III Cursa femenina contra el càncer.

Ja ere hora que ens tocaré a les dones poder fer una crònica, fins avui encara no havia tingut temps però ere una feina pendent que tenia cada dia. Va arribar per fi el dia 29 de Maig, la nit d’abans també vaig menjar carn roja com fa el corredor de casa per poder alçar-me en bona cosa de forces, vaig pensar alçar-me allà les 7:15, per desdejunar i prepar-me, però Júlieta una de les dos fieres allà les 7 va tocar diana, així que la porte cap al nostre llit i li dic, avui Júlia es la mama la que s´en va a córrer i el papa te donarà el bibe i et vestirà a tu i al tete, a ella crec que no li va parèixer malament, així que em vestisc i ix al carrer, havia quedat en Patri ( una veïna) que aniríem juntes cap a la tanca, al arribar ja hi ha via molta gent, vam agafar el dorsal, les agulles tancades i vam començar a xarrar en la gent, em va sorpendre tota la gent forastera que hi havia, això em va agradar. Be s’arrimava ja l’hora i el senyor concejal allí explicava, ens col·loquem al punt de eixida i pummmmmmm vam començar totes a córrer, la veritat es que la mateixa gent et fa córrer perquè davant de meu corrien tres dones segurament en més de 70 anys i vaig pensar mare meua menos mal que ha dit que hi ha ambulància sinó malament. Bé quan vaig eixir a la carretera la cosa ja estava mes clareta, i jo vaig seguir la meua marxa ere bona i vaig pensar en aquest ritme la puc fer tota corren, allà vaig seguir, veient gent per les aceres que em deia vinga, vinga, arribem a la plaça i pense be ara ja toque costa avall, i vaig començar a pasar a mes gent, crec que em vaig ficar en la posició 7 o per ahi, no veia a ningú per davant i pensava arredeu crec que no podre pasar a ningu mes, pero jo vaig continuar la meua marxa, pero quan vaig agafar la costera amunt que torne als vials, el meu amic el flató va arribar i em va tocar parar, be caminar i ahi va ser quan em van pasar 7 corredores exactament i pensava joder joder perquè sempre em te que agafar el p... flato, pero vaig començar a respirar fort i vaig començar a córrer un altra vegada al trotet i de repent al final de la pujadeta veig al Sr. Bak i els seus fills, va vinga que vas molt bé i dic osti pues si no haguera tingut el flato haguera anat millor pero be no es pot fer res, els pase i Aleix em xoque la ma i al girar la curveta veig el control líquid, agafe un got d’aigua, em banye els llavis i buffff una sensació de ganes de vomitar que vaig tornar el got d’aigua a Andrés el concejal i li dic no puc no puc, i vaig continuar sense beure i sense parar per a res fins la línea de meta. Allí esperava veure els meu home en els meus fills, pero com jo vaig anar mes ràpid de lo previst i a ell li va costar un poc amanir a Júlia i Oriol, pues no em van vore arribar, pero no pasa res, l’any que be més. A tot açò, em va costar 47 min, i crec que vaig entrar la posició 15. Vull agraïr a totes les dones la seua participació, així juntes l’any que be podrem tornar a córrer.