XII MARXA A PEU PER BORRIOL

El dissabte vaig baixar a Borriol a córrer en un company d’institut que es diu Roldan que li vaig dir que no l’esperaria i si em descuida un poquet me guanya. Vam anar a replegar el dorsal i allí estave mig Vilafamés i ens vam saludar , També estave el tio Bruno que me die son 5 punts la utmb, jo pensave putos gabatxos i xarran xarran, Pum!!! el coet d’eixida ja tot son espentes i agonies per eixir.

A la primera baixada me escridassaven per darrere " Santi si t’encantes te guanyaré" me vaig girar, ui!! però si es el Tio Albert Royo, me preguntar com me anava i li vaig dir que no tenia molt bones sensacions i vam seguir junts un ratet, despres en trobave millor i vaig anar fent.

Anava pujant per el mig d’un bancal d’ametlles i me senc. Va Santi va !!! Que vas bé!! era el Sr Nunivak. Me va donar mes força que dos barretes energètiques i me vaig fer mes content que un gat en dos rates. Me va acompanyar un moment i me va dir ens vorem desprès en la Pedra, i vaig seguir tot sol en bons ànims. Pujant per la senda que va al camí de la serra vaig veure un cartell que ficava “Alqueries Runinng terreno Culroig Apreteuuuu !!!!” Vaig Pensar el tio Juanlu ha estat per ací. I camí la serra amunt cap a les torres pujava tot sol i començaven les males sensacions i pensava Ostia Puta que me costarà mes de lo que me pensava i en això que aplegue al control de les torres i allí estava el autor del cartell dedicat a les Alqueries, en gorreta i damunt de una Mountain Bike i mes content que unes pasqües. No sabia que corries en va dir, va que vas bé apreta que ara ja esta!!. I cap avall per un camí ample fins que vam arribar a un lloc que ficava baixada perillosa i per una senda prou divertida vaig seguir quan de repent vaig tornar a veure a Gonzalo que anàvem fent la goma tot el mati i quan varem arribar al encreuament de la font de Codina que ja tornava a començar la costa amunt fins a la pedra de Borriol, i allí Gonzalo sen va tornar anar davant i jo vaig ficar el cap catxo i amunt fins que de prompte me senc Va Santi va que açò ja ho tens, vinga va que vas bé, i vaig alçar el cap i allí estava Nunivak en els prismatics i em va acompanyar fins al control de la pedra, i m’anava dient te veig bé, en serio te veig bé, estos crits me van tornar a donar força. Mentre jo estava al control agafant un gotet d’aquarius ell ja estava preguntant a un de l’organització que coneixia que quan de temps falta per arribar a meta? Quan torna a moure m’acompanya uns 200 m i me diu o pots fer em menys de 2h 45min. Jo per dins pensava Xaaa que tio mes bruto!! I me vaig enfilar cap a Borriol per una senda mes trenca cames que menys en la que vaig patir bastant i quan me vaig donar conte ja estava en Borriol vaig girar un canto i alli tornava a estar el Crak dient Molt bé Santi pots estar content !!! Ell sempre te una paraula de suport i d’ànim.

Ja nomes queden 200 metres per a meta a fer bona cara Santiaguet que han vingut els teus fills a veure’t i la dona, que ha matinat quasi tant com jo per a poder estar quan entrarà per meta.

Al final vaig fer un temps prou bó 2h.40min.55seg.

Ens varem ficar Sandra,Nunivak, Nuria i Fernando a xerrar de com havia anat la cursa, de si es dura de si estàs cansat i quan me dona compte ja esta Roldan allí en nosaltres però no deies que te costaria de 3h a 3h i 15 min. Que Cabró !!! volia fer-me el Cul Roig.

No Voldria passar per alt la feina que ha fet l’organització i lo ben feta que ha estat si la tinc que puntuar li dona un 9 i part de l’altre.

Estava en casa i encara vaig rebre un sms de suport del tio nunivak i una cridada de telèfon del Sr Bak. Sou molt parits tios!!! Que tingueu molta sort per Barcelona !!!

Salut i muntanya.