29 de maig de 2013

32 Volta al Terme de Fondeguilla (VTF)

Després d'estar uns mesos parat tenia ganes de tornar a la competició. L'última vegada que em vaig posar un dorsal era el 3 de febrer, per a les 6 hores d'Ultrafons de València.

Després de portar unes setmanes entrenant i augmentant el volum de quilòmetres gradualment, tenia ganes de competir i provar sensacions.

La cursa escollida: la VTF. Una prova bonica, bén organitzada i dura, on els quasi 2.500m D+ em donarien la resposta que buscava.

Aquesta seria la tercera vegada que faria aquesta cursa i els temps de referència que tenia eren del 2009, quan la prova va ser campionat d'Espanya. En aquella ocasió vaig completar el recorregut en 4h 57m.

A les 6.00h del matí comença la cursa i els temps dels 2 primers controls (aigualit i l'ereta) són 2 minuts més lents. No em preocupe massa i vaig fent. Tinc bones sensacions i les cames responen trotant cap amunt. Al pas per la Nevera vaig 2 minuts millor que el 2009.

Al km 20.3 està el control del Marianet amb un fum de gent animant. Marque 2h 40m, millorant en 5 minuts el temps. El calor comença a notar-se i hi ha de parar compte en menjar i beure per no desfondar-se.

Al pas pels controls de colom, aiguamolls, garrut i pipa, anava guanyant temps respecte l'edició del 2009. I així va ser com vaig completar la meua millor Volta al Terme de Fondeguilla en 4h 38m.

Content i satisfet pel temps, però sobretot per les sensacions obtingudes durant la cursa.

Santi Garcia.

21 de maig de 2013

FINISHER MARATO I MITJA 2013¡¡¡¡¡

Després de 1150km i 158hores de entrenament desde el 1 de Gener fins el 4 de Maig, ja que l´ultima setmana abans de la gran cita, li vaig fer cas al meu company i amic Bru Pastor, de les seues recomanacions, el meu entrenament va acabar una setmana abans, eixa última setmana nomes em vaig dedicar a descansar, menjar i ficar-me molt molt nerviosa, tenia la panxa revolta, tenie molts somnis per les nits, fins i tot anave unes tres vegades al servei diaries, aixi que neta, el que es diu tindre els budells nets estavem més que suficient.

Tot va començar sent un somni, que finalment s´ha convertit en una realitat, quan ere mñes menuda no m´ho podia ni plantejar que jo, si jo, pujaria de Castelló a Penyagolosa a peu.

Allà cap a les 4 del mati va sonar el despertador, en tota la nit no vaig poder dormir realment bé, pero en aquell moment ere quan millor dormie. Ja tenie tota la roba preparada em vestic, em fique baselina a les zones recomanades i baixe a desdejunar, café amb llet, croisant i un platan. Anem a replegar a tots els corredors que baixaven en nosaltres i a les 5.10 ja estavem a la UJI, corredors, acompanyats alló estave ple de gent.
Després de pasar el control, anar per última vegada al servei, ens coloquem per a moure, es entonces quan hede decidir que fer, vaig en Bru, vaig a soles o vaig en el grup? tots em diuen que agafe la meua marxa, pero jo vull asegurarme l´arrivada a meta, se que anat en el grup arrivaré es un pas molt tranquil que puc seguir, després de pensar i pensar, i dir-li a Bru que em quede que tinc temor i que preferisc ser conservadora, em quede en el grup, crec que vam eixir dels últims de tota la fila, desde que van tirar el coet fins que vaig donar el primer pas va pasar una eternitat, pero finalment arranquem, i abans de arrivar a penyeta entre tota la gent em vaig pedre del grup, mirave cap avant mirave cap atràs i no vee cap camiseta taronja, aixi que tant de temps pensant que farie, i ja estae resolt tenie que pujar fins Penyagolosa asoles, pero en cap moment vaig anar a soles, 2000 mil persones per el mateix lloc que jo, algú sempre anava al meu costat fins i tot vaig vore a gent que feia anys que no vee, quin despajo ens encontrem fent la MIM¡¡¡¡, jejeje.

Bé , tot el demés el que be apartir d´ara ja es irrelevant, la questió es que pas a pas, corrent, caminant, .... vaig complir em meu somni, creuar la linea de meta de la gran MIM, situada en Sant Joan de Penyagolosa.

Podria dir-vos que el més dur va ser pasar Les Useres aquella costa va ser infernal. Abans d´arrivar la nova entrada al poble, es fa molt llarga, tenie molesties a l´estomec, començave a tindre molesties al peu esquerre i tenie moltes ganes de pisar pero no veie a cap lloc el servei, arrive al control i hi ha per menjar pero no se que fer fam, no tinc, pero Santi em va dir que es molt bo menjar, que un troset m´aniria molt bé, jo l´agafe pero no m´el menje vaig estar pensant i pensant que fer amb aquell tros de pa en atún, pero despres de pisar vaig decidir menjar-me´l, i al cap de 5 mim, estave com una campana,vaig arrivar a Sant Miquel de Torrocelles amb molt força i moltes ganes de continuar, sabia que si creuava el arc del ermitori arrivara a Sant Joan i després de saludar a la gent coneguda, moltes graciés Pepe i Lolin per tot, vaig tornar a moure i va ser genial. Apartir de ahi sabia que arrivaria no tenia cap dubte, comencava a vore gent retirar-se, sentada damunt d´una pedra, pero jo no feia cas, els animava pero jo continuava, vaig trobar gent fantastica per el cami, Paco un home de 70 anys del club MIM, que ha fet les 15 edicions i en que vaig fer casi 20 km amb ell. Quan va comencar a ploure, i el cansament va comensar anotarse, ens vam ajudar mutuament pero finalment els dos vam creuar la linea i vam conseguir ser finisher de la MIM 2013 en un temps de 10h 27 min. Posiblement haguere pogut fer un poc més si haguere apretat del principi, pero jo volia arrivar i res més , aixi que em tocara tornar a repetir per llevar-me les dudes. Moltes graciés a tots, va ser una experiencia inolvidable, i com no la plorera final tambe va en la cursa, vore a molts dels teus alli baix la plutja no te preu, ho han fet per tu, i jo ho he fet per ells. GRACIES.