Bueno, tal vegada no deurie ser jo la que comence la contalla de Barcelona, pero com tinc un ratet vaig a adelantar-me als dos anfitrions, Nunivak i el Bakdelcentenà, per contar la meua vivencia a la capital condal, la gran Barcelona.
El dissapte vam agafar l'Euromed a les 9:18 exactament, l'aventura començave, l'expedició es va repartir en dos vagons diferents, el 8é i el 9é. Aplegarem a Barcelona avanç del mig día. Vam coneixer el nostre gran aliat durant estos dos díes, el metre. Arribarem al "Sunotel Junior" vora les 12:30, ens registrarem, desferem les maletes i vam anar cap al començament de l'aventura. La Fira del Corredor, on els nostres atletes van repregar el seu dorsal corresponent i el Xip. L'emoció ja es vea a la cara d'estos dos homens. Pareixien ... no sé, no tinc paraules per descriu-lo... . Seguidament vam anar a dinar, com ja s'ho imaginareu, a més del que vam demanar per menjar, vam dinar Marató, com sería aquesta 2ª Marató per a Nunivak? i la primera per al Sr. Bak? Sería capaç de acavar-la? Milloraria el temps Nunivak respecte a l'any passat?
La vesprada va passar prou depressa, gracies a Deu, tots teniem ganes de que arribés el día 7 de Març, el gran día.
El gran día va arribar, els corredors en van alçar a l'alba després d'una nit llerga. Van desdijunar com Deu mane, el Fornet, cafeteria que estava ubicada baix de l'hotel els va abastir de porres amb xocolata, umh!!! si no hagués segut per les porres, van donar l'energia suficient per correr tota la marató.
L'afició dels deportistes no van asistir a l'eixida per motiu d'horari, ja que els menuts estaven esgotats del día anterior i vam decidir esperar als seus progenitors en un punt on segur s'alegra-rien de vorels i, a més a més es ficaria una punxà d'energía. Vam anar al km. 35, al Arc del Trionf, un lloc emblemàtic de la capital catalana, on els vam esperar vora hora i mitja. Per fi per l'altra banda de carrer va apareixer un dels nostres deportistes, Nunivak!!! el vam escridaçar, VINGA ANIM, TU POTS!!!!, la pell no em tocava la roba, un nuc a la gola, els ulls, el cor!!! quina emoció Ninivak esta perfecte, adeu!!! Bueno el primer ja ha passat hara a esperar al Bakdelcentenà. Quan trigarà? Mil preguntes em passaven pel cap, i encar no arriva?? Mentres tant l'emoció es palpava en l'ambient, la gent animava, els corredors es creixien i es alegraven, erem tots una gran familia... Per l'altra part de carrer apareix el Bakdelcentenà, el seu fill majò ens va avisar, ahí està!! Va correr fins xocar-nos les mans, rient, xillant, de nou la pell no em tocava la roba, i els ulls es van desbordar , "que te passe mamá?", die el xicotet de casa, estave molt emocionada, el cor m'anava al cent. El segon corredor també anave bé. Vam agafar el metro i ens vam anar a la meta, a la Plaça d'Espanya. Pero vam fer tard, Nunivak va aplegar quan nosaltres anavem a baixar a la boca del metro, Rocalaguela ho va vore en directe i ens va telefonar, quin seguidor, a 300 km. de distancia el va vore aplegar i nosaltres corrent d'ací cap allà no el vam poder vore.
A l'eixir de la boca del metro de la Plaça d'Espanya vaig vore com els braços del Bakdelcentenà, s'aixecavent cap a munt. Vaig surtir d'allí volant i cridant, pero el soroll de la munió va impedir que em senqués. El Bakdelcentenà també va arribar a meta. Els dos corredors són uns autentics campions, els temps van ser de marca, però crec que lo més important es que l'han acavada i estàn bé, la il.lusió en que l'han preparada, lo dur que han entrenat, plovent, en fret... ENHORABONA ALS DOS!!! "Lo que bien comienza bien acaba". Com a últim punt volie dir que només per vore el montage, l'organització ...val la pena anar a vorela, aixó es massa per la carabassa... M'enduc un molt bon sabor de boca de la Marató de Barcelona, si teniu l'oportunitat de fer-la animeu-se, jo si pugués ho farie. ANIM!!!
1 comentari:
Osti Zenaida apart de pintar tambe saps escriure, aço pareix una novel.la, esta molt be m´he ficat en el lloc de tots els moments relatats, molt be.
Ara si enohorabona als dos, aixo si es cumplir els somnis, i clar que tornareu a fer-la, el dia que estos bessonets siguen mes grans i rocalaguela puga entrar com abans, ell tambe anira a fer-la i tots nosaltres acompanyar-lo com ara heu fet vosaltres, i zenaida com be dius, aixo si es un seguidor, va estar mirant la marato en directe, va vore entrar a nunivak en directe i fins i tot eixa nit d´abans crec que ni va dormir, nomes li va faltar tindre eixes cagueroles que li agafen a d´ell quan es ell el que corre,pero per lo demes va tindre tots els sintomes de l´emocio.
A seguir i ara a per el altre repte.
Publica un comentari a l'entrada