6a Volta de muntanya de Vall d'Alba

El passat dissabte 05 de juny es va celebrar la 6a volta de muntanya de Vall d'Alba. Amb un recorregut d'11 km i un desnivell positiu de poc més de 300 metres. Aquesta prova puntuava per a 2a edició de la Lliga Castelló Nord. Aquest motiu, la distància assequible, per a quasi tot el món i el magnífic avituallament en meta, fan que l'assistència siga multitudinària, amb 1.200 participants aproximadament.

Els culrojospelmón no podiem faltar a la cita i una molt bona representació vam participar d'aquesta prova que organitza el club l'Albea de Vall d'Alba.

Els resultats d'alguns dels nostres representants són aquestos:

• Santi Saborit - 52.51
• Santi Garcia - 53.15
• Cristian Ibáñez - 57.01
• Sergio Roldan - 59.52
• Fernando Vicent - 1.04.21
• Fabricio Ibáñez - 1.10.30
• Susana Mallasén - 1.15.05
• Sandra Cervera - 1.25. 03

Us deixem unes fotografies del recorregut a l’àlbum web de culrojospelmon.

III CURSA FEMENINA VISTA DE LA 30 PER ARRERE

Després d'estar molt de temps inactiva, Zenaida torne a la pista per uns minuts 59'58'' exactament, com dieu vosaltres. Pues bé, esta es la meua crònica. Va sonar el mòvil a les 6:45,
me vaig vestir i vaig baixar a desdijunar, jo no soc de Noci ,que no ho creme, vaig fer les tostaetes de pa de fibra verde i la meua llet de soja, encara no havie pegat un mòs a la tostà i ja tenie mitja plantilla allí. -"On vas mamà?" -"A la carrera de la dona."- "Tu? tu no pots que vaige el papà!" -no xiquet no esta es per a mi". Encara no havie pegat el segòn mòs i ja estaven tots a la cuina.
Tosts animant-me, despres de acavar d'arreglar-me vaig surtir cap a la Tanca, els meus seguidors vindirien més tard.
En arrivar a la Tanca vaig vore cares conegudes, vaig agafar el meu dorsal, el de la meua germana, i el de Vanessa, ja que com a bones profesionals havien quedat 15' avanç del començament de la carrera.
Avanç de tirar el coet de surtida ja estaven allí el meu club de fans camara en mà, crec que estave més emocionat encara el Sr.Bak que jo. "ves en conte..."
Tiren el coet i au!! cap amunt, vaig eixir forta però a l'altura de la peluqueria de Laura ja havie baixat el ritme, savie que no aguantarie. Vaig agafar un ritme molt suau, no caminava, peo no corrie, anave molt suau. Vaig arrivar al Desvio, davant del Tivoli, lo pitjor ja havie passat, ara cap a vall. La vaig deixar el trotet suau. Controlave la respiració. Estave molt concentrada. Sense donar-me conte vaig arrivar a la rotonda de la carretera de Morò. Anave a soles, a 50 metres veia a gent coneguda, pero no volie esprintar, podrie punxar i això es lo que jo no volie. Anave agust, escoltant el sorroll de la sabatilla al impactar a terra, relaja molt. Quan ja no podie feie el que fa el Sr. Bak, baixar la visera de la gorra i no mirr al fornt. Continuava en el trotet suau del principi. No meu podie creure ni jo! Vam seguir la ruta marcada pel Plà, al pujar de nou al poble, veig a tres xiquets i dos homens en front, eren els meus xiquets i Lluís i el meu home, en Juanlu, vaig contindre la respiració no podie emocionar-me, sino no aplegue. Els vaig saludar sense parar, "vinga mamà!! eres l'última?" pues claro que no!, Sandra ja ha passat i també la tía Tere!!".
Vaig seguir, estavem ja a mitant carrera. Vaig apletar el cul, em vaig baixar de nou la visera i endavant... En un tres i no res vaig sentir al speaker!! Ja he arrivat!!! Allí estaven Cristian, els xiquets, els meus pares, la meua sogra...
Gracies a tots especialment al Sr. Bak , saps que per a mí açò es com la MiM un gran repte que el proper any intentaré millorar.

Ara SR. Bak ànim i a per la Petjada de Sant Joan de Morò, on correràn també els senyorets Baks la seua Petjadeta.

A la resta de l'equip que competeix també aquest cap de setmana, Nunivak i Rocalaguela, apreteu el cul, baixeu la visera i cap a munt a l'Ultra Trail!!

III Cursa femenina contra el càncer.

Ja ere hora que ens tocaré a les dones poder fer una crònica, fins avui encara no havia tingut temps però ere una feina pendent que tenia cada dia. Va arribar per fi el dia 29 de Maig, la nit d’abans també vaig menjar carn roja com fa el corredor de casa per poder alçar-me en bona cosa de forces, vaig pensar alçar-me allà les 7:15, per desdejunar i prepar-me, però Júlieta una de les dos fieres allà les 7 va tocar diana, així que la porte cap al nostre llit i li dic, avui Júlia es la mama la que s´en va a córrer i el papa te donarà el bibe i et vestirà a tu i al tete, a ella crec que no li va parèixer malament, així que em vestisc i ix al carrer, havia quedat en Patri ( una veïna) que aniríem juntes cap a la tanca, al arribar ja hi ha via molta gent, vam agafar el dorsal, les agulles tancades i vam començar a xarrar en la gent, em va sorpendre tota la gent forastera que hi havia, això em va agradar. Be s’arrimava ja l’hora i el senyor concejal allí explicava, ens col·loquem al punt de eixida i pummmmmmm vam començar totes a córrer, la veritat es que la mateixa gent et fa córrer perquè davant de meu corrien tres dones segurament en més de 70 anys i vaig pensar mare meua menos mal que ha dit que hi ha ambulància sinó malament. Bé quan vaig eixir a la carretera la cosa ja estava mes clareta, i jo vaig seguir la meua marxa ere bona i vaig pensar en aquest ritme la puc fer tota corren, allà vaig seguir, veient gent per les aceres que em deia vinga, vinga, arribem a la plaça i pense be ara ja toque costa avall, i vaig començar a pasar a mes gent, crec que em vaig ficar en la posició 7 o per ahi, no veia a ningú per davant i pensava arredeu crec que no podre pasar a ningu mes, pero jo vaig continuar la meua marxa, pero quan vaig agafar la costera amunt que torne als vials, el meu amic el flató va arribar i em va tocar parar, be caminar i ahi va ser quan em van pasar 7 corredores exactament i pensava joder joder perquè sempre em te que agafar el p... flato, pero vaig començar a respirar fort i vaig començar a córrer un altra vegada al trotet i de repent al final de la pujadeta veig al Sr. Bak i els seus fills, va vinga que vas molt bé i dic osti pues si no haguera tingut el flato haguera anat millor pero be no es pot fer res, els pase i Aleix em xoque la ma i al girar la curveta veig el control líquid, agafe un got d’aigua, em banye els llavis i buffff una sensació de ganes de vomitar que vaig tornar el got d’aigua a Andrés el concejal i li dic no puc no puc, i vaig continuar sense beure i sense parar per a res fins la línea de meta. Allí esperava veure els meu home en els meus fills, pero com jo vaig anar mes ràpid de lo previst i a ell li va costar un poc amanir a Júlia i Oriol, pues no em van vore arribar, pero no pasa res, l’any que be més. A tot açò, em va costar 47 min, i crec que vaig entrar la posició 15. Vull agraïr a totes les dones la seua participació, així juntes l’any que be podrem tornar a córrer.