Una vegada decidit que volia córrer asfalt, no podia fallar a la prova reina d
´aquest esport, i a més a la de la meua ciutat, on tota la
meua gent estaria present. Al mes de setembre comencem amb el pla d'entrenament, que dur i que llarg es fa, però
quien algo quiere algo le cuesta, sort que tinc als meus companys de batalla
Pepe i
Jorge, que grans sou
casporros.
La idea d'aquest any és fer el
mateix marató del any passat però sense patir tant, eixe
es l
´objectiu principal,
3h30min seria el meu ritme a seguir. Un plus extra es
voria afegit, l
´organització crida a
Santi Saborit i a
Santi Garcia per ser pràctics, llebres,
globos...com
vullgueu dir-li d
´aquest mateix temps,
aixi que no podia fallar, aniria tot el recorregut acompanyada d
´aquestes
dos figures. Però
algo va començar a fallar, els
entrenos eixien més o menys.....
entrenos de no poder
ajuantar ritme i haver de girar, el meu cap no acompanyava, no estava motivada, no tenia ganes de.....de no
se que, no trobava explicació.
Encara així jo
errequeerre, dia
tras dia, entrenament
tras entrenament, van passant els dies i el dia
del Marató es va aproximant, i com no els nervis i les ganes de córrer, no vaig a dir-vos que al final no tenia il·lusió, clar que la tenia, i clar que volia fer una bona cursa, i per tant jo i tots els que m
´envolten m
´ho deien, has de confiar en tu, has de creure en tu, gràcies grup per enviar tantes i tantes imatges motivadores..... Si l
´any passat vas poder, perquè aquest any no?....però com a dona que sóc, jo en un trosset del meu cap tenia els meus dubtes, anar per
baix de 5
' el km, tot
el Marató no és fàcil, són molts
kms i el camí es pot fer molt llarg.
Arriba el dia, jo en la panxa plena de cucs..
.mare que nervis
senyor. Desdejuni, amaniment i cap a la plana, aparquem i calfant
fins el pont
maratoniano, molta gent coneguda, molts ànims i tots en un únic objectiu acabar aquest repte.
Tiren el coet i comença la cursa, jo com ja havíem
quedat apegaeta als pràctics de
3.30, que com ja sabeu eren els
Santi, mirant-los el culet
jejejeje, passen els
kms i anava molt bé, arriba la baixada al
grao, la mitja
maratò i el meu cap pense,
redeu Sandra estàs millor que l
´any passat, veus com si, veus com si.....
pujem del
grao, i un dels pràctics comence a estirar i massa, però jo i els altres a la nostra, arribem altra volta a
Castellò, i altra volta gent i crits i ànims...
subidón....
.fins km 30 que els
kms ja no passen en balde...però jo ahi aguantant ritme, fins km 35 que no
se que collons em va passar que el cansament, el mal de peus, de cames, el cap.....no podia,
aixi que vaig aguantant com puc als pràctics, els
Santis m
´animen
e intenten que no em separe del grup però al km 38 veig com s
´en van, ja no puc seguir-los, em corre
mes el cap que les cames, no puc alçar els peus, que m
´esta passant??...
.serà possible que per
4km perdre tot el ritme portat fins ara.......però no
ahi estava
Roldan, la
meua veu, el meu acompanyant en les grans cites, ell va estar
ahi tots els
kms, donant-me suport i avituallant-me, i ahi en el km 38 va començar a dir les paraules que jo necessitava sentir,
Sandreta,
Sandreta, Júlia, Oriol, hores i hores d
´entrenament
,....no podia parar, no podia fallar....així que no se com ni de quina manera.....vaig arribar a meta en
3h31min.
Que contenta estic, per a com anat els
entrenos, el cap, la motivació i la cursa en general..
.fer 1minut mes de l'objectiu, això és
lo mas.....
.ja van 3 de 3,
al acabar vaig dir que no repetiria mai més però a dia d
´avui ja tinc dubtes, molts dubtes
jejejeje.
Roldan no et busques res per l'any que bé, et necessite
jejejejeje.
Gràcies
a tots, per seguir-me, per entendrem, per animar-me i per fer possible
un altre any el meu repte, que sense vosaltres no seria
posible. I
gracies Andrés Nuñez per aquestes grans fotos,
buffff has estampado la realidat
de un maratón.
Una vegada decidit que volia córrer asfalt, no podia fallar a la prova reina d´aquest esport, i a més a la de la meua ciutat, on tota la meua gent estaria present. Al mes de setembre comencem amb el pla d'entrenament, que dur i que llarg es fa, però quien algo quiere algo le cuesta, sort que tinc als meus companys de batalla Pepe i Jorge, que grans sou casporros.
Que contenta estic, per a com anat els entrenos, el cap, la motivació i la cursa en general...fer 1minut mes de l'objectiu, això és lo mas......ja van 3 de 3, al acabar vaig dir que no repetiria mai més però a dia d´avui ja tinc dubtes, molts dubtes jejejeje. Roldan no et busques res per l'any que bé, et necessite jejejejeje.
Alla a principis d´any vam pensar en fer una escapeta de parella, que aixo sempre va be, vam comenzar a pensar on podiem anar, on poder desconectar, on poder menjar be, pasar uns dies en alguna ciutat bonica i que millor si damunt podiem fer una gran cursa com es la Behovia, Aixi que decidit marxarem a San Sebastian i correrem la Behovia.
Tots ens deien que es una gran cursa, que son moltes les sensacions que es senteixen i que sempre recordariem este dia, i la veritat ques es van quedar curts, la behovia es.....una cursa molt curta....perque es tant el cumul de sensacions que no voldries que s´acabara mai, crits, anims,....la pell de gallina, la gent de Donosti es volca en la cursa, ixen tots al carrer animar i a fer d´aquest dia una gran una gran festa.
Vam pujar divendres, vam fer turime i gastronomia que tambe ens agrada i molt, disabte fira del corredor, al estadi olimpic d´Anoeta i al velodrom...buff impresionant el ambient. I diumenge la gran festa, Santi eixi a las 10:01 i jo a les 10:17, aixi que arrivem a Behovia disfrutem d´aquell espectacle gent, corredors, patinadors...animadors, acompanye a Santi al seu caixo d´eixida i ens despedim, ultimes paraules, el unic important es disfrutar, ultim abraç....ens veem en meta.
