IV Ultra Trail Sierras del Bandolero (3)

FINISHER del UTSB: 150km en 28h 07m

Milers de pensaments i sensacions s'amuntonen al cap quan estàs en una de les proves d'ultrafons més espectaculars d'Espanya i considerada com la més dura d'Andalusia. Recorde com l'any 2012 va poder en mi i ara em pregunte, podré acabar-la? Podré amb la distància, desnivell i duresa del recorregut?

Vinc bastant preparat, però mai és suficient per a una prova de 150 km. He entrenat bastants quilòmetres i moltes hores. Però sobretot, del que millor vinc és en motivació. Vinc amb la família, recolzament fonamental per a qualsevol corredor i amb la il·lusió, l'orgull i satisfacció que tindria el tio Juan de vorem creuar la línia d'arribada a Prado del Rey.

S'encén la traca i comence la prova amb molt de respete. Vaig recordant diferents trams del recorregut i això em fa ser prudent. Els primers 32 km són molt tècnics amb pedres, roques i escalons que acaben en la tremenda baixada a Villaluenga del Rosario (km 32).

El següent tram fins a Cortes de la Frontera (km 97) el terreny se suavitza i hi ha bones zones per poder córrer i fer camí. La nit és freda i un fort vent accentua encara més aquesta sensació. M'he ficat tota la roba que porte en la motxilla.

Arribe a Cortes a les 12 h del migdia. El temps ha canviat i fa calor. Mànega curta, gorra i ulleres de sol, amb 2 plats de pasta i 2 coca-coles al cos, em fan eixir cap a Villaluenga del Rosario en ganes de trobar-me a la família, doncs és el primer lloc on començaran a fer el seguiment.

Villaluenga (km 111). Són les 14.30 h i he fet aquest tram més ràpid del que pensava. Entre a l'avituallament i no estan. Vull cridar-los per telèfon i no tinc cobertura. Ràpidament em torne a concentrar, doncs he de fer bastants coses. Alimentar-me bé, canviar-me de roba i curar-me 2 ampolles als peus que m'estan fastidiant.

Afortunadament entren al control Raquel i Arnau corrents, perquè havien vist a través de l'aplicació informàtica de l'organització que ja havia arribat.

Isc cap a Grazalema molt motivat, sabent que la furgoneta amb Justo, Pili, Emilio, Tatiana, Raquel i Arnau m'esperarà en cadascun dels pobles que em queden per passar. Aquest tram torna a ser molt tècnic i les ampolles recent curades és resenteixen cada vegada que faig una mala xafada.

Grazalema (km 123). A les afores del poble estan Justo, Emilio i Arnau que baixen corrents en mi fins al control on estan Pili, Raquel i Tatiana. Menge un bocata de xoriç i una coca-cola, mentres Raquel en fa un massatge a les cames que em senta genial. Són poc més de les 17.30 h i m'agradaria arribar a Benamahoma abans què es faça de nit.

El control de Benamahoma (km 134) està en el col·legi. Són les 19.30 h i comença a refrescar. He de preparar-me per a afrontar els últims 17 km que queden de nit. Així que samarreta compressiva de mànega llarga, buff, guants i frontal.

Fins a El Bosque (km 139) hi ha un parcial de 5 km i quasi tots de baixada, però les cames ja no van com abans. Seguint el riu Majaceite arribe a El Bosque. La zona és preciosa a la llum de la lluna plena, però no hi ha temps per entretindre’s.

Ja no queden més controls, ni avituallaments. Només un poble, on està la línia d'arribada i 11 km em separen de creuar-la.

Ara sí ... ja estic en Prado del Rey. Arnau està esperant-me a l'última cantonada tal com havíem acordat sense que ho sabera ningú. Entre els dos enganxem la pancarta als bastons i enfilem la recta d'arribada.

Entre aplaudiments, alegria, emoció, satisfacció i alguna llàgrima, he conseguit ser FINISHER d'aquest Ultra que no deixa indiferent a ningú.

Ara sé que el tio Juan estarà content i orgullós de saber que he finalitzat aquella prova que el 2012 li semblava una locura.

Hay que tener cojones
Va por ti tio Juan
Un beso de todos
Santi Garcia.

IV Ultra Trail Sierras del Bandolero (2)

Ja fa oloreta a terra, pedres, costes i nits en vela. Però també a il·lusió, aventura, superació i sacrifici.

A falta de molt poquet per començar aquesta gran prova, considerada la més dura d'Andalusia, tant pel seu desnivell, com per la duresa del terreny on es desenvolupa entre les serres de Cadis i Màlaga.

Els participants haurem de superar una distància de 150 km i 5.500m de desnivell positiu amb un màxim de 40 hores.

Intentaré fer tot el possible per ser finisher i creuar la línia d’arribada en Prado del Rey. Així que paciència, coneixement i un pelet de sort que també farà falta.

Santi Garcia.

IV 10K Animatemps de Vila-real

Dissabte 28 de febrer vaig participar en aquest 10K a Vila-real.
Perquè?, em preguntaven alguns amics. "Si la setmana que ve vas a fer un ultra de 150km, que collons vas a Vila-real a córrer un 10K".

Primer de res perque l'organització em van demanar que els tirara una maneta fent de pràctic, en aquest cas, de 45 minuts. I depen de qui t'ho demana no pots dir que no. Enrique Speaker i els seus colegues formen un col·lectiu que rebose il·lusió i quan et sol·liciten eixa col·laboració no pots negar-te.

El segon motiu es perque en la majoria d'ocasions ja no corre per un temps o per millorar un crono. Corre perque m'agrada, perque disfrute. Xale veient les sensacions de la gent en la línia d'eixida i compartisc la satisfacció ó patiment, en algunes ocasions, al creuar la línia d'arribada.

Porte 17 anys en aquest esport i encara vaig per ahí buscant noves rutes, furgant pels wikilocs per baixar-me tracks i espere seguir il·lusionant-me per molts anys més.

Salut i muntanya (i algun ratet d'asfalt).

Santi Garcia.