15 de desembre de 2015

VI Marató BP Castelló. El meu 3ª Maratò.



Una vegada decidit que volia córrer asfalt, no podia fallar a la prova reina d´aquest esport, i a més a la de la meua ciutat, on tota la meua gent estaria present. Al mes de setembre comencem amb el pla d'entrenament, que dur i que llarg es fa, però quien algo quiere algo le cuesta, sort que tinc als meus companys de batalla Pepe i Jorge, que grans sou casporros.


La idea d'aquest any és fer el mateix marató del any passat però sense patir tant, eixe es l´objectiu principal, 3h30min seria el meu ritme a seguir. Un plus extra es voria afegit, l´organització crida a Santi Saborit i a Santi Garcia per ser pràctics, llebres, globos...com vullgueu dir-li d´aquest mateix temps, aixi que no podia fallar, aniria tot el recorregut acompanyada d´aquestes dos figures. Però algo va començar a fallar, els entrenos eixien més o menys.....entrenos de no poder ajuantar ritme i haver de girar, el meu cap no acompanyava, no estava motivada, no tenia ganes de.....de no se que, no trobava explicació.

Encara així jo errequeerre, dia tras dia, entrenament tras entrenament, van passant els dies i el dia del Marató es va aproximant, i com no els nervis i les ganes de córrer, no vaig a dir-vos que al final no tenia il·lusió, clar que la tenia, i clar que volia fer una bona cursa, i per tant jo i tots els que m´envolten m´ho deien, has de confiar en tu, has de creure en tu, gràcies grup per enviar tantes i tantes imatges motivadores..... Si l´any passat vas poder, perquè aquest any no?....però com a dona que sóc, jo en un trosset del meu cap tenia els meus dubtes, anar per baix de 5' el km, tot el Marató no és fàcil, són molts kms i el camí es pot fer molt llarg.

Arriba el dia, jo en la panxa plena de cucs...mare que nervis senyor. Desdejuni, amaniment i cap a la plana, aparquem i calfant fins el pont maratoniano, molta gent coneguda, molts ànims i tots en un únic objectiu acabar aquest repte.

Tiren el coet i comença la cursa, jo com ja havíem quedat apegaeta als pràctics de 3.30, que com ja sabeu eren els Santi, mirant-los el culet jejejeje, passen els kms i anava molt bé, arriba la baixada al grao, la mitja maratò i el meu cap pense, redeu Sandra estàs millor que l´any passat, veus com si, veus com si.....pujem del grao, i un dels pràctics comence a estirar i massa, però jo i els altres a la nostra, arribem altra volta a Castellò, i altra volta gent i crits i ànims...subidón.....fins km 30 que els kms ja no passen en balde...però jo ahi aguantant ritme, fins km 35 que no se que collons em va passar que el cansament, el mal de peus, de cames, el cap.....no podia, aixi que vaig aguantant com puc als pràctics, els Santis m´animen e intenten que no em separe del grup però al km 38 veig com s´en van, ja no puc seguir-los, em corre mes el cap que les cames, no puc alçar els peus, que m´esta passant??....serà possible que per 4km perdre tot el ritme portat fins ara.......però no ahi estava Roldan, la meua veu, el meu acompanyant en les grans cites, ell va estar ahi tots els kms, donant-me suport i avituallant-me, i ahi en el km 38 va començar a dir les paraules que jo necessitava sentir, Sandreta, Sandreta, Júlia, Oriol, hores i hores d´entrenament,....no podia parar, no podia fallar....així que no se com ni de quina manera.....vaig arribar a meta en 3h31min.



Que contenta estic, per a com anat els entrenos, el cap, la motivació i la cursa en general...fer 1minut mes de l'objectiu, això és lo mas......ja van 3 de 3, al acabar vaig dir que no repetiria mai més però a dia d´avui ja tinc dubtes, molts dubtes jejejeje. Roldan no et busques res per l'any que bé, et necessite jejejejeje.


 

Gràcies a tots, per seguir-me, per entendrem, per animar-me i per fer possible un altre any el meu repte, que sense vosaltres no seria posible. I gracies Andrés Nuñez per aquestes grans fotos, buffff has estampado la realidat de un maratón.