Aquest es l'enllaç per poder veure la rodaeta que vam fer tres "culrojospelmon" ahir dissabte. Els altres culrojospelmon estaven en Borriol, algun d'ells imparable, per cert esperem eixa cronica ansiosos.
Vilafamés-C Cabanes-Piques-Planas-Penya-Pou Mollet-Gr33-La bassa - Penella de rocalaguela en Garmin Connect: Detalles
20 de març del 2011
18 de març del 2011
Manifest de l'Skyrunner Kilian Jornet
Manifest de l'Skyrunner
per Ara Llibres el dijous, 17 / març / 2011 a les 19:56
"Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l'esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t'has dit, amb un gran somriure: «Una altra volta! Un parell d'hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla'l, destrueix-lo, elimina'l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata'ls». Sóc egoista, oi? L'esport és egoista, perquè s'ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l'infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang... Hi ha alguna cosa millor?
El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpejen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t'has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t'enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t'has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant... fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d'una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.
Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t'enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l'aire, flotant com el vol d'una àguila i cor-rent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d'impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S'ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s'ha d'aspirar a la glòria o a perdre's pel camí, havent-ho donat tot. No s'hi val a no lluitar, no s'hi val a no sofrir, no s'hi val a no morir... Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor."
Aquestes eren les paraules que, durant aquells anys, enganxades a la porta d'un vell apartament, llegia cada matí abans de sortir a entrenar.
per Ara Llibres el dijous, 17 / març / 2011 a les 19:56
"Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l'esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t'has dit, amb un gran somriure: «Una altra volta! Un parell d'hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla'l, destrueix-lo, elimina'l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata'ls». Sóc egoista, oi? L'esport és egoista, perquè s'ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l'infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang... Hi ha alguna cosa millor?El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpejen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t'has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t'enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t'has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant... fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d'una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.
Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t'enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l'aire, flotant com el vol d'una àguila i cor-rent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d'impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S'ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s'ha d'aspirar a la glòria o a perdre's pel camí, havent-ho donat tot. No s'hi val a no lluitar, no s'hi val a no sofrir, no s'hi val a no morir... Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor."Aquestes eren les paraules que, durant aquells anys, enganxades a la porta d'un vell apartament, llegia cada matí abans de sortir a entrenar.
8 de març del 2011
L' HELICOBACTER PYLORI I LA MARE QUE EL VA PARIR !!!
L’Helicobacter pylori és un bacteri que infecta la mucosa estomacal. Se sap que moltes úlceres i algunes gastritis són degudes a infeccions per aquest bacteri. Són moltes les persones que han estat infectades o que sobreviuen sense saber que tenen aquest bacteri en el seu estómac. A més moltes d’aquestes mateixes persones no desenvolupen cap tipus de símptomes com gastritis o úlceres estomacals. Aquest bacteri viu exclusivament en l’estómac humà, sent l’únic organisme conegut que pot subsistir en un ambient tan extremadament àcid.
Se sap que aproximadament la meitat de la població mundial està infectada amb Helicobacter pylori. Aquest tipus de bacteri només es desenvolupa en els intestins i en general ja es contrau en la infància. Les condicions higièniques tenen molt a veure amb la infecció d’aquest bacteri, de fet en països on les condicions higièniques són insalubres tenen una proporció d’infecció molt més alta.
Perquè l’Helicobacter pylori desenvolupi símptomes patològics ha de coincidir amb altres factors. Els factors que incrementen el risc d’una úlcera a causa d’Helicobacter pylori són:
1.- Resposta immunitària anormal a l’estómac.
2.- Certs hàbits de l’estil de vida, com prendre cafè, fumar i el consum d’alcohol.
Símptomes, en el cas de tenir l’Helicobacter pylori:
.- Dolor abdominal.
.- Eructes i regurgitació.
.- Distensió i sensació de plenitud.
.- Dispèpsia o indigestió.
.- Sentir molta gana d’1 a 3 hores després de dinar.
.- Nàusees lleus (que es poden alleujar al vomitar).
Causes de la infecció per Helicobacter pylori:
La infecció per aquest bacteri pot ser per motius diversos:
.- Excrements-boca. Si després de defecar no ens rentem les mans. És la causa d’infecció més freqüent
.- Per aigua contaminada.
.- El contacte amb animals.
L'Helicobacter Pylori i Jo:
La qüestió es que no se com i de quina manera aquest bacteri ha arribat fins al meu estomac, però el molt cabró esta des de el mes de juny donant-me per el sac. A donar-me per el sac em refereixo a ardors d'estomac, diarrees, flatulències, eructes, sentir molta gana de 2 a 3 hores després de les menjades i mal estar en general.
He anat tres vegades al metge i les tres vegades m'han donat antibiòtics per tal de eradicar aquest bacteri però no hi ha manera. I aquest dijous tornaré per quarta vegada al metge i me tornara a ficar un tractament a base d'antibiòtics i un protector d'estomac i així estaré set dies com a mínim i després d'aquest set dies de tractament haure de tornar al metge en un potet ple de merda per que me l'analitzen i a veure si tinc una miqueta de sort i surt l'analítica negativa, per que com arribe a eixir un altra vegada positiu aniré i li ficaré al metge els Antibiòtics, el protector d'estomac, el potet i la merda per un lloc que tan sols jo se.
Espero i desitjo que açò es solucione el mes aviat possible.
Salut!!!
Se sap que aproximadament la meitat de la població mundial està infectada amb Helicobacter pylori. Aquest tipus de bacteri només es desenvolupa en els intestins i en general ja es contrau en la infància. Les condicions higièniques tenen molt a veure amb la infecció d’aquest bacteri, de fet en països on les condicions higièniques són insalubres tenen una proporció d’infecció molt més alta.
Perquè l’Helicobacter pylori desenvolupi símptomes patològics ha de coincidir amb altres factors. Els factors que incrementen el risc d’una úlcera a causa d’Helicobacter pylori són:
1.- Resposta immunitària anormal a l’estómac.
2.- Certs hàbits de l’estil de vida, com prendre cafè, fumar i el consum d’alcohol.
Símptomes, en el cas de tenir l’Helicobacter pylori:
.- Dolor abdominal.
.- Eructes i regurgitació.
.- Distensió i sensació de plenitud.
.- Dispèpsia o indigestió.
.- Sentir molta gana d’1 a 3 hores després de dinar.
.- Nàusees lleus (que es poden alleujar al vomitar).
Causes de la infecció per Helicobacter pylori:
La infecció per aquest bacteri pot ser per motius diversos:
.- Excrements-boca. Si després de defecar no ens rentem les mans. És la causa d’infecció més freqüent
.- Per aigua contaminada.
.- El contacte amb animals.
L'Helicobacter Pylori i Jo:
La qüestió es que no se com i de quina manera aquest bacteri ha arribat fins al meu estomac, però el molt cabró esta des de el mes de juny donant-me per el sac. A donar-me per el sac em refereixo a ardors d'estomac, diarrees, flatulències, eructes, sentir molta gana de 2 a 3 hores després de les menjades i mal estar en general.
He anat tres vegades al metge i les tres vegades m'han donat antibiòtics per tal de eradicar aquest bacteri però no hi ha manera. I aquest dijous tornaré per quarta vegada al metge i me tornara a ficar un tractament a base d'antibiòtics i un protector d'estomac i així estaré set dies com a mínim i després d'aquest set dies de tractament haure de tornar al metge en un potet ple de merda per que me l'analitzen i a veure si tinc una miqueta de sort i surt l'analítica negativa, per que com arribe a eixir un altra vegada positiu aniré i li ficaré al metge els Antibiòtics, el protector d'estomac, el potet i la merda per un lloc que tan sols jo se.
Espero i desitjo que açò es solucione el mes aviat possible.
Salut!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)