27 de desembre de 2010

L'última del 2010

El diumenge 26 i amb la panxa encara plena de dolços, licors i altres substàncies, totes típiques nadalenques, a vore en que estareu pensant, els culrojospelmon hem fet l’última eixida col·lectiva de l’any.

A les 8.15h i amb algun xicotet retard per motius externs a l’organització, hem començat un recorregut de 17 km, recordant algunes zones per les que feia prou mesos que ja no passavem alguns de nosaltres. I es que amb la preparació de la Marató de Castelló havíem “aparcat” les sabatilles de muntanya i començavem a enyorar els camins i senders del nostre terme.

Després dels 17 km en un temps que no ha arribat a 1h 45m, havíem de recuperar les forces gastades. Així es que sense perdre més temps que el de posar-nos un pantaló de xandall i una sudadera hem disfrutat d’un bon esmorçar.

I entre converses, contalles i comentaris hem acabat posant data per a la pròxima eixida conjunta: la primera del 2011. Que si no hi ha cap contratemps serà el pròxim 2 de gener a les 7.30h en el lloc de sempre.

Que passeu bon any i es complisquen els vostres desitjos.

Salutacions i una abraçada.

Santi Garcia.

15 de desembre de 2010

I Marató Internacional Ciutat de Castelló

Felicitar a tota l'organització per aquesta espectacular I Marató Internacional Ciutat de Castelló.

Crec que hem passat per davant d'altres Maratons més "importants" que es celebrem en Espanya i això que només és la primera edició.

Diuen que el difícil no es arribar sino mantenir-se. Esperem i desitgem que aquest Marató es puga mantenir durant molt de temps i amb les condicions i característiques que ho ha fet en aquesta primera edició.

Pel que fa als culrojos us hem de dir que estem molt contents, satisfets i impressionats.

Contents per la gran quantitat d’amics, coneguts i aficionats que no han parat de donar-nos ànims per on passavem. No ens podiem creure que podieu estar en tants llocs diferents. Molt satisfets pels temps que hem fet, superant les millors previsions que ens havíem marcat. I impressionats per la gran quantitat de gent que ha eixit al carrer, donant suport i cridant a tots els corredors. Els sentiments i les emocions afloraven quan passavem pels carrers plens de gom a gom, com la Farola, la Porta del Sol o la plaça M. Agustina. I com a colofó, el passeig Morella i la recta de meta enmig del parc Ribalta amb un riu de gent als dos costats per vore als corredors passar per la línia d’arribada. ESPECTACULAR. Sincerament, enhorabona a tots els que ho heu fet posible.

Les nostres dades són:

03.04.05 Santi Garcia - Dorsal 627 - Pos. general 248 - Pos. categoria (veterà M40) 54
03.04.05 Santi Saborit - Dorsal 630 - Pos. general 249 - Pos. categoria (senior) 69
03.35.08 Sergio Roldan - Dorsal 1133 - Pos. general 1093 - Pos. categoria (senior) 251

A títol personal he acabat la tercera Marató que he disputat. València, Barcelona i ara CASTELLÓ. Totes tres han tingut les seues circumstàncies que fa distinguir-les unes de les altres. Però aquesta ha sigut molt especial. Mai he rebut tants ànims, tant de recolçament i suport d’un públic entregat a una carrera.

Gràcies a tots els que ens heu animat i us heu interessat per saber com ens ha anat, especialment a Cristian i Bruno (almenys heu fet mitja marató recorrent els carrers de Castelló).

Gràcies també a Juanlu, el nostre entrenador, per haver tingut la paciència d’adaptar els entrenaments a les nostres possibilitats. L’esforç de les 13 setmanes anteriors s’ha vist recompensat.

A tú Santi, gràcies per portar-me eixos últims 4km i poder fer marca personal. Has fet un debut impressionant i les 3h les téns al teu abast per baixar-les al pròxim intent.

I sobretot gràcies a la meua dona i el meu fill per tot el suport que m’haveu donat des del principi que vam començar aquest nou objectiu.

Tot va començar com un somni. Vam somiar en ser herois per un dia. Eixe dia s’ha complit.

Santi Garcia.

[Més fotos a l'àlbum de culrojospelmon]

9 de desembre de 2010

Motivació per a la teua primera Marató

A falta de dos dies i poc més, dir-vos que ja tenim els dorsals assignats, segons publica l’organització a la seua pàgina web: http://www.maratoncastellon.org/

Dorsal 627 – Santi Garcia
Dorsal 630 – Santi Saborit
Dorsal 1133 – Sergio Roldán

A continuació us traduïsc un text que, com diu el títol, està escrit per a aquells corredors populars que es decideixen a correr per primera vegada una marató. Però no tan sols per a d’ells. Altres que ja ens hem aventurat en alguna que altra ocasió, també ens sentim identificats en la narració i en els fets contats.
El text està tret d’una web d’un corredor argentí que conta les aventures i desventures de com correr “la primera maratón de mi vida sin morir en el intento”.

Tot va començar com un somni. Vas somiar en ser heroi per un dia. Vas sentir que anava a ser difícil. Que hi havia de sacrificar-se. Que anaves a passar per hores i hores de dur entrenament. Difícil existeix, impossible NO!

Vas aprenent i saps d’entrenaments i carreres, de sèries, de canvis de ritme i rodades llargues, de costes, de dolors i d’esforços, de passió i d’orgull, d’entrega, de derrotes i de victòries. I en la teua memòria apareixen les imatges dels llocs per on vas anar passant. Eixos camins que vas recorrer durant setmanes per tal de conseguir l’objectiu. I no importava que tot s’interposara. Vas correr amb fret, amb pluja, amb vent. Vas correr cansat, amb calor o amb dolors, però també vas correr lliure, enfortit i disfrutant. Res importava, excepte l’objectiu. Les persones que m’han acompanyat en cada pas m’han recolçat, s’alegraren amb mi i també compartiren moments difícils. Ells van ser l’incentiu cada vegada que se’m feia costa amunt, cada vegada que no tenia ganes. Hi havia equip i a l’equip no hi ha de fallar-li.

Vas canviar els teus hàbits, els horaris, els menjars, les converses, la visió. De sobte, molts van notar el canvi i no entenien el que pareixia ser una obsessió. Les converses començaven a ser sobre un sol tema i pocs entenien l’agradable que era patir. El bonic que era alçar-se en hivern, un diumenge a les 6h del matí per anar a correr. El difícil que era entendre que algú esperara tant una carrera per a acabar dolorit i esperar amb ansietat que arribara la següent. I ara, ara ha arribat el dia. Eixe que et va llevar el son tant de temps. Ha arribat el dia de la teua primera marató.

És el moment de ficar les cames, el cap i el cor. Per a d’això has entrenat tant. Diumenge t’estrenes com a maratonià. Vas a aconseguir algo que pocs aconsegueixen i que molts menys intenten. Perquè hi ha de tindre coratge per a sacrificar-se fins el dolor sense que ningú t’obligue. Perquè la pròxima vegada que passaràs per un arc d’arribada et col·locaran una medalla. I seràs heroi, però no només per correr 42 km, seràs heroi per no rendir-te, per lluitar i persistir, per superar el dolor, per vencer el cansament, per guanyar-li a la ment i dir-li una i una altra vegada que el cor és més fort. Serà un dia pel que preguntaran els teus fills, els teus nets i contaràs la teua feta una vegada darrere de l’altra. I la pell s’eritzarà cada vegada que ho recordes. Igual que ara. Ix a correr, a lluitar. Ix a vence’t. Ahí estaran les cares d’eixes persones que són especials per a tú, somrient i donant-te ànims des del costat del carrer.

Tot va començar com un somni. Vas somiar en ser heroi per un dia.

Eixe dia ha arribat.

Santi Garcia.

23 de novembre de 2010

20 Mitja Marató de València

Aquest diumenge 21 s'ha celebrat la 20 edició de la Mitja Marató de València. Entre els més de 8.000 participants estavem els culrojospelmon. Sergio, Santi S. i Santi G. ens vam presentar a València amb la intenció de fer una bona Mitja, però sobretot per agafar referències de cara a la Marató de Castelló, que en definitiva és l'objectiu final d'una preparació específica de 13 setmanes.

Tot i la dificultat que suposa anar a replegar els dorsals els dies anteriors a la carrera, el diumenge ens vam presentar amb prou de temps a la zona d'eixida, per poder aparcar sense problemes, vore l'ambient i fer-nos algo calentet, perquè la veritat es que feia molt de fred pel matí.

El recorregut que han dissenyat és molt bó per poder realitzar marca personal i la segona part de la cursa tendeix cap avall. La llàstima ha sigut que en la primera part, que lògicament pica cap amunt, l'aire pegava de cara i molts corredors hem patit per poder mantenir el ritme, augmentant l'esforç i el desgast de les forces per tal de no baixar-lo.

Al final tots tres hem acabat contents i satisfets dels temps que hem aconseguit, doncs els tres hem fet millor marca personal.

1h 24m Santi Saborit (dorsal 350) - senior - pos. general 351 - pos. categoria 147
1h 26m Santi Garcia (dorsal 349) - veterà B - pos. general 488 - pos. categoria 82
1h 35m Sergio Roldán (dorsal 7604) - senior - pos. general 1562 - pos. categoria 616

Molt bona organització i magnífica atenció al corredor. Cal destacar també la bolssa del corredor, amb quantitat de regals i obsequis. Per posar alguna cosa a millorar seria l'entrega dels dorsals, on tal vegada s'haurien de plantejar que aquells participants que són de fora pugueren replegar-lo el mateix dia.

Ara ja només queden tres setmanes per a la Marató de Castelló i sense que l'eufòria ens desborde, l'afrontarem amb moltes ganes, il·lusió i respete.

Santi Garcia

12 de novembre de 2010

Marató de Castelló i més coses

Marató de Castelló

Avui 12 de novembre queda just un mes per a la I Marató de Castelló. Molta il·lusió, esforç i sacrifici és el que estem invertint en aquesta prova. Seran 13 setmanes d’entrenament específic, dedicat exclusivament a aquesta gran prova que és la Marató.

Tant Santi S. com jo, tenim com a primer objectiu ser finisher. Eixa és la major satisfacció que s'obté després d'haver-te marcat una fita. Després si les circumstàncies i les forces ens acompanyen podriem intentar baixar de 3h 15m.

Esperem tindre un bon dia i complir amb les expectatives.

II Lliga de curses de muntanya Castelló Nord

Atzeneta, Vall d’Alba, Benassal, Morella, Serra d’en Galceran, Vistabella, Cati i Vilafranca, amb els seus respectius recorreguts, han estat els jutges de la competició, que ha resultat molt renyida, ja que en totes les categories les posicions d'honor no s'han decidit fins a l'última prova.

8 poblacions, 8 proves, prop de 100 finishers i més de 3.000 participants són els números que avalen aquesta segona edició de la Lliga Castelló Nord - Premi Fundació Ruralcaixa Castelló que s'ha celebrat des del mes d'abril fins a l’octubre passat, on Vilafranca va posar el punt i final de la competició.

L'organització, en el seu afany per recompensar l'esforç, el sacrifici i la constància dels participants, també va fer lliurament al quasi centenar de corredors que van completar almenys 6 de les proves, un record per la seua participació en la Lliga Castelló Nord.

6a Marxa al terme de Vilafamés

El passat 30 d’octubre es va disputar la 6a marxa al terme de Vilafamés amb una discreta participació de 270 inscrits per completar un recorregut de 15,5 km.

Escasa participació de les primeres figures de l’atletisme de muntanya provincial, però en canvi sí van estar renyides les places per als primers corredors locals, amb continus canvis en les primeres posicions en el transcurs de la cursa.

Tot i algunes caigudes de poca importància no va haver de lamentar cap incidència, arribant la gran majoria de participants a la línia de meta.

A l’àlbum de culrojospelmon podeu vore algunes fotografies de la prova.

Santi Garcia.

8 de novembre de 2010

Falten 33 dies per a la Marató de Castelló

A falta de 33 dies per a la Marató de Castelló vos tinc que dir que no se quin temps podré arribar a fer i com m’aniran les coses però lo que si vos puc dir a hores d’ara es que l’entrenament esta fent el seu efecte i que m’encontra en un estat de forma que crec que mai he estat tant fort. El dia 21 de novembre anirem a Valencia a fer la mitja marató per tal de veure quines sensacions tenim en carrera i com estem realment. I a partir d’aquest moment haurem de començar a polir el que falta, ja que hi ha no quedarà molt de temps de reacció i si mos encantem la cagarem !!! jo la veritat es que com mai he fet una marató d’asfalt estic un poc cagat.

3 de novembre de 2010

VI marxa al terme de Vilafamés 2010


Bueno pués ahí va la crónica:

Per motius personals, aquest any l'intenció ere el no fer-la, però al final un poquet d'egoisme ma pogut i he decidit correr-la. M'explique:

Debut a qu'estan preparan-se la 1ª Marató de Castelló, els meus companys Nunivak i Rocalaguela, han decidit no correr la VI marxa al terme, ( per aixó i per algún altra coseta que no vaig a explicar), bueno pues, a partir d'aquesta noticia vaig decidir el fer-la, vaig pensar si els meus companys no corren, i a mes a mes en vaig enterar que hi havia algún altre corredor local que tampoc corrie, tenie possibil.litats de fer Podium Local.



Bueno a lo que anavem:

Son les 6:50h. toca el despertador, ja comense el cos a moures per dins, son els tipics nervis de sempre. Bueno desdejune, arreplegue el cinto amb les botelletes d'aigua i m'en vaig a per el dorsal. Ahí en trove amb un carredor local que no esperaba vore, Miguel Angel Gozalbo, ens saludem i li vaig dir, " tú serás el primer en el podium local" ell s'en va riure i em va contestar, "que dius, jo no he fet mai el recorregut", "vosalt
res esteu farts de fer-lo", jo li vaig contestar, "si tens rao", però, tú estas com un bou, ja,ja,ja... Ens fiquem a calentar i de sopte ja comensaven a cridar per megafonía que s'anaren acostant els corredors.


Pom!!! tiren el coët i cap amunt anem, quan estave a 200 metres de l'eixida, en done conte que anave en la 5ª posició just al meu costat Miguel Angel Gozalbo, vaig pensar, "yeeep" ací hem eixit massa ràpits, aném a recurtar que de lo contrari no aplegarem ni a la Triciola, i així ho vaig fer, vaig afluixar un poc el ritme, aplegant a la plaça de l'ajuntament ja tinc a dos locals apegats al cul, son Aitor i Javi (severo), ens enfilem cap el Barranc d'Engil en les pulsacions pels nugols, quasi no ens ha donat temps ni de recuperar. Comencem a putjar el empedrat cap a la Triciola, ahí en varen adelantar Aitor i Javi, jo pujave a un ritme mes suau, ja quan ens posem en planet m'agafe un altre local Antonio (el cordobés), agafem tots un ritmet prou fortet, entre 4,35 -4,40. Jo vaig l' últim del grup, seguint el ritme, vaig molt comode, arrivem a la costa del Barranc de Ferrer i comencem a pujar, jo en trove tant bé que desideix fer un triple adelantamen, Cordobés, Aitor i Severo. Eixe va ser el meu error, en eixe moment van ser ells els que es van agarrar a roda. Mes tard ho pagaría. Arribem a la costa dels Bous de Madeta, ahí estave el Senyo Rocalaguela amb una cámera de fotografiá en les mans, no mes en veure la cara que va possar, savie que darrere meu hi havie presió. Rocalaguela quanva vore el percal va dir: "seguime i no pares", em va portar fins a la pista que putge a la Font de la Canal. "Gracies". Però no vaig ser l'únic que el vaig seguir, tambe venie Aitor pegat al cul, "Collons quina presió", ahí ja ens vam escapar un poc del grup, arrivem al Toll de L'Alborsser en un temps impressionant, ens enfilem cap a munt bufan com a condenats i arribem adalt. Ahí hi havie gent del poble animant, i un de tans ere el meu germà Abel, que ens va fer unes fotos. Ens saltem l' avituallament i continuem la marxa, a l'altura del Más del Caino, li vaig dir a Aitor jo vaig a baixar un poc el ritme i fare trago, ell va aprofitar l'ocasió i va continuar a la marxeta. Ja començave a notar els efectes del apretó que havie portat abans, en eixe moment encara tenie possibilitats de fer "Podium Local", perque el ordre ere el seguent: Miguel Angel Gozalbo, Aitor i jo. Al ratet , em va agafar un altre local Miguel Castillo Forés, jo vaig pensar: " Redeu, aquets podium ens costará suar sang per conseguir-lo". continuem cap a munt tots mol propet un dels altres. Ja estem al encreuament de Petxina, ens alcance un altre corredor local que em va deixar bocavadat, no m' esperave vorel mai, ere Manuel (Terri). Li vaig comentar que anave en quarta posició local i que si apretave un poc podie fer podium. Aixó el va animar molt i en va agafar un ritme mes fort i cap a munt. Jo ja veie que tenie poques possibilitats de fer podium i vaig desidir rodar a un ritme mes comode per poder arribar en bones condicions a les antenes, per poder fer una bona baixá. En la puja en va agafar Javi (Severo) i em va comentar que el Cordobés havie caigut un bac, vam anar pujant un rato junts però al final també li vaig dir que continuara que jo anirie mes fluixet, "Cagon deu" jo ja estave tocaet. Bueno, arribem al control del kilometre 12, en un temps de 1:12:23, aço ja ho tením vaig pensar. En tres i no res ja estariem tots a meta. Al arribar al cementeri, passant el pontet, estaben els meus fills, Cristian i Aleix esperant-me, en van saludar i en van donar ànims, un poc mes en d'avall ja putjave la meua doneta, Zenaida, tota preocupa perque havie vist arrivar a tots els jovens locals i a mi no, li va canviar la cara quan en va vore baixar. Un poc mes avall ja estave tota l'afició animant, un d'ells ere el company Nunivak. Moltes gracies a totes i a tots.
No vaig fer podium peró encara vaig fer un bon temps, 1:32:12.

Conclussió:
Ha segut una cursa, renyideta localment. M'ho vaig passar bé i he aprés d'alguns errors que tinc molt clar que intentaré no tornar-los a fer.

Un altre any será.
Amunt Culrojospelmón

2 de novembre de 2010

VI Marxa al terme de Vilafamés

Fee temps que tenia il.lusió per fer la marxa del poble, el dia oficial, peró sempre per unes coses o altres, no mai havia pogut. Aquest any m'he ho vaig tornar a proposar, ja no vaig ajudar-li a Santi al restaurant, ja tinc prou feina en casa, podia deixar els xiquets en els meus pares el dia de la marxa, el únic inconvenient es que no tinc temps per entrenar, peró aquest estiu parlant en Patri una veïna, vam quedar que eixiríem a migdia, jo acabe a les 3 i ella es fica a les 5 doncs faríem un esforç i dimecres i divendres, els únics dies que podem coincidir, eixiríem, les dos anem mes o menys igual, quan una es cansa l'altra para, i quan no al revés, tot pintava de meravella, faríem la marxa juntes i fem la preinscripció.

Eixa mateixa setmana a Patri li fan una xicoteta intervenció i te que estar en repòs una setmana, em crida i em diu el percal, vaaaa patri no em digues aixo, per un moment vaig pensar de no fer-la ni jo mateixa, buff la tindria que fer assoles, no m'agradava l'idea peró aquest any la podia fer, no se l'any que be com estarà el tema. Em faig el animo i al final el dia 30/10/10 a les 7:45 el mati estava replegant el dorsal.

Replegue el dorsal i em fique a xarrar en la gent, a l'hora de l'eixida ens vam ficar totes les corredores locals en la linea d'eixida, vaig del arc, va estar bonic tota la linea ple de dones i a més de poble. Tiren el coet i van començar les espentes cap un costat i cap un altre, collons que passe mare meua, encara em tiraran a terra, jejeje.

Vaig començar a corre cap amunt sense parar i vaig pensar, Sandra a este pas no arribaràs a meta, al arribar a L'Ajuntament que ja s'acabe la costa, vaig agafar el meu ritme deixant que la gent anaren passant, quan em vaig donar compte ja estava a l'altura de la canal i vaig mirar al front i vaig vore a Santi, alli estave fent fotos quan vaig arribar al camí, jo vaig continuar cap amunt i ell cap al rte. Poc a poc vaig anar fent camí i quan portava 1:55 min estave a punt d´agafar la sendeta que baixe al cementeri. Per a mi es el pitjor tros de tot el recorregut, tinc molta temor de caure, cada vegada que alce la mirada i veig el cementeri m'entre repelus. Bueno pues la baixadeta dels collons me va costar 33 min, encara vaig entrar a meta per baix de les previsions, Santi G. un dia que la vaig entrenar i em va costar 2:40 em va dir el dia de la carrera tens que baixar de 2:30 i aixi ho vaig fer 2:28:08, i a soles ehhh, que si arribe a vindre Patri rebentem el crono (frase dels culrojospel mon).

21 d’octubre de 2010

VII VOLTA FIRA D'ONDA 10000 Metres.



El diumenge per el mati varem anar Santi Garcia, Sergio Roldan i un servidor a fer el 10.000 d’Onda. Tinc que dir que va estar molt bé, hi havia molt de lloc per a poder aparcar els vehicles, teníem unes instal•lacions molt bones amb aigua calenteta, una bossa de corredor amb camiseta tècnica, calcetins i una braga polar i a mes a mes un avituallament al final de carrera en bocata refrescos i aigües. Tot això per 5 € que n’aprenguin per eixos pobles que es volen lucrar fent carreres, Les carreres es fan per fomentar l’esport no per omplir-se les butxaques. Un 10 per l’organització de la Cursa.

Jo personalment estic molt content d’aquesta carrera ja que vaig fer el meu millor 10000 i apart va ser un bon test per al Marató de Castelló, En aquest moment tinc molt bones sensacions ja veurem si segueixo així.

Santi Garcia i Sergio Roldan també van fer una bona carrera encara que Santi no esta content del tot, per que va tindre un parell de contra temps que no li van deixar baixar de 41 min però tot i això va fer el seu millor 10000.

P.d. Roldan no deixes d’entrenar i fes cas al entrenament i veuràs resultats. Has de baixar el temps de la Marató de Barcelona.



Mes fotos en l'album de picassa.

AMUNT CULROJOS !!!!

15 d’octubre de 2010

II Carrerica de la Pilarica 2010

Sense saber com ni de quina manera, l’any passat en aquesta data, Santi, Cristian i jo, vam fer un entrenament de muntanya de 20km i pico: Vilafamés - Estrets - La Barona - La Rambla - Mas Abogat - Mas Alentao - Pou Beca - Ramblelles - La Pelejaneta.

Allí, al mateix restaurant de La Pelejaneta, era el punt d’arribada, on tenien les bolsses per dutxar-nos, canviar-nos de roba i per suposat esmorzar.

Enguany, recordant aquella data, vam pensar que podiem repetir, doncs són poques les vegades que ens podem juntar per entrenar junts i menys encara per esmorzar i xarrar de les nostres coses. En aquesta ocasió no venia bé fer una eixida llarga per muntanya, doncs Santi i jo estem preparant la I Marató de Castelló, però enseguida vam adaptar el recorregut a les circumstàncies, cosa que tampoc li va parèixer mal a Cristian.

El recorregut havia de ser: Vilafamés - Estrets - La Barona - camí vell La Pelejaneta - gravera Gelat - Mas Abogat - La Pelejaneta.
Però teniem un imprevist en el que no contavem: la pluja. Durant eixa nit va estar plovent poc o molt i semblava que a l’hora que havíem quedat era quan més plovia. Els SMS no se van fer esperar per prendre una decisió.

CRISTIAN: En l’aigua q cau no apeteix eixir. Fiquem el despertador a les 9h per esmorsar, o q os pareix?
SABORIT: Tu q dius? Jo per mi a correr
GARCIA: Ara passe a pr Cristian i cap amunt. En dos castanyes.
SABORIT: Clar que si
CRISTIAN: Xaaaaa! Jo t’acompanye a deixar la bolssa, però les castanyes no me les vull banyar.

Al final, i a les 8.30h en punt, estavem tots tres preparats en el lloc de partida, en gorra i en els impermeables posats per esquivar eixa pluja que ens volia impedir l’entrenament. No sabia ella en qui es jugava les garrofes.

Després de 1h 12 min. i 14.5 km estavem a La Pelejaneta. Un poc banyats, però satisfets d’haver complit i haver-li guanyat la mà a l’oratge.

(Com veeu, Santi vestit de mag per a l'ocasió, converteix un peçonet de pebrera en ...)

Després d’una dutxa bén calenteta només quedava recuperar forces. D’això ja es va encarregar Santi oferint-nos uns bons àpats: amanida, entrepans, all i oli, olives trencades i una pebrera (que coie com la mare que ho ha parit!)

Bon entrenament i millor esmorzar. La II carrerica de la Pilarica ja està al sac.

30 de setembre de 2010

III Volta de Cati by Rocalaguela

Aquesta volta va ser un desastre per mi ja que vaig estar tota la setmana en gastroenteritis i la nit abans no vaig dormir quasi, però com no soc cabut ni res i ja estava inscrit vaig decidir anar a fer-la.

Dons si la vaig fer i la vaig acabar ja que lo de abandonar no esta dins del meu cap, però es que les meues cames no responien . Aquesta carrera me va ensenyar que quan no estàs en facultats t'has de quedar a casa o com a molt vas a veure els companys que fan i desprès esmorzes en ells però, per anar a fer el ongis te quedes a casa.

Hem va costar 3:00:03 una barbaritat mes de 30 minuts mes de lo que esperava.

De les males experiències també s’aprèn.

LA DOMA DE CAVALLS DEL VENT !!!


Son les 3 del mati i mos queden per davant 21 hores i 16 minuts, vos pot parèixer molt o poc tot dependrà de les vostre facultats físiques i psíquiques, jo vos puc assegurar que les nostres facultats físiques no eren les mes adients per afrontar aquest repte i les psíquiques valoreu-les vosaltres mateix, però tot i així varem aconseguir acabar-lo en menys de 24 hores. Algun dia tornarem en plenes facultats per a fer-lo en menys temps.

Eixim de Gresolet (1243 m.) en el frontalet en marxa i en direcció el refugi de Sant Jordi en aquest tram varem perdre molt de temps ja que era de nit i per rematar no estava massa ben senyalitzat i ens varem perdre un parell de vegades com a mínim i no vull aprofundir mes en el tema de les pèrdues ja que es pateix molta ràbia i no ens condueix a cap lloc. Peró aquest tram que fem de nit vos tinc que dir que te el seu encant no per ser de nit deixa de ser bonic, per exemple la pujada dels empedrats es preciosa, es una pujada per dins d’un barranc que no vull pensar com deu baixar aquest barranc en època de pluja, desprès d’aquesta pujada arribem a Sant Jordi segellem la targeta agafem aigua i mon anem però ens costa bastant trobar el camí de sortida.

De Sant Jordi (1565 m.) a Rebost (1640 m.), al eixir de sant Jordi ja comença a clarejar el dia i apaguem els frontals mes endavant parem per fer unes fotos i aprofitem per amagar els frontalets i cap a Rebost que arribem a les 9:10 del mati i ens fem un bon entrepà i una Coca Cola que a mi per lo menys me sap a gloria, tot hi ha que dir-lo en les coca-coles esta gent no perd un duro ja que te les cobren ben cobrades, desprès de menjar-nos el trocet de pa i algun mos d’espetec sense perdre massa temps ens fems un parell de fotos una amb el refugi de fons i l’altra amb l’imponent Pedraforca. I cap a Niu d’Aliga.

De Rebost(1640 m.) a Niu d’Aliga (2537 m). Es una pujada constant amb molt bones vistes i prou distreta a les 10:20 parem a fer unes fotos i seguim cap al Niu. Quan ja creiem que estàvem al Niu i desprès d’una pendent per monte pelat prou empinada ens veiem el refugi allà a la mare que ho ha parit i pensem redéu però no estava ací, així que caminet i cap a Niu. El refugi de Niu forma part de les pistes d’esquí de La Molina. Entrem al refugi fiquem el segell omplim d’aigua i ens prenem un sobret de power bar.

De Niu (2537 m.) Serrat de les Esposes (1511 m.) Eixim cap avall per una baixada bastant empinada i fotuda perquè relliscava molt i vos assegura jo, que et fots una patina i et pleguen 600 metres mes avall lo que queda de tu, “Palabrita del niño Jesus”.Després d’aquesta baixada hi ha que pujar a Penyes Altes (2279 m.) que vistes que hi ha des d’ací. La baixada de Penyes Altes te trams bastant tècnics i pepeligrooso (que deia el tipet eixe de lastima les tengo o los de 24 h) o siga que hi ha que fer escalada però baixant desprès de passar aquest tram agafem una sendeta bastant corredora cara avall això si fa una calor com si estiguérem al desert, no cal que vos digué res mes ens rentàvem la cara i ens banyàvem el cap i les cames on beuen les vaques. Després del rentonet agafem una baixada bastant llarga i empinada cap a Serrat, al principi d’aquesta baixada va ser on jo vaig relliscar i vaig pegar unes quantes voltes Santi que anava darrere m’anava plegant tot lo que m’anava deixant pel camí i tot per fugir de dos vaques que l’únic que van fer va ser alçar el cap quan jo passava. Seguim cap a Serrat i allí ens fotem un altre entrepà i un altra Coca Cola i al mateix temps li preguntem a Gorka (que porta una bona fuma de cànnabis) quan de temps hi ha fins a Cortals i com son els trams que ens queden, no se si es per els efectes secundaris del cànnabis o per que però les seves indicacions no van resultar ser molt exactes. Segellem i arreveure.

De Serrat de les Esposes (1511 m.) a Cortals d’Ingla (1610 m.) Aquest tram es relativament fàcil i curt no te grans desnivells ni zones tècniques damunt els primers quilometres son per asfalt, per mi personalment el tram mes lleig, això si tenia una font que l’aigua estava molt fresca i bona.

Cortals d’Ingla (1610 m.) a Prat d’Aguilo (2010 m.) Aquest tram per mi es molt bonic però es molt dur potser siga també per el cansament acumulat, te algun tram pepeligrooso. En aquest tram cap al final desprès d’escalar per poder coronar el pico de 2200 m . i baixant per una sendeta que relliscava molt el meu company va començar a trobar-se malament, una de tantes vegades de les que me girava per veure que feia Santi li vaig veure una cara que vaig pensar “Ostia com esta este” i de sobte senc un esvaro i li dic seu recupera i pren-te una barreta. Si cau ahi directament el deixen per als voltors els bombers fins ai no arriben, en aquest moment vaig pensar que se’ns faria un poc mes tard de lo planejat. Fem alguna foto i ja quasi estem al Prat d’Aguilo, En aquest refugi segellem mengem un altre entrepà que portàvem ens acabem l’espetec i la ultima Coca Cola de la Cursa, també li diem al xic del refugi que avises per radio a Gresolet de que arribarem mes tard de lo esperat i al refugi de Lluis Estasen que ens deixen aigua per tal de poder omplir les botelles.

Prat d’Aguilo (2010 m.) a Pas dels Gassolans (2430 m.) En 2 km es pujen 420 m de desnivell positiu. Aquest es el pitjor tram per al meu company ja que al moment de començar la pujada va començar a vomitar, en aquest precís moment vaig pensar “Santiaguet ara si que l’hem caga” però tampoc li volia transmetre aquest pensament a Santi per que d’haver fet això no haguérem acabat ni ell ni jo, ens esperem un moment i tornem a arrancar i anem fent paronets i arrancades, en un paronet me diu que li entra son i jo vaig fer un altre pensament dins meu que deia “ Ui me caguen Deu pos la esta passant poc puta este,”i a tot açò li vaig dir que anés ell davant i que tranquil darrere de una paseta l’altra que encara ens quedava molt de temps per davant i que no es preocupes de res, va haver un moment que no sabíem si seguir cap avant o torna cap arrere però al final com no podia ser de cap altra forma varem seguir cap avant i al final ens trobàvem en el Pas de Gassolans en unes cabretes pel corm.

Pas dels Gassolans (2430 m.) a Lluis Estasen (1668 m.) Comença a fer fresca i ens fiquem el paravents i el frontalet que ja es fa fosc. Comencem la baixada cap a Estasen, la baixada es prou bona tot lo contrari de lo que ens havia dit el tio Gorka, es una baixada al principi per senda però bastant neta desprès per un camí fent revoltes i desprès per pista, que aquest tram de pista se me fa mes llarg que un dia sense pa mireu, si es llarg i esta mal senyalitzat que creiem que ens havíem perdut però els dos callats com a putes no sigues cas que fos veritat i ja només mos faltava això. Arribem a Estasen segellem i allí teníem preparada una botella d’aigua i unes magdalenes esperant-nos, esta gent son molt parits!!!!.

Lluis Estasen (1668 m.) a Gresolet (1243 m.) No sabíem ven be per on sortir però allí estaven els dos tipets del refugi en dos bastons pegant-se bastonades però no molt fortes!! Ells van ser els que ens van indicar per on anar cap a Gresolet, la baixada cap a Gresolet te trossets que telita ja que com es de nit i me feien mal els genolls de baixar frenat de Gassolans cap a Estasen i també com creus que ja estàs a meta no mai s’acaba.
Finalment arribem a Gresolet alli tenim una nota que diu “Les dutxes estan obertes i el sopar esta en taula” . Lo primer que fem es avisar a les famílies que ja em acabat i ja estem al refugi per que no pateixen mes del que han patit. Lo següent que fem es pegar-nos una dutxa que falta ens fa. Tot seguit ens anem dalt al menjador a per el caldet, la truita francesa, el pernil dolç i el pa en tomata, això si Santi va pujar a sopar en companyia del calderó. Total que al final ens entaulem i jo me vaig menjar el caldo la truita el pa en tomata i al nostre senyor pels peus i el tio del calderó va ser provar el caldo i ajupir-se allí a un racó del menjador a traure fins la primera papilla.

Ens varem gitar a dormir i al dia següent arrepleguem la gorreta de FINISHERS i ens fem les fotos de rigor i cap a Vilafamés mes contents que unes pasqües i esta ja esta a la saca.

Santi Garcia te tinc que dir que eres molt dur, ja que aconseguir acabar en les condicions que vas acabar telita. Crec que ja conec totes les teues cares i te tinc que dir que la cara que feies abans d’arribar al Pas de Gassolans no se m’oblidarà mai si aquesta cara l’arriba a veure Raquel no te deixa tornar en mi enlloc.

Sr Bak sempre atent a les nostres eixides i donant ànims, Gracies Parit !!

Sandra vull dedicar-te aquesta cursa, ja que tu l’has feta de casa i en dos xiquets al teu càrrec, t’agreixo molt la teva comprensió i paciència. Ja que si no fos per tu no haguera pogut fer-la.

Estic molt content d’haver acabat en menys de 24 h i de aconseguir tots els punts que hem feien falta per l’UTMB. Ja que son moltes hores de esforç, entrenament i sacrifici.

Salut i Amunt Culrojos.

17 de setembre de 2010

III Volta de Muntanya de Catí

El passat 11 de setembre es va disputar la III volta de muntanya de Catí “Premi Aigua de l’Avellà”. Aquesta és la 7ª prova de la II Lliga Castelló Nord.

Enguany, segons ens han dit, l’organització s’han vist obligats a canviar el recorregut a última hora, doncs es passava per una finca particular on el propietari no va donar l’autorització corrresponent.

Els culrojospelmon vam estar presents també en aquesta cursa. En aquesta ocasió vam ser Santi i jo mateix els que eixiem a les 6.30h del matí des de Vilafamés cap a Catí. En principi tots dos teniem certa expectació per saber com respondriem a aquesta prova per dos motius. Primer perquè afrontavem 1100 mts de desnivell positiu en 21 km i segon perquè el 26 d’agost havíem fet la travessa de “Cavalls del Vent” (5200 mts de desnivell positiu en 97 km), i des d’aleshores pràcticament ens havíem dedicat més a recuperar-nos que a entrenar.

Comentari a banda mereix Santi, doncs durant la setmana de la cursa va patir una gastroenteritis severa que el va esgotar físicament i afrontava la prova en condicions poc favorables per acabar-la en èxit.

La veritat es que en la primera part del recorregut es pot apreciar l’esperit skyrunning. Aquesta part nova reflecteix un caire més muntanyenc que no tenen altres proves de la provincia. A mi personalment em va agradar. Possiblement perquè em vaig trobar millor del que esperava. Després del km 8 ja agafavem el recorregut de l’any passat i tot que en alguns moments en pareixia que les forces m’abandonarien, vaig creuar la línia d’arribada en 2h 23m.

Enhorabona a l’organització i a tots els voluntaris que heu fet possible oferir-nos aquest nou recorregut en temps record. Bona bolssa del corredor (llàstima que la samarreta no siga tècnica). I magnífic avituallament en meta. Varietat i quantitat de begudes, fruita i cocs de tot tipus.

Per últim, agrair especialment, a Ismael, Eladi i Eva pel tracte que ens heu donat. Amb gent com vosaltres es pot eixir de casa, doncs feu que ens sentim com en casa pròpia.

Rocalaguela. Ja he vist que també eres dur i no t’entregues fàcilment. A la pròxima més i millor.

Més fotos de la cursa i de l'arribada a l'
àlbum web de culrojospelmon.

15 de setembre de 2010

Travessa "Cavalls del Vent" sub 24h

Després d’uns dies de descans i perquè tampoc he tingut accés fácil a Internet, us faig un avanç del que va ser per a Santi i per a mi l’experiència de Cavalls del Vent.

Dir-vos, com ja sabeu, que aquesta travessa està catalogada en 3 punts per l’organització de l’UTMB i es desenvolupa en unes alçades d’entre els 910 metres fins els 2.510 metres. El desnivell total positiu es d’aproximadament uns 5.200 metres i el recorregut d’uns 97 km.. Per poder obtenir els 3 punts que us comente, hi ha de completar la travessa en menys de 24 hores. Nosaltres ho vam aconseguir. Som FINISHERS en: 21h 16 minuts (les 21 hores més llargues de la meua vida).

Nosaltres havíem decidit prendre la sortida des del refugi de Gresolet. Al voltant de migdia arribem al poble de Saldes, des d’on agafarem la pista per arribar al refugi. Ja es pot apreciar la majestuositat del Pedraforca (2.498 mts), cim de referència prácticament en tota la travessa. Només entrar al poble el primer que es troba és l’oficina de turisme. Decidim entrar i preguntar per on hi havia d’agafar la pista per arribar a Gresolet i si ens podia aconsellar algun bar/restaurant per dinar. La veritat que ens van atendre molt amablement i vam dinar on ens va recomanar. No tant perquè ens fiarem de la seua paraula, sinó perquè era l’únic bar obert que hi havia en tot el poble. Tot sigue dit que vam menjar molt bé i molt a gust.

Després de dinar ens anem ja directament cap al refugi per replegar el forfait de la travessa i concretar l’hora d’eixida, doncs no sabiem ben bé si podriem començar a les 3h del matí i si a d’aquesta hora podriem desdejunar. Afortunadament tot són facilitats i ho hi ha cap incovenient. Jesús, el guarda del refugi, es va portar molt bé en tot moment.

Són les 18 hores i ja hem fet un últim repàs al material de la motxila. Decidim fer una volta per vore el primer tram per on hem d’eixir al dia següent, doncs com serà de nit volem assegurar-nos de prendre el camí correcte i enfilar-nos bé cap al següent refugi. Després fem el mateix però amb els últims metres de la travessa. El que seria l’acabament del recorregut dels 97 km.

En aquest xicotet reconeixement del terreny apreciem la bellesa de l’entorn amb uns cims imponents, però també ens adonem dels desnivells tan pronunciats que faran encara més dur el recorregut.

Tot seguit tornem al refugi per fer-nos algunes fotos mentre esperem que arribe l’hora de sopar (20h aprox). I entre foto i foto veem que arriben dos xics distanciats per uns metres. Fatigats. Agotats. El cansanci s’aprecia en les seues mirades. Sembla que han finalitzat la travessa. Ràpidament Santi i jo els seguim. Mentre es van recuperant els preguntem si són sub24 hores. La contestació va ser fulminant. “No. Somos sub36 horas. Lástima les tengo a los que vayan a por las sub 24 horas”.
Ells estaven destrosats. Destruits. I van completar el recorregut en 35h i 45minuts. Nosaltres haviem de començar a les 3h del matí i fer-ho en menys de 24 hores. Ens vam mirar i vaig dir: on ens hem ficat Santi?

Arriba l’hora de sopar. Molt bó per cert i en grans quantitats per poder afrontar el repte al poc d’unes hores. Una amanida bén completa. Un plat de pasta. Ternera guisada. I de postre un iogurt. Compartim taula en 4 excursionistes més i hi ha una altra taula en 6 persones. Total som 12 els que farem nit al refugi, però cap d’ells es sub24 hores. Santi i jo xarrem poc. El justet per ser més exactes. Encara li pegavem voltes a les paraules dels qui havíen arribat eixa vesprada.

Després de sopar, Jesús, el guarda del refugi, ens adjudica les habitacions. Tenint el detall de donar-nos una habitació només per a nosaltres dos. Després de deixar-ho to preparat ens gitem prompte. El despertador sona a les 2h del matí. Ens vestim, agafem les motxiles i baixem a desdejunar. Pràcticament no he dormit en tota la nit. Al contrari de Santi, que em toca despertar-lo perquè no ha sentit la alarma del rellotge.

Jesús ja ens ho ha deixat tot preparat. Café, llet, suc, galletes, madalenes i altra bolleria per untar en mermelada o nocilla. Eixim al carrer. Posem el Garmin per a localitzar el satèl·lit. No fa fred i per tant decidim eixir en mànega curta i pantaló curt.

Són les 3h del matí en punt i comencem els 97 km de la travessa. Ens quedavem ni més ni menys que 21h 16 m per tornar al refugi de Gresolet.

He afegit a l'
àlbum web de culrojospelmon les diferents fotografies que vam fer de la travessa.

9 d’agost de 2010

Última nocturna per afrontar "Cavalls del Vent"

El passat dimecres 21 de juliol, Santi i jo, vam fer l’última eixida llarga i nocturna, per preparar "Cavalls del Vent", doncs ja tenim les dates concretades i la reserva feta en el refugi des d’on prendrem l’eixida. En el gràfic podeu vore el perfil i els diferents parcials del recorregut de l’eixida nocturna: 36 km - 1250 mts positius - 5h 25 min

Per "Cavalls del Vent" eixirem de Castelló el dia 25 d’agost pel matí, per poder arribar al refugi de Gresolet (1.280 mts) el més prompte possible. Així ens prepararem la motxila amb les coses necessàries, sobretot pel que fa a la roba, doncs la climatologia és bén diferent a la d’ací. Replegarem el forfait de la cursa i la targeta de pas de cadascun dels refugis i procurarem descansar el màxim possible.

A la pàgina de l’UTMB, a d’aquesta prova li concediexen 3 punts en la modalitat de 24 hores. I la cataloguen amb 5200 mts de desnivell positiu i 80 km de distància. Amb aquestes característiques i en condicions normals, ens han comentat que podem estar al voltant de les 17/18 hores. Per tant, fent cas d’aquestes indicacions, eixirem de Gresolet a les 4h del matí del dia 26 d’agost. Farem el recorregut en sentit invers a les agulles del rellotge, per intentar estar una altra vegada en Gresolet a les 21 hores.

Després de sopar i d’intentar dormir un poc, tornarem el dia següent cap a Vilafamés a disfrutar del cap de setmana en la familia i contar l’experiència als amics i coneguts, que bén segur hauran estat donant-nos suport durant tota la travessa.

Per la nostra part, esperem i desitgem poder contar-ho satisfactòriament i que hem aconseguit l’objectiu. Que no és un altre que acabar la travessa en menys de 24 hores i obtenir els 3 punts, que ens falten, per poder estar en Chamonix a l’agost del 2011 i prendre l’eixida en el
UTMB (Ultra-Trail del Mont-Blanc): 166 km i 9.500 metres de desnivell positiu, en semi autosuficiència. Quasi res! Però això serà una altra història.

AMUNT CULROJOSPELMON!

2 d’agost de 2010

XII Volta a peu Serra d'en Galcerán

El passat dissabte 31/07/2010 vam anar a la serra d'en Galceran a correr una cursa de 20Km de muntanya amb un desnivell en positiu de 980mts, quasi rès.
Varem anar 2 dels membres dels culrojospelmón, Nunivak i un servidor, Elbakdelcentena, el Llenterner s'ha passat a l'asfalt en curses curtetes, i el nostre company Rocalaguela , está lesionat i está recuperanse per anar als pirineus acompanyat de Nunivak per fer "na más i na menos" que, Cavalls de vent.

Bueno pués ahí va.
Avui em pogut dormir un poc més que la passada setmana que vam anar a Morella, son les 6:00h i sona el despertador, ja tinc tot preparat , no mes en queda desdejunar i sortir per replegar al senyor Nunivak. Son les 6:25h i surt de casa, passe a replegar a Nunivak i surtim cap amunt, xino, xano. En un tres i no rés ens presentem en la Serra, son encara les 6:50h i no hi ha molta gent, en quant arrivem dins del poble, ens trobem que hi ha una valla en mitg del carrer que impedeix que puguem creuar el poble, al primer encreuament ens toca decantar a la dreta, es un carrer estret on 2 cotxes passen molt just, la veritat que ens hem quedat un poc despagats en aquesta situasió, quant encontrem un xicatet entrador, podem girar i estacionar en direcció a la surtida, alló ja es un caos de cotxes que vaisen i putjen. Amem a replegar els dorsals i pareix que algú ja s'en h'adonat de la situació, han obert el pas per poder aparcar a l'altra part del poble on hi ha carres mes amples i mes llocs d'aparcament. Agafem els dorsals i com encara ens quede prou de temps, ens anem a pendre un cafenet i a visitar al sinyo Roca. Ja veiem a molta gent coneguda, el meu germá Fabricio, Antonio (el Cordobes), Gonzalo Redón, Alexis Espin, etc..., en aquest últim ens possem a calentar i intercamviem opinions referents a la possible previsió dels objectius de la cursa, sent la primera edició de 20Km, no tením ninguna referencia anterior, "Que sigue el que Deu vullgue". Ja estan avisant als carredors que vagen colocan-se avall de l'arc de l'eixida, ja comensen els nyervis per dins del cos. ¡¡¡pom!!! peguen el tir i tots a correr, comensem en una xicoteta putjada on les pulsasions ja comensen a disparar-se, peró dure poc i done temps en sobra a recuperar i agafar un ritme fort per afrontar la recta i costa avall dels aprox. 2 primers kilometres, jo tinc moltes bones sensasions i a més a més porte molta bona companyia en aquests primers kilometres, Erica Gumbau, Ester Catalan, Laia cañes i un nombre de corredors més que nomalment els veig no més a la surtida i a l'alrivada, aquesta companyia em done encara mes força i sensasions positives que m'ajudaran molt a fer una bona cursa, arribem a la primera putjada, es pista i es pot trotar, la putge tota al totet, arribem a una part plana que ens porte a una baixada on podem recuperar i a més a més ens donen botelletes d'aigua que son d'agrair ja que hi ha una humitat en el ambient que estem ja tots xopets i no portem mes que 4 km aprox., comensem a putjar per una pista suau que ens portará al kilometre 5, el fr 305 en marque 26:20,en faig lab. Comensem a putjar per una senda que ens porta avall d'un single on estan Eladi i senyora fent fotos, el paratge es molt bonic i el recorregut també, ha passat de pista a senda i a més a més comensem a vaixar, després d'una bona baixada arribem al primer control de solid, km 7,5 aprox., probé una beguda isotónica que tenen preparada de dos colorins, taronja i llima, que fa un gust de mil dimonis, em prenc un power bar i un got d'aigua i continue la marxa. Agafem un camí que ens porta a unes finques trevallades, on hi ha gent trevallant, hi ha un caminet estret que ens porta a un trajecte equivocat del recorregut, una senyora que hia en la finca ens avise de que ens hem enganyat i m'hos indique el caminet on teniem que seguir. Pels comentereris que vaig recibir d'alguns companys més, no vam ser els únics que es vam estraviar, a ells també els va passar i a més a més es va costar algún sustet, el meu company Nunivak va caure un bac mentre tornave al itinerari adecuat. Després d'aquets embolic, continuem per una senda que ens portará al primer lloc on hi ha una rampa considerable, no molt llarga peró molt dura, arribem adalt i hi ha un bon tros planet que ens porta al km 10 59:40, torne a fer lab, continue la marxa , al vore el temps que porte en 10 km em fique content i tinc sensasions possitives, arrivem al segón control de solid, jo el pase de llerc a pocs metres ve una costa en pista que en permetra caminar i veure carbohidrats que porte jo al botellí i pendre el segón sobret de power bar. Als pocs metres vaig vore una camiseta roja que em sona molt , es Gonzalo Redón, el salude i es va quedar un poc sorpres al vorem allí, em va dir que no mesperava i que ultimament estabé molt fort, vam anar fins al km 15 junts, a partir del 15 venie una costa avall de aprox. 2 kilometres, ell em va dir que tirara que ell no estave dispost a vaixar molt fort, quant ja no mes quedabe 500 metres per l'últim control hi havien un parell de pendents en curva on hi havie formigó, al vaixar a un ritme prou fort , vaig notar unes rampes als bessons i vaig desidir vaisar el ritme, en va anar molt ve per poder arribar en condisions, en l'última costa amunt arribem a unes piques d'aigua on hi havie també una font on poder veure, en vaig aparar un rato per vanyarme les cames, i el reste del cos, en eixe moment arrivave Gonzalo, jo ja m'en anave i en va dir "ves tranquil que jo estic fundit."Aixó vaig fer continuar poc a poc fins l'última vaixada, ja es sen la megafonía i se me possa la pell de gallina, intente apretar un poc en la vaixada al poble peró, en torne a notar rampes, afluixe hasta els últims metres on esta la recta final i el senyor Nunivak esperant, quant en va vore en va dir, "pa girase la gorra 2 o 3 vegades", "impresionant", vaig entrar a meta acalambrat però al mateix temps molt content i satisfet. Temps final 2:19:39, puesto en la classificació general 106. Al moment arribe Gonzalo amb 20 segons de diferència respecte al meu temps, estabe també un poc fart de la calor i ens va comentar que l'estiu no es lo seu per correr i que anabé a parar també hasta septembre on comensaría a entrenar per la 1ª Marató de Castelló.
Bueno pués ja está.
Desde aci , vullc donar-li molts ànims a Nunivak perque no va tindre un bon día. Tú ja tens molta esperiencía i saps que son coses que passen i que tots els díes no estem igual. Ànim i passa de fulla, consentrat en el reste de la Lliga nort que es quede per acabar i que estas en un bon lloc de la clasificassió.
També vullc donarte ànims per que penseu en el gran repte que teniu tú i Saborit en aconseguir els punts de Cavalls de Vent que os portarán al 2011 al UTMB.
Ànim i amunt culrojospelmón.

28 de juliol de 2010

1ª cursa de muntanya de Morella

Bueno pués ahí va la crònica:
Diumenge 18/07/2010 son les 5:00 del matí i ja sona el despertador, sense cap peresa i en bon ànim m'en alce del llit. Com encara en queden 3 hores per que siga l'hora de la surtida, en decideix desdejunar bé, en menje 2 entrepans de nocilla, un suc de pinya i un gotet de gelatina de fresa. En fique el equip oficial i en prepare el cinto, els gels, ... , pase a visitar el senyor Roca, aixó ja es una tradició que tenim la majoría dels carredors, pense jo. Faig uns pocs estiraments i em vaig cap al carrer, a esperar al sinyo Nunivak. Arribe i en sortim cap a Morella. Quant pasem per davant del restaurant de La Peletjaneta, en pensem en el nostre company Rocalaguela, i ens preguntem, com deu d'estar de cansat?, com li degueré anar per la plaseta de la sang?...
Arribem a Morella, son les 6:45h del matí i encara ens queden mes de 2 hores per surtir, decidím pegar una volteta pel poble i buscar algún lloc on ens puguen servir un cafetet calentet, però no el trobem, estan tots els establiments tancats, tornem cap on estaben montant tot el tinglao i veiem un cartell que posse, Café i dutxes, hi ha una flexa que indica el cami a seguir, bueno pués anem i en pendrem un, quina va ser la sorpresa que en quant el demanem el cambrer ens diu: " Mi compañero se oblido de dejar la cafetera encendida anoche y está aún fría", m'hos peguem una mirá dun al l'altre i en diem, ala mone i calenterem, que avui ja esta clar que no pendrem café.
Ja son quasi les 8:00h i ja estem colocats vaix de l'arc, els nervis ja es noten dins del cos, 5,4,3,2,1, pum, donen l'eixida i comencem a correr tots desbocats com si se tinguere que acavar el mont, vaixem per una costa direcció a l'acueducte i el fr305 en marque 3,35m/km. Yeeep, que aço ja va, pense jo, comensem a putjar, el ritme es fortet però, encara l'aguante prou bé, davant meu va Laia cañes, la primera xica, i un poc mes en davant veig al sinyo Nunivak, aguante el ritme fins el primer control, mes o menys al kilometre 4, ahí ja en pare i menje un tros de platan i bec dos gotets d'aigua. Segim per una senda amunt, el paratge m'agrade prou, hi ha prou de senda, arribem a un punt on hi ha gent de l'organització agafant els nombres dels dorsals. Comensem a vaixar, aço ja es un altra cosa, la baixada es molt bonica, pasem entre mig d'uns cercats on hi ha algun q'altre bou, peró no son molt de prop. Arribem fins un barranc i comensem a putjar alte cami, aquesta pujada es una de les mes dures de la cursa, i a mes a mes es llergueta, arribem fins els molins eolics, s'escolta un soroll molt curios, es com si estigueren tirant coetetes d'eixos que tiren els xiquets, voladorets, xiiiuuu, eixe soroll es continuo. Arribem a dalt de tot, a uns 400 metres es veu el 2º control, i va cap avall, vaixe a un ritme bastant elevat de tal manera que en cau el botellí que porte al cinto, en torne a agafarlo i cap avall altre cami, arribe al control i en ajuste bé el cinto i desideix mentjar i beure. Comensem a vaixar una costa d'uns 6 kilometres fins a Xiva, durant la vaixada ja es nota la calor i en algun dels trams no corre gens d'aire, en sortir de Xiva comensem a putjar i en trobe un poc indispost, tinc dolor d'estomac i ganes de bomitar, pot ser siga que tinc la panxa vuida, decideix pendrem un power bar, en senta prou bé, segeix pujant, la costa es prou corredora però llarga, arribem a un tram que hi ha uns xicots jovens que ens donen botelles d'aigua fresca, que ve que van anar, després d'eixe tram ve la part mes enpinada de la cursa, es putje per senda i a mes a mes entre mitg ens va sortir un parrel de vaques, no fan rés perque son de carn, però el susto no t'el lleve ningú. Arribem adalt i ja es veu Morella al fons, es tot cap avall, i en pose a vaixar a un ritme rapit, mire el fr305 i veig que tinc possibil.litats d'arribar sobre les 2:30h i ho intente, al final arribe a meta en 2 h i 31 m. Vaig quedar a 2 minutets de la 1ª xica i en la posició 81 de la general que no esta gens malament.
Bueno, ara la próxima a La serra d'Engalseran.

Després de La Serra, ja toca fer un paronet, per la meva part.

Amunt culrojospelmón!!!

23 de juliol de 2010

1a Cursa de muntanya de Morella

El passat 18 de juliol es va celebrar la I cursa de muntanya de Morella. Amb 23 km de distància i 850 mts de desnivell positiu. Amb aquesta cursa s’arriba a l’equador de les proves de que consta la II Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord.

Els culrojospelmon vam estar presents en aquesta primera cita a Morella. Així es que de bon matí, a les 5.45h, Cristian i jo, eixiem de Vilafamés cap a l’Alameda de Morella en busca de trobar aparcament baix d’una bona ombra, doncs les previsions del temps pronosticaven bona cosa de calor.

A les 7h ja estavem en Morella i com que havíem arribat en temps decidim buscar un bar obert per prendre un café, però “nuestro gozo en un pozo” perquè no hem trobem cap. Bé perdó, sí que n’hi havia un d’obert, però la cafetera estava apagada.
Així es que decidim tornar cap al cotxe per posar-nos la roba de “treball” i calentar abans de col·locar-nos en la línia d’eixida.

A les ordres del speaker i després d’un compte enrere “… 5, 4, 3, 2, 1” es pren la sortida des del passeig de l’Alameda en direcció a l’aqueducte. Només som uns 230 participants, però anem tots molts junts i prou ràpids, doncs tothom volem estar ben col·locats per a quan arribem els primers trams de senda.

Prompte arriba el primer control i dels corredors que tinc davant de mi quasi que no para ningú. Després d’una baixada no molt llarga per senda, on tinc dificultat per trobar les cintes, arribem a una pujada amb prou desnivell. En aquesta pujada passem pel costat mateix dels aerogeneradors, on poc després està el segon control (km 10.5 - 1h 00m).

Tot seguit comença una forta baixada per senda per arribar a Xiva de Morella. Els primers trams són prou tècnics i després passem per dins d’un carrascar molt bonic, però el marcatge torna a ser dificultós i en alguns moments costa trobar les indicacions. Així arribe a Xiva (km 15.300 - 1h 24m).

Arriba l’última pujada d’uns 3,5 km aproximadament, i després només quedaran 4km per tornar al lloc de partida. Els últims metres de la pujada es fan durs, com podeu vore en el perfil, i les cames ja estan pesades i no tiren com al principi. Només arribe dalt deixe passar uns primers metres per a recuperar, però no hi ha temps per a romanços. Alguns dels corredors que vénen per darrere són veterans i hi ha d’apretar les dents conforme siga per arribar a meta per davant d’ells. Així es que comence baixant a tope per l’últim tram que queda de senda, doncs sí he de treure un poc de distància es en aquest terreny, després quan arribarem a l’asfalt estaré en desventatja.

Al final conseguisc arribar davant per molt poc de temps. Cansat, però content del resultat i de la carrera.

Sobre aquesta 1a cursa de Morella comentar, al meu parèixer, que els avituallaments han estat correctes i bén situats. Tal vegada hi hauria de millorar en alguns llocs el marcatge de la cursa. Bolssa del corredor i avituallament final correctes.
Temps: 2h 11m - el 31 de la general i el 6 de veterans A

9 de juliol de 2010

VI Cursa de Muntanya de Benassal

Després d’uns dies de certa recuperació, doncs encara estaven recents els 120 kms del Trail d’Albocàsser, vaig fer cap a Benassal per afrontar la VI cursa de muntanya (21 km). En aquesta ocasió seria l’únic representant dels culrojospelmon que anava, doncs la resta, per diversos motius no podia vindre. Això sí, presionar via SMS i que sabien fer-ho i de bon matí. A les 6.30h ja tenia un missatge al mòbil que em “suggeria” baixar de les 2 hores (si es que això de matinar a alguns no els sente gens bé).

Aquesta prova, era la tercera carrera de la Lliga Castelló Nord de Curses de Muntanya i curiosamente mai l’havia feta. Així es que no tenia cap referència aproximada sobre el perfil, ni de temps intermedis.

Vaig decidir eixir fort des del principi, doncs d’aquesta manera evitaria un possible tapó en cas de que es puguera produir. Al prompte em vaig adaptar a un ritme que em resultava còmode i sobre el km 3 vaig passar a Silvia Sos, que al final va ser la primera classificada. Així es que vaig pensar seguir al mateix ritme, doncs el perfil de la cursa no és excessivament dur, encara que té un parell de pujadetes que te fan bufar de bona manera.

D’aquesta manera i ja sobre el km 16 m’ajunte en un parell de corredors que comenten que poden entrar sobre les 2 hores. Ahí em va vindre al cap el SMS que vaig rebre a les 6.30h del matí. Així es que em vaig apegar com una lapa a aquestos 2 corredors i au, cap abaix cagant òsties que “Lorenço” apretava i començava a fer calor.

Al final no va poder ser per bén poquet: 2h 01m 07 sg

Després de la dutxa i de la xarradeta amb alguns coneguts, vaig replegar les samarretes del I Trail Maestrat Extrem, doncs ja vam quedar amb l’organització que les repartirien als que pujavem a Benassal.

Per acabar i recuperar forces vaig tornar a l’espectacular avituallament de meta, on hi havia gran quantitat de menjar i beguda (aquarius, coca-cola, cervesa, cocs de tot tipus, fruita i bocates que feien al moment). La veritat és que va ser impressionant.

La pròxima intentarem que siga Morella, quarta carrera de la Lliga Castelló Nord de Curses de Muntanya.

22 de juny de 2010

La temporada d'estiu ja està ací

La temporada d'estiu ja ha arribat i amb ella també les curses per muntanya. Per a aquells que tenim intenció de fer-ne algunes, pose les dates de les que tenim més prop de casa i poden ser més interessants:

  • 3 de juliol - Benassal
  • 11 de juliol - Bartolo
  • 18 de juliol - Morella
  • 31 de juliol - Serra d'en Galceran
  • 8 d'agost - Vistabella

Per a finals d'agost, a falta de concretar la reserva en el refugi corresponent, Santi i jo tenim previst anar a fer "Cavalls del Vent" en la modalitat de 24 hores. Una cursa de 97 km, amb un desnivell positiu aproximat de 5.200 metres. La travessa es desenvolupa en unes alçades d'entre els 910 metres fins els 2.510 metres. Passant pels 8 refugis on et segellen la targeta de control que fa constar el dia i l'hora de pas.

Ja he afegit a l'àlbum web de culrojospelmon les diferents fotografies del I TRAIL MAESTRAT EXTREM.

18 de juny de 2010

I TRAIL MAESTRAT EXTREM






El TME es una prova dura de per si, tant per els 118 kilòmetres com per el terreny que es molt agressiu, si a mes a mes li sumen les condicions climatològiques adverses aleshores ja es la mare que ho ha parit en bicicleta.

Dissabte 12 de juny del 2010.

Son les vuit del matí i ja estan els meus pares amanits al carrer en el cotxe per pujar-nos a Albocàsser. Santi baixa per el carrer Cantalapiedra en una bossa en cada ma, per la careta que fa esta igual de nerviós que jo, comenta que ja no li queda paper de wc.

Arribem a Albocàsser d’hora, per allí hi ha la gent de l’organització i poc més però a mesura que va passant el temps va arribant la gent, alguns de coneguts d’altres no tant o no gens. Al moment arriba un corredor amic Jose Luis Medall i la seva senyora que ens va fer fotos durant tot el recorregut, desprès van arribar Sergio Valero i Jorge Cabo, que al final van ser la 2ª parella classificada i la dona de Sergio també corria en la categoria de parelles femenines 1ª i unica parella femenina classificada Priscila Pauner i Fina Pallares, xiques teniu molt de mèrit!!

Son les deu menys quart ens toca passar el control de dorsal i el meu pare se’n va a situar-se per fer alguna foto de la sortida. A les deu en punt donen la sortida, sortim els 119 participants amb molta calma hi ha que el recorregut es molt llarg i si fas el mec ell mateixa et col·loca al teu lloc així que pròxima parada Vilar de Canes.

Arribem a Vilar de Canes en 55 min acompanyats d’Albert Royo, allí esta ple de gent animant-nos, se’m fica la carn de gallina, també estava Inma la dona d’Abel que ens fa unes fotos i mes gent coneguda que ara mateix no recordo ja que son tantes les coses que et passen per el cap que al final alguna cosa s’oblida. Seguim cap a la Torre a una marxeta còmoda, sense preses però sense pauses, aquesta frase ens la repetim mes de deu vegades durant la cursa i ens va funcionar bastant. Al passar per la Torre hi havia gent de Benassal que coneixia, diràs que sempre t’alegra veure cares conegudes, serà per que sempre tenen algun comentari d’ànim, anem de temps per damunt del que havíem previst, però com anem bé seguim a la mateixa marxeta. Abans d’agafar la baixada xunga dels escalons i les pedres de punta passem per un maset d’uns anglesos molt parits que havien ficat una tauleta en aigua i gotets de plàstic, que bons que son !!!

Agafem la baixada xunga, es curteta però a mi se’m fa llarga, Santi la baixa prou mes ràpid que jo i m’espera baix a la pista, es una pista bastant llarga costa avall fins arribar al kilòmetre 25 que es on estava el primer avituallament sòlid i líquid, en aquest avituallament vaig menjar meló d’Alger, fruits secs una barreta energètica i vaig omplir les botelles de líquid, aquest control estava ates per presos del centre penitenciari d’Albocàsser, la veritat es que van ser molt amables fins i tot ens van dir “ Ustedes van los cuartos por parejas” Santi i jo decidim tornar a moure i Albert es queda en un company que coneixia. Al eixir d’aquest control s’agafa una pujada per pista que pareix que no s’acaba mai i tot seguit planegem un poquet i fem la baixada cap al riu Monlleo baixant li dic a Santi que pare per que m’ha entrat una pedra a la sabatilla, me lleva la sabatilla i me trac la pedreta al veure-la pensa en lo xicoteta que es i el mal que m’ha fet i me torna a ficar el calcer i al reprendré la marxa torna a notar molèsties i era que se m’havia clavat una pedra que creuava la sola la llevem i seguim cap al riu a mi personalment se’m fa bastant llarga aquesta baixada i al aplegar baix li dic a Santi que la pujada per dins del riu la fem caminant i recuperem un poquet, ja que es fa dificil correr per damunt de tant de cudol solt i damunt durant 8 km, anant fent la pujada per dins del riu ens adelanta la parella que acabaran els segons S.Valero i J.Cabo. Les vistes son precioses hi ha uns tallats impressionants. Per si la carrera ja no fora prou dura de per si fins ací va fer un sol que badava les pedres i dins del riu es va començar a fer fosc i a tronar com mai i de prompte es va ficar a caure el puto diluvio universal ens vam ficar a retiro i vam traure el impermeable bueno jo vaig traure el impermeable eixe tant guapo que me vaig comprar en eixa tenda tan guapa i que venen roba tècnica i que aconsellen tan bé i desprès resulta que de impermeable te menys que els meus calçotets, me vaig banyar fins la medul·la i vos puc dir que les osties, deus i copons es plovien per dins d’eixe barranc, al final apleguem a la pujada de penya Calba decidim no traure els bastons per pujar, ja que rellampegaba i era un poc perillós, i al final fem la pujada sense ells al arribar a dalt em va cridar Sandra li vaig dir que agafarà un altre impermeable i un altra camiseta i que m’ho portarà a Benassal. Per mi aquest tram va ser el mes dur.

Arribem a Culla km 45 a les 16:36 , allí esta esperant-nos la familia de Santi i ens vam fer molt contents al veure’ls sobretot el meu company, ens pregunten com anem diem que molt bé, anem al control ens mengem un bocata de pernil en oli i omplim els botellers, ens diuen que una parella ha abandonat, nosaltres seguim cap a Benassal i anem molt bé jo ja estic quasi sec, allí esta la meua senyora esperant-me en el impermeable, me vaig fer molt content al veure-la, ens fiquem una crema que dona calor a les cames i tornem a moure, Sandra em diu que ella no pujarà a Ares, la família de Santi si que estaran allí per veure’ns passar.

Arribem a Ares km 64 a les 19:44, xiquets me van caure les llàgrimes !! Que per que?
Pues per que estava Sandra esperant-me allí, diu que va pujar per que em va veure molt enfadat en Benassal, gracies per pujar carinyo!!! Ens canviem de roba i ens menjem un plat de macarrons a cada u, bueno jo dos i per que Santi no me’n va deixar menjar mes.
Vam fer el temps justet i varem reprendre el camí. Vam fer una baixada d’Ares al control molt rapida i molt agust, eixos macarrons ens havien donat forces. En el control ens diuen que anem 4 per parelles i que els tercers fa 10 minuts que han passat, nosaltres seguim a la nostra no per això vam apretar mes, Abans d’arribar a la Llecua vam passar a una parella. Desprès de passar la Llecua i abans de baixar a la Salvasoria ens fiquem el frontal i fem la baixada cap als bous del barranc, vos puc assegurar que ganes de torejar no en teníem ni miqueta. Desprès d’una pujada prou empinada i plena de pedres soltes arribem a l’Avella, desde les finestres del balneari ens escridassen coses com “ Ale valents, vinga que ja ho teniu” omplim d’aigua i seguim cap a Cati.

Arribem a Cati km 93 en unes forces impressionants, allí estava Eladi de speaker i no ens vam faltar paraules d’ànim, en aquest control ens vam menjar un bocadillet de pernil i una coca cola fresqueta, Eladi i la seva senyora ens van tractar de meravella i ens informaren que anàvem tercers o siga ens confirmaren que la parella de la Llecua computaven com a parella, ens vam fer molt contents i vam seguir cap a Tirig.

Abans d’entrar en Tirig sonava el mòbil, era el Sr Bak que volia saber per on collons estàvem li ho diguérem i al entrar en Tirig allí estaven ell i el seu germà Abel ens van acompanyar fins a la font, omplim d’aigua fem la foto de rigor i seguim cap a la Valltorta i allí tornaven a estar la parella i ens diuen que ara ja fins Albocàsser, jo ací ja notava que les forces anaven a menys i nomes tenia ganes de que començarà la costa amunt pareix una incongruència però es així. Al barranc de la Valltorta ens pareguérem i vam fer un trocet de mes que no calia, en aquest moment no es podeu imaginar la malicia que passarem tots dos i els dos callats com putes però dins del nostre xicotet cervellet les osties eren da xavo. Ja només teníem ganes d’arribar Albocàsser i Albocàsser no es veia per cap lloc. Finalment ja es veuen els llums de la presó, bona senyal açò ja esta casi, una trotadeta per pista i arribem a Albocàsser en 18:18:59 i 121 km a les costelles impensable abans d’agafar l’eixida.

Vull dedicar-vos aquest repte, a tots aquells que heu estat donant-nos forces, en els controls de pas, en els avituallaments, per telèfon .... i molt especialment a Cristian i Abel, xicots això no te preu!!! A Tatiana, Raquel, Arnau i demes membres de la família. A la meua dona per fer mes de lo que pot, ja que en dos xiquets de 5 mesos no va poder estar tot el que volia, gracies per vindre a Ares i a meta. I a tu Santi (Nunivak) pues que dir-te que no t’hagi dit pues que eres de P... Mare tió!!!!

16 de juny de 2010

I Trail Maestrat Extrem

1r TME (118 KM - 7200 mts desnivell acumulat – 26 hores màxim)

El passat 12 i 13 de juny es va celebrar el I Trail Maestrat Extrem a la població d’Albocàsser, organitzat pel C.M. Desnivell.

Els culrojospelmon (Santi Saborit i Santi Garcia) vam estar ahí per saber i sentir la duresa d’una prova d’aquestes característiques.

Aquesta primera edició s’ha caracteritzat per les dificultats climatològiques. Si bé durant el primers quilòmetres el sol i la calor van ser els protagonistes. Poc després seria una intensa pluja la que ens va mullar de dalt a baix, mermant la capacitat de molts corredors. Si damunt afegim un intens fred al arribar a Culla, doncs feia pensar-se molt si continuar o no.

En Culla tots banyats

Canviant-nos la roba en Ares

Nosaltres vam seguir (i es que som molt cabuts). Teniem un grup de seguidors als que no podiem fallar. Van començar a donar-nos suport en Culla, seguint per Benassal i després en Ares. Més tard ens van animar al passar per Tirig i la ctra. de Tirig a Les Coves. I finalment a les 4h i 20m a la meta d’Albocàsser.

Després de 18h i 20m som FINISHERS d’aquest primer trail que hem participat, quedant en les posicions 19 i 20 de la classificació general absoluta. I damunt ens hem endut un trofeu en la categoría de parelles masculina com a 3rs millors classificats. Ja és massa pa la carabassa!

Arribada a meta

Entrega del trofeu

Dels 114 corredors que vam prendre l’eixida el dissabte en Albocàsser, vam conseguir acabar-la 77.

Estem molt contents del que hem fet. Ara toca recuperar-nos d’aquesta i pensar en la següent. Possiblement Cavalls del Vent a finals d’agost. Una cursa de 97 km, 5.200 mts desnivell positiu i 24 hores.

A l’àlbum de picasa penjarem les diferents fotos que tenim del recorregut.

En aquesta taula hi ha un resum dels diferents parcials de temps, km i lloc.
Lap Lloc KMTemps
1 Vilar canes 09.50 55.30
2 Pla sabate 25.00 02.54
3 Culla 46.00 06.40
4 Benassal 52.00 07.27
5 Ares 64.00 09.44
6 La Llècua 78.50 11.47
7 Sant Vicent (Catí) 95.00 14.35
8 Santa Bárbara (Tirig) 106.00
16.12
9 Albocàsser 120.00 18.20
Moltes gràcies a tots els que heu cregut en que ho podriem conseguir. I als que ens heu animat, encara que pensaveu que no podriem aconseguir-ho també.

A alguns us hem fet patir més que a d’altres. No era la nostra intenció. Nosaltres també ens estimem.

SALUTACIONS I AMUNT CULROJOS!