31 de desembre del 2014

L'última de l'any en bici de carretera

L'última de l'any 2014 ha tornat a ser en bici de carretera. Aquesta vegada no hem sigut Santi i jo mano a mano, com altres vegades, se'ns ha afegit Julito que tenie ganes de saborejar la fresca que fa per aquestos termes.

Això sí, el recorregut a estat el mateix que anys anteriors. Ja són 3 esmorzars de final d'any que fem en Xodos i esperem fer-ne molts més.

Vilafamés-Xodos-Vilafamés: 75 km

SALUT, BON ANY A TOTS I QUE ELS VOSTRES SOMNIS ES FACEN REALITAT

Santi Garcia.

Adeu 2014, Feliç 2015.


Qui anava a dir a mi a principis d’aquest any que estem apunt d’acabar, que sèrie un any ple de alegries i satisfaccions, també he patit el que no esta escrit, no os penseu que ha segut tot rises i xirigotes, ha hi hagut dies de tot, d’enviar-lo tot a pastar fang, de pensar qui em mane a mi fer açò i de cavil·lar que agust s’està en el sofà, calenteta.

Però tots aquest pensaments no m’aporten res, ni superació personal, ni satisfacció, ni tantes i tantes amistats que he anat fent durant aquesta temporada. Curses, esmorzars, dinars, ….quins grans moments, quins grans amics.


Tot va començar en voler tornar a fer la MIM, aquest any volia fer una bona MIM, així que hi havia que fer curses modo test per saber como anava la maquina. La primera cursa va ser Tombatosals, bufff…quin trencacames. Cabanes, Borriol, Atzeneta…I ja en maig la gran cita, la MIM va arribar, tot pintava de categoria el Sr. Santi Garcia en feia de acompanyant, vam estudiar els números, km, avituallaments i parcials. Així que nomes faltava córrer, tiren en coet i pummmmmm cap a Sant Joan s´ha dit, on al cap de 8h40min vam arribar, baixant quasi 2h la marca del any anterior, quin gran dia, quines grans sensacions vaig viure aquell dia, per a repetir. Gracies a tots el trailrunners per estar ahi.

Desprès de descansar uns dies, tant física com mentalment, se em pase per el cap perquè si he pogut fer una bona MIM, no puc fer un bon Marató, així que ja estem un altra vegada al lio…un repte per el qual lluitar.

I tornem a fer curses per comprovar como va la maquineta, el primer va ser el 10K de Benicàssim nocturn, per vore de quina base comencem, seguim en el 10K de Onda, 10K Ciutat de Castelló aconseguint 44’38 baixant 2’ la meua marca  i la Mitja Marató de Castelló aconseguint 1h39’ baixant 4’ la meua marca. I ja per últim el dia es arribat, el Marató esta ací....on aquesta vegada el meu acompanyant es el Sr. Sergio Roldan, als grans actes hi ha que seguir un protocol i sempre hi ha que acudir en un bon acompanyat. Aquesta vegada aconseguís creuar la línea de meta del Marató en 3h29min44seg.........que gran, quin cúmul de circumstancies, pensaments, sensacions, plorar, riure, abandonar, continuar, patir, ....en fi açò s’ha de viure, per mes que ho contes no te explicació fins que ho vius.

I ja per rematar l’any gracies per la confiança i suport al GR-33, aquest any que be 2015, lluiré eixa camiseta de la roja, ple de grans corredors i persones, em fa molta il·lusió poder formar part de vosaltres i ser una més.

Feliç any nou a tots, que aquest 2015 siga igual o millor que el que anem a tancar, i que tots els vostres somnis es fagen realitat, com segur que es faran els meus. Moltisimes gracies familia, amics, coneguts,....per estar ahi i per ajudar-me a seguir endavant. Salut i força.

29 de desembre del 2014

La canal del Penyagolosa

Dissabte 27 de desembre, per fi vaig poder disfrutar de la canal del Penyagolosa. Feia molt de temps que tenia ganes de fer aquest tram del Parc Natural, però mai venia bé quadrar el calendari.

Dissabte, la temperatura era prou baixa i el fort vent accentuava encara més la sensació de fred, però això no seria impediment per a que junt amb Sofia, Pepe, Loren, Eladio i Isaac completarem el recorregut per la Banyadera cap al Portellàs i després de faldejar el cim, ascendir al pic per la canal del Penyagolosa.

Un matí sensacional i amb una ruta impressionant: 18 km i 1200m D+ aprox.






Santi Garcia.

27 de desembre del 2014

A cremar els torrons i els pastissos de Nadal

Santi, Julio i jo, el passat 26 de desembre, després dels primers excessos corresponents als dies de Nadal, hem completat una rodaeta en les bicicletes de carretera de 60km aprox.

Tot i que només arribar a La Pobla hem patit un problemeta que hem solventat sense massa dificultat per al que haguera pogut ser. Veritat Julio !!!




Santi Garcia.

22 de desembre del 2014

Estrenem BH G5 i G6

Dissabte passat va ser el dia de l'estreno. Tant Santi com jo ens hem canviat la bici de carretera. Hem substituït la Giant i l'Orbea per una BH G5 i G6 respectivament. La rodaeta no ha sigut molt llarga (62 km), però sí lo suficient per apreciar el millor rodar que tenen les dos BH.

No sé si açò serà el regal de Reis que ha vingut per avançat, però esperarem en il·lusió per si s'ho repensen i tornen a vindre el dia que toque.

De moment l'estreno ha sigut mereixedor d'un bon bocadillet i d'un millor carajillo especialitat de la casa.

SALUT I BONS NADALS.




Santi Garcia.

15 de desembre del 2014

V MARATÓ DE CASTELLÓ


Com sol ser habitual, desprès d’una gran cursa, ha de hi haver una crònica, perquè tot el que es sent no es pot quedar dins, ho he de contar, ho he de dir,…vull que ho conegueu.
Tot comença al mes d’agost, quan et planteges tornar a fer el Marató, eixa distancia tant emblemàtica per a qualsevol corredor, un sopar, unes copes, unes paraules de mes de dir aquest any vaig a fer el marató però ben fet, al setembre em fique, jejejeje.

I arriba setembre i començe a entrenar, com no en els meus coleges asfalteros, Jorge i Pepe no haguera sigue igual sense vosaltres. Comencen les voltes al pla, les visites a Montalba, al camp d’aviació, al polígon, al camp de futbol, al arc de Cabanes, a Benlloch, fins i tot visites a la platja, al grao i a Benicassim, per a canviar d’aires mes que res.
Arriba octubre i en ell el primer objectiu el 10K de Castelló, on aconseguís 44’ 38’’ baixant 2’ la meua marca personal. Continuem en Novembre i allí el segon objectiu la Mitja Marató de Castelló, on aconseguís fer 1h39’ baixant 4’ la meua marca.

Desprès d’ací ja entrem en la recta final, nomes quede un mes, comencen les males sensacions, el cansament, els constipats, … però hi ha gent que te un don, que no se d´on collons trau les paraules, les espentes i les ganes d’ajudar, que em diuen que jo puc, que aquest es el meu any, que ja estave de ficar-me coses rares al cap, i que nomes quede un mes i ara no vaig a tirar la tovalla. Així que d’un dia per a un altre, comence a trobar-me be, a motivar-me, a tindre ganes de que arriba el dia, en voler córrer i en voler guanyar aquesta batalla.

Arribe el dia, el gran dia, tinc molta por, respecte, caguerola…com vullgueu dir-li, però ja no hi ha marxa enrere, ja m’ho he cregut i ara soc jo la que vol fer una bona cursa.
Sone el despertador, desdejuni, equipatge i marxem cap a Castelló, el cotxe ple, el cotxe ple de grans runners, últims ànims i paraules de batalla, aparquem i trotant arribem a la línea de meta. Tot es gent coneguda, tot son ànims, tot son ganes de córrer, tot son cucs a la panxa i ja nomes faltave que el speaker nombraré a Cèlia, ja estan así les primeres llàgrimes, i va ser en aquell moment quan vaig dir, avui tornaré a plorar, avui serà un gran dia, per ella.
M´enganxe al globus de 3:30, es un ritme arriesgat però avui es el dia d´arriesgar, o petar o tocar la gloria, jo aquest ritme el puc seguir, el puc aguantar tota la cursa, així que jo endavant em fique en mans d’aquell home que no conec de res però que he depositat tota la meua confiança en ell. Pasen els km, gent crits, mes gent…. i arrive el primer colp, la pujada del grao, em despenje del globus, el vent, les cames….però ahí esta el gran Sergio Roldan per espentar-me, per recordar-me mil i una vegada que jo puc que jo ho estic fent de categoria, que m´oblide de del grup i que tard o promte el tornaré agafar, gracies Sergio, mil gracies. I aixi es, entrem a la ciutat i els agafe, ja torne a ser una mes del grup de 3:30. I mes kms, i mes gent, i mes crits, i arribem al centre subidon, subidon…fins i tot adelante al grup no toque els peus a terra, però el pitjor estava per arribar, avda. valencia, granvia….mare meua que llarg,
mare meua que dur, mare meua quin patiment i mare meua que gran que es el meu cap, que va poder amb tot, va poder amb tot lo negatiu i va poder portar-me a eixos últims kms que falten per arribar a meta, la gloria i aconseguir la satisfacció, la satisfacció personal d’haver tornat aconseguir acabar el meu segon marató, d’haver creuat eixa línea de meta en 3:29:44, i sobre tot d’haver demostrat a tots que puc, que quan es vol aconseguir algo, t´ho has de creure i si t’ho creus, pots. Perquè ningú va dir que seria fàcil, però que s’havia d’intentar, i que per aconseguir un objectiu has de lluitar tot el que pugues i mes. Alli estava Santi esperant-me en els braços oberts, quina abraçada mes bona, no l’oblidaré mai, i vore a Júlia i Oriol, i els dic fills la mama ho ha aconseguit, i ells diuen de les mamas has quedat la PRIMERA, altra vegada a plorar¡¡¡¡¡¡

No es prou d’estar uns dies d’eufòria, que quan ja comences a tornar a la normalitat, rep una crida on em diuen que soc 3ªclassificada local, que em van cridar al pòdium i que una vegada mes no vaig pujar, em tocarà acostumar-me a vore l’entrega de trofeus i si em criden pujar, jajajaja. Però ahi esta el registre, un pòdium en la V Marató de Castelló, que mai de la vida ho haguera pensat.
 
Agrair a tota eixa gent, que esta ahí en els moments bons i roïns, els meus pares, els meus fills, Santi, la meua família, Jorge, Pepe, Santi Garcia, Roldan, Pere Mari eixes gestions, i tota eixa gent  feina, coneguts, aficionats…..i sobretot eixos runners que entenen tot el que dic i que crec que son els únics que pensen que no estem locos, perquè La Locura es un placer que solo el loco conoce. 
Mil gracies, volveré?? Segurament.

GR-7, d’extrem a extrem

Travessar la Comunitat Valenciana corrent de punta a punta, seguint les indicacions del GR7, ha sigut el repte de Juanan i Lucas.

Aquest diumenge, després de quasi 7 dies Non Stop, han aconseguit superar els 600 km aprox. que distancien Pinós (Alacant) de Fredes (Castelló).

Nosaltres vam estar en ells el dissabte per la nit, acompanyant-los en el tram que arriba a Culla. Va ser impressionant, no tan sols la fortalesa física que portaven, sinó la capacitat mental i la il·lusió que tenien de finalitzar el seu somni.

Enhorabona i felicitats!

Santi Garcia.

11 de desembre del 2014

V Marató Internacional Ciutat de Castelló (2)

Ja han passat uns dies de la Marató i les cames van tornant al seu lloc.

Aquesta ha sigut la cinquena Marató de Castelló i la meva cinquena participació. Espere poder participar en les següents edicions mentre el Club Running Castelló i l'Ajuntament de Castelló segueixen organitzan aquest esdeveniment esportiu amb l'èxit, compromís i il·lusió que ho estan fent fins ara.

Respecte a la cursa, i a títol personal, no hi ha molt de contar. El plantejament inicial era eixir amb el pràctic de 3 hores i anar fent quilòmetres, però tampoc amb ganes de patir més del compte.
Si a d'açò li afegim que ens vam quedar sense pràctic, per lesió segons diuen al km 3, i que pujant del Grao el vent bufava fortet desfent el grup, vaig decidir oblidar-me del rellotge i disfrutar de l'ambient del centre de Castelló que tornava a estar ple de gom a gom per animar als corredors.

Gràcies a tots els que m'heu animat, cridat i donat ànims al llarg de tot el recorregut.

03:05:03 - Pos. general 221 - Pos. categoria (veterà M40) 61

Santi Garcia.

5 de desembre del 2014

V Marató Internacional Ciutat de Castelló (1)

Definitivament el V Marató Internacional Ciutat de Castelló ha arribat. Els actes relacionats amb aquest esdeveniment esportiu ja han començat. Aquesta vesprada a partir de les 17h, la fira del corredor obrirà les seues portes en el recinte de la Pérgola del Parc Ribalta, per a que els participants puguem recollir els dorsals i visitar els expositors de productes relacionats amb l'atletisme.

Prop de 2.400 inscrits al marató i esgotats els 1.250 dorsals del 10K, rebasen els 3.600 participants, superant en un 20% l'edició de l’any passat.

Serà també la meua 5a participació en Castelló. Després de córrer diferents maratons en altres ciutats, córrer en casa és ... !

Us anime a que ho proveu i decidiu per vosaltres.

Santi Garcia.

13 de novembre del 2014

XXXI Mitja Marató de Castelló

El passat 9 de novembre es va disputar la 31 edició de la Mitja Marató de Castelló. Amb un nou circuit a dos voltes que l'organització va dissenyar per intentar aconseguir que fóra més ràpid i més cèntric. Arribant a meta prop de 1.300 participants.

Arnau i jo vam tornar a baixar per fer seguiment de la cursa amb les bicicletes, això sí, respectant sempre als corredors i a les indicacions de l'organització.

Hem tornat a xalar seguint i animant a tots els amics i coneguts que corrien pels carrers de Castelló.


Santi Garcia.

5 de novembre del 2014

De cami al gran dia....la 5ª Marató de Castelló.

Una vegada passada la primera part de any on he patit i disfrutat com una xiqueta per les muntanyes, va arribar l’hora, desprès de l’estiu de canviar al asfalt per poder afrontar nous reptes.
Ja es fa llarg, es pesat, es sacrificat i costos, moltes matinades, moltes voltes als mateixos llocs, caminets, el pla, camp d’aviació, Montalba, l’arc de cabanes, Benlloch….sempre les mateixes vistes i els mateixos llauradors. 

Però tot canvia quan comencen les competicions, es un dia gran, nerviosa, motivada, mai saps com eixirà, mai saps quin ritme agafar,….la gent, el trajecte, la ciutat,….tot s’oblida al creuar eixa línea de meta, emocions, sentiments, alegria, pensaments....buffff.



Diumenge 26 d’octubre vaig afrontar el 10K Ciutat de Castelló 42ypico-Corte Inglés, superant l’objectiu proposat, aconseguint una 3ªposició sènior femení amb un temps de 44'38.

Aquest diumenge 9 de Novembre afrontarem la 31ªMitja Marató Lidl Ciutat de Castelló, faré tot el que puga, això sempre, però en molts dubtes, objectiu esta clar però el resultat s’ha de vore, les cames ja demanen tregua, molts km.

I la gran cita serà el diumenge 7 de Desembre la 5ª Marató de Castelló, ahí si que no ens guardarem res, hem entrenat per aconseguir-lo, ningú diu que serà fàcil però s’ha d’intentar, patirem i disfrutarem tot el que puguem per creuar altra volta la línea del nostre sommi, el sommi de ser finisher en una Marató.

4 de novembre del 2014

Marató de Castelló: Comencem amb les rodades llargues

A poc més de 30 dies per al V Marató Ciutat de Castelló comencem amb les rodades llargues que ens tenen que donar el fons suficient per aconseguir el repte, una vegada més, de creuar la línia d'arribada del Parc Ribalta de Castelló.

Com es propi de l'època que estem, el temps sembla que comença a canviar, almenys pel matí, i una espesa boira ens acompanya al començament del dia.

Santi Garcia.

29 d’octubre del 2014

X Marxa al Terme de Vilafamés

Dissabte 25 d'octubre es va celebrar la X Marxa al Terme de Vilafamés, organitzada per l'ajuntament del municipi. Nosaltres des del Club de Muntanya Vilafamés i amb el treball dels socis col·laboradors hem contribuït en tot allò que hem pogut: marcatge, avituallaments, fotografies, tancament de cursa, ... i d'altres tasques que se'ns ha encomanat per al bon desenvolupament de les curses.

La cursa de 15K el guanyador absolut va ser: Alfonso Granell de la Cruz amb 1h 09m.

Mentre que a la cursa de 27K va ser David Prades Monfort (foto) qui va aconseguir la victoria amb un temps de 2h 19m.

Santi Garcia.

22 d’octubre del 2014

XVII Marxa BTT de Vilafamés (Club Ciclista Cudol Roig)

Diumenge passat es va celebrar la XVII Marxa BTT de Vilafamés, la penúltima prova de les curses del circuit Muntanyes de Castelló 2014 de la Diputació Provincial.

Amb un magnífic dia i un gran ambient ciclista entre els 270 participants, vam estar col·laborant amb el Club Ciclista Cudol Roig per intentar aconseguir que aquesta prova continue sent un referent per als aficionats a la bici de muntanya.

Santi Garcia.

16 d’octubre del 2014

Pilarica 2014. I ja en portem mitja dotzena

Els dies, els mesos, els anys van passant, però la Pilarica continúa. Fa 6 anys que vam començar amb aquesta data per celebrar aquest dia festiu. És un motiu o una excusa, segons ho vullgueu vore, per fer una rodaeta i després esmorzar a La Pelejaneta. Encara que no us ho parega no sempre hi ha temps per a aquestos xicotets plaers i per tant el dia que pots disfrutar-los els agafes en més ganes.

Gràcies Santi i per molts anys que puguem seguir celebrant-ho.

Santi Garcia.

2 de juliol del 2014

A l'estiu ... descans actiu!

Aquesta primera mitat del 2014 no s'ha caracteritzat per fer massa curses, però sí considere que han sigut prou intenses: Marató d'Espadá, Marxa de Borriol, Marató de Madrid, Marató i Mitja, i Volta Cerdanya Ultrafons.

Després d'uns dies de descans i d'anar pensant en objectius per a la segona part de l'any, vaig a tornar a treure la bici i que les cames vagen agafant el color tostadet de l'estiu.

Santi Garcia.

20 de juny del 2014

Volta Cerdanya Ultrafons. Més que una cursa

FINISHERS de la VCUF 214K - 51h 50m

Afrontar un repte, una aventura d'aquestes característiques era nou per nosaltres. Anava a ser la primera vegada que, tant Santi com jo, passariem dels 120 km, i no per poc. Això significava estar dues nits en dansa per tal de completar la prova, cosa que tampoc havíem fet mai fins ara. Tot eren dubtes, interrogants, preguntes a les que no sabiem donar-li resposta perquè tampoc la teniem.

Des de que ens vam plantejar participar en aquesta cursa el nostre objectiu era el de acabar-la. Teniem 56 hores per davant i per tant vam decidir no arriscar i fer un plantejament conservador que ens permetera finalitzar la cursa.

Personalment afrontava la cursa en 3 grans dubtes: com gestionaria la son en els dos dies i pico de cursa, com aguantaria el genoll del que arrastrava molèsties i sobretot com em respondria l'estómac que tants problemes m'havia donat en altres ultres.

Doncs bé, aquestes qüestions les vaig anar resolen satisfactòriament. No vaig patir cap crisis de son i això que només vaig poder dormir 1 hora. El genoll va aguantar sense cap tipus de molèstia i l'estómac va suportar bé la varietat d'aliments ingerits.

Però va aparèixer un factor que no contava en ell, potser perquè em preocupaven més els altres, i que va ser el mal dels peus i les ampolles.

La baixada del Coll de l'Home Mort va ser tremenda. Ara ja sé perquè li van posar eixe nom. En arribar al poble d'Estana (km 140) i curar-me les ampolles va ser el moment més crític per mi. L'únic moment que se'm va passar pel cap el no poder continuar. Amb les ampolles recent punxades i curades el mal de peus era insuportable. Només podia ficar-me unes sabatilles dels tres parells que havia estat intercanviant fins ara. Cada pas era un suplici i quedava més d'una MiM per acabar la cursa.

Ràpidament i sense saber com, em vaig llevar tots aquells pensaments negatius del cap. Volia continuar, tenia de continuar. Havia dipositat tanta il·lusió, fets tants quilòmetres i invertit tantes hores que unes ampolles als peus no tenien de ser suficient per tirar-me fora de la cursa.

Vaig començar a pensar en les coses positives. No tenia son. el genoll aguantava, l'estómac em tolerava el menjar i físicament, llevat del cansament normal després de tants quilòmetres, no tenia calambres ni cap símptoma de lesió.

A partir d'ahí ja tot era restar i posar metes curtes. El següent cim, el següent avituallament, el següent poble, ... I se'ns fa de dia per segona vegada des que em pres l'eixida a 2.200m d'alçada. Al fons de la vall podem vore Puigcerdà. Allí ens espera la línia d'arribada d'una prova, una cursa, només per a uns quants atrevits o bojos, segons es mire.

El final..., el final ja el sabem tots. Una sensació per a la resta de les nostres vides. Ho hem aconseguit. Som FINISHERS de la VCUF 214K !!!

Són molts els agraïments que hauria de fer, però vull mencionar a Gabriel Mayo, David Mundina, Juanan Ruiz, Eladi Roca i Eduard Jornet. I a tots aquells altres que ens heu seguit en algun moment de la cursa. El vostre suport ens ha fet continuar sempre endavant.

Per finalitzar vull agrair molt especialment a Julio Rael Perpiña la gran ajuda que ha sigut per nosaltres. Ens ha fet de conductor, de avituallador i motxillero, de fotògraf, de fisio, de sanitari, d'interlocutor amb les families, ... i tot amb un somriure i una paciència infinita. Moltes gràcies per tot Julio.

Santi Garcia.

18 de juny del 2014

VCUF 214 KM. 2014 REPTE ACONSEGUIT !!!!!


 Ha sigut una cursa molt llargaaaaaaaaa... i hi han coses que podria haver fet millor i d'altres que no hagués fet però en tants kilòmetres el cap al final no pensa en claredat, estic molt content per el simple fet de ser finisher ja que aquest era l'objectiu però al mateix temps crec que podia haver fet molt més bona cursa... mes o menys sobre les 45/48 hores, però les bufes als peus i la son no ho van permetre.


Lo que pitjor he portat es la son, en aquest aspecte he patit molt però que  molt, hi havia moments que anava zombi, a tropesons, també tenim el tema de les bufes, no se per que, li pegue voltes i no trobo explicació, me vaig canviar sabatilles i calcetins varies vegades, els peus crec que no me'ls vaig banyar o a lo millor si sense adonar-me'n.

Tema marcatge de cursa un desastre igual hi havien marques cada 50 m que cada 500 m. si damunt li sumes que quan mes mal marcada estava va coincidir que era per la nit, ja te pots fer damunt.

I l'altra son els avituallaments, fins al km 85 els avituallaments mes o menys estaven tal i com havien dit però a partir d'ai canvia la cosa. Hi havien que tenien de ser de tipus 1 i passaven a ser de tipus 4, després un altre el van suprimir, aleshores se quedaven 20 km entre un i un altre. i quan arribem a l'altre era fluix i el proper estava a 13 km i quan arribem tant sols tenien quicos aigua i powerade, “cagate lorito”.

I ara ve lo mes important i lo que me fa sentir més bé. Vam ser finishers el meu company i jo els dos junts una vegada més i graciés a la gran ajuda de Julio Rael un altre boig com nosaltres. Julio ens va ajudar en tots aquells avituallaments als quals se podia accedir en cotxe, va estar per nosaltres dos en tot moment, ell va patir tant o més que nosaltres. Vam ser finishers en 51 h i 50 min. Vam anar a fer el que mes ens agrada, molta gent ens ha tractat de bojos i tenen tota la raó estem bojos per fer el que mes ens agrada, Jo personalment me vaig trobar físicament molt però que molt fort no vaig tindre cap rampa en tota la cursa vaig tindre la sensació d'anar sobrat de forces i això en part es gracies al meu entrenador per el gran treball que hem fet junts durant aquestos mesos de preparació, tant al gimnàs com en el plantejament i desenvolupament d'entrenaments. Mentalment també me vaig trobar molt fort, en cap moment va passar per el meu cap el abandonar, volia ser finisher per damunt de totes les coses, volia ser-lo per els meus fills i la meua dona, per tot lo que els ha suposat el meu repte.

Vull dedicar aquesta cursa a la gent que haveu estat seguint-nos tant per facebook com per whatsapp o com fos, ens haveu donat moltes forces, també als germans David i Sonia Mundina per els seus entrenaments, a Julio Rael per aguantar-nos i cuidar-nos durant 4 dies, a Gabriel Mayo “Magnanimvs” de Viñedos y Bodegas Mayo Garcia per el seu patrocini sense la seva ajuda no hagués sigut possible,a Santi Garcia per compartir en mi aquesta bogeria i a les nostres famílies per aguantar-nos durant els 365 dies de l'any.


Ja estem pensant en altres objectius .... igual o més ambiciosos. 

4 de juny del 2014

Volta Cerdanya Ultrafons: El Repte

Com ja us vam avançar els dies 6, 7 i 8 de juny intentarem completar la Volta a la Cerdanya a través dels senders que unien els pobles de la comarca o de les comarques veïnes.

Com diuen a la seva pàgina web, la VCUF ens convida a viure una aventura i, al mateix temps, assolir un gran repte.

Amb 214 km i més de 10.000m D+, tenim 56 hores per completar el recorregut que ha dissenyat l'organització.

Ho aconseguirem? No ho sabem, però il·lusió no ens falta.


Santi Garcia.

3 de juny del 2014

Últim entrenament per a la VCUF

Tot el que s'havia de fer ja està fet. I si no s'ha fet, ja no queda temps per a res més. Així que a menys de 3 dies per estar a la línia d'eixida en Puigcerdà i tenint per davant 214 km, només queda preparar bé les motxilles amb tot el material necessari.

Aquest dissabte vam realitzar l'últim entrene llarg: Atzeneta - Atzeneta.

A les 5.15h del matí començavem un entrenament que recorria la part més bonica de la CSP: Atzeneta, Benafigos, Culla, Vistabella i Xodos. Fins ací són uns 50 km aproximadament.
Per completar el recorregut ens faltava baixar a Sant Miquel de les Torrocelles i pel castell, tornar a Atzeneta.
L'oratge ens ha respectat. Tot i que a les hores centrals de migdia a fet un poc més de calor, la resta ha estat ennuvolat i la temperatura ha sigut més agradable.

Les sensacions han sigut prou bones i el ritme a portar bastant semblant al que volem iniciar la VCUF.

TOTAL: 11h - 67km - 2.800m D+

Santi Garcia.

29 de maig del 2014

Entrenament nocturn per a la VCUF

Com que cada vegada tenim més prop la Volta a la Cerdanya Ultrafons, hem cregut convenient fer un entrenament llarg i nocturn amb motxilla, bastons i tot el material obligatori que ens demana l'organització de la prova.

Com que el tema de reposar aigua era important i també teniem intenció de que hi haguera desnivell, hem pensat fer Les Useres - Xodos - Les Useres.

Així que cap a les 22h del divendres i amb una temperatura agradable començavem l'entrenament.

Després de quasi 7h 30m tornàvem a estar a Les Useres i fent-nos una cervesa repassàvem les dades del recorregut.
  • Les Useres - Xodos:
    3h 50m - 19.25km - 1250mD+
  • Xodos - Les Useres:
    3h 36m - 19.25km - 550mD+
TOTAL: 7h 26m - 38.50km - 1800m D+

Santi Garcia.

26 de maig del 2014

Marató i mitja: la nostra cursa

Qui m'haguera dit a mi que 15 anys després de fer la meva primera Castelló-Penyagolosa encara estariem ahí pegant-nos amb les noves tecnologies per aconseguir un dorsal.

Enguany, amb l'única pretensió d'acumular quilòmetres per al pròxim repte, Sandra em proposa d'acompanyar-la per intentar baixar el temps de l'any passat. Cosa que va aconseguir merescudament, parant el crono en 8h 40m.

Per la meua part satisfet d'anar sumant MiM's. Sembla que el genoll es va recuperant i espere arribar a la Cerdanya amb motivació.

M'agradaria felicitar a Penyagolosa Trails per la gran repercusió que està tenint a tots els nivells. Això sense un gran esforç, il·lusió, treball i estima pel que se fa seria impossible portar-ho endavant.

Santi Garcia.

21 de maig del 2014

Penyagolosa Trails. XVI MIM 2014.



Encara estic en una espècie de shock que no tinc ganes de baixar, jejeje. Nomes tinc ganes de contar-ho, tinc ganes d’explicar-ho....
Vaig a contar un poc com va ser,  despertador, em vestic, desdejune, i ja els altres companys de cotxe ja van vindre a casa, Santi ere el taxiste fins el punt ´eixida la UJI. Nervis, molts nervis, comentaris d´ultim hora, fotos, apretons, crits, besets, amistats, .....alló estave ple de gent coneguda que tots ens donem molts anims.

Santi Garcia va ser la meua ombra durant tot el camí, em va dir que jo portaré el ritme, sense agobiar-nos per el temps, però intentant arribar a Useres entre 4h-4:15h. Baixant em va dir, ens ficarem prou avant per eixir prompte, però ahi ja va estar el primer problema, va anar al servei i quan vam tornar ja no ens van deixar passar cap avant, i ens vam quedar crec que al últim caixó, així que flipeu tota la quantitat de penya que hi havia davant de nosaltres. Però això no em va preocupar, vam començar tot l´asfalt a un ritme bo i vam anar fent camí, quan estàvem a la pujada de la pedra hi havia cola i anàvem caminat, en aquell moment Santi va rebre la noticia de la seua germana Sofia des de Xina, allò em va donar una força tremenda, em va motivar moltísim i vaig pensar jo avui també donaré el colp.
  
Arribem a la pedra en 1h36min, allí estava Santiaguet, pobre va patir molt mes que jo el dissabte, reomplim, agafem platanets i desprès ja venia un terreny bo, molt conegut per mi, arribem a la bassa en 1h16min, allí subidón de moral, per tota la gent coneguda, besos i abraçades i cap a Useres, on arribem en 1h7min, es a dir, portàvem 4h01min de cursa, alli tornava a estar Santiaguet, cridant-mos, animant-mos. Vore aquell temps, em va pegar un colp al cor, que em va dir, Sandra tu pots, estàs de PM, millor que a Castelló, ara comença la teua cursa, així que agafe algo de menjar i cap amunt, Santi em diu anem molt be Sandra no t’emociones que ara be lo bo. I li dic Santi ara be lo bo però de veritat, comença la cursa de veritat¡¡¡¡
Eixa part hi han unes baixadetes que no em molen molt, però arribem a Torrocelles en 1h34min, alli estaven Pepe i Lolin, m´abracen i em donen un beset, porte una motivació sobrevalorada, i Santi em diu Sandra te veig molt be, tranquila, hem fet un parcial boníssim, les matemàtiques no fallen i podem arribar a meta per baix de 10, i jo mire el garmin 5h33mim, mire a Santi i li dic tu estàs be del cap?? com ens te que costar mes de 4h arribar fins a meta si jo estic com una rosa, i et podrie portar fins i tot al coll, jejejeje. (desprès em va dir que sabie de sobra que no ere així, però em veia tant tant emocionada que no volia que me pegaré un ostión), però li dic be no pase res nosaltres anem fent, oblidem-nos del temps i a la marxa.....ens fiquem cara amunt i res em molestava, res em feia mal.

Continuem... arrivem a Xodos en 1h28min, es a dir 7h07min de cursa, encara costant-me mes de 2h fins a meta ere possible podie arrimar-me molt molt al 9, allí a Xodos molt d’ambient, pels de punta, la gent dient el meu nom, una xica, una xica jejejeje. Reomplim i em faig un gel i afrontar el marinet, jo pujave com un galgo, em notava molt be, les cames responien perfectament. Del pla de la creu a la banyadera es va fer molt molt llarg, allí per complir en la dita de que es que si fas la MIM has de fer trago a una bota de vi, sinó no es una autentica MIM, jo no anava a ser menys, així que li dic a Rovira, on esta la famosa bota de vi, me la trauen i comencen a cantar, oeoeoeoee i jo tragooooo, curtet però trago.

I ja comence el camí de baixada a la gloria,..........senc el spiker, veig a la gent, veig als meus pares, xiquets, amics.....ho havia aconseguit, havia acabat la MIM, havia disfrutat, havia tingut unes sensacions boníssimes i fins i tot de baixar la marca que m’havia proposat, havia segut sub9 però de sobra, 8h40min, ni en els millors dels casos apareixia eixe 8 per cap lloc. 10 clasificada Senior Femeni i la 311 de la general.
Fins a dia d’avui tinc les cames perfectes, no em fa mal res.

Ha segut una experiència meravellosa, he entrenat molt, ha hi hagut dies de tot, bons i roïns, però xiquets no em recorde de res, nomes se que HE GUANYAT, HE FET 8H40MIN EN LA MIM 2014, QUE MAI OBLIDARÉ.

No se si sabíeu que vaig córrer en una lesió prou comú en aquest món la fascitis, que per cert, el dia de la cursa va intentar asomar el cabet i va vore el percal, i es va tornar amagar, jejejeje. Així que ara vaig a descansar, i a recuperar-me be.

Enhorabona a tots el culrojos que vau fer la MIM i CSP, molt molt contenta de que tots els Running quasi 40 Vilafames, conseguiren la camiseta Finisher.


I sobretot donar les gracies a Santi Garcia, per acompanyar-me es aquest dia tant important per mi, també donar les gracies a tota aquella gent que ha fet que aço siga possible, hi ha tants noms que dir, i que tant que agrair. I no em puc deixar a Santiaguet, aquest es el meu home, eixe que ha vist cada dia com em queixava, com veia que ho anava a enviar tot a pendre pel sac, com veia que estave molt contenta perquè tot anava be, i com ha vist que el meu sonmi, i el seu, s´ha convertit en una realitat.