig relliscar i vaig pegar unes quantes voltes Santi que anava darrere m’anava plegant tot lo que m’anava deixant pel camí i tot per fugir de dos vaques que l’únic que van fer va ser alçar el cap quan jo passava. Seguim cap a Serrat i allí ens fotem un altre entrepà i un altra Coca Cola i al mateix temps li preguntem a Gorka (que porta una bona fuma de cànnabis) quan de temps hi ha fins a Cortals i com son els trams que ens queden, no se si es per els efectes secundaris del cànnabis o per que però les seves indicacions no van resultar ser molt exactes. Segellem i arreveure.

De Serrat de les Esposes (1511 m.) a Cortals d’Ingla (1610 m.) Aquest tram es relativament fàcil i curt no te grans desnivells ni zones tècniques damunt els primers quilometres son per asfalt, per mi personalment el tram mes lleig, això si tenia una font que l’aigua estava molt fresca i bona.

Cortals d’Ingla (1610 m.) a Prat d’Aguilo (2010 m.) Aquest tram per mi es molt bonic però es molt dur potser siga també per el cansament acumulat, te algun tram pepeligrooso. En aquest tram cap al final desprès d’escalar per poder coronar el pico de 2200 m . i baixant per una sendeta que relliscava molt el meu company va començar a trobar-se malament, una de tantes vegades de les que me girava per veure que feia Santi li vaig veure una cara que vaig pensar “Ostia com esta este” i de sobte senc un esvaro i li dic seu recupera i pren-te una barreta. Si cau ahi directament el deixen per als voltors els bombers fins ai no arriben, en aquest moment vaig pensar que se’ns faria un poc mes tard de lo planejat. Fem alguna foto i ja quasi estem al Prat d’Aguilo, En aquest refugi segellem mengem un altre entrepà que portàvem ens acabem l’espetec i la ultima Coca Cola de la Cursa, també li diem al xic del refugi que avises per radio a Gresolet de que arribarem mes tard de lo esperat i al refugi de Lluis Estasen que ens deixen aigua per tal de poder omplir les botelles.

Prat d’Aguilo (2010 m.) a Pas dels Gassolans (2430 m.) En 2 km es pujen 420 m de desnivell positiu. Aquest es el pitjor tram per al meu company ja que al moment de començar la pujada va començar a vomitar, en aquest precís moment vaig pensar “Santiaguet ara si que l’hem caga” però tampoc li volia transmetre aquest pensament a Santi per que d’haver fet això no haguérem acabat ni ell ni jo, ens esperem un moment i tornem a arrancar i anem fent paronets i arrancades, en un paronet me diu que li entra son i jo vaig fer un altre pensament dins meu que deia “ Ui me caguen Deu pos la esta passant poc puta este,”i a tot açò li vaig dir que anés ell davant i que tranquil darrere de una paseta l’altra que encara ens quedava molt de temps per davant i que no es preocupes de res, va haver un moment que no sabíem si seguir cap avant o torna cap arrere però al final com no podia ser de cap altra forma varem seguir cap avant i al final ens trobàvem en el Pas de Gassolans en unes cabretes pel corm.

Pas dels Gassolans (2430 m.) a Lluis Estasen (1668 m.) Comença a fer fresca i ens fiquem el paravents i el frontalet que ja es fa fosc. Comencem la baixada cap a Estasen, la baixada es prou bona tot lo contrari de lo que ens havia dit el tio Gorka, es una baixada al principi per senda però bastant neta desprès per un camí fent revoltes i desprès per pista, que aquest tram de pista se me fa mes llarg que un dia sense pa mireu, si es llarg i esta mal senyalitzat que creiem que ens havíem perdut però els dos callats com a putes no sigues cas que fos veritat i ja només mos faltava això. Arribem a Estasen segellem i allí teníem preparada una botella d’aigua i unes magdalenes esperant-nos, esta gent son molt parits!!!!.

Lluis Estasen (1668 m.) a Gresolet (1243 m.) No sabíem ven be per on sortir però allí estaven els dos tipets del refugi en dos bastons pegant-se bastonades però no molt fortes!! Ells van ser els que ens van indicar per on anar cap a Gresolet, la baixada cap a Gresolet te trossets que telita ja que com es de nit i me feien mal els genolls de baixar frenat de Gassolans cap a Estasen i també com creus que ja estàs a meta no mai s’acaba.
Finalment arribem a Gresolet alli tenim una nota que diu “Les dutxes estan obertes i el sopar esta en taula” . Lo primer que fem es avisar a les famílies que ja em acabat i ja estem al refugi per que no pateixen mes del que han patit. Lo següent que fem es pegar-nos una dutxa que falta ens fa. Tot seguit ens anem dalt al menjador a per el caldet, la truita francesa, el pernil dolç i el pa en tomata, això si Santi va pujar a sopar en companyia del calderó. Total que al final ens entaulem i jo me vaig menjar el caldo la truita el pa en tomata i al nostre senyor pels peus i el tio del calderó va ser provar el caldo i ajupir-se allí a un racó del menjador a traure fins la primera papilla.

Ens varem gitar a dormir i al dia següent arrepleguem la gorreta de FINISHERS i ens fem les fotos de rigor i cap a Vilafamés mes contents que unes pasqües i esta ja esta a la saca.

Santi Garcia te tinc que dir que eres molt dur, ja que aconseguir acabar en les condicions que vas acabar telita. Crec que ja conec totes les teues cares i te tinc que dir que la cara que feies abans d’arribar al Pas de Gassolans no se m’oblidarà mai si aquesta cara l’arriba a veure Raquel no te deixa tornar en mi enlloc.

Sr Bak sempre atent a les nostres eixides i donant ànims, Gracies Parit !!

Sandra vull dedicar-te aquesta cursa, ja que tu l’has feta de casa i en dos xiquets al teu càrrec, t’agreixo molt la teva comprensió i paciència. Ja que si no fos per tu no haguera pogut fer-la.

Estic molt content d’haver acabat en menys de 24 h i de aconseguir tots els punts que hem feien falta per l’UTMB. Ja que son moltes hores de esforç, entrenament i sacrifici.

Salut i Amunt Culrojos.

17 de setembre de 2010

III Volta de Muntanya de Catí

El passat 11 de setembre es va disputar la III volta de muntanya de Catí “Premi Aigua de l’Avellà”. Aquesta és la 7ª prova de la II Lliga Castelló Nord.

Enguany, segons ens han dit, l’organització s’han vist obligats a canviar el recorregut a última hora, doncs es passava per una finca particular on el propietari no va donar l’autorització corrresponent.

Els culrojospelmon vam estar presents també en aquesta cursa. En aquesta ocasió vam ser Santi i jo mateix els que eixiem a les 6.30h del matí des de Vilafamés cap a Catí. En principi tots dos teniem certa expectació per saber com respondriem a aquesta prova per dos motius. Primer perquè afrontavem 1100 mts de desnivell positiu en 21 km i segon perquè el 26 d’agost havíem fet la travessa de “Cavalls del Vent” (5200 mts de desnivell positiu en 97 km), i des d’aleshores pràcticament ens havíem dedicat més a recuperar-nos que a entrenar.

Comentari a banda mereix Santi, doncs durant la setmana de la cursa va patir una gastroenteritis severa que el va esgotar físicament i afrontava la prova en condicions poc favorables per acabar-la en èxit.

La veritat es que en la primera part del recorregut es pot apreciar l’esperit skyrunning. Aquesta part nova reflecteix un caire més muntanyenc que no tenen altres proves de la provincia. A mi personalment em va agradar. Possiblement perquè em vaig trobar millor del que esperava. Després del km 8 ja agafavem el recorregut de l’any passat i tot que en alguns moments en pareixia que les forces m’abandonarien, vaig creuar la línia d’arribada en 2h 23m.

Enhorabona a l’organització i a tots els voluntaris que heu fet possible oferir-nos aquest nou recorregut en temps record. Bona bolssa del corredor (llàstima que la samarreta no siga tècnica). I magnífic avituallament en meta. Varietat i quantitat de begudes, fruita i cocs de tot tipus.

Per últim, agrair especialment, a Ismael, Eladi i Eva pel tracte que ens heu donat. Amb gent com vosaltres es pot eixir de casa, doncs feu que ens sentim com en casa pròpia.

Rocalaguela. Ja he vist que també eres dur i no t’entregues fàcilment. A la pròxima més i millor.

Més fotos de la cursa i de l'arribada a l'
àlbum web de culrojospelmon.

15 de setembre de 2010

Travessa "Cavalls del Vent" sub 24h

Després d’uns dies de descans i perquè tampoc he tingut accés fácil a Internet, us faig un avanç del que va ser per a Santi i per a mi l’experiència de Cavalls del Vent.

Dir-vos, com ja sabeu, que aquesta travessa està catalogada en 3 punts per l’organització de l’UTMB i es desenvolupa en unes alçades d’entre els 910 metres fins els 2.510 metres. El desnivell total positiu es d’aproximadament uns 5.200 metres i el recorregut d’uns 97 km.. Per poder obtenir els 3 punts que us comente, hi ha de completar la travessa en menys de 24 hores. Nosaltres ho vam aconseguir. Som FINISHERS en: 21h 16 minuts (les 21 hores més llargues de la meua vida).

Nosaltres havíem decidit prendre la sortida des del refugi de Gresolet. Al voltant de migdia arribem al poble de Saldes, des d’on agafarem la pista per arribar al refugi. Ja es pot apreciar la majestuositat del Pedraforca (2.498 mts), cim de referència prácticament en tota la travessa. Només entrar al poble el primer que es troba és l’oficina de turisme. Decidim entrar i preguntar per on hi havia d’agafar la pista per arribar a Gresolet i si ens podia aconsellar algun bar/restaurant per dinar. La veritat que ens van atendre molt amablement i vam dinar on ens va recomanar. No tant perquè ens fiarem de la seua paraula, sinó perquè era l’únic bar obert que hi havia en tot el poble. Tot sigue dit que vam menjar molt bé i molt a gust.

Després de dinar ens anem ja directament cap al refugi per replegar el forfait de la travessa i concretar l’hora d’eixida, doncs no sabiem ben bé si podriem començar a les 3h del matí i si a d’aquesta hora podriem desdejunar. Afortunadament tot són facilitats i ho hi ha cap incovenient. Jesús, el guarda del refugi, es va portar molt bé en tot moment.

Són les 18 hores i ja hem fet un últim repàs al material de la motxila. Decidim fer una volta per vore el primer tram per on hem d’eixir al dia següent, doncs com serà de nit volem assegurar-nos de prendre el camí correcte i enfilar-nos bé cap al següent refugi. Després fem el mateix però amb els últims metres de la travessa. El que seria l’acabament del recorregut dels 97 km.

En aquest xicotet reconeixement del terreny apreciem la bellesa de l’entorn amb uns cims imponents, però també ens adonem dels desnivells tan pronunciats que faran encara més dur el recorregut.

Tot seguit tornem al refugi per fer-nos algunes fotos mentre esperem que arribe l’hora de sopar (20h aprox). I entre foto i foto veem que arriben dos xics distanciats per uns metres. Fatigats. Agotats. El cansanci s’aprecia en les seues mirades. Sembla que han finalitzat la travessa. Ràpidament Santi i jo els seguim. Mentre es van recuperant els preguntem si són sub24 hores. La contestació va ser fulminant. “No. Somos sub36 horas. Lástima les tengo a los que vayan a por las sub 24 horas”.
Ells estaven destrosats. Destruits. I van completar el recorregut en 35h i 45minuts. Nosaltres haviem de començar a les 3h del matí i fer-ho en menys de 24 hores. Ens vam mirar i vaig dir: on ens hem ficat Santi?

Arriba l’hora de sopar. Molt bó per cert i en grans quantitats per poder afrontar el repte al poc d’unes hores. Una amanida bén completa. Un plat de pasta. Ternera guisada. I de postre un iogurt. Compartim taula en 4 excursionistes més i hi ha una altra taula en 6 persones. Total som 12 els que farem nit al refugi, però cap d’ells es sub24 hores. Santi i jo xarrem poc. El justet per ser més exactes. Encara li pegavem voltes a les paraules dels qui havíen arribat eixa vesprada.

Després de sopar, Jesús, el guarda del refugi, ens adjudica les habitacions. Tenint el detall de donar-nos una habitació només per a nosaltres dos. Després de deixar-ho to preparat ens gitem prompte. El despertador sona a les 2h del matí. Ens vestim, agafem les motxiles i baixem a desdejunar. Pràcticament no he dormit en tota la nit. Al contrari de Santi, que em toca despertar-lo perquè no ha sentit la alarma del rellotge.

Jesús ja ens ho ha deixat tot preparat. Café, llet, suc, galletes, madalenes i altra bolleria per untar en mermelada o nocilla. Eixim al carrer. Posem el Garmin per a localitzar el satèl·lit. No fa fred i per tant decidim eixir en mànega curta i pantaló curt.

Són les 3h del matí en punt i comencem els 97 km de la travessa. Ens quedavem ni més ni menys que 21h 16 m per tornar al refugi de Gresolet.

He afegit a l'
àlbum web de culrojospelmon les diferents fotografies que vam fer de la travessa.