Crónica de la XIII Marató i Mitja 2011

Com ja he comentat en l'entrada de les primeres valoracions. No vaig a extendrem més sobre les condicions climatològiques en que s'ha desenvolupat aquesta duríssima XIII edició de la Marató i Mitja i passaré a comentar-vos com va anar la cursa.

Abans de començar voldria dir que tant Santi Saborit, com jo havíem preparat aquesta edició per poder ser sub 7h. Els entrenaments i els test realitzats en diversos trams del recorregut indicaven que podiem estar per les 6h 50 i pico minuts.

Baixem a Castelló en Zenaida i Abel i aparquem a l'avinguda de darrere de l'estadi Castàlia. Avui és el primer dia que els 5 culrojospelmon (Santi, Cristian, Sergio, Fabricio i jo) coincidim en una cursa amb el nou equipatge, per tant hi ha de fer-se la foto oficial. Tot seguit ens ajustem els cinturons i després de calentar per l'avinguda anem a col·locar-nos a la línia d'eixida.

Després d'una eixida molt ràpida per part de molts participants, doncs tots volen estalviar-se el tapó d'abans de la pedrera, ens trobem en una bifurcació un poc abans de la mateixa, cosa que fa descongestionar l'acumulació de corredors en aquesta zona. Santi i jo decidim anar per on sempre i pràcticament no agafem gens de tapó.

En passar la pedrera em toca frenar un poc a Santi, doncs sembla que vol anar un poc més ràpid del ritme previst i em trau 3-4 metres per davant. Al poc ja estem a la ctra. de Borriol, on hi ha molta gent que anima als corredors, entre ells Zenaida, Abel i Tomàs, són els que vaig reconèixer.

Pujem cap a la Pedra prou bé, és una fila de corredors interminable. A trams es pot córrer i en altres caminem. I arribem al control en 1h 15m. Eixim cap al pou del Mollet molt ràpids. Ací, fins la crta. de Moró es pràcticament cap avall, on llevant el tram del mas del Caino la resta de pista és molt bona.

Agafem el barranc de les Parres on el ritme es prou bó i les forces semblen intactes. Enfilem l'última pujada abans d'arribar a la Bassa i una vegada dalt ja es veu gran quantitat de gent esperant als corredors pels voltants del control. En aquest punt, Tomàs i Clara ens reposaven el bidó amb sals i carbohidrats. Marquem un temps de 2h 14m.

Tornem a eixir embalats del control contagiats pels crits d'ànims del públic, bona part d'ell de Vilafamés que ha matinat per vore la cursa. Poc abans d'agafar la baixada a la rambla pareix que Santi es queda. L'anime i li cride per a que es pose al meu costat i ens llancem a baixar per la senda fins la rambla. Sembla que Santi s'ha tornat a quedar. L'espere uns segons abans de creuar la rambla, però no bé i decidisc continuar, doncs això ja ho havíem parlat. Si algun dels dos passava per moments fluixos i l'altre es trobava bé no hi havia de perdre la possibilitat de conseguir la marca proposada.

Fent camí i cavilós per saber que li hauria passat, estic arribant al tercer control de Les Useres, on també la gran quantitat de gent no paren d'animar i aplaudir. Ací estava el pare de Santi per tornar a carregar els bidons. Passe pel control en 3h 02m. De moment estic dins de les previsions que ens havíem marcat i afronte amb optimisme el tram cap a Sant Miquel de les Torrocelles. Però aquest optimisme se'n va prompte. Comença a fer molta calor i les forces van mermant. Abans de Sant Miquel coincidisc en 3 corredors que van fundits i tot que jo també estic cansat em contenta vore que estic millor que ells. Però comence a tindre els primers símptomes de calambres, no molt forts, però ja m'han avisat que tocarà patir de valent.

Arribe al 4t control, Sant Miquel de les Torrocelles, en 4h 20m. Ací tinc a la familia que es preocupen per com vaig, doncs saben que el calor no em senta molt bé. La veritat es que vaig un poc tocat, sobretot pels calambres. Em pregunten per Santi i els dic que deu anar 5 minuts darrere meu i que s'esperen per donar-li el bidó, gels i demés. El que jo no sabia es que al control d'aigua abans de Sant Miquel s'ho deixava i abandonava la cursa.

Amb un nou bidó i un gel continue cap a Xodos, però hi ha de passar abans per la Lloma Bernat. Són les 12h del migdia i cau un sol que bade les pedres. Ens juntem 4 ó 5 corredors. Tots mirant el terra i ningú diu res. Bé llevat de Luis Pallarés, de Borriol, que trenca el silenci cridant: "Señor, ¿porqué me has abandonado? A tus manos encomiendo mi espíritu". Això ens trau un xicotet somriure per poder arribar dalt de la Lloma i refrescar-nos en abundància en el control. En 30 min. estaré en Xodos, així que cap avall.

La baixada la faig prou bé fins el peiró de Xodos, però pujant l'empedrat que arriba al poble em dona un calambre que em fa parar a estirar. Torne a moure cap al control i veig que està Santi esperant-me. Li pregunte: "què collons fas ací?". Em contesta, però no comprenc el que m'ha dit. Estic fundit pel calor i cada vegada els calambres són més intensos i més forts. A Xodos 5h 42m, Santi m'ompli el bidó, em dona un gel i molts ànims. Quan isc del control arriba la meva germana Sofia.

Comence a pujar el Marinet. Pareix que s'ennuvola i junt amb l'ombra dels pins baixa la sensació de calor. A 200 mts de coronar el Marinet em tornen a vindre els calambres. He de parar a estirar. Moment en que me passen Ramon Peris i Sofia. Quan arribe al Pla de la Creu ja puc tornar a córrer i conscient de que pujant a la Banyadera tornaré a patir algun calambre, agafe un ritme fort per a les alçades de cursa en les que estem.

Dit i fet. A l'última pujada abans d'arribar al control de Banyadera em pega l'últim calambre que em deixa clavat al mig de la pista. No puc ni caminar. Estire però el dolor no baixa. Passen els segons, però a mi em semblen minuts. I per primera vegada en tota la cursa pense que no podré baixar de les 7h.

Poc a poc va passant. Ja puc caminar i poc després córrer. Així arribe a la Banyadera en 6h 43m. Estan Dorin, Sergio i Rovira que me criden i donen ànims. Torne a creure que és possible. He de baixar a tope. Ho he d'intentar. Els calambres sempre els he tingut pujant i aquestos últims 3km són tots de baixada. No pare de mirar el rellotge i el temps passa molt depressa. Note com el bessó esquerre vol anar-se'n cap amunt, però no vull ni escoltar-lo. Alce un moment la vista i veig els teulats de l'ermitori (6h 57m). Comence a sentir a l'espiker de la megafonia (6h 58m). Estic en la penúltima recta abans de meta (6h 59m). Em queda l'últim gir a l'esquerra i sent els crits d'ànim de la familia, amics i aficionats a la MiM. Per fi tinc a la vista l'arc de meta, el creue i pare el crono en 6.59.52

Ho he aconseguit, quina satisfacció! I rep les felicitacions de la familia i de Santi que tot i retirar-se abans de Sant Miquel va vindre a Xodos a animar-me i a meta per vore si conseguia l'objectiu proposat. Gràcies a tots.

Dorsal 543 - Santi Garcia Bardoll - Posició general 44

BorriolOronetesUseresTorrocellesXodosBanyaderaMETA
1.152.143.024.205.426.436.59.52



Ara toca descansar, recuperar-nos bé i a pel pròxim repte al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany Sant Maurici:

CARROS DE FOC en la modalitat Sky Runner (26 d'agost de 2011)