III CURSA FEMENINA VISTA DE LA 30 PER ARRERE

Després d'estar molt de temps inactiva, Zenaida torne a la pista per uns minuts 59'58'' exactament, com dieu vosaltres. Pues bé, esta es la meua crònica. Va sonar el mòvil a les 6:45,
me vaig vestir i vaig baixar a desdijunar, jo no soc de Noci ,que no ho creme, vaig fer les tostaetes de pa de fibra verde i la meua llet de soja, encara no havie pegat un mòs a la tostà i ja tenie mitja plantilla allí. -"On vas mamà?" -"A la carrera de la dona."- "Tu? tu no pots que vaige el papà!" -no xiquet no esta es per a mi". Encara no havie pegat el segòn mòs i ja estaven tots a la cuina.
Tosts animant-me, despres de acavar d'arreglar-me vaig surtir cap a la Tanca, els meus seguidors vindirien més tard.
En arrivar a la Tanca vaig vore cares conegudes, vaig agafar el meu dorsal, el de la meua germana, i el de Vanessa, ja que com a bones profesionals havien quedat 15' avanç del començament de la carrera.
Avanç de tirar el coet de surtida ja estaven allí el meu club de fans camara en mà, crec que estave més emocionat encara el Sr.Bak que jo. "ves en conte..."
Tiren el coet i au!! cap amunt, vaig eixir forta però a l'altura de la peluqueria de Laura ja havie baixat el ritme, savie que no aguantarie. Vaig agafar un ritme molt suau, no caminava, peo no corrie, anave molt suau. Vaig arrivar al Desvio, davant del Tivoli, lo pitjor ja havie passat, ara cap a vall. La vaig deixar el trotet suau. Controlave la respiració. Estave molt concentrada. Sense donar-me conte vaig arrivar a la rotonda de la carretera de Morò. Anave a soles, a 50 metres veia a gent coneguda, pero no volie esprintar, podrie punxar i això es lo que jo no volie. Anave agust, escoltant el sorroll de la sabatilla al impactar a terra, relaja molt. Quan ja no podie feie el que fa el Sr. Bak, baixar la visera de la gorra i no mirr al fornt. Continuava en el trotet suau del principi. No meu podie creure ni jo! Vam seguir la ruta marcada pel Plà, al pujar de nou al poble, veig a tres xiquets i dos homens en front, eren els meus xiquets i Lluís i el meu home, en Juanlu, vaig contindre la respiració no podie emocionar-me, sino no aplegue. Els vaig saludar sense parar, "vinga mamà!! eres l'última?" pues claro que no!, Sandra ja ha passat i també la tía Tere!!".
Vaig seguir, estavem ja a mitant carrera. Vaig apletar el cul, em vaig baixar de nou la visera i endavant... En un tres i no res vaig sentir al speaker!! Ja he arrivat!!! Allí estaven Cristian, els xiquets, els meus pares, la meua sogra...
Gracies a tots especialment al Sr. Bak , saps que per a mí açò es com la MiM un gran repte que el proper any intentaré millorar.

Ara SR. Bak ànim i a per la Petjada de Sant Joan de Morò, on correràn també els senyorets Baks la seua Petjadeta.

A la resta de l'equip que competeix també aquest cap de setmana, Nunivak i Rocalaguela, apreteu el cul, baixeu la visera i cap a munt a l'Ultra Trail!!