XII Volta a peu Serra d'en Galcerán

El passat dissabte 31/07/2010 vam anar a la serra d'en Galceran a correr una cursa de 20Km de muntanya amb un desnivell en positiu de 980mts, quasi rès.
Varem anar 2 dels membres dels culrojospelmón, Nunivak i un servidor, Elbakdelcentena, el Llenterner s'ha passat a l'asfalt en curses curtetes, i el nostre company Rocalaguela , está lesionat i está recuperanse per anar als pirineus acompanyat de Nunivak per fer "na más i na menos" que, Cavalls de vent.

Bueno pués ahí va.
Avui em pogut dormir un poc més que la passada setmana que vam anar a Morella, son les 6:00h i sona el despertador, ja tinc tot preparat , no mes en queda desdejunar i sortir per replegar al senyor Nunivak. Son les 6:25h i surt de casa, passe a replegar a Nunivak i surtim cap amunt, xino, xano. En un tres i no rés ens presentem en la Serra, son encara les 6:50h i no hi ha molta gent, en quant arrivem dins del poble, ens trobem que hi ha una valla en mitg del carrer que impedeix que puguem creuar el poble, al primer encreuament ens toca decantar a la dreta, es un carrer estret on 2 cotxes passen molt just, la veritat que ens hem quedat un poc despagats en aquesta situasió, quant encontrem un xicatet entrador, podem girar i estacionar en direcció a la surtida, alló ja es un caos de cotxes que vaisen i putjen. Amem a replegar els dorsals i pareix que algú ja s'en h'adonat de la situació, han obert el pas per poder aparcar a l'altra part del poble on hi ha carres mes amples i mes llocs d'aparcament. Agafem els dorsals i com encara ens quede prou de temps, ens anem a pendre un cafenet i a visitar al sinyo Roca. Ja veiem a molta gent coneguda, el meu germá Fabricio, Antonio (el Cordobes), Gonzalo Redón, Alexis Espin, etc..., en aquest últim ens possem a calentar i intercamviem opinions referents a la possible previsió dels objectius de la cursa, sent la primera edició de 20Km, no tením ninguna referencia anterior, "Que sigue el que Deu vullgue". Ja estan avisant als carredors que vagen colocan-se avall de l'arc de l'eixida, ja comensen els nyervis per dins del cos. ¡¡¡pom!!! peguen el tir i tots a correr, comensem en una xicoteta putjada on les pulsasions ja comensen a disparar-se, peró dure poc i done temps en sobra a recuperar i agafar un ritme fort per afrontar la recta i costa avall dels aprox. 2 primers kilometres, jo tinc moltes bones sensasions i a més a més porte molta bona companyia en aquests primers kilometres, Erica Gumbau, Ester Catalan, Laia cañes i un nombre de corredors més que nomalment els veig no més a la surtida i a l'alrivada, aquesta companyia em done encara mes força i sensasions positives que m'ajudaran molt a fer una bona cursa, arribem a la primera putjada, es pista i es pot trotar, la putge tota al totet, arribem a una part plana que ens porte a una baixada on podem recuperar i a més a més ens donen botelletes d'aigua que son d'agrair ja que hi ha una humitat en el ambient que estem ja tots xopets i no portem mes que 4 km aprox., comensem a putjar per una pista suau que ens portará al kilometre 5, el fr 305 en marque 26:20,en faig lab. Comensem a putjar per una senda que ens porta avall d'un single on estan Eladi i senyora fent fotos, el paratge es molt bonic i el recorregut també, ha passat de pista a senda i a més a més comensem a vaixar, després d'una bona baixada arribem al primer control de solid, km 7,5 aprox., probé una beguda isotónica que tenen preparada de dos colorins, taronja i llima, que fa un gust de mil dimonis, em prenc un power bar i un got d'aigua i continue la marxa. Agafem un camí que ens porta a unes finques trevallades, on hi ha gent trevallant, hi ha un caminet estret que ens porta a un trajecte equivocat del recorregut, una senyora que hia en la finca ens avise de que ens hem enganyat i m'hos indique el caminet on teniem que seguir. Pels comentereris que vaig recibir d'alguns companys més, no vam ser els únics que es vam estraviar, a ells també els va passar i a més a més es va costar algún sustet, el meu company Nunivak va caure un bac mentre tornave al itinerari adecuat. Després d'aquets embolic, continuem per una senda que ens portará al primer lloc on hi ha una rampa considerable, no molt llarga peró molt dura, arribem adalt i hi ha un bon tros planet que ens porta al km 10 59:40, torne a fer lab, continue la marxa , al vore el temps que porte en 10 km em fique content i tinc sensasions possitives, arrivem al segón control de solid, jo el pase de llerc a pocs metres ve una costa en pista que en permetra caminar i veure carbohidrats que porte jo al botellí i pendre el segón sobret de power bar. Als pocs metres vaig vore una camiseta roja que em sona molt , es Gonzalo Redón, el salude i es va quedar un poc sorpres al vorem allí, em va dir que no mesperava i que ultimament estabé molt fort, vam anar fins al km 15 junts, a partir del 15 venie una costa avall de aprox. 2 kilometres, ell em va dir que tirara que ell no estave dispost a vaixar molt fort, quant ja no mes quedabe 500 metres per l'últim control hi havien un parell de pendents en curva on hi havie formigó, al vaixar a un ritme prou fort , vaig notar unes rampes als bessons i vaig desidir vaisar el ritme, en va anar molt ve per poder arribar en condisions, en l'última costa amunt arribem a unes piques d'aigua on hi havie també una font on poder veure, en vaig aparar un rato per vanyarme les cames, i el reste del cos, en eixe moment arrivave Gonzalo, jo ja m'en anave i en va dir "ves tranquil que jo estic fundit."Aixó vaig fer continuar poc a poc fins l'última vaixada, ja es sen la megafonía i se me possa la pell de gallina, intente apretar un poc en la vaixada al poble peró, en torne a notar rampes, afluixe hasta els últims metres on esta la recta final i el senyor Nunivak esperant, quant en va vore en va dir, "pa girase la gorra 2 o 3 vegades", "impresionant", vaig entrar a meta acalambrat però al mateix temps molt content i satisfet. Temps final 2:19:39, puesto en la classificació general 106. Al moment arribe Gonzalo amb 20 segons de diferència respecte al meu temps, estabe també un poc fart de la calor i ens va comentar que l'estiu no es lo seu per correr i que anabé a parar també hasta septembre on comensaría a entrenar per la 1ª Marató de Castelló.
Bueno pués ja está.
Desde aci , vullc donar-li molts ànims a Nunivak perque no va tindre un bon día. Tú ja tens molta esperiencía i saps que son coses que passen i que tots els díes no estem igual. Ànim i passa de fulla, consentrat en el reste de la Lliga nort que es quede per acabar i que estas en un bon lloc de la clasificassió.
També vullc donarte ànims per que penseu en el gran repte que teniu tú i Saborit en aconseguir els punts de Cavalls de Vent que os portarán al 2011 al UTMB.
Ànim i amunt culrojospelmón.

1ª cursa de muntanya de Morella

Bueno pués ahí va la crònica:
Diumenge 18/07/2010 son les 5:00 del matí i ja sona el despertador, sense cap peresa i en bon ànim m'en alce del llit. Com encara en queden 3 hores per que siga l'hora de la surtida, en decideix desdejunar bé, en menje 2 entrepans de nocilla, un suc de pinya i un gotet de gelatina de fresa. En fique el equip oficial i en prepare el cinto, els gels, ... , pase a visitar el senyor Roca, aixó ja es una tradició que tenim la majoría dels carredors, pense jo. Faig uns pocs estiraments i em vaig cap al carrer, a esperar al sinyo Nunivak. Arribe i en sortim cap a Morella. Quant pasem per davant del restaurant de La Peletjaneta, en pensem en el nostre company Rocalaguela, i ens preguntem, com deu d'estar de cansat?, com li degueré anar per la plaseta de la sang?...
Arribem a Morella, son les 6:45h del matí i encara ens queden mes de 2 hores per surtir, decidím pegar una volteta pel poble i buscar algún lloc on ens puguen servir un cafetet calentet, però no el trobem, estan tots els establiments tancats, tornem cap on estaben montant tot el tinglao i veiem un cartell que posse, Café i dutxes, hi ha una flexa que indica el cami a seguir, bueno pués anem i en pendrem un, quina va ser la sorpresa que en quant el demanem el cambrer ens diu: " Mi compañero se oblido de dejar la cafetera encendida anoche y está aún fría", m'hos peguem una mirá dun al l'altre i en diem, ala mone i calenterem, que avui ja esta clar que no pendrem café.
Ja son quasi les 8:00h i ja estem colocats vaix de l'arc, els nervis ja es noten dins del cos, 5,4,3,2,1, pum, donen l'eixida i comencem a correr tots desbocats com si se tinguere que acavar el mont, vaixem per una costa direcció a l'acueducte i el fr305 en marque 3,35m/km. Yeeep, que aço ja va, pense jo, comensem a putjar, el ritme es fortet però, encara l'aguante prou bé, davant meu va Laia cañes, la primera xica, i un poc mes en davant veig al sinyo Nunivak, aguante el ritme fins el primer control, mes o menys al kilometre 4, ahí ja en pare i menje un tros de platan i bec dos gotets d'aigua. Segim per una senda amunt, el paratge m'agrade prou, hi ha prou de senda, arribem a un punt on hi ha gent de l'organització agafant els nombres dels dorsals. Comensem a vaixar, aço ja es un altra cosa, la baixada es molt bonica, pasem entre mig d'uns cercats on hi ha algun q'altre bou, peró no son molt de prop. Arribem fins un barranc i comensem a putjar alte cami, aquesta pujada es una de les mes dures de la cursa, i a mes a mes es llergueta, arribem fins els molins eolics, s'escolta un soroll molt curios, es com si estigueren tirant coetetes d'eixos que tiren els xiquets, voladorets, xiiiuuu, eixe soroll es continuo. Arribem a dalt de tot, a uns 400 metres es veu el 2º control, i va cap avall, vaixe a un ritme bastant elevat de tal manera que en cau el botellí que porte al cinto, en torne a agafarlo i cap avall altre cami, arribe al control i en ajuste bé el cinto i desideix mentjar i beure. Comensem a vaixar una costa d'uns 6 kilometres fins a Xiva, durant la vaixada ja es nota la calor i en algun dels trams no corre gens d'aire, en sortir de Xiva comensem a putjar i en trobe un poc indispost, tinc dolor d'estomac i ganes de bomitar, pot ser siga que tinc la panxa vuida, decideix pendrem un power bar, en senta prou bé, segeix pujant, la costa es prou corredora però llarga, arribem a un tram que hi ha uns xicots jovens que ens donen botelles d'aigua fresca, que ve que van anar, després d'eixe tram ve la part mes enpinada de la cursa, es putje per senda i a mes a mes entre mitg ens va sortir un parrel de vaques, no fan rés perque son de carn, però el susto no t'el lleve ningú. Arribem adalt i ja es veu Morella al fons, es tot cap avall, i en pose a vaixar a un ritme rapit, mire el fr305 i veig que tinc possibil.litats d'arribar sobre les 2:30h i ho intente, al final arribe a meta en 2 h i 31 m. Vaig quedar a 2 minutets de la 1ª xica i en la posició 81 de la general que no esta gens malament.
Bueno, ara la próxima a La serra d'Engalseran.

Després de La Serra, ja toca fer un paronet, per la meva part.

Amunt culrojospelmón!!!

1a Cursa de muntanya de Morella

El passat 18 de juliol es va celebrar la I cursa de muntanya de Morella. Amb 23 km de distància i 850 mts de desnivell positiu. Amb aquesta cursa s’arriba a l’equador de les proves de que consta la II Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord.

Els culrojospelmon vam estar presents en aquesta primera cita a Morella. Així es que de bon matí, a les 5.45h, Cristian i jo, eixiem de Vilafamés cap a l’Alameda de Morella en busca de trobar aparcament baix d’una bona ombra, doncs les previsions del temps pronosticaven bona cosa de calor.

A les 7h ja estavem en Morella i com que havíem arribat en temps decidim buscar un bar obert per prendre un café, però “nuestro gozo en un pozo” perquè no hem trobem cap. Bé perdó, sí que n’hi havia un d’obert, però la cafetera estava apagada.
Així es que decidim tornar cap al cotxe per posar-nos la roba de “treball” i calentar abans de col·locar-nos en la línia d’eixida.

A les ordres del speaker i després d’un compte enrere “… 5, 4, 3, 2, 1” es pren la sortida des del passeig de l’Alameda en direcció a l’aqueducte. Només som uns 230 participants, però anem tots molts junts i prou ràpids, doncs tothom volem estar ben col·locats per a quan arribem els primers trams de senda.

Prompte arriba el primer control i dels corredors que tinc davant de mi quasi que no para ningú. Després d’una baixada no molt llarga per senda, on tinc dificultat per trobar les cintes, arribem a una pujada amb prou desnivell. En aquesta pujada passem pel costat mateix dels aerogeneradors, on poc després està el segon control (km 10.5 - 1h 00m).

Tot seguit comença una forta baixada per senda per arribar a Xiva de Morella. Els primers trams són prou tècnics i després passem per dins d’un carrascar molt bonic, però el marcatge torna a ser dificultós i en alguns moments costa trobar les indicacions. Així arribe a Xiva (km 15.300 - 1h 24m).

Arriba l’última pujada d’uns 3,5 km aproximadament, i després només quedaran 4km per tornar al lloc de partida. Els últims metres de la pujada es fan durs, com podeu vore en el perfil, i les cames ja estan pesades i no tiren com al principi. Només arribe dalt deixe passar uns primers metres per a recuperar, però no hi ha temps per a romanços. Alguns dels corredors que vénen per darrere són veterans i hi ha d’apretar les dents conforme siga per arribar a meta per davant d’ells. Així es que comence baixant a tope per l’últim tram que queda de senda, doncs sí he de treure un poc de distància es en aquest terreny, després quan arribarem a l’asfalt estaré en desventatja.

Al final conseguisc arribar davant per molt poc de temps. Cansat, però content del resultat i de la carrera.

Sobre aquesta 1a cursa de Morella comentar, al meu parèixer, que els avituallaments han estat correctes i bén situats. Tal vegada hi hauria de millorar en alguns llocs el marcatge de la cursa. Bolssa del corredor i avituallament final correctes.
Temps: 2h 11m - el 31 de la general i el 6 de veterans A