15 d’octubre del 2010

II Carrerica de la Pilarica 2010

Sense saber com ni de quina manera, l’any passat en aquesta data, Santi, Cristian i jo, vam fer un entrenament de muntanya de 20km i pico: Vilafamés - Estrets - La Barona - La Rambla - Mas Abogat - Mas Alentao - Pou Beca - Ramblelles - La Pelejaneta.

Allí, al mateix restaurant de La Pelejaneta, era el punt d’arribada, on tenien les bolsses per dutxar-nos, canviar-nos de roba i per suposat esmorzar.

Enguany, recordant aquella data, vam pensar que podiem repetir, doncs són poques les vegades que ens podem juntar per entrenar junts i menys encara per esmorzar i xarrar de les nostres coses. En aquesta ocasió no venia bé fer una eixida llarga per muntanya, doncs Santi i jo estem preparant la I Marató de Castelló, però enseguida vam adaptar el recorregut a les circumstàncies, cosa que tampoc li va parèixer mal a Cristian.

El recorregut havia de ser: Vilafamés - Estrets - La Barona - camí vell La Pelejaneta - gravera Gelat - Mas Abogat - La Pelejaneta.
Però teniem un imprevist en el que no contavem: la pluja. Durant eixa nit va estar plovent poc o molt i semblava que a l’hora que havíem quedat era quan més plovia. Els SMS no se van fer esperar per prendre una decisió.

CRISTIAN: En l’aigua q cau no apeteix eixir. Fiquem el despertador a les 9h per esmorsar, o q os pareix?
SABORIT: Tu q dius? Jo per mi a correr
GARCIA: Ara passe a pr Cristian i cap amunt. En dos castanyes.
SABORIT: Clar que si
CRISTIAN: Xaaaaa! Jo t’acompanye a deixar la bolssa, però les castanyes no me les vull banyar.

Al final, i a les 8.30h en punt, estavem tots tres preparats en el lloc de partida, en gorra i en els impermeables posats per esquivar eixa pluja que ens volia impedir l’entrenament. No sabia ella en qui es jugava les garrofes.

Després de 1h 12 min. i 14.5 km estavem a La Pelejaneta. Un poc banyats, però satisfets d’haver complit i haver-li guanyat la mà a l’oratge.

(Com veeu, Santi vestit de mag per a l'ocasió, converteix un peçonet de pebrera en ...)

Després d’una dutxa bén calenteta només quedava recuperar forces. D’això ja es va encarregar Santi oferint-nos uns bons àpats: amanida, entrepans, all i oli, olives trencades i una pebrera (que coie com la mare que ho ha parit!)

Bon entrenament i millor esmorzar. La II carrerica de la Pilarica ja està al sac.

2 comentaris:

Elbakdelcentena ha dit...

Xaaaa! tù, quina crònica. Santi va fer magia amb el peço. Pero nosaltres tambe vam fer magia, vam fer desapareiser eixos bacadillos qu'ens va fer Amparo, estaven bonissims.
Bona cosa d'anys que puguem fer la volteta de "La pilarica"

Amunt culrojos pel mon!!!

Rocalaguela ha dit...

Heu vist de lo que soc capaç de fer en un peçonet !!! jajaja

Companys va estar molt bé la volteta i l'esmorçar!! vaig disfrutar molt.

Visca la Pilarica