I Marató de Muntanya de València (MaMoVa)

El passat diumenge 17 d'abril, a les 9h del matí, es va celebrar el I Marató de Muntanya de València (MaMoVa), formant part del Circuit Alpí de maratons de muntanya, tot i que per a aquesta primera edició serà en qualitat de "prova test".

L'eixida del marató serà en La Pobleta, el mig marató en Andilla, i recorrerà els paratges d'Osset i Artaj, i finalitzant novament a La Pobleta.

Així que un parell de culrojospelmon, en aquesta ocasió Sergio i Santi G., serem els que provarem a rodar pels tossals d'aquells termes.

La primera sorpresa del dia va ser la baixa temperatura (2ºC) que teniem a les 8h del matí quan vam arribar a La Pobleta per replegar el xip. Després ens fem unes fotos de record, ens posem el dorsal i a calentar bé que fa un fred que "pela".

A les 9h en punt donen l'eixida i com no ens hem col·locat molt bé decidisc accelerar un poc per passar alguns corredors i així evitar un possible tapó si entrem prompte per alguna senda. Res més lluny de la realitat. Pista, pista i més pista. Agafem alguns trams de senda, però duren molt poc. I així arribe a la mitja marató en Andilla en 2.00h justes.

Eixim per un pista cap amunt on puje trotant fent prou d'esforç i pensant si tal vegada no ho pagaré car més endavant. A mitad de la pujada, deixem la pista i seguim cap amunt per senda on ja no puc córrer. Arribe al cim de la 2a pujada en 2h 36m (km 25) i per fi em trobe en una baixada tècnica per senda, on passe 3 o 4 corredors abans d'arribar a Osset en 2h 59 (km30).

Seguisc cap a Artaj, últim control abans de l'última pujada duríssima, on comence a patir un problema estomacal. Vaig enmig d'un grup de 8 o 9 corredors i anem tots seguint el ritme que marca el primer, doncs la pujada es per senda i anem en fila. Tinc malestar a l'estomec i quan trotem sembla que tingue ganes de vomitar. Decidisc deixar passar als corredors que van darrere de mi i pujar caminant al meu ritme. Poc a poc se me'n va eixa sensació i abans d'arribar dalt em trobe bé i en ganes de tornar a córrer.

Arribe a l'última part de la marató d'uns 6kms. On comenten que són un seguit de tobogans amunt i avall, però amb desnivell negatiu. Per sort per a mi aquestos tobogans són tots per senda i en molts trams prou tècnica. Em trobe bé, en força i ja ni me'n recorde de l’estomec. I decidisc arriscar i baixar fort. Passe a un grupet de corredors i més endavant em trobe a 2 més parats, sembla que un dels 2 ha patit un esguince.

Només em falta creuar la carretera i entrar a La Pobleta. Arribe al carrer principal i sent la megafonia. Gire a la dreta i ahí està l'arc de meta amb 2 xiques molt amables que em posen la medalla i em donem el parxe de FINISHER.


La classificació particular nostra ha sigut:

Santi Garcia (veterà) - 4h 19m - clas. general 37 - clas. categoría 11

Sergio Roldan (senior) - 5h 09m - clas. general 186 - clas. categoría 108