1ª cursa de muntanya de Morella

Bueno pués ahí va la crònica:
Diumenge 18/07/2010 son les 5:00 del matí i ja sona el despertador, sense cap peresa i en bon ànim m'en alce del llit. Com encara en queden 3 hores per que siga l'hora de la surtida, en decideix desdejunar bé, en menje 2 entrepans de nocilla, un suc de pinya i un gotet de gelatina de fresa. En fique el equip oficial i en prepare el cinto, els gels, ... , pase a visitar el senyor Roca, aixó ja es una tradició que tenim la majoría dels carredors, pense jo. Faig uns pocs estiraments i em vaig cap al carrer, a esperar al sinyo Nunivak. Arribe i en sortim cap a Morella. Quant pasem per davant del restaurant de La Peletjaneta, en pensem en el nostre company Rocalaguela, i ens preguntem, com deu d'estar de cansat?, com li degueré anar per la plaseta de la sang?...
Arribem a Morella, son les 6:45h del matí i encara ens queden mes de 2 hores per surtir, decidím pegar una volteta pel poble i buscar algún lloc on ens puguen servir un cafetet calentet, però no el trobem, estan tots els establiments tancats, tornem cap on estaben montant tot el tinglao i veiem un cartell que posse, Café i dutxes, hi ha una flexa que indica el cami a seguir, bueno pués anem i en pendrem un, quina va ser la sorpresa que en quant el demanem el cambrer ens diu: " Mi compañero se oblido de dejar la cafetera encendida anoche y está aún fría", m'hos peguem una mirá dun al l'altre i en diem, ala mone i calenterem, que avui ja esta clar que no pendrem café.
Ja son quasi les 8:00h i ja estem colocats vaix de l'arc, els nervis ja es noten dins del cos, 5,4,3,2,1, pum, donen l'eixida i comencem a correr tots desbocats com si se tinguere que acavar el mont, vaixem per una costa direcció a l'acueducte i el fr305 en marque 3,35m/km. Yeeep, que aço ja va, pense jo, comensem a putjar, el ritme es fortet però, encara l'aguante prou bé, davant meu va Laia cañes, la primera xica, i un poc mes en davant veig al sinyo Nunivak, aguante el ritme fins el primer control, mes o menys al kilometre 4, ahí ja en pare i menje un tros de platan i bec dos gotets d'aigua. Segim per una senda amunt, el paratge m'agrade prou, hi ha prou de senda, arribem a un punt on hi ha gent de l'organització agafant els nombres dels dorsals. Comensem a vaixar, aço ja es un altra cosa, la baixada es molt bonica, pasem entre mig d'uns cercats on hi ha algun q'altre bou, peró no son molt de prop. Arribem fins un barranc i comensem a putjar alte cami, aquesta pujada es una de les mes dures de la cursa, i a mes a mes es llergueta, arribem fins els molins eolics, s'escolta un soroll molt curios, es com si estigueren tirant coetetes d'eixos que tiren els xiquets, voladorets, xiiiuuu, eixe soroll es continuo. Arribem a dalt de tot, a uns 400 metres es veu el 2º control, i va cap avall, vaixe a un ritme bastant elevat de tal manera que en cau el botellí que porte al cinto, en torne a agafarlo i cap avall altre cami, arribe al control i en ajuste bé el cinto i desideix mentjar i beure. Comensem a vaixar una costa d'uns 6 kilometres fins a Xiva, durant la vaixada ja es nota la calor i en algun dels trams no corre gens d'aire, en sortir de Xiva comensem a putjar i en trobe un poc indispost, tinc dolor d'estomac i ganes de bomitar, pot ser siga que tinc la panxa vuida, decideix pendrem un power bar, en senta prou bé, segeix pujant, la costa es prou corredora però llarga, arribem a un tram que hi ha uns xicots jovens que ens donen botelles d'aigua fresca, que ve que van anar, després d'eixe tram ve la part mes enpinada de la cursa, es putje per senda i a mes a mes entre mitg ens va sortir un parrel de vaques, no fan rés perque son de carn, però el susto no t'el lleve ningú. Arribem adalt i ja es veu Morella al fons, es tot cap avall, i en pose a vaixar a un ritme rapit, mire el fr305 i veig que tinc possibil.litats d'arribar sobre les 2:30h i ho intente, al final arribe a meta en 2 h i 31 m. Vaig quedar a 2 minutets de la 1ª xica i en la posició 81 de la general que no esta gens malament.
Bueno, ara la próxima a La serra d'Engalseran.

Després de La Serra, ja toca fer un paronet, per la meva part.

Amunt culrojospelmón!!!