Una il·lusió

L'estiu passat, més concretament cap al mes de juny de 2009, tornavem a començar les eixides matineres. Eixides que ens feien estar xafant el carrer a les 6.30h del matí. La majoria de vegades erem tres (rocalaguela, elbakdelcentena i jo mateix), altres només dos i alguna que altra vegada es quedava un sol davant el perill.

Feiem entre 2 i 3 eixides entre setmana, més una rodada llarga el cap de setmana a la que se'ns afegia Juanlu, normalment el dissabte.

Les eixides d'entre setmana venien a ser de poc més d'1 hora i clar no es podia evitar fer la gràcia. "Xaaa quin susto" si la marca era de 1.01, o "això és un grup de música" si el temps era de 1.02, o "un ou i part de l'altre" si ens eixia un crono de 1.09.

Cada vegada quedavem en més il·lusió, i seria, i encara és, per la bona armonia que hi havia en el grup. A més, tots hem patit la soletat en la que et trobes quan afrontes eixes rodades llargues per eixos paratges de Déu.

Tot això ens va motivar per a dues coses, dues xorrades si voleu, però com que la vida està plena d'elles, doncs aquestes només n'eren dos més.

La primera seria de fer-nos un equipatge, que vam estrenar, com no podia ser en un altre lloc, en la 5a Marxa al terme de Vilafamés.

La segona era obrir un blog amb la finalitat de publicar i donar a coneixer les impressions d'algunes de les curses en les quals participem, bé de muntanya, bé d'asfalt.

Ara ja el tenim. Només falta donar-li continguts i si a més hi ha algú que compartisca aquestes experiències, encara que siga de forma virtual, ens donarem per satisfets.

Salutacions.