28 de març del 2011

San Miquel de les Torrocelles - Banyadera i tornar

Hola a tots, aquest cap de semana el senyor Santi G, i jo mateix ens hem encarat a fer l'eixida des de Sant Miquel de les Torrocelles fins la Banyadera i tornar. Al principi la cosa ha anat molt bé, hem escomensat a un ritme normalet i ens hem plantat dalt de la Lloma Bernat en 40.51 m, d'ahi fins a Xodos en 1.07.50 i a la Banyadera en 2.02.08. La primera meitat ha estat molt bé i a un ritme prou bó segons Santi; i les vistes que ens acompanyaven eren molt blanquetes ja que el cim del Penyagolosa estave nevat i hens hem parat a fer-nos unes fotets antes d'escomensar la baixada, que ha segut prou rapideta, per a l'estat que estave la pista, ja que corria un poc d'aigua a causa del desgel.







A tot aixo ens plantavem en Xodos en 2.42.32, i a partir d'aci es quan tot s'ha vingut per avall ja que des d'ací fins a Sant Miquel no hem pogut adelanta res, ja que tenia rampes a les dos cames, però no les rampes normals que ens ha pogut agafar a tots alguna vegada en la vida, lo que jo vaig passar no li ho desitge a ningú. Des de les anques, els isquios, quàdriceps, gemelos, quan no eren uns eren els altres i no saps com ficar-te si plantat, sentat, nomes tens ganes de plorar i tallar-te les cames. Aixina que de Xodos a Sant Miquel ens hem plantat en 4.02.10. Un final desastrós per a un començament pro bo. Una vegada parats hem parlat i Santi creu que pot ser degut al desgast de les sabatilles i la falta d'amortiguació d'estes, aixina que esta setmana me les canviaré a vore si es per això i una vegada estiga recuperat tornaré a fer l'eixida per a millorar esta marca perquè la tinc pendent.

P.D. Santi ho sent molt i gracies per aguantar en mi. Espere que siga la ultima.

24 de març del 2011

La Meua 1ª Cronoescalada a les Tosses



Be pues desprès de portar-la uns quants dies en ment i els dies que no la tenia jo en ment ja hi havia algú de fer-me memòria, al final el dimarts al vespre em vaig decidir de fer-la.

Aixi que vaig fer 20 minuts de calentament per el pla i desprès al arribar a la placeta vaig fer lap 1 i el pròxim lap 2 el vaig fer al pinet del Planàs. Del Lap 1 al Lap 2 em va costar 20 min 19 sec.

La veritat es que al principi creia que no acabaria la cronoescalada satisfactòriament però desprès m'anava encontrant bé i la vaig fer a un ritme mig de 7.16 min/km i 163 ppm de mitja.


Vaig acabar content i ara ja tinc un referent per a la pròxima ja que mai l'havia feta, també tinc algun company que diu que no me la convaliden perquè bufava l'aire a favor, pues saps que te dic "sin comentarios".


Ahi queda eso.

21 de març del 2011

XIII MARXA A PEU BORRIOL 2011

El passat dissabte es va realitzar la tradicional marxa a peu de Borriol. Ahí vam estar una representació dels Culrojospelmon, i un fum de gent del nostre poble, Vilafamés.
















Com podeu vore en la foto de la dreta el meu germà i jo em fet l'estreno del equipatge oficial dels Culrojospelmon, bueno jo part, els pantalons els vaig sustituir per unes malles compresores. Fá dos anys vaig debutar en aquesta cursa i, vaig patir un fort enganxo en els isquios, en la baixá de després de la pedra, per aixó vaig optar en posar-me les malles compresores.

Aquest any han canviat un tram del recorregut i la veritat que ho han encertat. M'agradat molt la part de les cordes i amés amés, s'han pegat una bona currá limpiant rastolls i malea per obrir la senda fins el 3º Control.














Bueno pués aquest any en trobe molt bé i estic bastant motivat perque m'estant eixint les curses molt bé dins de les meues possibil.litats. En Atzeneta ja em va eixir un "tiempasso," i en aquesta també. Com havie explicat abans , fá dos anys ja la vaig fer, i debut als problemes que vaig patir en els isquios, vaig fer un temps de 3:16:28. Aquest any he trencat els meus pronòstics previstos, la idea era baixar de les 3 hores i com a millor temps, fer entre 2:45:00 i 2:50:00 que ja es un bon temps. Bueno pués al final he fet 2:36:18 "TIEMPASSO" i amés amés, he acabat en molt bones sensacións de cara a la MIM.


La resta d'acompanyans dels Culrojospelmon, el meu germà Gormiti i Antonio el Cordobés, tambe ho van fer molt bé. Era la primera vegada que feien aquesta cursa i els temps que varen fer van ser:
Gormiti 2:54:25
El Cordobés 2:45:08
Bueno pues, aci acabe la meua crònica de la volta a peu de Borriol 2011.
Ara ja no en fare d'altra fins a la MIM.
Seguirem entrenant tots els caps de setmana en les eixides llargues progamades i a disfrutar de la muntanya!!!

20 de març del 2011

Una rodaeta mes per a la colecció !!!

Aquest es l'enllaç per poder veure la rodaeta que vam fer tres "culrojospelmon" ahir dissabte. Els altres culrojospelmon estaven en Borriol, algun d'ells imparable, per cert esperem eixa cronica ansiosos.

Vilafamés-C Cabanes-Piques-Planas-Penya-Pou Mollet-Gr33-La bassa - Penella de rocalaguela en Garmin Connect: Detalles

18 de març del 2011

Manifest de l'Skyrunner Kilian Jornet

Manifest de l'Skyrunner
per Ara Llibres el dijous, 17 / març / 2011 a les 19:56

"Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quan­tes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l'esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t'has dit, amb un gran somriu­re: «Una altra volta! Un parell d'hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla'l, destrueix-lo, elimina'l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata'ls». Sóc egoista, oi? L'esport és egoista, perquè s'ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l'infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang... Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en pas­sar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpe­jen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t'has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t'enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t'has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant... fins que les teves cames cridin a plens pul­mons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d'una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t'enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleuge­res. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l'aire, flotant com el vol d'una àguila i cor-rent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d'impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confes­sors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S'ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s'ha d'aspirar a la glòria o a perdre's pel camí, havent-ho donat tot. No s'hi val a no lluitar, no s'hi val a no sofrir, no s'hi val a no morir... Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor."

Aquestes eren les paraules que, durant aquells anys, enganxades a la porta d'un vell apartament, llegia cada matí abans de sortir a entrenar.

8 de març del 2011

L' HELICOBACTER PYLORI I LA MARE QUE EL VA PARIR !!!

L’Helicobacter pylori és un bacteri que infecta la mucosa estomacal. Se sap que moltes úlceres i algunes gastritis són degudes a infeccions per aquest bacteri. Són moltes les persones que han estat infectades o que sobreviuen sense saber que tenen aquest bacteri en el seu estómac. A més moltes d’aquestes mateixes persones no desenvolupen cap tipus de símptomes com gastritis o úlceres estomacals. Aquest bacteri viu exclusivament en l’estómac humà, sent l’únic organisme conegut que pot subsistir en un ambient tan extremadament àcid.
Se sap que aproximadament la meitat de la població mundial està infectada amb Helicobacter pylori. Aquest tipus de bacteri només es desenvolupa en els intestins i en general ja es contrau en la infància. Les condicions higièniques tenen molt a veure amb la infecció d’aquest bacteri, de fet en països on les condicions higièniques són insalubres tenen una proporció d’infecció molt més alta.
Perquè l’Helicobacter pylori desenvolupi símptomes patològics ha de coincidir amb altres factors. Els factors que incrementen el risc d’una úlcera a causa d’Helicobacter pylori són:
1.- Resposta immunitària anormal a l’estómac.
2.- Certs hàbits de l’estil de vida, com prendre cafè, fumar i el consum d’alcohol.

Símptomes, en el cas de tenir l’Helicobacter pylori:

.- Dolor abdominal.
.- Eructes i regurgitació.
.- Distensió i sensació de plenitud.
.- Dispèpsia o indigestió.
.- Sentir molta gana d’1 a 3 hores després de dinar.
.- Nàusees lleus (que es poden alleujar al vomitar).

Causes de la infecció per Helicobacter pylori:

La infecció per aquest bacteri pot ser per motius diversos:
.- Excrements-boca. Si després de defecar no ens rentem les mans. És la causa d’infecció més freqüent
.- Per aigua contaminada.
.- El contacte amb animals.


L'Helicobacter Pylori i Jo:


La qüestió es que no se com i de quina manera aquest bacteri ha arribat fins al meu estomac, però el molt cabró esta des de el mes de juny donant-me per el sac. A donar-me per el sac em refereixo a ardors d'estomac, diarrees, flatulències, eructes, sentir molta gana de 2 a 3 hores després de les menjades i mal estar en general.

He anat tres vegades al metge i les tres vegades m'han donat antibiòtics per tal de eradicar aquest bacteri però no hi ha manera. I aquest dijous tornaré per quarta vegada al metge i me tornara a ficar un tractament a base d'antibiòtics i un protector d'estomac i així estaré set dies com a mínim i després d'aquest set dies de tractament haure de tornar al metge en un potet ple de merda per que me l'analitzen i a veure si tinc una miqueta de sort i surt l'analítica negativa, per que com arribe a eixir un altra vegada positiu aniré i li ficaré al metge els Antibiòtics, el protector d'estomac, el potet i la merda per un lloc que tan sols jo se.

Espero i desitjo que açò es solucione el mes aviat possible.

Salut!!!

6 de març del 2011

XI Pujada a la Nevera d'Atzeneta

Les condicions meteorològiques dels últims dies i les d'abans de començar la cursa pronosticaven que seria una prova dura i complicada. Açò es confirmava només replegar els dorsals on l'organització comunicava que l'eixida es retrassaria 30 minuts.

Si a la duresa del recorregut, recordem que són 26 km i 1050 mts de D+, afegim la pluja i la neu, convertia la prova per moments en situacions difícils on resultava complicat mantindre l'equilibri bé per fang, bé per neu. I es que a la part més alta del recorregut, sobre els 700 metres, hi havia gairebé un pam de neu.

Els culrojospelmon hem debutat, al complet, en aquesta 1a prova de la lliga Castelló Nord i donades les circumstàncies, ens donem per satisfets dels temps aconseguits. Destacan sobretot a Cristian i a Sergio que han baixat el crono de les previsions que s'havien marcat.

Particularment, pel que a mi respecta, no m'he sentit còmode en cap moment. Al principi, amb una eixida molt ràpida m'ha costat agafar el ritme i després a les zones més tècniques, on tal vegada pensava que es podria recuperar temps, no es podia arriscar, doncs l'aigua, el fang i la neu afegien un perill constant, i les possibilitats de caure i lesionar-se es multiplicaven.

Al final, després del control del Magranar fins a meta, amb S. Saborit uns metres per davant i baixant a pinyon per poder parar el crono en 2.30.00, m'he desfondat tirant el resto però al final no ha pogut ser. Tot i que aquest últim parcial del Magranar a meta l'hem fet a 4.19 m/km.

La classificació dels culrojospelmon ha sigut:

Santi Saborit Torner – 2.32.08
Santi Garcia Bardoll – 2.32.20
Sergio Roldan Marco – 2.46.20
Cristian Ibañez Mallasen – 2.48.25
Fabricio Ibañez Mallasen – 3.18.38

Aquesta primera prova de la Lliga Castelló Nord celebrada a Atzeneta ens ha deixat bon record i on hem pogut estar tots els culrojospelmon. A partir d'ara i fins la MiM, que és la gran cita per a tots, cadascú té unes preferències en quant a participar en proves competitives.

Personalment per a mi, la següent cursa serà el MAMOVA. El primer "Marató de Montaña de Valencia” que es celebrarà el 17 d'abril de 2011 en Andilla, població de la comarca de la Serrania. Una prova de 42 km i 2.100 mts de D+.

Santi Garcia.

1 de març del 2011

La Lliga Castelló Nord es posa en marxa

Aquest dissabte 5 de març es posa en marxa en Atzeneta, la Lliga de curses de muntanya Castelló Nord.

Aquesta competició, que arriba a la seua tercera edició, està formada per les curses de muntanya que es celebren a les poblacions de: Atzeneta, Vall d’Alba, Benassal, Morella, Serra d’en Galceran, Vistabella, Catí i Vilafranca, on es recorreran més de 140 kms.

05/03/11 -- XI Pujada a la Nevera Atzeneta
04/06/11 -- VII Volta de Muntanya de Vall d'Alba
02/07/11 -- VII Cursa de Muntanya de Benassal
17/07/11 -- II Cursa de Muntanya de Morella
23/07/11 -- XIII Cursa de Muntanya de Serra Engarcerán
07/08/11 -- V Cursa de Muntanya de Vistabella
10/09/11 -- IV Volta de Muntanya de Catí
25/09/11 -- IV Cursa Entreparets Vilafranca

Com a principal novetat per a aquesta edició figura l’obligatorietat de participar en 5 proves per poder entrar en la classificació final de la Lliga i aconseguir el detall de "FINISHER".

Els culrojospelmon estarem el pròxim 5 de març en Atzeneta, primera de les proves puntuables de la Lliga, on es disputa la XI Pujada a la Nevera-Gran Premi Espai Viu, sobre un recorregut de 26 km i 1.050 mts D+

Santi Garcia.