31 de desembre de 2013

L'última de l'any en bici de carretera

L'última de l'any 2013 ha sigut en bici de carretera. Santi i jo hem fet una eixida llarga en les "flaques". A les 8h en punt del matí i en algo de fresca començavem, mano a mano, la ruta programada.

En aquesta ocasió el recorregut ha sigut:
Vilafamés - La Barona - Les Useres - Atzeneta - Xodos

Després d'esmorzar, hem tornat de Xodos a Atzeneta, i pel coll de la bassa a La Pelejaneta - La Barona - Vilafamés. Per completar un total de 75 km.

SALUT, BON ANY A TOTS I QUE ELS VOSTRES SOMNIS ES FACEN REALITAT

Resultats 2013 by Sandra

No se com començar, aquest 2013 ha sigut impressionant, fantàstic, ha sigut el meu millor any si parlem del deport… encara no fa 2 anys que corre, mai havia fet una cursa competitiva, que no fora la de Vilafamés, i en un mateix any he aconseguit ser finisher per primera vegada de la Marató i Mitja de muntanya i d’una Marató d’asfalt. Han sigut hores de dur entrenament, calor, fred, cansament, soledat, ….i tambe companyia, amistat, rises....però tot ha valgut la pena en arribar a la meta dels objectius proposats, i sentir satisfacció, alegria, emoció, força sobretot molta força per poder afrontar un nou repte, un nou objectiu, perquè açò enganxa, açò es vida, açò es una afició¡¡¡¡

Aquest any he fet la meua primera:
  • Pujada a la Nevera de Atzeneta 27.6km desnivell 1100m en 3:47:40.
  • La MIM, Marató i Mitja 63km desnivell de 2850m en 10:27:48.
  • Volta a Vall d´Alba 12km desnivell de 450m en 1:06:17.
  • I 10K nocturn Benicàssim 10km 48:12 7ªclassificada sènior.
  • 10K Ciutat de Castelló 10km en 46:37 3ªclassificada sènior.
  • 30ª Mitja Marató Ciutat de Castelló 21.097km 1:43:41 8ªclassificada sènior.
  • IV Marató de Castelló 42.195km en 3:44:09 9ªclassificada sènior.

Els números d’aquest any son:
- 2785km totals.
- 1621 trail-running.
   - 1164 asfalt.
- 333h:43min:12seg totals.
- 212241 kcal totals.


Tot açò es possible no nomes al meu sacrifici i esforç, sinó també a la gran ajuda de Santi, els meus fills, els meus pares, la meua família, els meus amics i tota la gent que directa o indirectament em recolze, pense en mi, creu en mi, i fa que tot aquest somni sigue una realitat.

20 de desembre de 2013

Esmorzar de Nadal del Club Ciclista Cudol Roig

Com va sent habitual per aquestes dates, el Club Ciclista Cudol Roig organitza l'esmorzar de Nadal. Un esdeveniment que té la particularitat de reunir a uns quants socis de Vilafamés i d'altres municipis, que per diversos motius és dificil de coincidir i juntar-nos per passar una estona en companyia, de bones converses i millors àpats, que en aquesta ocasió ens van preparar el restaurant de La Pelejaneta.



Salut i bones festes a tots!

P.D. Ja podeu consultar l'àlbum de fotos de la Marató de Castelló.

Santi Garcia.

16 de desembre de 2013

Dades i resultats de la IV Marató Ciutat de Castelló

8a Marató i Millor Marca Personal - 02:59:15


Entrenament de 7 setmanes (1 pel meu compte i 6 revisades per Juanlu)

7 setmanes: del 22 d'octubre al 08 de desembre de 2013

 
Octubre
Novembre
Desembre
TOTALS
Dies naturals
10
30
8
48
Dies entrenats
8 (4B-4R)
21 (3B-18R)
5 (1B-4R)
34 (8B-26R)
KM realitzats
147 (93B-54R)
404 (95B-309R)
100 (23B-77R)
652 (212B-440R)
* Bici (B) - Running (R)
  • Dies naturals: 48 dies
  • Dies entrenats: 34 dies
  • Hores entrenades: 44 hores - 9h 30m (B) i 34h 30m (R)
  • KM totals realitzats: 652 km - 212 (B) - 440 (R)
RESULTAT DE LA MARATÓ

Santi Garcia (dorsal 600)
Posició general 155 - Posició categoria (veterà M40) 47

1a Mitja 21097 km - 1:29:17 - 04:14 m/km
2a Mitja 21097 km - 1:29:58 - 04:16 m/km

42195 km - 02:59:15 - 04:15 m/km


Santi Garcia.

12 de desembre de 2013

La meua primera Marató



Desprès d’haver descansat i recuperat tant física com mentalment, nomes em quedar recuperar-me d’aquest costipat que arrastre des de la setmana abans de la Marató, com no el vaig cuidar lo suficient esta fent de les seues i tinc una bona infecció que ha tret a la llum ganglis en gola, llagues en llengua i no se com explicar el que tinc dins del nas….però bé tot pasarà.

Ara be, vaig a contar-vos l’experiència no vaig a dir única, perquè aquest any ha sigut magnífic per a mi deportivament parlant, però si una experiència extraordinària. Setmanes abans com ja sabreu tenia molts dubtes, jo els deures els havia fet però sempre et queda el dubte de que pasarà el dia del examen…pues be, al examen em van ficar totes les preguntes que em sabia, i no nomes això vaig saber explicar-me molt be, jijijiji.

Sona el despertador, tot preparat, ens equipem , desdejunem, repassem tots els banys que tenim en casa, …i marxem cap a Castelló. Tot ple de gent el cuquet de dins del cos també s’ha despertat ja., quina emoció, quines ganes que comence, quines ganes de córrer. Em fan una entrevista una televisió sud-americana, em diuen la web però no em recorde…Em fique al caixo corresponent al nº de dorsal, que com em vaig inscriure tant prompte, ho vaig fer al caixo de mes de 4 hores, per això el 1956, (que poca confiança) aquell dia nomes pensava en acabar. Tiren el coet i….pum…un minut mes tard jo creue la línea d’eixida.


Comence forta, hi ha molta gent, la mateixa inèrcia et porte sense donar-te compte….vaig mirant el rellotge i seguisc anant ràpid, però vaig còmoda, pense un poquet mes i baixaré el ritme..pujant a la UJI, els Santis ja baixen, i comencen els crits controlat…veig a Sofia i em diu Sandra vas prou ràpid, desprès veig a Bru, i em repeteix Sandra controlat vas molt ràpid…..pensae que hauria de parar un poc però em trobava be, fins que ja quan jo baixava al Grao i els Santis ja pujaven em van tornar a cridar dient... controlat...vas molt forta, pensa en arribar, ficat al grup...va ser entonces quan vaig centrar-me i vaig pensar que ja faltava poc per la mitja marató i que en veritat vaig prou forta a veure si tindre algun susto...així que vaig començar a baixar un poc el ritme però mai fins q m’agafarà el pràctic de 3:45, i així poc a poc, pas tras pas, km tras km, parlant-me i animant-me a mi mateixa i recordant-me la gran frase que abans de començar el meu home em va dir i mai oblidaré, t´estime Santi. Quan vaig arribar al km 39-40 vaig estar en la gloria, no tocava ni terra, la ronda, la farola, el parc, la gent, els crits, la meua familia, gent coneguda…. això fica els pels de punta a qualsevol.... i ja creuar la línea de meta i veure a Santi i veure el crono i veure que ho havia aconseguit...si si ho havia aconseguit, una vegada mes jo podia, jo havia aconseguit el repte proposat, i una vegada mes m’emocionava al veure tot l’ambient que rodeja al corredor.


Moltissimes gracies a tots, als que vau estar per eixos carrers de Castelló, quan os torne a veure os pegaré un apretó que flipareu...i als que no, gracies també, per vosaltres i per tots els que van pensar en mi i em van donar força per aconseguir aquest meravellós repte que segurament repetiré, es prompte per dir-lo però segurament si repetiré jijiji.

11 de desembre de 2013

IV Marató Internacional Ciutat de Castelló (2)

Aquesta és la foto que jo haguera volgut tindre amb el subcampió d’Europa de marató (Barcelona, 2010) per a ser un diumenge perfecte. Chema Martínez calentava en la zona d'èlit i evidentment jo no, i molt amablement va accedir a fer-se una foto en Arnau.
Però tampoc em puc queixar, doncs baixar de 3 hores i fer millor marca personal (2:59:15) no passa sempre.

Ni en el millor dels casos podia pensar que seria sub 3h.I es que com ja sabeu, només han sigut 6 setmanes de preparació específica per fer la marató. Sí és cert que el fons que portava de la muntanya seria profitós, però el dubte estava en saber si podria aconseguir mantindre el ritme adequat durant eixos 42195m.

Juanlu ens havia preparat el pla d'entrenament i ell més que ningú, fins i tot més que nosaltres, sabia com podiem rendir a la marató.
El pla no era exigent, només tenia 4 dies a la setmana i un altre opcional que jo vaig decidir fer-lo de bicicleta (en total 5 dies). Però els dies de qualitat hi havia d'apretar, doncs els ritmes eren exigents.
Això sí. No em vaig saltar cap entrenament. Des del primer dia fins la marató vaig seguir el pla de treball que ens va preparar Juanlu.

8a Marató i Millor Marca Personal - 02:59:15

Posició general 155 - Posició categoria (veterà M40) 47

Santi Garcia.

26 de novembre de 2013

Faltan 11dies 20hores 31minut 18 segons

A falta de poc més de 10 dies per al meu segon examén en el món del running, no os puc explicar que em pase per el cap, ni per la panxa,...ni per cap lloc del cos. Les sensacions son totalment diferents als dies previs a la Marato i Mitja, el que va ser el meu primer examén, i que vaig superar amb exit.
Ara per el contrari, a hores d´ara ja vaig en mes regularitat al WC, tinc por, no se si podre fer-lo, no he fet mai res paregut, no puc parar, he de seguir el mateix ritme fins el km 42.195, .....m´ajuantaran les cames?? Tots son dudes sense resposta, pero asi estic, disposada a frontar per primera vegada una marató, i les respostes ja vindran, tot arrive en aquesta vida.
Tot va comenzar un 31 d´agost quan em vaig inscriure en el meu primer 10K, creuant la linea de meta amb un temps de 48', si es la primera vegada que corre asfalt i he fet aquest temps puc fer més, aixi que em fique a entrenar nomes asfalt, molt dur per cert, fins que el dia 27 d´octubre em torne a presentar al 10K de Castelló, on la meua sorpresa va ser que amb un temps de 46' i una calor asfixiant el cap de setmana que van canviar l´hora, creue la linea de meta, aconseguint una 3ºposició en la meua categoria, vaig pujar al podium a Castelló, si si, al podium de Castelló.
A partir d´asi ja vaig comensar a creure més, i al cap de dos setmanes, el dia 10 de Novembre, em presente a la mitja marató de Castelló, amb un únic objectiu acabar en bones sensacions tant fisiques com mentals, i aconseguisc acabar amb un temps de 1h44min. Es aquell dia quan decidisc inscriu-me en el marató de Castelló, i aixi estic vaig a correr la IV Marató Internacional de Castelló.
No se si podré fer-lo, tot son dudes al respecte, podré? ajuantaré? les cames em respondran? quin ritme he de seguir?..... tots em diuen que puc fer-lo, aixi que per tots vosaltres ho faré, puc fer-lo¡¡¡¡¡¡¡

Aquest es el plànol del circuit, aixi que el dia 8 de Decembre estarém per eixos carrers de Castelló.


Moltes gràcies a tots, ja os contaré.

16 de novembre de 2013

Les 6 setmanes estan en marxa

El pla d'entrenament de les 6 setmanes per al marató de Castelló està en marxa. Aquest pla té de positiu que només són 6 setmanes i que front a les 14 ó 16 que hem fet altres vegades, doncs penses que passarà en un bufit. Però per un altre costat saps que no pots fallar en cap entrene. No t'has de saltar cap dia de sèries, ni de canvis llargs, ni menys les rodades llargues.

Això vol dir que si fa vent has d'eixir; que si has acabat tard de treballar, t'has de posar el frontal i a rodar; que si plou tant se val, sabatilles i al carrer.

Doncs bé, dies de vent i de rodar per la nit ja n'havia tingut, però faltava la pluja. Durant tot el cap de setmana estaven anunciades plujes i tocava fer tirada llarga de 2h 20m. Els primers 50 min. el temps ha aguantat sense ploure, però l'1h 30m següents s'ha ficat a ploure cada vegada en més intensitat.

Al final 2h 20m a 4.24 m/km i 31.800 km. Les 6 setmanes estan en marxa.

Santi Garcia.

11 de novembre de 2013

30 Mitja Marató de Castelló

Ahir va ser un dia molt especial, ja que la meva dona debutava en una mitja d'asfalt i no ho va fer gens malament 1:44:24, pel que a mi respecta també vaig complir en el meu objectiu que era baixar d'1:24:00 i vaig fer 1:23:38 que no està gens malament per vindre de la muntanya i la llarga distància.

Vull donar les gràcies a tots els que ens vau donar ànims i vau fer fotos durant tot el recorregut però especialment a Santi Garcia i Arnau Garcia per estar durant tota la cursa pegant-mos crits, animant-mos, avituallant-mos ,donant forces fins als últims metres, mira que sou parits!!! Me vàreu fer traure el fetge un parell de vegades.


28 d’octubre de 2013

IV Marató Internacional Ciutat de Castelló (1)

Una vegada finalitzat l'Ultra Trail el Rincón i després d'uns descans regeneratiu, començarem a preparar la quarta edició del Marató Internacional Ciutat de Castelló.

6 setmanes queden per al pròxim 8 de desembre, que serà quan es celebrarà el IV Marató i el I 10 K, amb la presència de Fabián Roncero i Chema Martínez en les respectives proves.

Evidentment, 6 setmanes no són suficients per preparar un marató, però almenys intentarem acabar-lo el més dignament possible.

Ja podeu consultar la galeria de fotos del UTR-100

Santi Garcia.

22 d’octubre de 2013

II Ultra Trail El Rincón (3)

FINISHERS i 3rs per parelles (100 km - 14h 34m)

Quan enfiles els últims 500m i sents la megafonia de la línia d'arribada saps que ja no s'escapa. Has aconseguit el primer i gran objectiu: acabar una vegada més una cursa de 100 km.

El que mai podiem imaginar, que uns aficionats com nosaltres, puguerem optar als primers llocs d'una classificació i menys encara si són de les 3 primeres posicions.

Així que després de 14h 34m creuem la línia d'arribada de Castielfabib en 3ra posició de la categoria per parelles masculina.

Gràcies a tots els que ens heu donat forces i ànim, però sobretot a les families per haver estat tan pendent de nosaltres.

Santi Garcia.

17 d’octubre de 2013

II Ultra Trail El Rincón (2)

Tot el que he pogut fer ja està fet. No és tot el que haguera volgut, però el que fa el que pot no està obligat a més o almenys això he sentit jo alguna vegada.

Només falta preparar la motxilla amb el material obligatori i la bolssa per donar a l'organització que ens portaran al km 65.

Al voltant de 140 participants serem de la partida el pròxim dissabte dia 19 a les 6.00h del matí. Santi i jo, amb els dorsals 227 i 226, participarem en la modalitat de categoria per parelles.

Santi Garcia.

15 d’octubre de 2013

Pilarica 2013: olives trencaes i carajillo!

Què satisfet et quedes quan després d'haver complit amb l'entrenament i tindre una bona dutxa, t'entaules per passar compte d'un senyor bocata i un millor vi, en olives trencaes i carajillo.

Entre costipats d'uns i mal de queixals d'altres no queda temps per deixar perdre l'entrenament programat per al dia d'avui. Així que Santi i jo mamprenem l'1h 30m que hi ha prevista pels voltants de La Pelejaneta.

En acabar ... que us he de dir que no sapigueu!

5 editions, more fun! I visca la Pilarica!

Santi Garcia.

5 de setembre de 2013

UTMB

Bueno lo prometido es deuda, ací va la meua crònica:

Com casi tots sabeu, aquest any i el passat he estat preparant-me la cursa del UTMB (Ultra-Trail del Mont-Blanc) i no he tingut massa temps per a estar amb la família ni amb els amics, però era per un bon motiu (almenys per a mi), així que el dimecres dia 28 d'agost la meua dona, Gemma (una amiga nostra) i jo, vam començar la nostra particular aventura pel país francès.

L'avió va eixir de Barcelona sobre el migdia direcció a Ginebra i des d'allí vam fer cap a les Houches (Chamonix) en una furgoneta. Vam arribar sobre les 18:30h i no vam perdre molt de temps en l'hotel i vam fer cap a Chamonix, en autobús, en busca de la meua motxilla que me la va portar un bon company de curses, Bruno Pastor. Ell feia tota la setmana que estava allí amb la seva família, ja que també feia la cursa com jo, i em va fer el gran favor de dur-me-la (tenia temor de perdre la motxilla en l'avió i no poder presentar-me a la cursa), després vam sopar per ahí.

El dijous de matí vam fer turisme i vam pujar en telefèric a les Aiguilles du Midi, vam estar en un mirador que estava en front del Mont-Blanc a uns 4000 mts d'altitud i encara que feia un dia espectacular, allí dalt feia un fred que pelava però valia la pena.

D'allí dalt vam anar al Mer de Glace, que és un glaciar on hi havia una cova i es podia veure el interior. Després d'això vam tornar a Chamonix a dinar però, maldita la gràcia el xiquet es va recordar que per a recollir el dorsal de la cursa feia falta presentar el material obligatori que ja sabeu on estava.... doncs sí, a l'hotel.
Ale! a córrer com un desesperat per agafar l'autobús sinó no arribava, i després de tot el patiment i les curses per no perdre l'autobús i de dinar a les 16:30h, ja era hora de replegar el dorsal, així que un ratet de cua i el control reglamentari i ja tenia el meu dorsal en el número 4230. El cuquet ja corria per dins!!! (jejejeje).


El dia 0 ja estava ahí. Vaig passar el dia entre deixar la motxilla de recanvi, la pasta-party i relaxant-me fins a hora d'eixir, feia un dia esplèndid, a l'eixida ens torràvem de la calor que feia però ens donava igual, tots apretats, tots emocionats, tots esperant el gran moment, eixe que feia tot un any que esperàvem, pel que tantes hores vam perdre i vam llevar als nostres amics i familiars, eixe moment ja estava ahí. 10-9-8-7-6-5-4-3-2-1---------- a  córreeeeeeeeer.....

Una eixida amb 2300 corredors i tot un poble ple de familiars i amics animant a tot el món, on es fica la pell de gallina només de pensar-ho.

Tot anava bé, bona eixida, bones sensacions, bones pulsacions, tot perfecte. Els primers kms eren plans en direcció a les Houches on hi havia un control líquid i a partir d'ací van vindre tots els meus mals.
Un mal de panxa molt fort que en va fer tindre que buscar un raconet on vaig poder, per poder fer de ventre ja que me n'anava "pates avall" i, al cap d'uns 15 o 20 min de cursa em van vindre tots els mals, ahí vaig pensar que malament... tenia que veure més aigua amb sals minerals per recuperar els líquids perduts.
En estos pensaments vam començar la primera pujada on vaig notar ja que la musculatura de les cames no anava com jo voldria, em feien algun amago de rampades que vaig intentar combatre-les amb les sals mineral e hidratant-me lo millor que podia. No va fer molt d'efecte, ja que, en la segona pujada vaig haver de parar, per segona vegada, a fer de ventre una altra vegada i així fins a 5 vegades durant tota la cursa amb la conseqüència de la deshidratació que comporta això.

Les cames ja no responien, quan no se rampae un grup muscular, se rampae un altre i entre la desesperació de que no responien les cames i juntament amb les postures que es tenen que fer per poder fer de ventre quan no pots doblar les cames sense embrutar-te els pantalons (ara em ric de pensar en les postures però allí vaig plorar més d'una vegada, ja que si tens un arbre és fàcil, però en una ocasió vaig tindre que fer palanca amb els pals i resar perquè no es partiren i caiguera damunt la pastera) vaig arribar al km 77, el control de vida on estava la motxilla de recanvi. Allí entre plors i "caguendéus" vaig estar a punt de deixar la cursa, però no sé com em va vindre a la ment el "SUPERPACO" i vaig pensar que si eixe home podia fer una ultra caminant, doncs jo també!... i amb eixe pensament em vaig gitar a veure si recuperava un poc d'energia que no tenia per cap lloc, estava enfonsat, sense cap energia, així que vaig estar un parell d'hores en el control descansant i després al vorem un poc millor vaig tornar a tirar per amunt amb la perspectiva de que em quedaven 100 km per davant i els pics més durs per fer, però pas a pas anaven eixint els km.

Entre punt de tall i punt de tall si tenia prou temps parava a descansar i recuperar algo de forces per als propers km i eixí, km a km vaig arribar a l'últim control on ja quedaven 8 km en baixada fins a Chamonix. 8 km que es van fer llarguíssims i damunt amb tanta sort que vaig pegar un entropessó amb una pedra, ja que no podia alçar ni les cames, i em vaig rebentar el dit gros del peu per a colofó final. En arribar al pla del poble vaig dir-me com me va dir un amic meu, Santi Saborit (els collons els guardes per als últims dos minuts de cursa) i axina va ser, vaig tirar de tot el que tenia i vaig fer els últims km a tota hòstia (o les cames o jo) (i vaig guanyar jo, jejejejeje) l'arribada va ser espectacular, un fum de gent animant a tots els corredors que arribàvem a meta, que en eixe moment en les sensacions a flor de pell és una sensació que no és pot explicar, i desprès d'unes més de 40 hores estava on tot va començar.


He de dir que la cursa va ser espectacular i que li la recomane a tot el món que la faja una vegada en la seua vida, ja que, és algo únic. Jo si puc tornaré.


Ara van els agraïments, el primer i principal a la meua dona Noelia, per aguantar-me tot aquest temps i que sense ella no seria possible (amor te vull), també a Bruno Pastor i a la seua família per acollir-me i portar-se tant bé amb mi, als meus amics de Vilafamés (els Culrojos) que sempre estan ahí quan els necessites, a la meua família, al meu entrenador David Mundina, a Claudio per donar-me tants ànims en tots els moments i compartir entrenaments i a tot el món que ha perdut un ratet en llegir aquest tostó per preocupar-se un poc per mi.

Gràcies a tots i fins a la pròxima...
 

31 d’agost de 2013

Benafigos ... quasi a un pas del cel!

Ja feia uns dies que tenie ganes de fer la pujada de 8 km de Benafigos. Mira per on al final ha vingut bé avui. Al ritmet al ritmet fins a dalt.
Els números han sigut:

  • 2h 38m
  • 63 km
  • 23,8 de mitja
  • 1094m D+
Santi Garcia.

25 d’agost de 2013

II Ultra Trail El Rincón (1)

Comencem la preparació per al nou repte de la tardor. Aquesta prova en semi-autosuficiència recorrerà la comarca del Racó d'Ademús els dies 18, 19 i 20 d'octubre. L'eixida serà el 19 d'octubre a les 6.00h i en aquesta ocasió, Santi i jo, participarem en la modalitat de categoria per parelles.

Els números d'aquesta prova (UTR-100) són:
  • Distància: 100 kms
  • Desnivell +: 3.700m
  • Asfalt: 5%
  • Camí: 43%
  • Senda-zona tècnica: 52%

Santi Garcia.

5 d’agost de 2013

VII Cursa de Muntanya Vistabella (2)

Més de 600 corredors ens vam donar cita el matí del diumenge a la localitat de Vistabella per participar en aquesta setena edició de la Cursa de Muntanya, un esdeveniment esportiu que s'ha guanyat a pols ser un referent dins del calendari autonòmic i nacional.

Iván Ortiz i Alfredo Gil, dos campions de Espanya, van ser presents en aquesta prova. Igual que Remigio Queral i Xari Adrián, campions d'Espanya d'Ultratrail, que tot i no estar totalment recuperats del recent campionat d'Europa, van voler participar en la Cursa. Tot un luxe poder participar en una prova esportiva amb aquestos campions.

Aquesta organització i tots els seus voluntaris ofereixen un tracte exquisit al corredor, fent que Vistabella siga un referent per a tots aquells que busquen i esperen una prova bén organitzada. Any rere any la cursa segueix creixent i no només en quantitat, sinó en qualitat.

A títol personal vaig fer una cursa de menys a més, sense gran pretensions i donant-me per satisfet si baixava de 2h 30m. Al final van ser 2h 28m, així que objectiu cumplit.

Bon estiu per a tots!

Santi Garcia.

30 de juliol de 2013

VII Cursa de Muntanya Vistabella (1)

El pròxim 4 d'agost Vistabella, a un pas del cel, ens oferirà la setena edició de la cursa per muntanya. Amb un recorregut de 26 km i 960m de desnivell positiu, durant els quals hi haurà 6 avituallaments.

El Penyagolosa ens facilita un entorn màgic per a córrer, on per moments estarem a 1.600m d'altitud.

El poble de Vistabella i el Club de Muntanya de Vistabella ens conviden a gaudir d'un dia especial de muntanya, per això Vilafamés-Magnanimvs Trail estarà present en aquesta cita tan especial de l'estiu.

Santi Garcia.

5 de juliol de 2013

Crònica del IV Gran Trail Peñalara (3)

El Gran Trail de Peñalara (GTP) és una prova de llarga distància per muntanya, 110 kms aproximats, que enllaça diversos camins, pistes i sendes al voltant de la Serra de Guadarrama amb punt de partida i final al poble de Navacerrada.

En el seu discórrer s'aconsegueixen els cims de la Maliciosa (2227 m) i de Peñalara (2429 m), es travessen els colls del Piornal (2074 m), de las Vacas (1888 m), de la Dehesilla (1458 m), de la Morcuera (1777 m), del Reventón (2037 m), de la Fuenfría (1792 m) i de Navacerrada (1862 m), es passa per les valls de la Barranca, del Manzanares, del Lozoya, de Valsaín o l'Eresma. Al llarg del recorregut es gaudeix dels bells paratges protegits del Parc Regional de la Conca Alta del Manzanares, del Parc Natural de Peñalara i del Centro Montes i Aserradero de Valsaín.

Comencem el Gran Trail de Peñalara al poble de Navacerrada a les 23.00 hores del divendres. Tot seguit s'endinsa per la Vall de la Barranca aconseguint el cim de la Maliciosa pel Coll del Piornal. És una pujada contínua de 8 km on es pujen 1000m D+ (8 km-1h 36m). Descendeix pel Coll de las Vacas per un tram molt tècnic, on tots baixem en molt de compte, però tot i així es produeixen bastants caigudes. Des d'allà baixa fins Canto Cochino (18 km-2h 45m) en ple cor del Parc Regional del Manzanares.

Des de Canto Cochino el GTP comença a pujar de nou passant pel costat de la gran roca coneguda com "El Tolmo" arribant al Coll de la Dehesilla per baixar des d'allà a la Hoya de San Blas (28 km-4h 42m). Sota l'acollidora ombra de bells i majestuosos pinars per pista de bon ferm s’arriba al Port de la Morcuera (38 km-6h 57m). Comença a fer-se de dia i en breu podrem llevar-nos el frontal. Des del port i seguint per una àmplia pista baixem fins el poble de Rascafría (52 km-8h 46m) passant pel pont del Perdón. Ací cada corredor té una bolssa en roba i menjar que li ha portat l’organització. Agafe uns gels i em dispone a menjar i beure en l’avituallament, doncs tenim d’afrontar una pujada de quasi 1300m D+ en 18 km.

Des de Rascafría, el GTP inicia la pujada per un antic camí carreter que s'endinsa en una preciosa roureda, per acabar l'ascensió fins el Port del Reventón (62 km-11h 02m) per pista. Des del Port s'inicia un altre tram de pujada que passant pel Pic de los Neveros i el Risco de Claveles arriba fins al cim de Peñalara, cota més alta de tota la prova amb els seus 2429 m (70 km-12h 34m). L’ambient al cim és espectacular. Et criden i et donen ànims per continuar. Reps noves forces i emocions que et recorren el cos, però no t’has de deixar portar per l’eufòria, doncs queden 40 km de cursa i moltes hores per davant.

El GTP inicia des del cim una vertiginosa baixada amb molta pedra solta per una forta pendent que es deixa notar a les plantes del peus. Des d'allà per un espectacular camí sota les pinedes s’arriba fins a La Granja de San Ildefonso (78 km-14h 01m).

Des d’ací es segueix per l'antic camí Reial de las Pesquerías (90 km-16h 17m) que discorre al costat del Riu Eresma, passant pel poble de Valsaín. El traçat continua fins el Port de la Fuenfría sota els frondosos pinars de les muntanyes de Valsaín. Són les 15h de la vesprada aprox. El sol comença a apretar i les forces van minvant. Afortunadament podem refrescar-nos contínuament en les fresques aigues del riu.

Des del Port de la Fuenfría (94 km-17h 27m) el GTP segueix per la vessant nord per enllaçar amb el camí Schmid i guanyar el Port de Navacerrada (100 km-18h 36m).
Des del Port que comunica Madrid amb Segòvia, al GTP només li queda remuntar fins al pas del Emburriadero a la corda de las Cabrillas i des d'allà baixar per senda fins a la Vall de la Barranca (106 km-19h 43m) i per la pista arribar fins a la meta de la prova situada en el poble de Navacerrada.

Aquest últim tram se’m fa molt llarg doncs se m’ha rebentat una ampolla al dit menut del peu i no puc fer la xafada correctament. Fins que ja, molt prop de meta, es pot sentir a l’speaker i de sobte et passen tots els mals. M’arregle la samarreta, em pose bé la gorra i comence a trotar per arribar a eixa plaça on veig l’alfombra roja i sent els apludiments de la gent. Uns últims metres fantàstics on creue la línia d’arribada ple de satisfacció, orgullós i content d’haver acabat una dura prova, que en alguns moments s’havia posat difícil per dur-la a bon terme.

Santi Garcia - Dorsal 194: 20h 18m - 110 km - 5.100m D+
(El 61 de la classificació general i el 15 de la categoría veterans)

Vull fer un agraïment a l’excel·lent organització i a la magnífica col·laboració dels voluntaris en tots els avituallaments, on ens han tractat meravellosament i ens han atès amb un somriure a totes aquelles necessitats que els demanaven.

Un ultratrail totalment recomanable amb uns paisatges molt bonics, uns avituallaments molt complets i un bon marcatge del recorregut, on l’organització, els col·laboradors i els aficionats a la muntanya treballen per a que els corredors gaudisquen d’un entorn inmillorable.

Enhorabona a Bruno i gràcies a Mercedes i Guillem, però molt especialment a Jose, Tere i Oscar pel tracte i l’atenció rebuda.

Agraïr a Gabriel Mayo Garcia la seua col·laboració per a que Vilafamés - Magnanimvs Trail puga estar present en moltes més curses.

Santi Garcia.

2 de juliol de 2013

FINISHERS del IV Gran Trail Peñalara (2)

Després de 110 km i 5.000m D+, Bruno i jo conseguim creuar la línia d'arribada de Navacerrada (Madrid).

Bruno: 21h 00m - 76 de la general i 4t classificat categoria super veterans.
Santi: 20h 18m - 61 de la general i 15è classificat categoria veterans.

Diversos trams del recorregut, més tècnic i difícil del previst, ens ho ha posat complicat, i junt a la forta calor pretenia arruinar les expectatives d'acabar l'ultratrail. Al final no ha sigut així.

Contents i satisfets després de replegar la medalla i l'armilla de finishers ja estem pensant en el próxim repte.

Santi Garcia.

26 de juny de 2013

IV Gran Trail Peñalara. Navacerrada (Madrid) [1]

Aquest cap de setmana es celebra la IV edició del Gran Trail Peñalara en Navacerrada (Madrid). Un esdeveniment amb 4 curses diferents, i on la prova reina de 110km i 5.000m D+ començarà a les 23 hores del divendres dia 28.

Allí estaré amb Bruno Pastor, per a intentar completar el recorregut al Parc Nacional de Guadarrama, en menys de 30 hores que dona l'organització. Atravessant pics emblemàtics com la Maliciosa, el Peñalara, Puerto de la Morcuera, La Granja, Valsaín, Puerto de Fuenfría o Navacerrada.

Al voltant de 470 participants seran de la partida. 43 equips en la modalitat de parelles i 385 corredors individuals.

Santi Garcia.
Després de un merescut descans me he decidit a fer la meua crònica del cap de setmana que he pasat.
Este cap de setmana va ser la ultra mitic a Andorra i uns amics i jo ens vam enfilar cap allí dalt amb la intenció de afrontar el repte de la cursa mes dura que he fet jo fins el moment, uns 117 km i uns 7500 mts de desnivell positiu, amb pujades i baixades molt dures, tant per la inclinació com per l’estat del terreny que era molt tècnic i estava ple de fang i aigua. La meua intenció era afrontar-la com entrenament per a la UTMB i vore si la feia amb bones sensacions i de una peça ( Jejejejej ) aixina que vaig decidir eixir a roda de Sonia Escuriola i David Mundina el meu trainer ( jijijiji ) ja que ells anaven a fer-la tranquils i vaig pensar que els aguantaria tot lo que podria i després els deixaria anar però Sonia no es trobava be i va decidir retirar-se ( es lo millor que va fer perquè jo crec que va ser algo de mal de altura i com solen dir “una retirada a punt pot ser una victòria mes tard” ) i David la va acompanyar fins al punt de control, aixina que emb vaig quedar sol i vaig seguir a la meua marcheta ( xino, xano pero sense parar). Tinc que dir que al final la cosa va eixir millor del que em pensava,bones sensacions durant tota la cursa i damunt vaig quedar en la posició 42, algo de lo que estic molt content vist la de abandons que van haver.
També vull donar les gracies a tots els amics que he fet allí dalt ( Rober, Maica, Coco, Alberto, Sonia ) en els que he passat moments molt bons, a David per tindre tanta paciència en mi i ser tant bon entrenador, a tots els meus amics, els culrojos que sempre estan ahi per a tot, a Claudio que gracies a ell me done ganes de superar-me tots els dies un poquet mes, als meus familiars que me animaven durant la cursa i en especial a la meua dona que sense ella no podria fer açò que tant me agrada. Gracies a ells açò es possible.

I per a acabar una frase que me solc dir jo tots els dies i que els que me coneixen me hauran sentit alguna vegada “ VA DESMALLAT, APRETA EL CUL, ACACHA EL CAP I TIRA PER AMUNT “ jejejejejeejejeejejeje, a disfrutar de lo que mes vos agrada........

18 de juny de 2013

Nou recorregut de la CSP115 (Castelló - Penyagolosa)

ATZENETA - BENAFIGOS - CULLA - VISTABELLA - XODOS

Seguint amb la preparació de les pròximes curses, dissabte passat decidim recórrer el nou traçat de la segona edició de la CSP115 Castelló - Sant Joan de Penyagolosa. En aquesta ocasió hem anat: Santi S., Sergio, Bruno i jo.

La variació del recorregut respecte a l'any passat està en el tram d'Atzeneta a Culla. Ara es fa una pujada direcció Benafigos, baixes per una zona molt bonica al riu Monlleó, per a pujar pel PR de Penyacalva fins a Culla.

  • Aquest tram l'any 2012 van ser 18k i 500m D+ 
  • Enguany han sigut 21k i 1.700m D+
Lap 1: 1h 28 - 10.93k
Lap 2: 2h 07 - 11.50k
Lap 3: 1h 37 - 10.75k
Lap 4: 1h 19 - 08.55k
Lap 5: 1h 12 - 09.40k

Total: 51.13k, 7h 46m i 2.419m D+

Santi Garcia.

13 de juny de 2013

Vilafamés - Les Santes - Bartolo - La Pobla - Vilafamés

Aprofitant les hores de conversa del divendres en la Volta al Terme, Sergio i jo, vam comentar la possibilitat de quedar el diumenge per fer un entrenament amb la finalitat d'acumular quilòmetres en unes poques hores de descans.

Així és que, al voltant de les 7.00h del matí de diumenge, comencem el següent entrenament:

Vilafamés - font Piques - la Pobla - les Santes - Bartolo - la Pobla - font Piques - Vilafamés

Lap 1: 01h 09m - 11.92k (les Santes)
Lap 2: 41m 45s - 06.13k (Bartolo)
Lap 3: 37m 49s - 06.14k (ctra. la Pobla)
Lap 4: 01h 07m - 09.37k (Vilafamés)

Al final han sigut 33.56k, 3h 36m i 1.079m D+

Santi Garcia.

10 de juny de 2013

Volta al Terme de Vilafamés

Divendres 7 de juny a les 22.50h comencem la Volta al Terme de Vilafamés de 50 km. En aquesta ocasió hem anat Sergio, Santi S., Javi (conegut de Santi S.) i jo.

Llevat de S. Saborit, tots tenim algun Ultratrail previst en les properes setmanes. Si a més l'hora d'eixida d'aquestos és per la nit, doncs més motiu de realitzar un entrene llarg i amb frontal.

La veritat és que va fer prou bona nit, amb una temperatura agradable per poder anar en mànega curta. Menys 20 minuts aprox. al voltant de les 3.30h de la matinada que es va ficar a ploure intensament, tenint que parar per ficar-nos la prenda impermeable.

En acabar ens vam fer una bon entrepà per recuperar forces amb unes cerveses bén fresquetes.

Al final han sigut 49.21 km, 6h 27m i 1.224m D+




Santi Garcia.

4 de juny de 2013

La Volta de les Fonts

Font de la Canal - Font de sant Martí - Font del Ros

Dissabte passat vaig completar, per segona vegada, el bucle de la Volta de les Fonts.
Cada volta té una distància aprox. de 18 km.

Lap 1 (font canal) - 6.42k - 37.29

Lap 2 (font martí) - 7.59k - 49.31
Lap 3 (font ros)    - 4.68k - 25.22
Lap 4 (font canal) - 5.81k - 46.48
Fins ací la 1a Volta: 18k - 2h 02m

Lap 5 (font martí) - 7.58k - 50.22
Lap 6 (font ros)    - 4.68k - 26.09
Lap 7 (font canal) - 5.86k - 50.57
Fins ací la 2a Volta: 18k - 2h 07m

Lap 8 (acabar casa) - 6.52k - 38.48

Al final han sigut 5h 25m50 km i 1.752m D+

Santi Garcia.

29 de maig de 2013

32 Volta al Terme de Fondeguilla (VTF)

Després d'estar uns mesos parat tenia ganes de tornar a la competició. L'última vegada que em vaig posar un dorsal era el 3 de febrer, per a les 6 hores d'Ultrafons de València.

Després de portar unes setmanes entrenant i augmentant el volum de quilòmetres gradualment, tenia ganes de competir i provar sensacions.

La cursa escollida: la VTF. Una prova bonica, bén organitzada i dura, on els quasi 2.500m D+ em donarien la resposta que buscava.

Aquesta seria la tercera vegada que faria aquesta cursa i els temps de referència que tenia eren del 2009, quan la prova va ser campionat d'Espanya. En aquella ocasió vaig completar el recorregut en 4h 57m.

A les 6.00h del matí comença la cursa i els temps dels 2 primers controls (aigualit i l'ereta) són 2 minuts més lents. No em preocupe massa i vaig fent. Tinc bones sensacions i les cames responen trotant cap amunt. Al pas per la Nevera vaig 2 minuts millor que el 2009.

Al km 20.3 està el control del Marianet amb un fum de gent animant. Marque 2h 40m, millorant en 5 minuts el temps. El calor comença a notar-se i hi ha de parar compte en menjar i beure per no desfondar-se.

Al pas pels controls de colom, aiguamolls, garrut i pipa, anava guanyant temps respecte l'edició del 2009. I així va ser com vaig completar la meua millor Volta al Terme de Fondeguilla en 4h 38m.

Content i satisfet pel temps, però sobretot per les sensacions obtingudes durant la cursa.

Santi Garcia.

21 de maig de 2013

FINISHER MARATO I MITJA 2013¡¡¡¡¡

Després de 1150km i 158hores de entrenament desde el 1 de Gener fins el 4 de Maig, ja que l´ultima setmana abans de la gran cita, li vaig fer cas al meu company i amic Bru Pastor, de les seues recomanacions, el meu entrenament va acabar una setmana abans, eixa última setmana nomes em vaig dedicar a descansar, menjar i ficar-me molt molt nerviosa, tenia la panxa revolta, tenie molts somnis per les nits, fins i tot anave unes tres vegades al servei diaries, aixi que neta, el que es diu tindre els budells nets estavem més que suficient.

Tot va començar sent un somni, que finalment s´ha convertit en una realitat, quan ere mñes menuda no m´ho podia ni plantejar que jo, si jo, pujaria de Castelló a Penyagolosa a peu.

Allà cap a les 4 del mati va sonar el despertador, en tota la nit no vaig poder dormir realment bé, pero en aquell moment ere quan millor dormie. Ja tenie tota la roba preparada em vestic, em fique baselina a les zones recomanades i baixe a desdejunar, café amb llet, croisant i un platan. Anem a replegar a tots els corredors que baixaven en nosaltres i a les 5.10 ja estavem a la UJI, corredors, acompanyats alló estave ple de gent.
Després de pasar el control, anar per última vegada al servei, ens coloquem per a moure, es entonces quan hede decidir que fer, vaig en Bru, vaig a soles o vaig en el grup? tots em diuen que agafe la meua marxa, pero jo vull asegurarme l´arrivada a meta, se que anat en el grup arrivaré es un pas molt tranquil que puc seguir, després de pensar i pensar, i dir-li a Bru que em quede que tinc temor i que preferisc ser conservadora, em quede en el grup, crec que vam eixir dels últims de tota la fila, desde que van tirar el coet fins que vaig donar el primer pas va pasar una eternitat, pero finalment arranquem, i abans de arrivar a penyeta entre tota la gent em vaig pedre del grup, mirave cap avant mirave cap atràs i no vee cap camiseta taronja, aixi que tant de temps pensant que farie, i ja estae resolt tenie que pujar fins Penyagolosa asoles, pero en cap moment vaig anar a soles, 2000 mil persones per el mateix lloc que jo, algú sempre anava al meu costat fins i tot vaig vore a gent que feia anys que no vee, quin despajo ens encontrem fent la MIM¡¡¡¡, jejeje.

Bé , tot el demés el que be apartir d´ara ja es irrelevant, la questió es que pas a pas, corrent, caminant, .... vaig complir em meu somni, creuar la linea de meta de la gran MIM, situada en Sant Joan de Penyagolosa.

Podria dir-vos que el més dur va ser pasar Les Useres aquella costa va ser infernal. Abans d´arrivar la nova entrada al poble, es fa molt llarga, tenie molesties a l´estomec, començave a tindre molesties al peu esquerre i tenie moltes ganes de pisar pero no veie a cap lloc el servei, arrive al control i hi ha per menjar pero no se que fer fam, no tinc, pero Santi em va dir que es molt bo menjar, que un troset m´aniria molt bé, jo l´agafe pero no m´el menje vaig estar pensant i pensant que fer amb aquell tros de pa en atún, pero despres de pisar vaig decidir menjar-me´l, i al cap de 5 mim, estave com una campana,vaig arrivar a Sant Miquel de Torrocelles amb molt força i moltes ganes de continuar, sabia que si creuava el arc del ermitori arrivara a Sant Joan i després de saludar a la gent coneguda, moltes graciés Pepe i Lolin per tot, vaig tornar a moure i va ser genial. Apartir de ahi sabia que arrivaria no tenia cap dubte, comencava a vore gent retirar-se, sentada damunt d´una pedra, pero jo no feia cas, els animava pero jo continuava, vaig trobar gent fantastica per el cami, Paco un home de 70 anys del club MIM, que ha fet les 15 edicions i en que vaig fer casi 20 km amb ell. Quan va comencar a ploure, i el cansament va comensar anotarse, ens vam ajudar mutuament pero finalment els dos vam creuar la linea i vam conseguir ser finisher de la MIM 2013 en un temps de 10h 27 min. Posiblement haguere pogut fer un poc més si haguere apretat del principi, pero jo volia arrivar i res més , aixi que em tocara tornar a repetir per llevar-me les dudes. Moltes graciés a tots, va ser una experiencia inolvidable, i com no la plorera final tambe va en la cursa, vore a molts dels teus alli baix la plutja no te preu, ho han fet per tu, i jo ho he fet per ells. GRACIES.