2 de març del 2010

Emocionada

Bon dia a tots, el dia que Santi em va dir que havieu fet un blog i que m´havieu convidat per a que entrara a vore i poder escriure jo tambe, vaig pensar "tenen poca feina estos, com trevallen poc, es pensen que jo tinc temps per a estes coses, mare meua" pero va i un dia em vaig registrar i no vaig tindre temps de res mes, pero avui com qui matina te temps de tot, doncs me ficat a vore que pasava per asi, per a que no digueu que no he fet cas, tant ha sigut la meua sorpresa que me ficat a llegir primer el capitol de Zenaidai bufff, no se si es per que estic xoff o perque, pero m´he ficat els ulls plorosos, jo mai he fet una carrera en competicio, be la del cancer pero eixa no val, encara que he fet moltes marxes mai les he fet el dia oficial ja que sempre he tingut alguna tecla pero be tot val, i te que ser massa quan vas per el monte i de repent sens el teu nom, una cara coneguda,... aixo te fique els pels de punta la veritat. Pero ara be acabe de llegir el de Zenaida i em fique al seguent resulte que es del meu senyoret i buffff eixe si, eixe si que m´han fet saltar les llagrimes he plorat tu, he banyat el teclat del pc. No hi ha res millor que escriure i poder llegir els sentiments i sensacions de la persona que estimes, aixo es massa. I ja despres he continuat i jejej Bak eixa es bona, llegint llegint a sigut pasar dels plors a la risa en qüestió de segons.
Jo no puc contar-vos cap anecdota en carreres, pero tot arrivara, ara fa casi un any que no corre, be eixia a caminar pero tambe no gran cosa, ja que el pes de la panxa no em permitia fer grans recorreguts, pero la setmana pasada ja em vaig ficar un altra vegada i avui torne, i tinc bona acompanyant, Susana Mallasen, aixi que si em fique com ella os pasare davant a tots jejeje.
Espere aquest any poder fer la marxa del poble el dia senyalat, i aixi poder contar-vos tots els meus pensaments.
El dia de MiM estarem alli dalt esperant-vos a tots, dones i xiquets ara que tots som una familia completa.

Ja os contare algun dia algun altra coseta.
Salut Sandra.

1 comentari:

zenaida ha dit...

Sandra, animat a fer aquest any la Marxa tu pots fer-ho de sobra, ja voràs que satisfeta te quedes. Jo, os animaré i si es precís os portaré gots nous... ja, ja.....