Marató de Barcelona

Són les 7.15h. Acabe de desdejunar un croissant de xocolate, una porra de xocolate, un donuts i un suc de taronja. Baixe a recepció de l’hotel, on he quedat amb elbakdelcentena. Allí està com sempre, somrient. Somrient de satisfacció de saber que ha arribat el dia. Ara ja està. Han sigut 18 setmanes d’entrenament. De sacrifici per poder combinar familia, treball i entrenes. Tenim 2 km fins la plaça d’Espanya (eixida de la marató) i decidim anar a peu, calentant. Hi ha 7 o 8 graus i està núvol. Comentem que potser siga un bon dia per correr. Arribem a la plaça d’Espanya, encara és prompte, però hi ha molt d’ambient. La megafonia ja està en marxa i els speakers no paren d’animar i de donar dades pel micròfon.

Tenim d’anar a deixar la bolssa de la roba per poder-nos canviar quan acabarem, però abans ens fem unes fotos en la línia d’eixida al fons, amb l’equipatge oficial i el dorsal al seu lloc. Elbakdelcentena amb el 8061 de color groc, temps previst entre 3.30 i 4.00. Un servidor, de color blau, el 4138. Temps previst entre 3.00 i 3.30.

Entrem al pavelló i deixem les bolsses. Decidim buscar un lloc per continuar el calentament, però abans hem de passar pel WC, com no. Seguidament ens fiquem a calentar. Hi ha molta gent. Entre d’altres i al nostre costat un grup de keniates que pareix que no toquen el terra. Ja estan suats com a polls, mentre que altres porten una bolssa de basura per damunt per resguardar-se del fred.

La marató comença a les 8.30 hores. Són les 8.10 hores aproximadament i ens arrimem a vore si han obert els caixons on es col·loquen els corredors segons el temps que volen fer. Veem que ja han obert les tanques per poder accedir i decidim posar-nos al nostre lloc. Cadascú al seu. Ens donem la mà i ens desitgem sort. Ens ha anat prou bé, doncs hem pogut posar-nos quasi en primera línia del nostre caixó. Mire cap enrere i l’avinguda comença a plenar-se de gent. Senc parla anglès, francès, italià, … Es senten els pitíds dels rellotges i dels cronos que els participants ens ajustem. Per megafonia comença a sentir-se "Barcelona" de Fredy Mercury i Monserrat Caballé. Disparen una bengala de papers de colors i comença la MARATÓ.

Els primers 500 mts el Garmin em marca 4.05 m/km. Pense que és massa ràpid, però hi ha molta gent, anem molt espesos i el carrer de Sants no és massa ample per portar a 12.000 corredors. Em col·loque a l’esquerra, pegat a la vorera i vaig passant a molts corredors. Em trobe còmode i decidisc anar cap endavant. Pujem cap al Camp Nou, a buscar la Diagonal i el km 5 (22m 00 sg). Continue anant més ràpid del que tenia previst, però les sensacions són bones. Ací el gran grup ja s’ha estirat un poc i es corre còmode. Sense perill de tropesar amb altres corredors. Tinc la sensació de que els kms passen ràpid, més ràpid que en els entrenes cap a Benlloch.

Arribe al km 10, carrer de Rocafort (43m 32sg). La previsió era d’arribar en 45 minuts. Prompte tornarem a passar per la plaça Espanya. Els carrers estan plens de gent. El pasadís cada vegada és més estret, cosa que em recorda a les etapes de muntanya de ciclisme. El públic anima a tots el participants, fins i tot criden el teu nom amb tanta força que et fan girar per vore qui és. Se me fan els ulls plorosos i la carn de gallina. Intente buscar en la mirada a Raquel, Arnau, Zenaida, Cristian i Aleix, però es imposible, hi ha masa gent. Això em fa retornar a la realitat i pense, “encara falten 30 km, pues no quede tomata!”.

Quasi estic al km 15 (1h 05m), no tinc sensació de fam, però he de menjar. Així que li pegue 2 mossets a la barreta energètica. Passe per l’avituallament i beg un got de powerade. Tot seguit arribem a la Sagrada Familia pel carrer Marina, que com pica cap abaix em dona temps a vore la majestuositat de l’edifici. No l’havia vista mai i m’impressiona.

En poc de temps agafem l’avda. Meridiana, que ens farà passar per la MITJA MARATÓ (1h 31m 57sg). Són quasi 3 minuts més ràpid del temps previst. Mentre baixem cap al pont de Calatrava tinc dubtes. Per un costat em trobe bé a aquest ritme, però pense que després puc pagar aquest esforç i només he fet la mitad del recorregut.

Cavilant i sense saber si baixar el ritme o no, quasi estic en el km 25 (1h 48m). Li torne a pegar 2 mossets més a la barreta i torne a beure powerade. Veig la torre Agbar al final i pense que allí podria estar la familia. A l’altre costat de la Diagonal i en sentit contrari no paren de passar corredors que van davant de mi uns 4 km aproximadament. Ens enfilem al km 30, cap al Fòrum. I ara sí que decidisc que vaig a arriscar. Sé les conseqüències que em poden arribar a dur, però ho tinc decidit. Passe el km 30 en 2h 10m. Ens fiquem a l’avda. Litoral km 32. No hi ha quasi gent. Un xic que va en bici, no para d’animar a dos companys que van 5mts davant de mi. Senc que els diu que hi ha d’aguantar fins el km 35 (2h 33m), que girarem cap al centre i la gent ens està esperant per animar-nos.

Estic a punt de passar per l’arc del Triomf. I ara sí que senc Saaanti, Saaanti, Saaanti. Eren ells. Zenaida, Cristian, Aleix, Raquel amb la càmera de fotos i Arnau amb un cartell que deia "Vinga pare que tú pots!"

Vore’ls a d’ells em va donar molta força. Vaig menjar el que em quedava de la barreta i em vaig concentrar. No m’ho podia creure. Estava a punt d’arribar al km 40 i no havia agafat la temuda “pajara”. Passe pel km 40 en 2h 56m.

Aquestos 2 km últims l’eufòria em desborda. El carrer Sepúlveda, l’avda. Paral·lel i la plaça d’Espanya estan plens de gom a gom. És impressionant. Tots et criden, tots t’animen. Veig el crono i alce els braços. Passe la línia d’arribada en 3h 05m 43sg, en la posició 881 de 10240 participants que van finalitzar.

He acabat la MARATÓ DE BARCELONA. Gran satisfacció, alegria i emoció. L’esforç de les 18 setmanes anteriors s’ha vist recompensat.

Gràcies a tots els que ens heu animat i us heu interessat per saber com ens ha anat, especialment a rocalaguela, llanterner i culroig.

Gràcies també a Juanlu, el nostre trainer, per haver tingut la paciència d’adaptar els entrenaments a les nostres possibilitats. Sense tú no haguera estat possible.

I sobretot gràcies a la meua dona i el meu fill per tot el suport que m’haveu donat des del principi que vam començar aquest nou objectiu.