22 de juny de 2010

La temporada d'estiu ja està ací

La temporada d'estiu ja ha arribat i amb ella també les curses per muntanya. Per a aquells que tenim intenció de fer-ne algunes, pose les dates de les que tenim més prop de casa i poden ser més interessants:

  • 3 de juliol - Benassal
  • 11 de juliol - Bartolo
  • 18 de juliol - Morella
  • 31 de juliol - Serra d'en Galceran
  • 8 d'agost - Vistabella

Per a finals d'agost, a falta de concretar la reserva en el refugi corresponent, Santi i jo tenim previst anar a fer "Cavalls del Vent" en la modalitat de 24 hores. Una cursa de 97 km, amb un desnivell positiu aproximat de 5.200 metres. La travessa es desenvolupa en unes alçades d'entre els 910 metres fins els 2.510 metres. Passant pels 8 refugis on et segellen la targeta de control que fa constar el dia i l'hora de pas.

Ja he afegit a l'àlbum web de culrojospelmon les diferents fotografies del I TRAIL MAESTRAT EXTREM.

18 de juny de 2010

I TRAIL MAESTRAT EXTREM






El TME es una prova dura de per si, tant per els 118 kilòmetres com per el terreny que es molt agressiu, si a mes a mes li sumen les condicions climatològiques adverses aleshores ja es la mare que ho ha parit en bicicleta.

Dissabte 12 de juny del 2010.

Son les vuit del matí i ja estan els meus pares amanits al carrer en el cotxe per pujar-nos a Albocàsser. Santi baixa per el carrer Cantalapiedra en una bossa en cada ma, per la careta que fa esta igual de nerviós que jo, comenta que ja no li queda paper de wc.

Arribem a Albocàsser d’hora, per allí hi ha la gent de l’organització i poc més però a mesura que va passant el temps va arribant la gent, alguns de coneguts d’altres no tant o no gens. Al moment arriba un corredor amic Jose Luis Medall i la seva senyora que ens va fer fotos durant tot el recorregut, desprès van arribar Sergio Valero i Jorge Cabo, que al final van ser la 2ª parella classificada i la dona de Sergio també corria en la categoria de parelles femenines 1ª i unica parella femenina classificada Priscila Pauner i Fina Pallares, xiques teniu molt de mèrit!!

Son les deu menys quart ens toca passar el control de dorsal i el meu pare se’n va a situar-se per fer alguna foto de la sortida. A les deu en punt donen la sortida, sortim els 119 participants amb molta calma hi ha que el recorregut es molt llarg i si fas el mec ell mateixa et col·loca al teu lloc així que pròxima parada Vilar de Canes.

Arribem a Vilar de Canes en 55 min acompanyats d’Albert Royo, allí esta ple de gent animant-nos, se’m fica la carn de gallina, també estava Inma la dona d’Abel que ens fa unes fotos i mes gent coneguda que ara mateix no recordo ja que son tantes les coses que et passen per el cap que al final alguna cosa s’oblida. Seguim cap a la Torre a una marxeta còmoda, sense preses però sense pauses, aquesta frase ens la repetim mes de deu vegades durant la cursa i ens va funcionar bastant. Al passar per la Torre hi havia gent de Benassal que coneixia, diràs que sempre t’alegra veure cares conegudes, serà per que sempre tenen algun comentari d’ànim, anem de temps per damunt del que havíem previst, però com anem bé seguim a la mateixa marxeta. Abans d’agafar la baixada xunga dels escalons i les pedres de punta passem per un maset d’uns anglesos molt parits que havien ficat una tauleta en aigua i gotets de plàstic, que bons que son !!!

Agafem la baixada xunga, es curteta però a mi se’m fa llarga, Santi la baixa prou mes ràpid que jo i m’espera baix a la pista, es una pista bastant llarga costa avall fins arribar al kilòmetre 25 que es on estava el primer avituallament sòlid i líquid, en aquest avituallament vaig menjar meló d’Alger, fruits secs una barreta energètica i vaig omplir les botelles de líquid, aquest control estava ates per presos del centre penitenciari d’Albocàsser, la veritat es que van ser molt amables fins i tot ens van dir “ Ustedes van los cuartos por parejas” Santi i jo decidim tornar a moure i Albert es queda en un company que coneixia. Al eixir d’aquest control s’agafa una pujada per pista que pareix que no s’acaba mai i tot seguit planegem un poquet i fem la baixada cap al riu Monlleo baixant li dic a Santi que pare per que m’ha entrat una pedra a la sabatilla, me lleva la sabatilla i me trac la pedreta al veure-la pensa en lo xicoteta que es i el mal que m’ha fet i me torna a ficar el calcer i al reprendré la marxa torna a notar molèsties i era que se m’havia clavat una pedra que creuava la sola la llevem i seguim cap al riu a mi personalment se’m fa bastant llarga aquesta baixada i al aplegar baix li dic a Santi que la pujada per dins del riu la fem caminant i recuperem un poquet, ja que es fa dificil correr per damunt de tant de cudol solt i damunt durant 8 km, anant fent la pujada per dins del riu ens adelanta la parella que acabaran els segons S.Valero i J.Cabo. Les vistes son precioses hi ha uns tallats impressionants. Per si la carrera ja no fora prou dura de per si fins ací va fer un sol que badava les pedres i dins del riu es va començar a fer fosc i a tronar com mai i de prompte es va ficar a caure el puto diluvio universal ens vam ficar a retiro i vam traure el impermeable bueno jo vaig traure el impermeable eixe tant guapo que me vaig comprar en eixa tenda tan guapa i que venen roba tècnica i que aconsellen tan bé i desprès resulta que de impermeable te menys que els meus calçotets, me vaig banyar fins la medul·la i vos puc dir que les osties, deus i copons es plovien per dins d’eixe barranc, al final apleguem a la pujada de penya Calba decidim no traure els bastons per pujar, ja que rellampegaba i era un poc perillós, i al final fem la pujada sense ells al arribar a dalt em va cridar Sandra li vaig dir que agafarà un altre impermeable i un altra camiseta i que m’ho portarà a Benassal. Per mi aquest tram va ser el mes dur.

Arribem a Culla km 45 a les 16:36 , allí esta esperant-nos la familia de Santi i ens vam fer molt contents al veure’ls sobretot el meu company, ens pregunten com anem diem que molt bé, anem al control ens mengem un bocata de pernil en oli i omplim els botellers, ens diuen que una parella ha abandonat, nosaltres seguim cap a Benassal i anem molt bé jo ja estic quasi sec, allí esta la meua senyora esperant-me en el impermeable, me vaig fer molt content al veure-la, ens fiquem una crema que dona calor a les cames i tornem a moure, Sandra em diu que ella no pujarà a Ares, la família de Santi si que estaran allí per veure’ns passar.

Arribem a Ares km 64 a les 19:44, xiquets me van caure les llàgrimes !! Que per que?
Pues per que estava Sandra esperant-me allí, diu que va pujar per que em va veure molt enfadat en Benassal, gracies per pujar carinyo!!! Ens canviem de roba i ens menjem un plat de macarrons a cada u, bueno jo dos i per que Santi no me’n va deixar menjar mes.
Vam fer el temps justet i varem reprendre el camí. Vam fer una baixada d’Ares al control molt rapida i molt agust, eixos macarrons ens havien donat forces. En el control ens diuen que anem 4 per parelles i que els tercers fa 10 minuts que han passat, nosaltres seguim a la nostra no per això vam apretar mes, Abans d’arribar a la Llecua vam passar a una parella. Desprès de passar la Llecua i abans de baixar a la Salvasoria ens fiquem el frontal i fem la baixada cap als bous del barranc, vos puc assegurar que ganes de torejar no en teníem ni miqueta. Desprès d’una pujada prou empinada i plena de pedres soltes arribem a l’Avella, desde les finestres del balneari ens escridassen coses com “ Ale valents, vinga que ja ho teniu” omplim d’aigua i seguim cap a Cati.

Arribem a Cati km 93 en unes forces impressionants, allí estava Eladi de speaker i no ens vam faltar paraules d’ànim, en aquest control ens vam menjar un bocadillet de pernil i una coca cola fresqueta, Eladi i la seva senyora ens van tractar de meravella i ens informaren que anàvem tercers o siga ens confirmaren que la parella de la Llecua computaven com a parella, ens vam fer molt contents i vam seguir cap a Tirig.

Abans d’entrar en Tirig sonava el mòbil, era el Sr Bak que volia saber per on collons estàvem li ho diguérem i al entrar en Tirig allí estaven ell i el seu germà Abel ens van acompanyar fins a la font, omplim d’aigua fem la foto de rigor i seguim cap a la Valltorta i allí tornaven a estar la parella i ens diuen que ara ja fins Albocàsser, jo ací ja notava que les forces anaven a menys i nomes tenia ganes de que començarà la costa amunt pareix una incongruència però es així. Al barranc de la Valltorta ens pareguérem i vam fer un trocet de mes que no calia, en aquest moment no es podeu imaginar la malicia que passarem tots dos i els dos callats com putes però dins del nostre xicotet cervellet les osties eren da xavo. Ja només teníem ganes d’arribar Albocàsser i Albocàsser no es veia per cap lloc. Finalment ja es veuen els llums de la presó, bona senyal açò ja esta casi, una trotadeta per pista i arribem a Albocàsser en 18:18:59 i 121 km a les costelles impensable abans d’agafar l’eixida.

Vull dedicar-vos aquest repte, a tots aquells que heu estat donant-nos forces, en els controls de pas, en els avituallaments, per telèfon .... i molt especialment a Cristian i Abel, xicots això no te preu!!! A Tatiana, Raquel, Arnau i demes membres de la família. A la meua dona per fer mes de lo que pot, ja que en dos xiquets de 5 mesos no va poder estar tot el que volia, gracies per vindre a Ares i a meta. I a tu Santi (Nunivak) pues que dir-te que no t’hagi dit pues que eres de P... Mare tió!!!!

16 de juny de 2010

I Trail Maestrat Extrem

1r TME (118 KM - 7200 mts desnivell acumulat – 26 hores màxim)

El passat 12 i 13 de juny es va celebrar el I Trail Maestrat Extrem a la població d’Albocàsser, organitzat pel C.M. Desnivell.

Els culrojospelmon (Santi Saborit i Santi Garcia) vam estar ahí per saber i sentir la duresa d’una prova d’aquestes característiques.

Aquesta primera edició s’ha caracteritzat per les dificultats climatològiques. Si bé durant el primers quilòmetres el sol i la calor van ser els protagonistes. Poc després seria una intensa pluja la que ens va mullar de dalt a baix, mermant la capacitat de molts corredors. Si damunt afegim un intens fred al arribar a Culla, doncs feia pensar-se molt si continuar o no.

En Culla tots banyats

Canviant-nos la roba en Ares

Nosaltres vam seguir (i es que som molt cabuts). Teniem un grup de seguidors als que no podiem fallar. Van començar a donar-nos suport en Culla, seguint per Benassal i després en Ares. Més tard ens van animar al passar per Tirig i la ctra. de Tirig a Les Coves. I finalment a les 4h i 20m a la meta d’Albocàsser.

Després de 18h i 20m som FINISHERS d’aquest primer trail que hem participat, quedant en les posicions 19 i 20 de la classificació general absoluta. I damunt ens hem endut un trofeu en la categoría de parelles masculina com a 3rs millors classificats. Ja és massa pa la carabassa!

Arribada a meta

Entrega del trofeu

Dels 114 corredors que vam prendre l’eixida el dissabte en Albocàsser, vam conseguir acabar-la 77.

Estem molt contents del que hem fet. Ara toca recuperar-nos d’aquesta i pensar en la següent. Possiblement Cavalls del Vent a finals d’agost. Una cursa de 97 km, 5.200 mts desnivell positiu i 24 hores.

A l’àlbum de picasa penjarem les diferents fotos que tenim del recorregut.

En aquesta taula hi ha un resum dels diferents parcials de temps, km i lloc.
Lap Lloc KMTemps
1 Vilar canes 09.50 55.30
2 Pla sabate 25.00 02.54
3 Culla 46.00 06.40
4 Benassal 52.00 07.27
5 Ares 64.00 09.44
6 La Llècua 78.50 11.47
7 Sant Vicent (Catí) 95.00 14.35
8 Santa Bárbara (Tirig) 106.00
16.12
9 Albocàsser 120.00 18.20
Moltes gràcies a tots els que heu cregut en que ho podriem conseguir. I als que ens heu animat, encara que pensaveu que no podriem aconseguir-ho també.

A alguns us hem fet patir més que a d’altres. No era la nostra intenció. Nosaltres també ens estimem.

SALUTACIONS I AMUNT CULROJOS!

10 de juny de 2010

El UTME ja esta ací !!!

Quan em vaig apuntar crec que no tocava de peus a terra !! però ara ja esta ací i tinc que afrontar el repte juntament amb el meu company Santi Garcia, amb valentia, i que siga el que deu vullga . I a Sant Miquel i santa Bàrbara m’encomana, i això que no soc molt d’església però en certes ocasions hi ha que previndré.

Només dir-vos que anirem a per totes i que estic CAGAT !!!!

Amunt Culrojos!!!!

9 de juny de 2010

6a Volta de muntanya de Vall d'Alba

El passat dissabte 05 de juny es va celebrar la 6a volta de muntanya de Vall d'Alba. Amb un recorregut d'11 km i un desnivell positiu de poc més de 300 metres. Aquesta prova puntuava per a 2a edició de la Lliga Castelló Nord. Aquest motiu, la distància assequible, per a quasi tot el món i el magnífic avituallament en meta, fan que l'assistència siga multitudinària, amb 1.200 participants aproximadament.

Els culrojospelmón no podiem faltar a la cita i una molt bona representació vam participar d'aquesta prova que organitza el club l'Albea de Vall d'Alba.

Els resultats d'alguns dels nostres representants són aquestos:

  • Santi Saborit - 52.51
  • Santi Garcia - 53.15
  • Cristian Ibáñez - 57.01
  • Sergio Roldan - 59.52
  • Fernando Vicent - 1.04.21
  • Fabricio Ibáñez - 1.10.30
  • Susana Mallasén - 1.15.05
  • Sandra Cervera - 1.25. 03

Us deixem unes fotografies del recorregut a l’àlbum web de culrojospelmon.


7 de juny de 2010

III CURSA FEMENINA VISTA DE LA 30 PER ARRERE

Després d'estar molt de temps inactiva, Zenaida torne a la pista per uns minuts 59'58'' exactament, com dieu vosaltres. Pues bé, esta es la meua crònica. Va sonar el mòvil a les 6:45,
me vaig vestir i vaig baixar a desdijunar, jo no soc de Noci ,que no ho creme, vaig fer les tostaetes de pa de fibra verde i la meua llet de soja, encara no havie pegat un mòs a la tostà i ja tenie mitja plantilla allí. -"On vas mamà?" -"A la carrera de la dona."- "Tu? tu no pots que vaige el papà!" -no xiquet no esta es per a mi". Encara no havie pegat el segòn mòs i ja estaven tots a la cuina.
Tosts animant-me, despres de acavar d'arreglar-me vaig surtir cap a la Tanca, els meus seguidors vindirien més tard.
En arrivar a la Tanca vaig vore cares conegudes, vaig agafar el meu dorsal, el de la meua germana, i el de Vanessa, ja que com a bones profesionals havien quedat 15' avanç del començament de la carrera.
Avanç de tirar el coet de surtida ja estaven allí el meu club de fans camara en mà, crec que estave més emocionat encara el Sr.Bak que jo. "ves en conte..."
Tiren el coet i au!! cap amunt, vaig eixir forta però a l'altura de la peluqueria de Laura ja havie baixat el ritme, savie que no aguantarie. Vaig agafar un ritme molt suau, no caminava, peo no corrie, anave molt suau. Vaig arrivar al Desvio, davant del Tivoli, lo pitjor ja havie passat, ara cap a vall. La vaig deixar el trotet suau. Controlave la respiració. Estave molt concentrada. Sense donar-me conte vaig arrivar a la rotonda de la carretera de Morò. Anave a soles, a 50 metres veia a gent coneguda, pero no volie esprintar, podrie punxar i això es lo que jo no volie. Anave agust, escoltant el sorroll de la sabatilla al impactar a terra, relaja molt. Quan ja no podie feie el que fa el Sr. Bak, baixar la visera de la gorra i no mirr al fornt. Continuava en el trotet suau del principi. No meu podie creure ni jo! Vam seguir la ruta marcada pel Plà, al pujar de nou al poble, veig a tres xiquets i dos homens en front, eren els meus xiquets i Lluís i el meu home, en Juanlu, vaig contindre la respiració no podie emocionar-me, sino no aplegue. Els vaig saludar sense parar, "vinga mamà!! eres l'última?" pues claro que no!, Sandra ja ha passat i també la tía Tere!!".
Vaig seguir, estavem ja a mitant carrera. Vaig apletar el cul, em vaig baixar de nou la visera i endavant... En un tres i no res vaig sentir al speaker!! Ja he arrivat!!! Allí estaven Cristian, els xiquets, els meus pares, la meua sogra...
Gracies a tots especialment al Sr. Bak , saps que per a mí açò es com la MiM un gran repte que el proper any intentaré millorar.

Ara SR. Bak ànim i a per la Petjada de Sant Joan de Morò, on correràn també els senyorets Baks la seua Petjadeta.

A la resta de l'equip que competeix també aquest cap de setmana, Nunivak i Rocalaguela, apreteu el cul, baixeu la visera i cap a munt a l'Ultra Trail!!

1 de juny de 2010

III Cursa femenina contra el càncer.

Ja ere hora que ens tocaré a les dones poder fer una crònica, fins avui encara no havia tingut temps però ere una feina pendent que tenia cada dia. Va arribar per fi el dia 29 de Maig, la nit d’abans també vaig menjar carn roja com fa el corredor de casa per poder alçar-me en bona cosa de forces, vaig pensar alçar-me allà les 7:15, per desdejunar i prepar-me, però Júlieta una de les dos fieres allà les 7 va tocar diana, així que la porte cap al nostre llit i li dic, avui Júlia es la mama la que s´en va a córrer i el papa te donarà el bibe i et vestirà a tu i al tete, a ella crec que no li va parèixer malament, així que em vestisc i ix al carrer, havia quedat en Patri ( una veïna) que aniríem juntes cap a la tanca, al arribar ja hi ha via molta gent, vam agafar el dorsal, les agulles tancades i vam començar a xarrar en la gent, em va sorpendre tota la gent forastera que hi havia, això em va agradar. Be s’arrimava ja l’hora i el senyor concejal allí explicava, ens col·loquem al punt de eixida i pummmmmmm vam començar totes a córrer, la veritat es que la mateixa gent et fa córrer perquè davant de meu corrien tres dones segurament en més de 70 anys i vaig pensar mare meua menos mal que ha dit que hi ha ambulància sinó malament. Bé quan vaig eixir a la carretera la cosa ja estava mes clareta, i jo vaig seguir la meua marxa ere bona i vaig pensar en aquest ritme la puc fer tota corren, allà vaig seguir, veient gent per les aceres que em deia vinga, vinga, arribem a la plaça i pense be ara ja toque costa avall, i vaig començar a pasar a mes gent, crec que em vaig ficar en la posició 7 o per ahi, no veia a ningú per davant i pensava arredeu crec que no podre pasar a ningu mes, pero jo vaig continuar la meua marxa, pero quan vaig agafar la costera amunt que torne als vials, el meu amic el flató va arribar i em va tocar parar, be caminar i ahi va ser quan em van pasar 7 corredores exactament i pensava joder joder perquè sempre em te que agafar el p... flato, pero vaig començar a respirar fort i vaig començar a córrer un altra vegada al trotet i de repent al final de la pujadeta veig al Sr. Bak i els seus fills, va vinga que vas molt bé i dic osti pues si no haguera tingut el flato haguera anat millor pero be no es pot fer res, els pase i Aleix em xoque la ma i al girar la curveta veig el control líquid, agafe un got d’aigua, em banye els llavis i buffff una sensació de ganes de vomitar que vaig tornar el got d’aigua a Andrés el concejal i li dic no puc no puc, i vaig continuar sense beure i sense parar per a res fins la línea de meta. Allí esperava veure els meu home en els meus fills, pero com jo vaig anar mes ràpid de lo previst i a ell li va costar un poc amanir a Júlia i Oriol, pues no em van vore arribar, pero no pasa res, l’any que be més. A tot açò, em va costar 47 min, i crec que vaig entrar la posició 15. Vull agraïr a totes les dones la seua participació, així juntes l’any que be podrem tornar a córrer.