25º MITJA MARATO VALENCIA TRINIDAD ALFONSO 2015

Aquest any ens vam fer el repte de fer la mitja marató de Valencia, coincidia amb el 25 aniversari i nosaltres tambe voliem fer historia com deia el eslogan de la cursa. Aixi que Pepe, Jorge i jo ens inscribim alla cap al mes de juny. Es una gran cursa segons la RFEA la millor mitja marató del territori nacional, es Valencia...ohhh Valencia, havie depositat molta il.lusio amb aquesta cursa.
Primer problema ja va arrivar en la recollida de dorsals, haviem d´anar els dies previs a la cursa per replegar la bossa de corredor, menys mal que Pepe te clients per tot arreu i va poder fer una escapaeta sino 2 viatges a Valencia.

Arriva el dia...tot preparat, despertador, desdejuni,em vestic, baixe i al porta del carrer estava tancada en clau, busque la clau i isc al carrer. Alli ja estave el cotxe dels meus compis esperant-me, puje i arranquem cap a Valencia, converses, ritmes, sensacions, el caloret, eren les 7 del mati i ja es notava l´humetat, pero es que a nosaltres ens agrada correr aixi...a patir.
Arrivem a valencia, busquem lloc per aparcar i .....merda, merda, i mes merda el segon problema i este mes gros me deixat el dorsal i el chip a Vilafames, al obrir la porta de casa que estave tancada en clau, m´el he deixat damunt del moble,....joder, me fique a buscar, nervis, plors, crits , fins i tot em mareje i vomits. Aixi que apartir d´ahi ja va anar tot malament, vaig explicant el meu cas a cadasqu de l´organitzacio que veig, a vore si almenys em deixen correr,....finalment el que té l´ultima paraula, veu la meua careta de pena, plorant i em diu...."Tu a que has venido aqui, a correr verdad?? pues a correr se ha dicho, pasa a tu cajon y hacer historia, debes hacer historia aqui en Valencia"....aixi que jo al lio i a correr, pero les pulsacions eren altisimes, el meu cap no estava on havia d´estar, aixi que arrive a la linea de meta en 1h43min, replege la medalla perque no eixire a la clasificació oficial pero jo vaig correr, ...lluny del meu objectiu, pero contenta per ser finisher d´una mitja marato tant important com es Valencia, perque " No es lo mismo correr, que correr en Valencia".
A la foto com podeu vore no porte dorsal, jejejeje......pero el 1693 el recordare tota la vida.

VII Cirucit Diputació de Carreres Populars d´asfalt

A principis d´aquest any 2015 em vaig proposar seguir el circuit diputació de carreres d´asfalt, circuit que consta de 7 proves, sis 10K, Benicassim poble, H2O, Benicassim platges, Alqueries, Alcossebre, Onda i el 15K de Castelló, circuit que comença al mes de Gener i acaba al mes d´octubre, molt llarg per al meu gust, has d´estar molt be tota la temporada, pilla l´estiu per el mig i este em deixe tocada.

Vaig anar a millor a medida que avançava el circuit, fins el punt de ficar-me 1ª a en la 4ª prova i ajuantar la posició fins l´ultima prova, va arrivar el 10K Onda i el mateix dia va arrivar la 3CIMS, havia de decidir una o l´altra, em jugava el circuit, pero tambe era la 1ª 3CIMS, el meu cap estava a Vilafames, en tanta il.lusio i esforç que haviem ficat durant molt de temps.
No m´havia deixat cap prova del circuit i per tant fallant igualment podia ser finisher, aixi que decidisc quedar-me a casa, treballar i fer que la gent disfrutarà en la gran cursa que va organitzar el CM Vilafamés, segur que será la primera de moltes més. Pero com diu la dita, Quien algo quiere algo le cuesta, a mi em va costar la clasificació del circuit, on era 1 senior i 3 general, i al deixar-me Onda vaig pasar a ser 3 Senior i 5 de la general. En fi...que li anem a fer...com diu un altra dita, De los errores se aprende.
Divendres passat va ser l´entrega de trofeus en la diputació provincial deCastelló, bona gala, bons premis i bona organització. Igual repetisc no se...em tindre que sentar a pensar en el 2016.

10K Nocturn Benicassim i Penyiscola

Despres d´un bon estiu, un bon descans, tornem a les competicions.
L´ultima setmana d´agost i recordant que va ser el meu primer 10K, vam acudir a Benicassim, tota la colla asfaltera per pasar una gran nit, pero ho podriem descriure com Una muerte anunciada.... Despres de les festes venen les besties, despres d'un mes parada, despres d'un gran estiu, despres d'un calor i una humetat terrible.....no es pot demanar molt, el crono va ser el meu pitjor registre, les sensacions van ser penoses i les ganes de moure cap a casa i dir que collons faig asi tambe...les coses no sempre poden anar be, i la moneda te dues cares algun dia tambe ha d´eixir la creu, i aquest estiu ha sigut la meua creu.

Al cap de dues setmanes arriva l´ultima prova del circuit nocturn, Penyiscola, ja que hem començat doncs acabem no?? Fa dues setmanes que estem ja entrenant, la calor pareix que amaine i les sensacions van millorant, i hem d´anar agafant ritme. Bon circuit el de Penyiscola, recte, en eixe castell en vista, i una companyia estupenda, bona llebre me buscat per als 10K, una font de motivació i energia que quan el cap recau, ahi estan eixos crits de anim per a tirar en davant.

Aixi que acabades les 4 carreres obligatories de les 5 per poder ser finisher del II circuit de carreres populars nocturn, acabem en una 4ª posició en categoria senior i una 8ª posicio en la clasificació general. No ha estat mal, pero haguere pogut ser millor, l´any que be al estiu ja vorem que fem.