TE TINDREM PRESENT IRENE

Els Culrojospelmon sentim molt la mort d'una amiga i companya de fatigues, des d'ací volem fer arribar el nostre condol i estima als familiars, amics i molt especialment a Miguel i la seua filla Laura.

Ha sigut un gran colp per als amants de l'atletisme provincial i especialment de les curses de muntanya.

Tot el que podem dir es poc per tal d'expressar la ràbia e impotència que sentim. Tan sols dir-te Irene, que sempre te guardarem un raconet en el nostre cor.

Molts ànims per a Miguel i a seguir lluitant.

Una abraçada ben forta dels culrojospelmon.

Crónica de la XIII Marató i Mitja 2011

Amb l'entrada que vaig fer de "Les primeres valoracions" hauria de donar per finalitzats els comentaris u opinions sobre aquesta edició de la Marató i Mitja pel que a mi respecta. Però han sigut tantes les hores d'entrenaments i els matinons de cap de setmana per eixir a córrer per la muntanya, que la satisfacció supera a qualsevol esforç. I per tant vull descriure el que va ser per a mi la carrera. Així que si teniu un moment i us apeteix, us deixe la crónica de la cursa.

Santi Garcia.

Primeres valoracions. XIII Marató i Mitja. Castelló - Penyagolosa

Ara que ja han passat unes hores de la Marató i Mitja voldria fer les primeres valoracions del que ha sigut per a mi aquesta XIII edició. Una edició, com ja sabreu, duríssima. On ha passat de tot. Des del calor més asfixiant amb un sol de justícia i tronades de pluja i pedra. Tota la gent que ha acabat té un mèrit impressionant.

Felicitats per a tots i per suposat, molts ànims per als que ho han intentat i no han pogut arribar per diverses circumstàncies. La MiM és així, hi ha de seguir intentant-ho, no desanimar-se i l'any que vé a tornar-ho a provar.

Pel que fa a la meva carrera, les pretensions eren de ser sub 7h, doncs fa dos anys fent una molt bona cursa i amb una climatología molt més favorable no va poder ser per molt poquet. Enguany tampoc ha sigut fácil i el patiment s'ha fet notar sobretot a partir de Sant Miquel de les Torrocelles on el calor ens ha castigat en excés. I els calambres han fet acte de presència de manera intermitent, però cada vegada més intensos.

La satisfacció d’haver-ho aconseguit és indescriptible. Com ja comentava en el previ, vore per entremig dels arbres els teulats de l'ermitori, sentir per megafonia l'arribada dels corredors i en l'última curva un seguit de crits d'ànims de la familia, amics i aficionats de la MiM i poder parar el crono en 6.59.52 han fet emocionar-me.

Per fi he complit el meu desig amb la Marató i Mitja. Ser sub 7h, per molt poquet, però a mi m'ompli molt.

Vull donar les gràcies en general a tots els que m'heu animat al llarg del recorregut i sobretot, i per ordre cronològic a: Zenaida, Abel, Tomàs, Clara, Santi (pare), Sandra, Carlos i molt, molt especialment a Justo, Pili, Tatiana, Raquel i Arnau que aguanten any rere any la jornada maratoniana de la MiM.

A Santi Saborit dir-li que si jo ho he fet tú també pots fer-ho, enguany havíem entrenat per aconseguir-ho. Com ja hem parlat les circumstàncies del voltant també compten i les teues no eren les més adequades. A l'any que vé més i millor.

Santi Garcia.

Previ. XIII Marató i Mitja. Castelló - Penyagolosa

Ja estem a la recta final de la XIII MiM (Marató i Mitja Castelló - Penyagolosa). Tot el que s’havia de fer ja està fet. Canvis de ritme, sèries llargues, sèries curtes, costes, rodades de recuperació, eixides llargues, … En definitiva, un fum de quilòmetres per poder afrontar aquest repte de 63km i 2.850 mts de desnivell positiu. I en aquest fum de quilòmetres ha hagut de tot. Dies de pluja que feien traure el xubasquero de l'armari. Dies de sol i calor, on buscavem tots els punts d'aigua per refrescar-nos i omplir el bidó. Dies de son, que no volies que sonara el despertador. Dies on les forces semblaven que mai s'acabaven i altres on només pensaves en tornar a casa i sentar-te al sofà fins al dia següent.

Enguany són molts culrojos els que s'han animat a fer aquesta cursa, possiblement l'any de major participació pel que fa al nostre poble Vilafamés. La finalitat de tots es arribar a Sant Joan. Poder vore per entremig dels arbres els teulats de l'ermitori i sentir per la megafonia l'arribada dels corredors és una sensació indescriptible. Almenys per a mi ho és i en eixe mateix moment no ho canviaria per res del món.

Per a alguns dels culrojos són ja moltes les edicions celebrades en aquesta prova. Altres repeteixen pensant fer un bon temps. I altres es donaran per satisfets en creuar a la línia de meta en la seua primera participació. Però en el fons la màxima aspiració de tots es arribar. Poder ser FINISHER en una prova d'ultrafons on s'han invertit tantes hores d'entrenament i s'han fet tants quilòmetres, és la màxima satisfacció que es pot obtindre per un corredor. Si després la marca realitzada correspon a la que tenies previst, això ja és massa pa la carabassa!

Esperem tindre un bon dia i que els resultats siguen els que cadascú ha previst.

Sort per a tots.

Santi Garcia.