16 de novembre de 2015

51º BEHOVIA-SAN SEBASTIAN

Alla a principis d´any vam pensar en fer una escapeta de parella, que aixo sempre va be, vam comenzar a pensar on podiem anar, on poder desconectar, on poder menjar be, pasar uns dies en alguna ciutat bonica i que millor si damunt podiem fer una gran cursa com es la Behovia, Aixi que decidit marxarem a San Sebastian i correrem la Behovia.
Tots ens deien que es una gran cursa, que son moltes les sensacions que es senteixen i que sempre recordariem este dia, i la veritat ques es van quedar curts, la behovia es.....una cursa molt curta....perque es tant el cumul de sensacions que no voldries que s´acabara mai, crits, anims,....la pell de gallina, la gent de Donosti es volca en la cursa, ixen tots al carrer animar i a fer d´aquest dia una gran una gran festa.

Vam pujar divendres, vam fer turime i gastronomia que tambe ens agrada i molt, disabte fira del corredor, al estadi olimpic d´Anoeta i al velodrom...buff impresionant el ambient. I diumenge la gran festa, Santi eixi a las 10:01 i jo a les 10:17, aixi que arrivem a Behovia disfrutem d´aquell espectacle gent, corredors, patinadors...animadors, acompanye a Santi al seu caixo d´eixida i ens despedim, ultimes paraules, el unic important es disfrutar, ultim abraç....ens veem en meta.
I aixi va ser, en meta ens vam tornar abraçar i vam tornar a recordar tot el viscut per tot el recorregut, buffff aixo ho heu de viure, als que els agrada aquest mon, alguna vegada en la vida heu d´anar, val la pena.....nosaltres tornarem,


3 de novembre de 2015

25º MITJA MARATO VALENCIA TRINIDAD ALFONSO 2015

Aquest any ens vam fer el repte de fer la mitja marató de Valencia, coincidia amb el 25 aniversari i nosaltres tambe voliem fer historia com deia el eslogan de la cursa. Aixi que Pepe, Jorge i jo ens inscribim alla cap al mes de juny. Es una gran cursa segons la RFEA la millor mitja marató del territori nacional, es Valencia...ohhh Valencia, havie depositat molta il.lusio amb aquesta cursa.
Primer problema ja va arrivar en la recollida de dorsals, haviem d´anar els dies previs a la cursa per replegar la bossa de corredor, menys mal que Pepe te clients per tot arreu i va poder fer una escapaeta sino 2 viatges a Valencia.
Arriva el dia...tot preparat, despertador, desdejuni,em vestic, baixe i al porta del carrer estava tancada en clau, busque la clau i isc al carrer. Alli ja estave el cotxe dels meus compis esperant-me, puje i arranquem cap a Valencia, converses, ritmes, sensacions, el caloret, eren les 7 del mati i ja es notava l´humetat, pero es que a nosaltres ens agrada correr aixi...a patir.
Arrivem a valencia, busquem lloc per aparcar i .....merda, merda, i mes merda el segon problema i este mes gros me deixat el dorsal i el chip a Vilafames, al obrir la porta de casa que estave tancada en clau, m´el he deixat damunt del moble,....joder, me fique a buscar, nervis, plors, crits , fins i tot em mareje i vomits. Aixi que apartir d´ahi ja va anar tot malament, vaig explicant el meu cas a cadasqu de l´organitzacio que veig, a vore si almenys em deixen correr,....finalment el que té l´ultima paraula, veu la meua careta de pena, plorant i em diu...."Tu a que has venido aqui, a correr verdad?? pues a correr se ha dicho, pasa a tu cajon y hacer historia, debes hacer historia aqui en Valencia"....aixi que jo al lio i a correr, pero les pulsacions eren altisimes, el meu cap no estava on havia d´estar, aixi que arrive a la linea de meta en 1h43min, replege la medalla perque no eixire a la clasificació oficial pero jo vaig correr, ...lluny del meu objectiu, pero contenta per ser finisher d´una mitja marato tant important com es Valencia, perque " No es lo mismo correr, que correr en Valencia".
A la foto com podeu vore no porte dorsal, jejejeje......pero el 1693 el recordare tota la vida.