No he sabut tindre la fortalesa mental per superar eixe umbral de cansament, d'esgotament físic que saps que més prompte o més tard vas a tindre i que hi ha de superar per poder continuar. Ni les cames ni les sensacions eren les millors. Si no disfrutava del que estava fent, per a que continuar?
Estava i estic dolgut en mi mateix. Decepcionat d'haver escollit el camí més fàcil, abandonar quan no anaven bé les coses.
Només queda recuperar-se, passar un bon estiu i preparar-vos els 3 CIMS a tope per a que pugueu disfrutar d'aquesta afició que tant ens agrada.
Gràcies a tots els que, en algun moment, heu estat ací i allà.
Santi Garcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada