X Pujada a la Nevera Atzaneta

Aquest cap de setmana passat ha segut la X Pujada a la Nevera, i com no podia ser d’una altra manera allí varem acudir el Sr. Nunivak i un servidor.

Me vaig alçar a les 5.45 del matí per poder desdejunar tranquil, vaig baixar a la cuina me vaig fer dos entrepans de pa de motlle en nocilla , dos albercocs secs que per cert me tornen boig i una camamilla, per que la llet no em prova gens bé. Desprès vaig pujar dalt me vaig amanir i vaig fer el ritual de WC que consisteix en anar al bany de dalt fer aigües menudes, anar al bany de la 1ª planta fer aigües majors i desprès anar al bany del garatge i tornar a fer aigües majors, no se per que però no puc fer-ne mes, suposo que serà per els nervis d’abans d’una cursa.

I una vegada fet el ritual toca agafar la bossa i el cotxe i anar a buscar al tio Nunivak i cap Atzaneta que varem fer cap. Una vegada allí vam agafar els dorsals que per cert tenien tots els xips en un munto i li va costar deu i ajuda encontrar-los, pobre home !! i una vegada ja ho teníem varem fer un caferet, bueno jo un altra camamilla. Ens varem anar cap al cotxe a canviar-nos, per el camí varem saludar alguns coneguts i a calentar.

Ja son quasi les vuit del matí i estan apunt de tirar el coet de sortida i ens anem cap a la línea de sortida i allí ens desitgem sort d’uns als altres, per cert el sr. Gonzalo Redon esta a la línea de sortida al nostre costat i també Jacobo un altre culroig. I de repent PUM!!!! I un altra vegada les espentes i agonies. Jajaja.

Vaig anar els primers kilòmetres en Santi i Gonzalo però al km 6 o 7 vaig pensar que els donen!! que sinó me rebentaran, i vaig baixar un poquet el ritme, no em trobava massa bé, però paset a paset es fa el camí i quan em vaig voler donar compte ja esta a dalt de la nevera que per cert cent metres abans del control de la nevera vaig pegar un estrompasso que no me vaig pelar les dents de milacre, encara me fa mal el dit gros del peu. Una vegada arribes dalt ja es tot cara cap avall i el ritme se incrementa i vas bastant agust pim pam pim pam i ja estàs al barranc, quin trocet mes bonic tu!! les cames aquest tram l’agreixen molt, creuem la carretera i cap al Mangrana que fem cap, faig un traguet i comença el suplici per als turmells fins que arriba el camí ample que allí torno a ficar la 5ª i vaig passant a gent i entro per linea de meta en 2.39.56 a un ritme mig de 6.06 min/Km . Que content que estic !!! He baixat bastant la marca que tenie que ere de 2 hores 57 min.

Per que tenen tanta presa en que tornes el xip ? estàs agafant aire intentant recuperar-te un poc i les xiques donant-te presa per a que te lleves el xip i es el tornes, un moment redéu que no el vull per a res.

I me fique a buscar a Nunivak i buscant buscant el veig tot llarc en una tia i un tio damunt d’ell, vaig pensar estaran fent un trio !!!! i a mi no m’han dit res ? Pues no li estaven fent un massatge i lo primer que me va dir es “ Santi tinc males noticies” M’han eixit dos ampolles als talons, estic disgustat però content per el resultat de 2h.26min. Santi ho sento molt espere que et recuperes prompte.

Ara ha entrenar fort per al proper repte, fer la MIM .