Travessa "Cavalls del Vent" sub 24h

Després d’uns dies de descans i perquè tampoc he tingut accés fácil a Internet, us faig un avanç del que va ser per a Santi i per a mi l’experiència de Cavalls del Vent.

Dir-vos, com ja sabeu, que aquesta travessa està catalogada en 3 punts per l’organització de l’UTMB i es desenvolupa en unes alçades d’entre els 910 metres fins els 2.510 metres. El desnivell total positiu es d’aproximadament uns 5.200 metres i el recorregut d’uns 97 km.. Per poder obtenir els 3 punts que us comente, hi ha de completar la travessa en menys de 24 hores. Nosaltres ho vam aconseguir. Som FINISHERS en: 21h 16 minuts (les 21 hores més llargues de la meua vida).

Nosaltres havíem decidit prendre la sortida des del refugi de Gresolet. Al voltant de migdia arribem al poble de Saldes, des d’on agafarem la pista per arribar al refugi. Ja es pot apreciar la majestuositat del Pedraforca (2.498 mts), cim de referència prácticament en tota la travessa. Només entrar al poble el primer que es troba és l’oficina de turisme. Decidim entrar i preguntar per on hi havia d’agafar la pista per arribar a Gresolet i si ens podia aconsellar algun bar/restaurant per dinar. La veritat que ens van atendre molt amablement i vam dinar on ens va recomanar. No tant perquè ens fiarem de la seua paraula, sinó perquè era l’únic bar obert que hi havia en tot el poble. Tot sigue dit que vam menjar molt bé i molt a gust.

Després de dinar ens anem ja directament cap al refugi per replegar el forfait de la travessa i concretar l’hora d’eixida, doncs no sabiem ben bé si podriem començar a les 3h del matí i si a d’aquesta hora podriem desdejunar. Afortunadament tot són facilitats i ho hi ha cap incovenient. Jesús, el guarda del refugi, es va portar molt bé en tot moment.

Són les 18 hores i ja hem fet un últim repàs al material de la motxila. Decidim fer una volta per vore el primer tram per on hem d’eixir al dia següent, doncs com serà de nit volem assegurar-nos de prendre el camí correcte i enfilar-nos bé cap al següent refugi. Després fem el mateix però amb els últims metres de la travessa. El que seria l’acabament del recorregut dels 97 km.

En aquest xicotet reconeixement del terreny apreciem la bellesa de l’entorn amb uns cims imponents, però també ens adonem dels desnivells tan pronunciats que faran encara més dur el recorregut.

Tot seguit tornem al refugi per fer-nos algunes fotos mentre esperem que arribe l’hora de sopar (20h aprox). I entre foto i foto veem que arriben dos xics distanciats per uns metres. Fatigats. Agotats. El cansanci s’aprecia en les seues mirades. Sembla que han finalitzat la travessa. Ràpidament Santi i jo els seguim. Mentre es van recuperant els preguntem si són sub24 hores. La contestació va ser fulminant. “No. Somos sub36 horas. Lástima les tengo a los que vayan a por las sub 24 horas”.
Ells estaven destrosats. Destruits. I van completar el recorregut en 35h i 45minuts. Nosaltres haviem de començar a les 3h del matí i fer-ho en menys de 24 hores. Ens vam mirar i vaig dir: on ens hem ficat Santi?

Arriba l’hora de sopar. Molt bó per cert i en grans quantitats per poder afrontar el repte al poc d’unes hores. Una amanida bén completa. Un plat de pasta. Ternera guisada. I de postre un iogurt. Compartim taula en 4 excursionistes més i hi ha una altra taula en 6 persones. Total som 12 els que farem nit al refugi, però cap d’ells es sub24 hores. Santi i jo xarrem poc. El justet per ser més exactes. Encara li pegavem voltes a les paraules dels qui havíen arribat eixa vesprada.

Després de sopar, Jesús, el guarda del refugi, ens adjudica les habitacions. Tenint el detall de donar-nos una habitació només per a nosaltres dos. Després de deixar-ho to preparat ens gitem prompte. El despertador sona a les 2h del matí. Ens vestim, agafem les motxiles i baixem a desdejunar. Pràcticament no he dormit en tota la nit. Al contrari de Santi, que em toca despertar-lo perquè no ha sentit la alarma del rellotge.

Jesús ja ens ho ha deixat tot preparat. Café, llet, suc, galletes, madalenes i altra bolleria per untar en mermelada o nocilla. Eixim al carrer. Posem el Garmin per a localitzar el satèl·lit. No fa fred i per tant decidim eixir en mànega curta i pantaló curt.

Són les 3h del matí en punt i comencem els 97 km de la travessa. Ens quedavem ni més ni menys que 21h 16 m per tornar al refugi de Gresolet.

He afegit a l'àlbum web de culrojospelmon les diferents fotografies que vam fer de la travessa.